Como ir
Sobre el proyecto
En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.
El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.
El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.
Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.
El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.
La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.
Quiénes somos
Proyecto de: 
Impulsado por: 
Directores:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComisión Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueColaboradores Externos:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroCon el soporte de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntidades Colaboradoras:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Buzón de sugerencias
Solicita la imagen
Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.
El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.
close
close
Memoria
L’edifici renaixentista de “Les Àligues” ja havia servit durant el S.XVII com edifici universitari, però havia caigut en desús i en iniciar-se les obres es trobava en estat ruïnós. La intervenció arquitectònica contemplà la recuperació de l’antic edifici com a Seu del Rectorat i la construcció d’un nou cos per a oficines que tanca el pati. Aquest assumeix un caràcter d’espai públic, relacionat directament amb la plaça de Sant Domènec i els jardins fins a la Muralla.
L’antiga capella de la que se’n conserven només la façana principal i les dues laterals es reutilitza com a centre d’informació dels estudiants. S’unificaren l’alçada de les façanes definint un cub d’onze metres de costat que es rematà amb una coberta de formigó amb volta de quart que permet una il·luminació zenital. A l’interior s’hi construí un altell amb fusta de pi melis desbastada que s’insereix de forma autònoma en el cub.
La seu de l’Estudi General (privilegi reial, 1446) s’inicia el 1561 en aquest camp, abrigat pel nou recinte murari del s. xiv ; la capella de Sant Lluc (1609) en marca la finalització. La vida universitària hi assolí un nivell notable, especialment al s. xvii , i se sostenia per les aportacions de la ciutat, el capítol catedralici, la pia almoina i diversos particulars. La repressió borbònica posterior a la derrota catalana del 1711 significà el tancament de la institució (1717), només recuperada el 1868-74 (Universitat Lliure), i la seva ocupació com a caserna fins al 1790. De les restes originals cal remarcarne la façana, amb l’escut dels Àustries (les àligues), obra d’Onofre Enric, així com el pati interior, amb la capella i els aparells ciclopis d’època romana del límit nord.
Els anys 1965 i 1989 el municipi adquirí a l’Estat les ruïnes i el terreny circumdant. Una aventura —molt canònica— de crear-hi al davant una llotja toscament renaixentista (Pons Sorolla, 1968), amb fusts de Sant Francesc (1611), fou desmuntada pel rebuig popular.
El nou edifici respon a l’encàrrec (UAB, 1985) de convertir les ales nord i oest en serveis centrals i de tancar el conjunt amb una gran biblioteca; el programa fou obviat per destinar-ho tot a oficines, amb alguna disfunció. El projecte aboca al pati les relacions físiques i de llenguatge, amb una contraposició suau entre panys refets i cossos nous, aquests erigits amb materials directes i d’una gran eficàcia cromàtica i plàstica. La volumetria general és estricta i d’una gran abstracció, a fi de relacionar-se amb la façana vella i l’entorn monumental, i la secció produeix una entrada de llum entre coberta i mur cec que evoca idees del racionalisme il·luminista de finals del s. xviii . Entre Les Àligues i la muralla del s. xiv es va executar parcialment un espai públic (jardins de Joan Fuster, 1998), destruïts el 2008 per encabir-hi un aparcament. El portalet que els comunica extramurs fou projectat per Bosch, Tarrús i Vives després d’una selecció administrativa i silent de diverses propostes.
Autores
Sobre el Mapa
Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras
Constelación
Cronología
-
Edificio Les Àligues de la UdG
Fuses-Viader Arquitectes, Josep Fuses i Comalada, Joan Maria Viader i Martí
L’edifici renaixentista de “Les Àligues” ja havia servit durant el S.XVII com edifici universitari, però havia caigut en desús i en iniciar-se les obres es trobava en estat ruïnós. La intervenció arquitectònica contemplà la recuperació de l’antic edifici com a Seu del Rectorat i la construcció d’un nou cos per a oficines que tanca el pati. Aquest assumeix un caràcter d’espai públic, relacionat directament amb la plaça de Sant Domènec i els jardins fins a la Muralla. L’antiga capella de la que se’n conserven només la façana principal i les dues laterals es reutilitza com a centre d’informació dels estudiants. S’unificaren l’alçada de les façanes definint un cub d’onze metres de costat que es rematà amb una coberta de formigó amb volta de quart que permet una il·luminació zenital. A l’interior s’hi construí un altell amb fusta de pi melis desbastada que s’insereix de forma autònoma en el cub. -
Premio FAD
Finalista. Categoría: Espacios ExterioresEdificio Les Àligues de la UdGFuses-Viader Arquitectes, Josep Fuses i Comalada, Joan Maria Viader i Martí
Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona
Seleccionado. Categoría: +10Edificio Les Àligues de la UdGFuses-Viader Arquitectes, Josep Fuses i Comalada, Joan Maria Viader i Martí