Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Detalle:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Como ir

En Imágenes

  • Facultad de Ciencias de la UdG

  • Facultad de Ciencias de la UdG

  • Facultad de Ciencias de la UdG

  • Facultad de Ciencias de la UdG

  • Facultad de Ciencias de la UdG

  • Facultad de Ciencias de la UdG

  • Facultad de Ciencias de la UdG

  • Facultad de Ciencias de la UdG

  • Facultad de Ciencias de la UdG

  • Facultad de Ciencias de la UdG

  • Facultad de Ciencias de la UdG

  • Facultad de Ciencias de la UdG

  • Facultad de Ciencias de la UdG

  • Facultad de Ciencias de la UdG

  • Facultad de Ciencias de la UdG

  • Facultad de Ciencias de la UdG

  • Facultad de Ciencias de la UdG

  • Facultad de Ciencias de la UdG

  • Facultad de Ciencias de la UdG

  • Facultad de Ciencias de la UdG

  • Facultad de Ciencias de la UdG

Memoria

Edifici docent que integra els estudis de física, química y biologia de la Universitat de Girona, en el campus de Montilivi. Tres blocs lineals, paral·lels a les corbes de nivell, formen dos patis interiors que comuniquen visualment amb el bosc contigu. L’edifici dona prioritat al programa i a l’estructura que el suporta, i intenta que l’arquitectura dels espais requerits i els sistemes constructius utilitzats siguin evidents i simples. A l’exterior, es diferencien les diverses àrees funcionals amb tractaments diversos reforçant la geometria bàsica de l’edifici. El formigó com a element de sòcol que absorbeix la pendent del terreny, els panells de planxa prelacada i perfil·leria d’alumini en els cossos longitudinals d’aules i laboratoris, i la pissarra negra per a la porta d’entrada de l’edifici des del Campus.

Autor: Fuses-Viader Arquitectes

L’edifici és format per dos blocs lineals, paral·lels a les corbes de nivell, que formen un pati interior on es manté el pendent original del terreny. Aquest pati comunica amb el bosc que hi ha al costat, i el pendent s’endinsa en l’aula magna i el vestíbul de la facultat fent que l’interior i l’exterior quedin vinculats a través d’aquests dos espais. Els materials emprats reflecteixen exteriorment cadascuna de les parts funcionals de l’edifici: a l’interior, murs de maó foradat pintat, les instal·lacions a la vista, terratzo continu i no diferenciat. A l’exterior, el cos destinat a les aules forma un sòcol de dues plantes tractat amb formigó vist. Les entrades a les aules formen un cos de pissarra negra que cal travessar per accedir a l’interior de cada aula. El nucli de comunicació entre les aules i els laboratoris queda singularitzat per mitjà d’un aplacat de pissarra negra, de la mateixa manera que el corredor d’aules interior.

Autor: Maurici Pla

Fuente: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

Certes dificultats de planificació dels nous campus comporten paradoxes, com ara l’ampliació immediata de l’edifici tot just acabat o la col·lisió entre els programes funcionals preestablerts i els nous requeriments. L’edifici vol ser la trobada entre dues lògiques contraposades: el traçat ordenador de carrers i illes i les inflexions del paisatge i la topografia. Així, la disposició de dos blocs lineals (després tres amb l’ampliació) i transversals al vessant natural acull la seva penetració no només com a pati obert, sinó fins i tot modulant el pendent de l’aula magna i el vestíbul. Fuses i Viader estableixen, amb una certa radicalitat, una construcció «veritable» que evidencia els sistemes constructius. Malgrat les rotunditats exteriors, la unitat geomètrica es componia originalment de tractaments diversos i, finalment, potser dispersos: formigó a les aules, pell ventilada de xapa als laboratoris i gelosia de fusta als passadissos.

Autor: Josep Maria Birulés i Bertran

Fuente: Guia d'arquitectura de Girona, àrea urbana : Girona, Salt, Sarrià de Ter, Vilablareix / Josep Maria Birulés ; fotografies de Joan del Pozo.

Autores

Como ir

Sobre el Mapa

Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras

Constelación

Cronología

  1. Facultad de Ciencias de la UdG

    Fuses-Viader Arquitectes, Antoni Blázquez i Boya, Josep Fuses i Comalada, Lluís Guanter i Feixas, Joan Maria Viader i Martí

    Facultad de Ciencias de la UdG

    Edifici docent que integra els estudis de física, química y biologia de la Universitat de Girona, en el campus de Montilivi. Tres blocs lineals, paral·lels a les corbes de nivell, formen dos patis interiors que comuniquen visualment amb el bosc contigu. L’edifici dona prioritat al programa i a l’estructura que el suporta, i intenta que l’arquitectura dels espais requerits i els sistemes constructius utilitzats siguin evidents i simples. A l’exterior, es diferencien les diverses àrees funcionals amb tractaments diversos reforçant la geometria bàsica de l’edifici. El formigó com a element de sòcol que absorbeix la pendent del terreny, els panells de planxa prelacada i perfil·leria d’alumini en els cossos longitudinals d’aules i laboratoris, i la pissarra negra per a la porta d’entrada de l’edifici des del Campus.

Obras Relacionadas (8)

Conjunto Campus Universitari de Montilivi de la UdG | Pla d'Ordenació del Campus Universitari de Montilivi de la UdG

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.