Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Escuela Sant Serni d'Arfa

  • Escuela Sant Serni d'Arfa

  • Escuela Sant Serni d'Arfa

  • Escuela Sant Serni d'Arfa

  • Escuela Sant Serni d'Arfa

  • Escuela Sant Serni d'Arfa

  • Escuela Sant Serni d'Arfa

  • Escuela Sant Serni d'Arfa

  • Escuela Sant Serni d'Arfa

  • Escuela Sant Serni d'Arfa

  • Escuela Sant Serni d'Arfa

  • Escuela Sant Serni d'Arfa

  • Escuela Sant Serni d'Arfa

  • Escuela Sant Serni d'Arfa

  • Escuela Sant Serni d'Arfa

  • Escuela Sant Serni d'Arfa

  • Escuela Sant Serni d'Arfa

  • Escuela Sant Serni d'Arfa

  • Escuela Sant Serni d'Arfa

  • Escuela Sant Serni d'Arfa

Memoria

El Centre d’educació Infantil i Primària Sant Serni d’Arfa està pensada com una escola unitària, que es basa en l’ensenyament d’un únic mestre pels diferents ci¬cles escolars. Per aquest motiu ha estat projectat amb una nova tipologia d’escola. Un cop entesos els diferents requeriments funcionals del nen necessaris per la seva activitat, que la Direcció General de Centres Docents va elaborar molt meticulosament, quedava per resoldre la manera com el mestre podria dur a terme correctament la seva tasca. La proposta, encara que pugui semblar contradictòria, es va iniciar pensant en el mestre. L’escola es va projectar per a ser oberta, flexible i alhora controlable. La posició del mestre ha de permetre controlar tot el que suc¬ceeix a l’escola tant si els alumnes es troben repartits en les diverses aules com si passa momentàniament una estona amb un d’ells. El moviment del terra, així com els plecs de la coberta, marquen clarament l’àmbit de cada activitat. Des de l’accés, un es¬pai obert acompanya les dependències del professor. Ens endinsarem a l’escola pel que podríem anomenar un passadís sense tancament interior, per a trobar, per una banda, les plataformes d’informàtica, plàstica i biblioteca, i per altra, el pati. Al final del petit recorregut i encarant-s’hi, trobem l’aula. El solar és una era que forma un suau pendent orientat a nord i es troba al final del poble. Arribant des del nucli antic hi accedim per l’últim carreró. Els “darreres” de les últimes cases del poble ens insinuen la presència d’un possible nou carrer que podria donar continuïtat a la trama del poble. Es tracta d’un carrer amb unes edificacions que es tanquen sobre elles mateixes i la seva era i que busquen la bona orientació. La tipologia estructural escollida és la llosa massissa de for¬migó sobre suports també de formigó. L’acabat de la coberta és de coure. Els tancaments verticals són de fusta i formigó vist.

Autor: Conxita Balcells i Blesa

El projecte respon al programa escolar per a un petit poble dels Pirineus, consistent a allotjar l’activitat docent de set nens i un sol mestre. La nova edificació es troba al final d’un carrer, en el punt on el nucli de cases s’acaba i insinua un possible creixement. El solar destinat per a l’edifici, una era en suau pendent i orientada al nord, queda vinculat a les parts posteriors de les darreres cases del poble, amb les seves eres i la presència d’un nou carrer encara no consolidat. El projecte es planteja com una tanca que envolta l’era, amb tres construccions d’una planta orientades cap a la banda del poble. Els espais existents entre aquestes tres construccions serveixen per marcar l’entrada i crear un petit espai triangular de distribució. Les construccions se sostenen per les testeres per murs de formigó, i les façanes queden revestides de fusta, amb el faldó de les cobertes a la part superior. La tanca de l’altra banda de l’era és més baixa i permet la bona assolellada. El projecte cerca les traces del lloc i les converteix en les mateixes traces de la construcció, que assumeix el seu paper de límit entre el nucli construït del poble i allí on comença el camp obert.

Autor: Maurici Pla

Fuente: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

Autores

Sobre el Mapa