Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Imagen solicitada:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

* Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Memoria

Conxita Balcells Blesa (Barcelona, 1962), arquitecta i paisatgista, titulada a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona el 1990, de la qual n’és professora des de 1993, combinant la seva trajectòria professional amb la docència. També ha participat en conferències i exposicions d’àmbit nacional i internacional. Ha dedicat la seva trajectòria professional a la redacció i la construcció de projectes, majoritàriament en l'àmbit públic. Els espais de formació (guarderies, escoles, edificis universitaris) i l'habitatge social han estat els projectes més elaborats al seu estudi. Les seves obres cerquen un apropament al sentit de l’arquitectura entesa com un bé patrimonial que enriqueix la nostra societat i dialoga amb el lloc. Els seus projectes integren des de l'inici criteris de sostenibilitat ambiental, que inclouen la utilització de materials sostenibles i de mesures d’eficiència ecològica que garanteixen els mínims impactes i consums energètics, tant en el procés constructiu com durant el seu cicle de vida. L’evolució de la seva trajectòria professional l’ha portat a treballar en els últims anys en múltiples projectes d'àmbits diferents. Aquests inclouen habitatges, edificacions escolars, universitàries, de l'àmbit sanitari, judicial i altres equipaments municipals, així com tot un seguit de projectes d'urbanització. Els seus treballs han estat reconeguts per la professió i la societat civil. Així ho constaten els premis i mencions obtingudes en les diverses convocatòries dels Premis FAD, Biennals d'Arquitectura, Premis Europeus, etc. La seva obra ha estat extensament difosa en publicacions especialitzades i exposada en diferents ciutats (Barcelona, Girona, Londres, Boston, Sant Lluís ...)

Obras

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. Viviendas Ronda de Dalt

    Conxita Balcells i Blesa, Manuel Brullet i Tenas

    Viviendas Ronda de Dalt

    L’edifici, que forma part del Plà de vores de les rondes, es situa en un solar triangular i de fort pendent en la trobada del Passeig de la Vall d’Hebrón amb l’Avinguda de l’Hospital Militar. Els principals condicionants considerats en el projecte són l’orientació dels habitatges, la topografia natural del solar i el model d’implantació present en aquest tram de la Ronda de Dalt, així com l’optimització de l’aprofitament dels recursos energètics naturals, tant lumínics com climàtics. Aquests arguments determinen la posició de l’edifici en el solar, que es col·loca perpendicular a la Ronda ocupant tot el front de la parcel·la, obtenint així una gran superfície de façana orientada estrictament a sud i alliberant el màxim d’espai en planta en el costat nord per separar-se de la benzinera. Les viviendes, de dues i tres habitacions, s’estructuren diferenciant molt clarament la zona de nit i la zona de dia. Les de tres habitacions, es col·loquen en els extrems del bloc, amb la zona de dia formada pel menjador-sala d’estar i la galeria sobre la façana sud i els dormitoris situats en la façana nord. Les de dues habitacions, es troben en la part central del bloc i tenen tant la zona de dia com la de nit ubicades sobre la façana sud. Les façanes Nord, Est, i Oest són molt massisses, per tal d’aïllar acústicament els habitatges del soroll dels carrers i dotar-los de molta inèrcia tèrmica, mentre que la façana sud es constitueix com una galeria que actua de captador solar selectiu, formada per una pell exterior de lamel·les de fusta i una pell interior tractada amb obertures puntuals. El nucli de comunicacions verticals es construeix amb obra vista i es desplaça en planta lleugerament, fragmentant el bloc, per tal d’eixamplar els replans i també per abastir-los de major il·luminació natural.
  2. Escuela Sant Serni d'Arfa

    Conxita Balcells i Blesa

    Escuela Sant Serni d'Arfa

    El Centre d’educació Infantil i Primària Sant Serni d’Arfa està pensada com una escola unitària, que es basa en l’ensenyament d’un únic mestre pels diferents ci¬cles escolars. Per aquest motiu ha estat projectat amb una nova tipologia d’escola. Un cop entesos els diferents requeriments funcionals del nen necessaris per la seva activitat, que la Direcció General de Centres Docents va elaborar molt meticulosament, quedava per resoldre la manera com el mestre podria dur a terme correctament la seva tasca. La proposta, encara que pugui semblar contradictòria, es va iniciar pensant en el mestre. L’escola es va projectar per a ser oberta, flexible i alhora controlable. La posició del mestre ha de permetre controlar tot el que suc¬ceeix a l’escola tant si els alumnes es troben repartits en les diverses aules com si passa momentàniament una estona amb un d’ells. El moviment del terra, així com els plecs de la coberta, marquen clarament l’àmbit de cada activitat. Des de l’accés, un es¬pai obert acompanya les dependències del professor. Ens endinsarem a l’escola pel que podríem anomenar un passadís sense tancament interior, per a trobar, per una banda, les plataformes d’informàtica, plàstica i biblioteca, i per altra, el pati. Al final del petit recorregut i encarant-s’hi, trobem l’aula. El solar és una era que forma un suau pendent orientat a nord i es troba al final del poble. Arribant des del nucli antic hi accedim per l’últim carreró. Els “darreres” de les últimes cases del poble ens insinuen la presència d’un possible nou carrer que podria donar continuïtat a la trama del poble. Es tracta d’un carrer amb unes edificacions que es tanquen sobre elles mateixes i la seva era i que busquen la bona orientació. La tipologia estructural escollida és la llosa massissa de for¬migó sobre suports també de formigó. L’acabat de la coberta és de coure. Els tancaments verticals són de fusta i formigó vist.
  3. Cementerio Municipal de La Llagosta

    Conxita Balcells i Blesa, Santiago Vives i Sanfeliu

    Cementerio Municipal de La Llagosta

    El nou cementiri municipal de la Llagosta, s’ha projectat com un equipament públic dins el marc general del futur parc fluvial del riu Besós. El projecte dóna al cementiri una capacitat de 401 nínxols i 110 columbaris, a la qual s’hi arribaria un cop construïdes les dues fases previstes. A causa de la proximitat del nivell freàtic s’ha descartat la construcció de tombes i panteons soterrats. En la primera fase -que ocupa una superfície de 1.174 m2- s’han construït 201 nínxols i 56 columbaris, una capella ecumènica, una sala d’autòpsies, serveis annexos i aparcaments, i també s’han fixat les pautes del seu futur creixement. El recinte s’organitza a partir d’una sèrie de petits patis de nínxols, que es disposen al llarg de dos eixos principals. Aquesta sèrie de patis podríem dir que dibuixen una catifa. La capella, la morgue… queden intercalats en la successió de patis i compten amb el seu propi ambient recollit. Aquesta organització de l’espai proporciona al recinte una escala humana, lluny de qualsevol retòrica monumental, i permet la fragmentació del conjunt en petits ambients, definits pels murs i la vegetació, darrere dels quals els nínxols queden recollits en espais íntims i diferenciats. D’entre aquest dibuix de murs i patis, només sobresurt el volum geomètric de la coberta de la capella, que fixa una clara referència dins un entorn molt desdibuixat. El recinte s’ha completat amb la plantació de pins i vinya verge, en els patis de nínxols; mimoses i llorers als patis de la capella; xiprers en el camí d’accés; i, al voltant del recinte, s’ha delimitat un espai mitjançant la plantació de llargues fileres de pollancres lombards.
  4. Escuela Palau

    Conxita Balcells i Blesa, Santiago Vives i Sanfeliu

    Escuela Palau

    A partir de la funció pedagògica i social de l’edificació escolar, proposem que la implantació d’aquest nou centre ajudi a vertebrar l’entorn en què es troba, actualment poc configurat des d’un punt de vista urbà. El fet d’optar per un edifici d’una sola planta permet organitzar la vida escolar a través d’un eix central –que dóna accés a totes les dependències- el que actua al mateix temps de zona de trànsit i de trobada, amb una clara vocació de ser utilitzat, si s’escau, amb finalitats pedagògiques. La solució que presentem proposa un sistema modular d’aules i espais de serveis, el qual dóna flexibilitat en els seus usos. Els patis queden determinats per la mateixa disposició de les aules, aconseguint un conjunt articulat i de marcada personalitat. L’accés independent a les pistes esportives i al gimnàs (que pot ser utilitzat de forma polivalent), situats a un extrem del recinte escolar, permet que pugui ser utilitzat fora de l’horari escolar i, potser, relacionat amb el futur complex poliesportiu que es preveu construir a Palau de Plegamans. Aquest plantejament, juntament amb l’elecció de materials per a la construcció (formigó, obra vista, alumini...), optimitza el seu manteniment, tant pel que fa a neteja com a l’envelliment natural de les construccions. També creiem que l’exterior ha de ser tractat amb la vegetació autòctona del Vallès.
  5. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    Viviendas Ronda de Dalt

    Conxita Balcells i Blesa, Manuel Brullet i Tenas

  6. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    Cementerio Municipal de La Llagosta

    Conxita Balcells i Blesa, Santiago Vives i Sanfeliu

  7. 51 Viviendas Sociales para Jóvenes Ali Bei

    Conxita Balcells Associats, Conxita Balcells i Blesa

    51 Viviendas Sociales para Jóvenes Ali Bei

    La propuesta pretende seguir el modelo de otras intervenciones en el Eixample, donde edificios de equipamientos se configuran como una excepción en la regularidad de la trama Cerdà. Responder a la singularidad, evidenciada por su tamaño, las variaciones topográficas de la isla y la densidad del entorno construido, y respetar la trama Cerdà, han sido los objetivos fundamentales. La propuesta consiste en dos piezas, una dispuesta siguiendo la parcela en el sentido de la Calle Ali Bei y la otra gira 90 grados, con la fachada principal mirando hacia el campo de fútbol.
  8. Aulari Politècnica 3 de la UdG

    Manuel Arguijo i Vila, Conxita Balcells i Blesa, Santiago Vives i Sanfeliu

    Aulari Politècnica 3 de la UdG

    En una franja d’ocupació no prevista originalment, les conveniències programàtiques dels espais politècnics s’expandeixen en una relació problemàtica amb un vial perimetral i amb els nivells dels edificis principals (P-1 i P-2). El projecte s’encaixa en aquests condicionants amb modèstia i pulcritud; s’ordena amb un eix ampli i ben dimensionat, d’accessos extrems que el vinculen amb aquells nivells; excava uns patis que qualifiquen la llum i l’ambient serè de l’aulari inferior, i delinea un cos llarg de despatxos que emergeix rítmic i seriat per damunt de la coberta, finalment una cinquena façana del conjunt.
  9. Centro de Servicios Sociales Prosperitat

    Conxita Balcells Associats, Conxita Balcells i Blesa

    Centro de Servicios Sociales Prosperitat

    El elements primordials per la definició de la proposta sorgeixen de l’anàlisi del programa, una activitat que requereix un alt grau de privacitat, però que alhora es troba situada davant d’un espai públic. Es tracta d’un volum edificat que ocupa tota la dimensió del solar i amb una alçada variable. Respecte el carrer d’Enric Casanovas l’alçada màxima és de 14.30 m, i respecte el carrer de Pablo Iglesias és de 14.15 m. Es tracta d’un volum recobert per una pell, ventilada i perforada, que permet garantir un bon confort climàtic alhora que assegura la privacitat des de l’exterior. Totes les obertures queden protegides, que es mostren com a ombres xineses des del carrer, i creen un gradient lumínic molt confortable des de l’interior. Aquesta doble pell es va configurant distintament i s’adapta a les diferents façanes. L’accés es produeix pel carrer Enric Casanoves a la cota +198.80, en aquesta planta se situen totes les funcions públiques. Per tal de garantir el bon funcionament, hem establert dues circulacions indepen¬dents, una pública i una privada. La circulació pública es desenvolupa només per la planta baixa, mentre que la privada recorre la planta baixa i al resta de plantes. Constructivament hem optat per una construcció lleugera, ràpida, sent conscients dels terminis d’execu¬ció de l’obra. L’adequació del projecte a criteris d’eficiència energètica i mediambientals s’aborda desde diversos as¬pectes: Pel que fa a l’Aigua, s’opta per instal.lar sistemes d’economització d’aigua a tots els punts de sortida tipus lavabos, cuines. També en les cisternes dels vàters s’hi instal.len polsadors de doble descàrrega per tal de reduir el consum d’aigua. Els aspectes d’Energia es tracten a través d’una doble pell en façana: un recobriment exempte format per una pell de xapa miniona microperforada permet un bon confort lumínic i ambiental als espais interi¬ors. Així mateix, es genera un pati contra la mitjera de l’edifici veí per tal d’aconseguir ventilació creuada al llarg de tota la nova peça. Tots els vidres són dobles i compleixen amb el coeficient mitjà de transimis¬sió tèrmica demanat. L’enllumenat disposa de detectors de presència als espais comunitaris d’accés i làmpades de baix consum. Pel que fa als Materials i Sistemes Constructius, es tracta d’una construcció senzilla i econòmica per tal de poder fer front als curts plaços de construcció, d’estructura mixta -formigó i metàl.lica-. Les solucions constructives emprades responen a un alt grau d’industrialització i possibilitat de reutilització, utilitzant elements prefabricats com el panell sandwich i panells de fibrociment, que permeten un mun¬tatge i desmuntatge en sec. S’ha procurat utilitzar majoritàriament materials no contaminants, pintures i coles sense components tòxics i cables lliures d’halògens i metalls pesats. Els Residus de la construcció es transportaren a abocadors autoritzats amb gestió de residus.
  10. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Seleccionado. Categoría: Edificis d’Ús No Residencial de Promoció Pública

    Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Centro de Servicios Sociales Prosperitat

    Conxita Balcells Associats, Conxita Balcells i Blesa

  11. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Seleccionado. Categoría: Edificis d’Ús Residencial de Promoció Pública

    Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    51 Viviendas Sociales para Jóvenes Ali Bei

    Conxita Balcells Associats, Conxita Balcells i Blesa

  12. Viviendas en los Terrenos de la Estación de França

    Conxita Balcells Associats, Conxita Balcells i Blesa

    Viviendas en los Terrenos de la Estación de França

    El objeto del proyecto es la construcción de 150 viviendas de protección oficial, con un local comercial, y dos plantas enterradas destinadas a aparcamiento, situadas en la calle Doctor Aiguader de Barcelona. La propuesta da respuesta a la alta densidad del programa funcional, al tiempo que adapta y retranquea en altura su volumetría, entendiendo su entorno inmediato y su singularidad (confluencia de la Ronda Litoral con el barrio del Born, la estación de Francia y la Barceloneta al otro lado de la Ronda). Se disponen las viviendas según la mejor orientación reconociendo la sombra que provoca el gran volumen del edificio vecino. Se trata de un único volumen edificado con 2 patios centrales donde las fachadas Norte, Sur y Este recorren el perímetro del solar mientras que la fachada Oeste toma la dirección de los bloques de la Barceloneta. El edificio se organiza a partir de dos núcleos con una tipología de vivienda en la que se diferencia la parte de día y noche, así como una franja de servicios que se dispone paralela al corredor de acceso.
  13. Urbanización del Entorno del Baluard del Migdia

    Conxita Balcells i Blesa, Lola Domènech i Oliva

    Urbanización del Entorno del Baluard del Migdia

    Este proyecto plantea dos objetivos fundamentales, por un lado, recuperar e integrar los espacios urbanos del entorno de la Estación de Francia y del antiguo Baluard del Migdia y, por otro, conectar dos barrios céntricos, históricamente desconectados en este punto: el barrio de la Ribera y el barrio de la Barceloneta. Los nuevos espacios públicos, al pie de los edificios construidos en los últimos años, albergarán un programa funcional de estancia y paseo y pondrán en valor el patrimonio arquitectónico de la ciudad con la recuperación del antiguo Baluard del Migdia. La existencia de las estructuras arqueológicas del antiguo Baluard del Migdia (siglo XVI), la Muralla de Mar y la Contraescarpa de principios del siglo XVIII, configuran un nuevo escenario urbano. El proyecto recoge y resuelve el entorno del antiguo Baluarte, creando un balcón mirador y una rampa de acceso restringido para visitas puntuales. Los hallazgos arqueológicos han permitido averiguar que el mar llegaba hasta este punto en el siglo III y que era apto para la navegación hasta el siglo XV, época en la que se construyó una escollera. La tierra ganó terreno al mar y en esta zona se construyó el Baluard del Migdia y la fortificación marítima entre los siglos XVI y XIX. La actuación realizada recupera el conjunto arqueológico del antiguo frente marítimo, mostrando el nivel inferior del foso original entre murallas y generando al mismo tiempo un espacio urbano perimetral de la cota superior que permite visualizar este contexto patrimonial. El ámbito que limita con la antigua Estación de Francia, ocupado hasta entonces por una zona de aparcamiento, se transforma en un espacio público peatonal, abierto y accesible, que permite ahora conectar con el barrio de la Barceloneta y que incorpora una extensa zona de estancia bajo un nuevo arbolado de floración blanca.
  14. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Seleccionado. Categoría: Edificis amb Ús Residencial. Inclou Edificis d'Habitatges Plurifamiliars de Promoció Pública o Privada

    Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Viviendas en los Terrenos de la Estación de França

    Conxita Balcells Associats, Conxita Balcells i Blesa

Bibliografía

Sociedades