Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Conxita Balcells i Blesa

Memoria

Conxita Balcells Blesa (Barcelona, 1962), arquitecta i paisatgista, titulada a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona el 1990, de la qual n’és professora des de 1993, combinant la seva trajectòria professional amb la docència. També ha participat en conferències i exposicions d’àmbit nacional i internacional. Ha dedicat la seva trajectòria professional a la redacció i la construcció de projectes, majoritàriament en l'àmbit públic. Els espais de formació (guarderies, escoles, edificis universitaris) i l'habitatge social han estat els projectes més elaborats al seu estudi. Les seves obres cerquen un apropament al sentit de l’arquitectura entesa com un bé patrimonial que enriqueix la nostra societat i dialoga amb el lloc. Els seus projectes integren des de l'inici criteris de sostenibilitat ambiental, que inclouen la utilització de materials sostenibles i de mesures d’eficiència ecològica que garanteixen els mínims impactes i consums energètics, tant en el procés constructiu com durant el seu cicle de vida. L’evolució de la seva trajectòria professional l’ha portat a treballar en els últims anys en múltiples projectes d'àmbits diferents. Aquests inclouen habitatges, edificacions escolars, universitàries, de l'àmbit sanitari, judicial i altres equipaments municipals, així com tot un seguit de projectes d'urbanització. Els seus treballs han estat reconeguts per la professió i la societat civil. Així ho constaten els premis i mencions obtingudes en les diverses convocatòries dels Premis FAD, Biennals d'Arquitectura, Premis Europeus, etc. La seva obra ha estat extensament difosa en publicacions especialitzades i exposada en diferents ciutats (Barcelona, Girona, Londres, Boston, Sant Lluís ...)

Obras

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. Escuela Sant Serni d'Arfa

    Conxita Balcells i Blesa

    Escuela Sant Serni d'Arfa

    El Centre d’educació Infantil i Primària Sant Serni d’Arfa està pensada com una escola unitària, que es basa en l’ensenyament d’un únic mestre pels diferents ci¬cles escolars. Per aquest motiu ha estat projectat amb una nova tipologia d’escola. Un cop entesos els diferents requeriments funcionals del nen necessaris per la seva activitat, que la Direcció General de Centres Docents va elaborar molt meticulosament, quedava per resoldre la manera com el mestre podria dur a terme correctament la seva tasca. La proposta, encara que pugui semblar contradictòria, es va iniciar pensant en el mestre. L’escola es va projectar per a ser oberta, flexible i alhora controlable. La posició del mestre ha de permetre controlar tot el que suc¬ceeix a l’escola tant si els alumnes es troben repartits en les diverses aules com si passa momentàniament una estona amb un d’ells. El moviment del terra, així com els plecs de la coberta, marquen clarament l’àmbit de cada activitat. Des de l’accés, un es¬pai obert acompanya les dependències del professor. Ens endinsarem a l’escola pel que podríem anomenar un passadís sense tancament interior, per a trobar, per una banda, les plataformes d’informàtica, plàstica i biblioteca, i per altra, el pati. Al final del petit recorregut i encarant-s’hi, trobem l’aula. El solar és una era que forma un suau pendent orientat a nord i es troba al final del poble. Arribant des del nucli antic hi accedim per l’últim carreró. Els “darreres” de les últimes cases del poble ens insinuen la presència d’un possible nou carrer que podria donar continuïtat a la trama del poble. Es tracta d’un carrer amb unes edificacions que es tanquen sobre elles mateixes i la seva era i que busquen la bona orientació. La tipologia estructural escollida és la llosa massissa de for¬migó sobre suports també de formigó. L’acabat de la coberta és de coure. Els tancaments verticals són de fusta i formigó vist.
  2. Cementerio Municipal de La Llagosta

    Conxita Balcells i Blesa, Santiago Vives i Sanfeliu

    Cementerio Municipal de La Llagosta

    El nou cementiri municipal de la Llagosta, s’ha projectat com un equipament públic dins el marc general del futur parc fluvial del riu Besós. El projecte dóna al cementiri una capacitat de 401 nínxols i 110 columbaris, a la qual s’hi arribaria un cop construïdes les dues fases previstes. A causa de la proximitat del nivell freàtic s’ha descartat la construcció de tombes i panteons soterrats. En la primera fase -que ocupa una superfície de 1.174 m2- s’han construït 201 nínxols i 56 columbaris, una capella ecumènica, una sala d’autòpsies, serveis annexos i aparcaments, i també s’han fixat les pautes del seu futur creixement. El recinte s’organitza a partir d’una sèrie de petits patis de nínxols, que es disposen al llarg de dos eixos principals. Aquesta sèrie de patis podríem dir que dibuixen una catifa. La capella, la morgue… queden intercalats en la successió de patis i compten amb el seu propi ambient recollit. Aquesta organització de l’espai proporciona al recinte una escala humana, lluny de qualsevol retòrica monumental, i permet la fragmentació del conjunt en petits ambients, definits pels murs i la vegetació, darrere dels quals els nínxols queden recollits en espais íntims i diferenciats. D’entre aquest dibuix de murs i patis, només sobresurt el volum geomètric de la coberta de la capella, que fixa una clara referència dins un entorn molt desdibuixat. El recinte s’ha completat amb la plantació de pins i vinya verge, en els patis de nínxols; mimoses i llorers als patis de la capella; xiprers en el camí d’accés; i, al voltant del recinte, s’ha delimitat un espai mitjançant la plantació de llargues fileres de pollancres lombards.
  3. Viviendas Ronda de Dalt

    Conxita Balcells i Blesa, Manuel Brullet i Tenas

  4. Escuela Palau

    Conxita Balcells i Blesa, Santiago Vives i Sanfeliu

    Escuela Palau

    A partir de la funció pedagògica i social de l’edificació escolar, proposem que la implantació d’aquest nou centre ajudi a vertebrar l’entorn en què es troba, actualment poc configurat des d’un punt de vista urbà. El fet d’optar per un edifici d’una sola planta permet organitzar la vida escolar a través d’un eix central –que dóna accés a totes les dependències- el que actua al mateix temps de zona de trànsit i de trobada, amb una clara vocació de ser utilitzat, si s’escau, amb finalitats pedagògiques. La solució que presentem proposa un sistema modular d’aules i espais de serveis, el qual dóna flexibilitat en els seus usos. Els patis queden determinats per la mateixa disposició de les aules, aconseguint un conjunt articulat i de marcada personalitat. L’accés independent a les pistes esportives i al gimnàs (que pot ser utilitzat de forma polivalent), situats a un extrem del recinte escolar, permet que pugui ser utilitzat fora de l’horari escolar i, potser, relacionat amb el futur complex poliesportiu que es preveu construir a Palau de Plegamans. Aquest plantejament, juntament amb l’elecció de materials per a la construcció (formigó, obra vista, alumini...), optimitza el seu manteniment, tant pel que fa a neteja com a l’envelliment natural de les construccions. També creiem que l’exterior ha de ser tractat amb la vegetació autòctona del Vallès.
  5. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    Viviendas Ronda de Dalt

    Conxita Balcells i Blesa, Manuel Brullet i Tenas

  6. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    Cementerio Municipal de La Llagosta

    Conxita Balcells i Blesa, Santiago Vives i Sanfeliu

  7. 51 Viviendas Sociales para Jóvenes Ali Bei

    Conxita Balcells Associats, Conxita Balcells i Blesa

    51 Viviendas Sociales para Jóvenes Ali Bei

    La proposta pretén seguir el model d’altres intervencions a l’Eixample, on edificis d’equipaments es configuren com una excepció en la regularitat de la trama Cerdà. Respondre a la singularitat, evidenciada per la mida, les variacions topogràfiques de la illa i la densitat de l’entorn construït, i respectar la trama Cerdà, han estat els objectius fonamentals. La proposta consisteix en dues peces, una disposada seguint la parcel•la en el sentit del Carrer Ali Bei i l’altre girada 90 graus, amb la façana principal mirant cap al camp de futbol.
  8. Aulari Politècnica 3 de la UdG

    Manuel Arguijo i Vila, Conxita Balcells i Blesa, Santiago Vives i Sanfeliu

    Aulari Politècnica 3 de la UdG

    En una franja d’ocupació no prevista originalment, les conveniències programàtiques dels espais politècnics s’expandeixen en una relació problemàtica amb un vial perimetral i amb els nivells dels edificis principals (P-1 i P-2). El projecte s’encaixa en aquests condicionants amb modèstia i pulcritud; s’ordena amb un eix ampli i ben dimensionat, d’accessos extrems que el vinculen amb aquells nivells; excava uns patis que qualifiquen la llum i l’ambient serè de l’aulari inferior, i delinea un cos llarg de despatxos que emergeix rítmic i seriat per damunt de la coberta, finalment una cinquena façana del conjunt.
  9. Centro de Servicios Sociales Prosperitat

    Conxita Balcells Associats, Conxita Balcells i Blesa

    Centro de Servicios Sociales Prosperitat

    Els elements essencials per la definició de la proposta sorgeixen de l’estudi acurat del programa i de l’activitat, que requereixen un alt grau de privacitat, malgrat estar enfrontat a un espai públic. El volum construït ocupa el solar sencer. L’edifici te un alçada variable: al Carrer Enric Casanovas l’alçada màxima és de 14,30 m i al carrer Pablo Iglesias de 14,15 m. La proposta consisteix en un volum cobert amb una pell ventilada i microperforada, que ofereix un bon comportament climàtic, alhora que garanteix la privacitat des de l’exterior. Totes les obertures estan protegides i apareixen com a ombres xineses des del carrer, alhora que creen un gradient de llum confortable a l’interior. La doble pell s’adapta i modela en les diferents façanes.
  10. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Seleccionado

    Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Centro de Servicios Sociales Prosperitat

    Conxita Balcells Associats, Conxita Balcells i Blesa

  11. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Seleccionado

    Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    51 Viviendas Sociales para Jóvenes Ali Bei

    Conxita Balcells Associats, Conxita Balcells i Blesa

  12. Urbanització de l’Entorn del Baluard del Migdia

    Conxita Balcells i Blesa, Lola Domènech i Oliva

    Urbanització de l’Entorn del Baluard del Migdia

    Aquest projecte es planteja dos objectius fonamentals, per una banda recuperar e integrar els espais urbans de l'entorn de l'Estació de França i de l'antic Baluard del Migdia, i per l’altre connectar dos barris cèntrics, històricament desconnectats en aquest punt: el barri de la Ribera i el barri de la Barceloneta. Els nous espais públics, al peu dels edificis construïts en els darrers anys, acolliran un programa funcional d’estada i passeig i posaran en valor el patrimoni arquitectònic de la ciutat amb la recuperació de l’antic Baluard del Migdia. L’existència de les estructures arqueològiques de l'antic Baluard del Migdia (segle XVI), la Muralla de Mar i la Contraescarpa de principis del S.XVIII, configuren un nou escenari urbà. El projecte recull i resol l'entorn de l'antic Baluard, creant una balconada mirador i una rampa d'accés restringit per a visites puntuals. Les troballes arqueològiques han permès esbrinar que el mar arribava fins a aquest punt en el s. III i que era apte per a la navegació fins al s. XV, època en la qual es va construir una escullera. La terra va guanyar terreny al mar i en aquesta zona es va construir el Baluard del Migdia i la fortificació marítima entre els s. XVI I XIX. L'actuació realitzada recupera el conjunt arqueològic de l'antic front marítim, mostrant el nivell inferior del fossat original entre muralles i generant al mateix temps, un espai urbà perimetral des de la cota superior que permet visualitzar aquest context patrimonial. L’àmbit que limita amb l'antiga Estació de França, ocupat fins aleshores per una zona d’aparcament, es transforma en un espai públic per a vianants, obert i accessible que permet ara connectar amb el barri de la Barceloneta i que incorpora una extensa zona d’estada sota un nou arbrat de floració blanca.
  13. Viviendas en los Terrenos de la Estación de França

    Conxita Balcells Associats, Conxita Balcells i Blesa

    Viviendas en los Terrenos de la Estación de França

    L'objecte del projecte és la construcció de 150 habitatges de protecció oficial, amb un local comercial, i dues plantes soterrades destinades a aparcament, situats al carrer Doctor Aiguader de Barcelona. La proposta dóna resposta a l’alta densitat del programa funcional, al mateix temps que adapta i retranqueja en alçada la seva volumetria, entenent el seu entorn immediat i la seva singularitat (confluència de la Ronda Litoral amb el barri del Born, l’estació de França i la Barceloneta a l’altre costat de la Ronda). Es disposen els habitatges segons la millor orientació tot reconeixent l’ombra que provoca el gran volum de l’edifici veí. Es tracta d’un únic volum edificat amb 2 patis centrals on les façanes Nord, Sud i Est ressegueixen el perímetre del solar mentre que la façana Oest pren la direcció dels blocs de la Barceloneta. L’edifici s’organitza a partir de dos nuclis amb una tipologia d’habitatge on es diferencia la part de dia i nit, així com una franja de serveis que es disposa paral·lela al corredor d’accés.
  14. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Seleccionado

    Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Viviendas en los Terrenos de la Estación de França

    Conxita Balcells Associats, Conxita Balcells i Blesa

Bibliografía

Sociedades