Como ir
Sobre el proyecto
En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.
El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.
El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.
Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.
El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.
La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.
Quiénes somos
Proyecto de: 
Impulsado por: 
Directores:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComisión Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueColaboradores Externos:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroCon el soporte de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntidades Colaboradoras:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Buzón de sugerencias
Solicita la imagen
Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.
El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.
close
close
Memoria
L’edifici es troba en el límit d’una trama residencial de cases aparellades baixes i afronta amb un parc urbà. Té, per tant, un protagonisme volumètric notable. El contrast entre carrer i parc es va traslladar a l’edifici amb una façana plana per un costat i una altra molt més segmentada en vertical. En aquesta darrera, la doble alçada del dúplex de l’àtic és l’últim pla d’una sèrie de reculades que s’inicien en les terrasses naturals del marge de la riera i es perllonguen en els murs de formigó dels jardins i en els voladissos de les plantes inferiors. Les façanes laterals es tracten com a mitgeres fictícies, amb taulons de fusta, lleugerament retractades respecte al límit de les façanes longitudinals, el que permet valorar el perfil de l’edifici i emfatitzar la idea de tall en la continuïtat virtual amb la façana del edifici veí (previst inicialment com el doble del construït).
L’edifici constitueix el límit d’una trama residencial de cases en filera, a l’altra banda de la qual hi ha un ampli espai destinat a futur parc urbà, per on transcorre una riera. Aquesta peculiar ubicació explica que s’hagi optat per un volum edificat més alt, i també que l’edifici adopti una configuració clarament orientada, que queda reflectida en el tractament de les façanes i també en la coberta. Consta de tres cases idèntiques de dos habitatges per planta, de manera que l’espai constituït per la sala d’estar, el menjador i la cuina se situa de façana a façana, mentre que els dormitoris ocupen una altra crugia amb dos dormitoris al davant i dos més al darrere. El caràcter exempt de l’edifici afavoreix la regularitat i el dimensionament de la distribució. A la darrera planta, sota cobert, hi ha un àtic en dúplex, amb un tractament de façana més lligat a la coberta que no pas al pla de façana que dóna al parc.
La plana de Fontajau, en origen destinada per l’ACTUR (1970-80) a ciutat intensiva de blocs, fou replanejada posteriorment per l’Institut Català del Sòl (pla d’E. Corominas, 1983). El nou barri de ciutat jardí convencional no ha acompanyat l’èxit social i urbanístic amb un interès arquitectònic semblant.
Aquí, en el límit d’un ordenament centrípet de cases en filera, una previsió de blocs ubicats davant d’un petit parc permet plantejar l’edifici com a prisma lineal, com a part d’una pantalla (va fracassar l’homogeneïtzació del bloc pareller). Frontera, doncs, en què una façana nord molt plana es contraposa a un front sud concebut a manera de terrassa en la base, dotat de volades i pautat per pantalles.
Interessa la integració entre les últimes plantes i la coberta, amb una secció i un material que dilueixen la idea de la teulada a favor d’una lectura conjunta com a objecte.
La radicalitat geomètrica es matisa també amb materials tàctils, com ara la fusta.
Autores
Sobre el Mapa
Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras
Constelación
Cronología
-
Viviendas en Fontajau
Fuses-Viader Arquitectes, Josep Fuses i Comalada, Joan Maria Viader i Martí
L’edifici es troba en el límit d’una trama residencial de cases aparellades baixes i afronta amb un parc urbà. Té, per tant, un protagonisme volumètric notable. El contrast entre carrer i parc es va traslladar a l’edifici amb una façana plana per un costat i una altra molt més segmentada en vertical. En aquesta darrera, la doble alçada del dúplex de l’àtic és l’últim pla d’una sèrie de reculades que s’inicien en les terrasses naturals del marge de la riera i es perllonguen en els murs de formigó dels jardins i en els voladissos de les plantes inferiors. Les façanes laterals es tracten com a mitgeres fictícies, amb taulons de fusta, lleugerament retractades respecte al límit de les façanes longitudinals, el que permet valorar el perfil de l’edifici i emfatitzar la idea de tall en la continuïtat virtual amb la façana del edifici veí (previst inicialment com el doble del construït). -
Premio FAD
Finalista. Categoría: ArquitecturaViviendas en FontajauFuses-Viader Arquitectes, Josep Fuses i Comalada, Joan Maria Viader i Martí