Como ir
Sobre el proyecto
En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.
El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.
El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.
Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.
El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.
La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.
Quiénes somos
Proyecto de: 
Impulsado por: 
Directores:
2019-2023 Aureli Mora i Omar OrnaqueComisión Documental:
2019-2023 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueColaboradores Externos:
2019-2023 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroCon el soporte de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntidades Colaboradoras:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Buzón de sugerencias
Solicita la imagen
Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.
El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.
Memoria
L'Hospital de Sant Joan Despí Doctor Moisès Broggi és un hospital de nova construcció destinat a donar servei a una població de 300.000 habitants de la comarca catalana del Baix Llobregat, a Espanya.
L'organització i disposició de l'Hospital dins de la parcel·la ve determinada pels accessos a la mateixa, les orientacions, i les condicions topogràfiques del terreny.
L'adaptació al lloc, i als seus condicionants d'accés i entorn, expliquen la solució adoptada. Efectivament, el terreny compta amb un llarg límit orientat al nord on es localitza l'avinguda del Baix Llobregat. L'accés principal se situa per l'extrem sud-oest de la parcel·la, en la cota més alta, des d'on també es pot accedir a la zona ambulatòria. No obstant això, l'accés principal a les consultes és independent i es situa en la façana nord, en l'avinguda del Baix Llobregat, des de la qual es pot accedir més fàcilment amb transport públic.
També amb la idea de diferenciar els accessos segons la funcionalitat, l'accés d'urgències es situa en l'extrem nord-oest de la parcel·la. Aquest accés està en la cota més baixa, una planta per sota de l'accés principal. Finalment, l'accés al moll de càrrega i descàrrega es troba en la part est.
Arquitectònicament s'ha optat per un edifici compacte mirant de solucionar tècnica i funcionalment els següents conceptes:
1. Especialització de les circulacions
Les circulacions sanitàries i de públic diferenciades estan estudiades per evitar interferències entre una i l'altra. D'aquí la solució de col·locar totes les zones assistencials en el soterrani -1, per evitar l'aparició de llits en la planta d'accés. La proposta d'un accés independent a les consultes externes i a la resta de serveis ambulatoris possibilita l'accés de visites externes o enllitats des de dos accessos diferenciats.
La claredat compositiva dels recorreguts i la contínua relació entre exterior i interior de l'edifici facilita a l'usuari una bona orientació dins de l'hospital.
2. Unitats d'hospitalització
S'han orientat totes les habitacions de les unitats d'hospitalització al sud i al nou parc, amb vista cap a una zona tranquil·la i arbolada, protegint aquestes façanes a través d'un brise-solei de taules de fusta de cedre vermell de Canadà.
S'ha obtingut que cap unitat d'hospitalització quedi aïllada respecte de les altres per possibilitar la interrelació de personal sanitari: d'aquí la solució de quatre unitats en la primera planta, tres en la segona i tres en la tercera.
3. Àrea de consultes externes
Es diferencia respecte a l'àrea hospitalària pròpiament dita per millorar la seva funcionalitat. S'han construït cruixies més profundes per adaptar-se al funcionament horari diferenciat i s'ha potenciat la llum natural a través de la il·luminació zenital, sense necessitat de fer patis, aconseguint així un edifici compacte i reduint els costos de funcionament.
4. Volum edificat
S'ha buscat un equilibri entre la pretensió d'aconseguir un edifici extens i la voluntat de preservar un espai important com a zona enjardinada, minimitzant alhora els recorreguts interns per fer més racional el funcionament de l'hospital. Aquesta compactació de l'edifici i el fet de situar molta edificació sota rasant, s'ha acompanyat amb la ubicació d'una sèrie de patis que permeten il·luminar la major part dels espais de l'edifici, buscant una petjada urbana discreta malgrat el gran volum edificat.
5. Sostenibilitat
L'edifici normalitza el concepte de Sostenibilitat ja que s'incorpora des del disseny inicial, buscant crear un edifici capaç d'un gran estalvi energètic. Això s'aconsegueix tant pel disseny arquitectònic (edifici tancat al nord i obert al sud, controls del sol exterior mitjançant els brise-soleils, i disseny de les façanes) com per la instal·lació de mecanismes tècnics com són les plaques fotovoltaiques i els sistemes de reaprofitament d'aigües pluvials.
