Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Escuela Infantil L'Estel de Mar

  • Escuela Infantil L'Estel de Mar

  • Escuela Infantil L'Estel de Mar

  • Escuela Infantil L'Estel de Mar

Memoria

La concepció de l’edifici i el disseny dels diversos elements responen a la peculiar condició dels seus usuaris, els infants. Es tracta d’una capsa suspesa sobre el terreny i directament relacionada amb l’arenal que hi ha a sota. L’accés té lloc per una llarga rampa que penetra dins l’edifici, continua baixant fins al nivell del jardí i arriba fins al banc de sorra, un segon clot dins el primer. Les obertures ocupen totes les cares de la capsa i generen una noció isòtropa de l’espai en què l’interior es relaciona amb tots els elements de l’entorn natural, de manera que les pautes d’orientació tradicional tendeixen a desaparèixer. L’interior és viscut així com un espai lleuger i unitari, on la referència del cel és equivalent a la referència de l’arenal. Les distribucions interiors estan fetes amb uns armaris vinculats a les cares del contenidor: les obertures, l’entrada, el pla del sostre, el terra.

Autor: Maurici Pla

Fuente: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

El projecte se situa en una illa de gran dimensió -200m x 300m- on ja actualment es troben alguns equipaments i es preveuen de nous; L'illa no està desenvolupada a nivell d'organizació urbanística, les circulacions són exclusivament perimetrals i les poques construccions existents se situen sense ordre comú, la qual cosa dona a l'àrea descrita un aspecte caòtic. El projecte d'urbanizació de la zona planteja la segregació dels equipaments en paquets-illes que, al generar recorreguts peatonals entre ells, donarà al paisatge una altre escala d'intervenció més adient amb la mida del poble. En un d'aquests paquets es preveu col.locar les piscines municipals i la llar d'infants, compartint una àrea ajardinada. Per la topografia de la zona, amb suaus pendents a dues vessants, el sistema d'intervenció escollit per limitar les àrees de diferents usos consisteix en moviments de terra, excavant en unes zones i acumulant-ne en d'altres. Això genera un paisatge particular de relleus on els llocs queden definits amb canvis de cota, apareixent talussos que els limiten, opció contraposada a les tanques. A partir d'aquestes consideracions s'han pres dues decisions que defineixen el projecte: -Delimitar l'àrea total de la llar d'infants, incloent el jardí, amb un gran clot, protegit de l'exterior amb talussos. Oferint als nens una barrera perimetral que necessiten i emmarcant una nueva visió de l'entorn. -Definir el volum de la llar d'infants a partir de la geometria que comparteix amb els altres elements construïts de l'ïlla, les piscines. L'edifici de la llar d'infants es planteja com un gran contenidor -piscina- invertit i suspès sobre un gran clot d'espai exterior. Una rampa defineix l'accés a l'edifici des d'un dels passos peatonals que travessarà la parcel.la d'equipaments. Aquesta rampa, en interseccionar-se amb el volum de la llar d'infants, indica l'accés a l'edifici, continua baixant fins a arribar a la cota de jardí i baixa més fins al sorral -un altre clot dintre del jardí i sota l'edifici. Interiorment l'edifici vol ser un espai únic de plantejament totalment polivalent. El resultat pretén ser doncs, una envolvent contínua i una distribució interior disposada en el que hem definit com armaris distribuidors. Aquests elements -un primer que dona forma a l'accés, un segon que punxa des del pati, i un tercer que penja de la claraboia central-, per la seva disposició i la seva capacitat d'emmagatzematge de material, permetent dotar als espais que els envolten d'usos variables segons les necessitats.

Autor: BailoRrull | ADD+ Arquitectura

Autores

Sobre el Mapa