Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Instituto del Teatro

  • Instituto del Teatro

  • Instituto del Teatro

  • Instituto del Teatro

  • Instituto del Teatro

  • Instituto del Teatro

  • Instituto del Teatro

  • Instituto del Teatro

  • Instituto del Teatro

  • Instituto del Teatro

  • Instituto del Teatro

  • Instituto del Teatro

  • Instituto del Teatro

  • Instituto del Teatro

Memoria

L’Institut del Teatre és un edifici docent que forma la peça central del que havia de ser la Ciutat del Teatre. És un complex que recicla una sèrie de palaus abocats sobre l’avinguda de l'Exposició, al límit nord del Poble Sec amb Montjuïc, bastits amb motiu de l’Exposició de 1929 per l’arquitecte hospitalenc Ramon Puig i Gairalt. L’edifici resol l’entrega d’aquests palaus amb el Poble Sec tancant una plaça sobre la cota de l’avinguda de l'Exposició i, alhora, presentant un accés a cota del Poble Sec, barri que arriba a l’edifici gairebé més d’una planta per sota del nivell de la plaça. L’edifici s’organitza en U al voltant d’un pal·li espectacular obert a la plaça, un espai urbà d’una escala difícil de trobar a Barcelona, configurat per un umbracle a cota de la línia de cornisa de l’edifici. Les tres ales de la U contenen espais diversos i molt interessants: al fons se situa l’accés de l’edifici, format per un vestíbula doble alçada que aboca la plaça a l’interior de l’edifici. A mà dreta queda el cos de la biblioteca, organitzada també a doble alçada a les plantes superiors, un espai acollidor que conté una col·lecció important de llibres de teatre i cinema. A mà esquerra es situa el cos del teatre. Són remarcables les aules de teatre i dansa de l’Institut, espais cúbics a doble alçada il·luminats zenitalment i servits per passadissos abocats al pal·li. Els espais comuns de l’edifici tenen interès i s'aboquen els uns en els altres en dimensions d’amplada i alçada diferents: el bar serveix d’entrada al teatre i alhora culmina el vestíbul, abocat contra la mitgera del Mercat de les Flors, espai amb intervenció artística a càrrec de Frederic Amat. Tot el conjunt s’acaba amb un aplacat de travertí romà curosament especejat. La façana posterior, sobre el Poble Sec, té un interès especial pel doble paper de façana posterior que presenta front a un barri amb tanta història com aquest.

Autor: Jaume Prat Ortells

Fuente: APP BCN Arquitectura

L’edifici de la Nova Seu de l’Institut del Teatre es situa dins del recinte del Mercat de les Flors i el Palau de l’Agricultura, juntament amb el Teatre municipal i la Nova Seu del Teatre Lliure de la cultura Ciutat del Teatre. Bàsicament el programa determina dues grans àrees funcionals. La Docent, amb les diferents escoles i especialitats. I la de caire més públic o d'us freqüent per persones alienes a l'àrea docent. L’edifici es planteja amb la voluntat de no voler competir amb el caràcter i la imatge establertes pels edificis ja existents del futur Teatre Lliure i el Teatre del Mercat de les Flors, sense renunciar, però, a la capacitat de manifestar la seva pròpia autonomia i modernitat dialogant sense violència amb les arquitectures veïnes S’ha dissenyat el buit que determina l’atri-vestíbul obert en complementarietat al ple de les arquitectures veïnes, establint unes relacions que volen anar més enllà de les evidències formals. Aquest buit, les seves dimensions i proporcions, així com les façanes que l’emmarquen i determinen formalment, són els mecanismes utilitzats per a dotar a l’edifici del caràcter públic i representatiu que té que assolir, propiciant un cert caire escenogràfic que representant-hi de forma metafòrica la activitat del Centre. L’edifici s’articula al voltant d’aquest gran vestíbul exterior, a través del que es relaciona amb la plaça Margarida Xirgu i la resta de la Ciutat del Teatre. És on es situen els accessos principals a cada una de les zones d’ús diferenciat del Centre (Teatres, Àrea docent i Museu-Biblioteca-Centre de documentació), i es determinen les diferents volumetries que l’envolten responent a la seva diversitat funcional.

Autor: Ramon Sanabria i Boix

Autores

Sobre el Mapa