Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Nueva Sede de Barcelona Activa

  • Nueva Sede de Barcelona Activa

  • Nueva Sede de Barcelona Activa

  • Nueva Sede de Barcelona Activa

  • Nueva Sede de Barcelona Activa

  • Nueva Sede de Barcelona Activa

  • Nueva Sede de Barcelona Activa

  • Nueva Sede de Barcelona Activa

  • Nueva Sede de Barcelona Activa

  • Nueva Sede de Barcelona Activa

  • Nueva Sede de Barcelona Activa

  • Nueva Sede de Barcelona Activa

  • Nueva Sede de Barcelona Activa

  • Nueva Sede de Barcelona Activa

Memoria

La màquina hidrològica: Durant el segle XIX les fabriques tèxtils de Poblenou feien servir per al seu funcionament l’abundant aigua del subsòl. En desaparèixer aquest regulador industrial, el nivell freàtic ha augmentat considerablement i es troben afloracions d’aigua a menys de 7 m de fondària. La nova seu de Barcelona Activa transforma aquest problema en un factor de projecte: dos pous de 30 m de fondària extreuen un cabdal de 70.000 litres d’aigua a l’hora amb una temperatura constant de 18 graus -més alta que la de l’aire a l’hivern i més fresca a l’estiu-, alimenten una màquina hidrológica que subministra l’energia necessària per a la climatització, el rec i els serveis sanitaris. Aquest model energètic, inclosa la piscina de 100 m3 per a l’emmagatzematge de l’aigua extreta, es troba als nivells –2 i –3 de l’edifici. El complex inclou una mediateca, un auditori, la seu corporativa de Barcelona Activa, el viver d’empreses existent i una nova torre d’oficines. L’escenari on s’agrupa aquest complex programàtic és una plaça semioberta al carrer que nosaltres anomenem campus. Una proposta que revisa el concepte de recinte que es desprèn de les illes de cases Cerdà a les quals es diferencien els espais que pertanyen al carrer dels de l’interior de l’illa de cases. El ‘campus’ es separa del carrer per un pabelló-porta que funciona com una cortina, un llindar que permet organitzar l’accés a la plaça, la baixada a la mediateca o a l’aulari i l’entrada al Viver, segons horaris o sol·licituds de funcionament diferent. Existeixen en el projecte més seqüències de cortines: espais intermedis que dilaten el pas del carrer a la plaça, de la plaça a l’interior de l’edifici, dels ascensors als pisos, de l’interior de les oficines a l’exterior dels balcons de les façanes. Aquests espais de transició mesuren des d’un mil·límetre a dos metres. L’ordenació de tot el complex ha estat un delicat contracte entre programes i tipologies diferents que creen paradoxes de mida: pavellons d’entrada massa petits per ser edificis i massa grans per ser peces de mobiliari urbà; places petites per entendre’s com a places i molt grans si es llegeixen com habitacions exteriors; torres excessivament altes en proporció al solar junt a edificis considerablement llargs per a la seva alçada... Amb una sobreabundància d’allò que és horitzontal, durant la construcció, i encara avui, el complex sembla més una prestatgeria que un edifici. En aquesta prestatgeria es poden col·locar coses, i intercanviar-les de posició. El pavelló d’entrada té els seus propis graffitis-anunci; els terres estan preparats per poder connectar-se allà on es decideixi, tant dins de les oficines com a la plaça; els sostres, per moure les lluminàries; els vidres, per acceptar proteccions, ròtuls o transparències diverses. Sobrietat més flexibilitat: en termes de vestuari, el que anomenaríem fer edificis-fons d’armari, versàtil, amb una gran capacitat de ser combinable. Edificis no representatius, edificis ni d’ostentació ni de pre-figuració i sí adaptatius. Com els vells edificis de producció industrial: sense excessiva autoria, sense necessàriament estil, còmodes com magatzem, còmodes per a la transformació. Arquitectura preparada per allotjar usos i identitats canviants.

Autor: Roldán+Berengué Arquitectes

Autores

Sobre el Mapa