Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Imagen solicitada:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

* Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Memoria

El projecte es planteja inicialment entenent el seu entorn més pròxim i la relació d’aquest amb la ciutat i el paisatge. A escala de ciutat, entenem Rubí com una ciutat que el seu creixement s’ha recolzat a una línia geogràfica formada per la riera i pel peu d’un petit conjunt de serres. El projecte es situa sobre aquesta línia però no immers en un terreny consolidat urbà, sinó en aquell punt en que la línia cedeix la seva firmesa per passar a incorporar-se en el paisatge. D’aquesta manera, convida a dirigir la mirada cap al verd de la riera. A escala del solar i l’entorn més pròxim, es puntualitza en una parcel·la d’un polígon industrial, on forma part d'una filera de naus. Respecte aquesta filera les oficines es situen a l’extrem, entregant-se immediatament en contacte amb els arbres i el verd. Altra vegada es reafirma la mirada al paisatge. Considerant que el programa del projecte són unes oficines en mig d’un polígon industrial es proposa potenciar a través dels elements de la façana evitar la mirada enfrontada amb les naus i tota l’activitat implícita del polígon. Interessa dirigir la mirada al paisatge. Es proposa treballar amb diferents peces prefabricades planes i no-planes. La relació entre aquestes peces és la que ens permetrà, ja no només l’existència de diferents tipologies de buit, sinó també controlar i dirigir les visions. Al mateix temps ens permet diferenciar uns sistemes per a cada façana, segons les necessitats de cada una i la proximitat amb el paisatge. La disposició d’aquestes peces no planes en planta estableix una relació exterior-interior, incorporant a les oficines un petits espais exteriors i projectant-se fins al nucli central. La distribució en planta parteix del nucli on estan acumulats tots els serveis, els comunitaris i els privats de cada oficina. El tractament d’aquest nucli es treballa com una part més de la façana, com a part pública, de forma que l’espai propi de les oficines divaga entre dues pells, que pel seu propi gruix esdevenen filtres, uns filtres entre interior i exterior, i entre públic i privat.

Autor: BailoRrull | ADD+ Arquitectura

Autores

Como ir

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. Oficinas de Paisaje

    BailoRrull | ADD+ Arquitectura, Manuel Bailo i Esteve, Rosa Rull i Bertran

    Oficinas de Paisaje

    El projecte es planteja inicialment entenent el seu entorn més pròxim i la relació d’aquest amb la ciutat i el paisatge. A escala de ciutat, entenem Rubí com una ciutat que el seu creixement s’ha recolzat a una línia geogràfica formada per la riera i pel peu d’un petit conjunt de serres. El projecte es situa sobre aquesta línia però no immers en un terreny consolidat urbà, sinó en aquell punt en que la línia cedeix la seva firmesa per passar a incorporar-se en el paisatge. D’aquesta manera, convida a dirigir la mirada cap al verd de la riera. A escala del solar i l’entorn més pròxim, es puntualitza en una parcel·la d’un polígon industrial, on forma part d'una filera de naus. Respecte aquesta filera les oficines es situen a l’extrem, entregant-se immediatament en contacte amb els arbres i el verd. Altra vegada es reafirma la mirada al paisatge. Considerant que el programa del projecte són unes oficines en mig d’un polígon industrial es proposa potenciar a través dels elements de la façana evitar la mirada enfrontada amb les naus i tota l’activitat implícita del polígon. Interessa dirigir la mirada al paisatge. Es proposa treballar amb diferents peces prefabricades planes i no-planes. La relació entre aquestes peces és la que ens permetrà, ja no només l’existència de diferents tipologies de buit, sinó també controlar i dirigir les visions. Al mateix temps ens permet diferenciar uns sistemes per a cada façana, segons les necessitats de cada una i la proximitat amb el paisatge. La disposició d’aquestes peces no planes en planta estableix una relació exterior-interior, incorporant a les oficines un petits espais exteriors i projectant-se fins al nucli central. La distribució en planta parteix del nucli on estan acumulats tots els serveis, els comunitaris i els privats de cada oficina. El tractament d’aquest nucli es treballa com una part més de la façana, com a part pública, de forma que l’espai propi de les oficines divaga entre dues pells, que pel seu propi gruix esdevenen filtres, uns filtres entre interior i exterior, i entre públic i privat.
  2. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    Oficinas de Paisaje

    BailoRrull | ADD+ Arquitectura, Manuel Bailo i Esteve, Rosa Rull i Bertran