Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Paseo Garcia Fària

  • Paseo Garcia Fària

  • Paseo Garcia Fària

  • Paseo Garcia Fària

  • Paseo Garcia Fària

  • Paseo Garcia Fària

  • Paseo Garcia Fària

  • Paseo Garcia Fària

  • Paseo Garcia Fària

  • Paseo Garcia Fària

  • Paseo Garcia Fària

  • Paseo Garcia Fària

  • Paseo Garcia Fària

  • Paseo Garcia Fària

  • Paseo Garcia Fària

Memoria

El projecte planteja l’ordenació de superfície del Passeig Garcia Fària entre els carrers Bilbao i Josep Pla. Prèviament a l’any 1992, amb la construcció de la Ronda Litoral, es va donar forma al Passeig Garcia Fària amb una secció de doble calçada amb mitjana central. A la banda de mar, la construcció d’un pàrking adossat al mur de contenció de la Ronda, va deixar la seva coberta pendent d’urbanització. El nou esquema viari ha desplaçat la circulació costat mar de Garcia Fària a l’altre banda de la Ronda i ha prolongat els carrers Bac de Roda i Selva de Mar en forma de pont sobre la Ronda Litoral. La incorporació viària al tronc central de la Ronda situada a l’alçada de Josep Pla s’ha traslladat al creuament de Selva de Mar amb Garcia Fària, provocant l’enderroc de part de l’aparcament existent. La nova súper-illa de Diagonal-Mar entrega a Garcia Fària amb una nova rasant que ha obligat a modificar el perfil longitudinal d’aquest carrer entre Selva de Mar i Josep Pla. Tot això provoca que l’àmbit d’actuació hagi quedat definit com la superfície existent entre la mitjana actual i el límit de la Ronda Litoral, més la calçada muntanya del tram entre Selva de Mar i Josep Pla. La peça resultant a urbanitzar és una franja d’uns 40 m d’amplada i aproximadament 1,3 Km de llargària, dividida en tres pastilles per la vialitat que creua la Ronda Litoral. Aquesta franja es divideix al mateix temps en dues subbandes: la cobertura del pàrking donant a la Ronda i l’espai restant entre l’actual mitjana i el mur de l’aparcament. El projecte parteix d’aquesta consideració i consolida la divisió donant forma a un passeig pavimentat sobre l’aparcament i a una faixa enjardinada. Les sobrecàrregues admissibles de l’aparcament existent (1.000 Kg/m2) i el futur manteniment del mateix han comportat la decisió d’abandonar la possibilitat d’enjardinar i construir sobre la seva coberta. És per això que s’ha pensat en un paviment asfàltic de dos colors com a protagonista d’aquesta franja destinada majorment al trànsit de bicicletes, circuits de fitness, jòguing i altres activitats similars. Pensem que emfasitzar la gran dimensió d’aquest espai, despullant-lo d’elements sobreposats, reforça una de les seves qualitats primordials. A la resta del passeig es proposa un jardí lineal organitzat a través de peces de verd trapezoïdals que permeten la permeabilitat entre els passos de vianants i l’esplanada sobre el pàrking. El cosit d’ambdues zones es realitza gràcies a les interrupcions dels parterres i a les plataformes sobre elevades, encavalcades amb la coberta de l’aparcament, que actuen com a miradors sobre el mar. Algunes de les zones plantades s’eleven sobre la rasant natural, oferint plans de gespa abocats també cap a la platja. L’organització del passeig ha hagut de tenir en compte el creuament de vehicles cap a les rampes d’accés als aparcaments, molt allunyades de la nova línia de vorera. Aquests creuaments es fan en forma d’escletxa entre la vegetació. Per a pal·liar la fractura provocada per les rampes es construeixen unes petites lloses que, en forma de pont, les creuen en el seu punt central. L’arribada als nous ponts de Bac de Roda i Selva de Mar obliga a recréixer el passeig en aquests punts per a connectar-lo amb les noves rasants. La secció transversal s’ha pensat amb pendents d’entre l’1,5% i el 2% cap a la calçada de Garcia Fària. La necessitat de permetre el drenatge i la nova amplada del passeig obliguen a recréixer les rasants sobre l’actual aparcament i, conseqüentment, a la sobreelevació de la barana existent, que es fa mitjançant una peça prefabricada de formigó que s’encaixa en el mur original. La plantació s’ha plantejat amb espècies apropiades a la singular situació del passeig: primera línea de mar, sense elements construïts que el protegeixin de la seva influència. Organitzada en faixes, ajuda també a entendre unitàriament tot el passeig. Bàsicament, hi ha dos tipus de parterre. Els que s’aboquen cap al Passeig Garcia Fària es planten en bandes ordenades per alçada de vegetació: les dues primeres són gramínies de diferent alçada i finalment es situen als tamarius. Els parterres amb doble pendent s’entapissen amb gespa a la vessant abocada cap al costat mar i es planten amb una massa de baladre blanc a la vessant oposada. En algunes zones estratègiques apareixen petits bosquets de moreres sobre entapissant d’heura, que es converteixen en àrees d’ombra. Les palmeres es planten com a arbres singulars en grups de dos o tres. Margallons, mimoses, i plantacions d’espígol completen l’enjardinament del passeig. El límit amb la calçada rodada es consolida amb un parterre lineal que conté les palmeres existents i s’espesseix la plantació de baladres també existent a l’actual mitjana. La il·luminació es resol amb una trama de bàculs tipus PRIM que organitza tota l’àrea a ambdues bandes de la Ronda Litoral. S’ha tingut especial cura en anivellar la cota de coronació dels bàculs amb independència de la topografia variable dels punts on tenen l’ancoratge.

Autor: Ravetllat-Ribas Arquitectes

Autores

Sobre el Mapa