Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Carme Ribas i Seix

Memoria

Arquitecta UPC (1980). Arquitecta Ajuntament de Barcelona (1981-1987). Exercici professional Ravetllat-Ribas (1985-2017). Professora ETSAB desde 1986. Actualment Gerent del Consorci del Besòs.

Obras

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. Rehabilitación y Ampliación de la Casa Golferichs

    Ravetllat-Ribas Arquitectes, Pere Joan Ravetllat i Mira, Carme Ribas i Seix

    Rehabilitación y Ampliación de la Casa Golferichs

    La Casa Golferichs, conocida como "el Xalet", fue proyectada en 1901 por el arquitecto Joan Rubió i Bellver como residencia particular para Macari Golferichs. Uno de los primeros objetivos fue devolver al Chalet su carácter original. La alteración que supuso la construcción del edificio anexo y el cambio de uso como centro de enseñanza eran aún patentes y los principales puntos a resolver con la propuesta. Construído con gran modestia, el anexo colapsó la lectura de la casa, impidiendo su contemplación, eliminando el alero perimetral y tapando el acceso hacia el patio posterior. El aspecto más representativo de la planta baja y el primer piso aconsejaron su utilización como sala de exposiciones. Eso permitía dotar al barrio de un espacio para este tipo de manifestaciones culturales. En la segunda planta se propuso recuperar las dimensiones originales de la buhardilla, con sus cerchas de madera, como sala polivalente.
  2. Jardín de la Torre de les Aigües

    Andreu Arriola Madorell, Carme Ribas i Seix

    El projecte es plantejà com una operació pilot per transformar el primer interior d’illa de l’Eixample barceloní en un jardí públic. L’illa objecte del projecte està situada entre els carrers Roger de Llúria, Roger de Flor, Consell de Cent i Diputació. En la part central d’aquesta illa existeix un manantial que havia estat explotat durant anys per una companyia subministradora d’aigua, a través de pous i d’un dipòsit situat sobre una torre d’obra vista, construïda a l’inici d’aquest segle. El projecte s’estructura amb una doble voluntat. D’una banda s’intenta dotar a la torre de contingut monumental, situant-la dintre d’un basament d’aigua que evoca el seu ús original. De l’altra, es proposa el tractament dels límits a través d’uns aplacats de trencadís de marbre que, amb un remat irregular, perden intensitat per fondre’s en l’alçat desordenat de les façanes interiors. El caràcter intimista i secret del jardí s’accentua amb el tractament del paviment de totxo al sardinell, la plantació d’arbres de flor olorosa i la construcció d’una font, que transporta aigua a través d’uns canals construïts en un dels murs perimetrals i l’aboca finalment a l’estany.
  3. Unbar

    Ravetllat-Ribas Arquitectes, Pere Joan Ravetllat i Mira, Carme Ribas i Seix

    Unbar

    En los años ochenta los locales nocturnos de Barcelona se convierten en un cierto ámbito diferenciado de otros tipos de actuaciones. En el proyecto del Unbar interesaba la relación entre los diferentes materiales, manteniendo siempre la coherencia de su diferente expresión formal. El local experimentaba el espacio creado a partir de la dualidad y el contraste entre diferentes lógicas constructivas. Por un lado, la curva configurada por listones de madera transformaba el perímetro irregurlar del local inicial dejando un pasillo de servicio y dos pequeñas barras. Por otro, las paredes estucadas y los planos horizontales de acero inoxidable se contraponían con unas geometrías y texturas completamente diferentes. El acero inoxidable, pensado no como revestimiento sino como soporte, permitía ofrecer en las barras y estantes unas superficies brillantes con un grueso mínimo. La flexibilidad de los listones de madera, en cambio, tenía la virtud de adaptarse a la curva y ofrecer una textura basada en las sombres y el color.
  4. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Interiorismo - Interiores de Uso Público, Comercial y Profesional

    Premio FAD

    Unbar

    Ravetllat-Ribas Arquitectes, Pere Joan Ravetllat i Mira, Carme Ribas i Seix

  5. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Arquitectura - Reformas y Rehabilitaciones

    Premio FAD

    Rehabilitación y Ampliación de la Casa Golferichs

    Ravetllat-Ribas Arquitectes, Pere Joan Ravetllat i Mira, Carme Ribas i Seix

  6. Campo de Fútbol Roquetes

    Ravetllat-Ribas Arquitectes, Pere Joan Ravetllat i Mira, Carme Ribas i Seix

    Campo de Fútbol Roquetes

    L'afectació provocada pel traçat de la Ronda de Dalt en la situació del Camp de Futbol del barri de Roquetes, utilitzat pels Clubs de Futbol Roquetes i Muntanyesa, provoca la seva redistribució a l'interior de la parcel·la, resultant-ne el trasllat de l'anterior edifici de serveis i les grades. El projecte inclou l'enderroc de totes les construccions prèvies; la realització dels nous murs de tancament adaptats al perímetre modificat del solar; l'explanació, drenatge i il·luminació del camp de joc i la construcció d'una grada, equipada en el seu interior amb serveis i vestuaris. Les rasants en pendent de Via Júlia respecte a la cota del camp, fan que l'accés proposat a la cantonada amb el Carrer d’en Tissó es provoqui a través d'un gran balcó, des del qual es pot accedir tant a la grada com a les zones de servei a nivell del terreny de joc. A la confluència amb la Ronda, un nou mur circular consolida la cantonada i inclou en el seu interior els vestíbuls de jugadors. La forma i dimensió del solar resultant, així com l'important límit amb la Via Júlia, donen lloc a una col·locació que consolida la façana al Carrer d’en Tissó, on es situa la grada per a espectadors. Es tracta d’una peça rectangular protegida per una marquesina igualment rectangular, identificable des de la Via Júlia. La part superior de l'edifici, en connexió amb les grades, és un terrat?mirador on es col·loca un petit bar, ampliant així l'espai per a ús dels espectadors. Des d'aquest terrat s'ofereix un nou contacte amb el carrer a traves d'una rampa. La construcció proposada és bàsicament una estructura de murs i pilars de formigó armat que suporten una llosa contínua, també de formigó armat, sobre la qual s'adapta la grada. Els mateixos murs que suporten l'esmentada llosa són els que contenen el desnivell existent entre el carrer i la zona de joc i finalment apareixen com a façana o tancament de l'edifici.
  7. Edificio de Viviendas Ases 5

    Ravetllat-Ribas Arquitectes, Pere Joan Ravetllat i Mira, Carme Ribas i Seix, Cèsar Díaz Gómez

    Edificio de Viviendas Ases 5

    Se trata de una operación que incluye dos edificios ubicados en el caso antiguo de Barcelona, cerca de la iglesia de Santa María del Mar. Uno de ellos forma el chaflán de la calle Ases con la calle Espaseria. El edificio proyectado, de cuatro plantas de altura, se organiza con un solo acceso vertical que sirve a dos viviendas de unos 40m2 de superficie útil en cada planta. Todas las piezas de servicio ventilan por un único patio interior que, por el hecho de ser anexo y mancomunado con una de las fincas vecinas, mejora la ventilación e iluminación de algunas de sus habitaciones. En las fachadas, el hueco tipo de las ventanas respeta las proporciones habituales de las edificaciones vecinas y pretende redefinir a través del material con el que se resuelve -el aluminio- una propuesta que escape del puro mimetismo contextual, buscando una solución integral para marcos, brancales, antepechos, porticones, e incluso, barandillas. Unas pérgolas en la cubierta y bandas verticales metálicas en los límites de las fachadas configuran los elementos de relación con el entorno más inmediato del edificio.
  8. Instituto Alexandre Galí

    Ravetllat-Ribas Arquitectes, Pere Joan Ravetllat i Mira, Carme Ribas i Seix

    Instituto Alexandre Galí

    El projecte disposa un edifici principal, de planta baixa més tres plantes, on s’allotja bona part del programa, i un altre edifici situat a l’extrem oposat del solar destinat al gimnàs. Tots dos edificis, juntament amb la rampa que els connecta, delimiten l’àmbit de la pista esportiva. L’absència d’alineacions clares on recolzar les edificacions i la irregularitat dels perímetres propicien una solució que genera una geometria pròpia per tal de definir els diferents espais, deixant la resta del solar, fins als marges, com a pati de joc. L’edifici principal és format per un anell exterior d’estructura de formigó on es col·loquen les aules, i un cos central d’estructura metàl·lica i plementeria de pavès que conté les tutories, els accessos i la sala d’actes, un gran pati central cobert situat per sota del terreny.
  9. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    Edificio de Viviendas Ases 5

    Ravetllat-Ribas Arquitectes, Pere Joan Ravetllat i Mira, Carme Ribas i Seix, Cèsar Díaz Gómez

  10. Viviendas Girona 37

    Ravetllat-Ribas Arquitectes, Pere Joan Ravetllat i Mira, Carme Ribas i Seix

    Viviendas Girona 37

    S'ha volgut donar el màxim d'unitat als dos fragments d'illa, tan per aconseguir un acabament digne del conjunt com per fer possible la comprensió d'ambdues parts com a pertanyents a una mateixa lògica projectual. Es plantegen dues escales de dos habitatges per replà al Carrer Girona amb un altura de PB + 4 plantes. Aquesta part del solar conté 16 habitatges (7 habitatges de 90 m2 útils amb 4 dormitoris i 9 habitatges de 70 m2 útils amb 3 dormitoris). A la banda del Carrer Riera Gasulla es proposa una única escala amb tres pisos per replà. La planta tipus conté 2 habitatges d'uns 70 m2 útils, amb el mateix programa que l'esmentat anteriorment, i un habitatge més petit d’1 dormitori. A la planta superior es suprimeix l'habitatge més proper a la mitgera proporcionant un augment de superfície a un dels habitatges restants i configurant un total de 8 habitatges. La suma total és de 24 habitatges. S'ha cregut oportú situar totes les sales d’estar-menjador a l'exterior i amb la millor orientació possible. És per això que o bé donen directament a sud o són passants i donen a dos costats oposats. Els plecs de façana milloren l'orientació de les diferents estances de l'habitatge i permeten un adequat contacte amb l'exterior, alhora que contribueixen a uniformar el nombre d'obertures. Totes les cuines ventilen a l'exterior mitjançant un safareig-estenedor i un pati destinat a instal·lacions. A la planta baixa es situen els 3 vestíbuls amb entrada a nivell des dels carrers. Es preveu un espai per a la reubicació d’una estació transformadora i 3 locals comercials, dos a les cantonades i un altre donant al carrer Girona. També en planta baixa es preveu l'accés a l'aparcament que conté 9 places a nivell de planta baixa i 17 en planta soterrani. L'estructura de l'edifici s'ha plantejat com una retícula senzilla i ordenada. Aquesta disposició, juntament amb unes llums regulars i raonables d'entre 4 i 6 metres, permet un bon aprofitament. El tancament exterior és d'obra vista i la coberta és de teula ceràmica, amb una pendent del 30%.
  11. Rehabilitación y Ampliación de las Escuelas de Seròs

    Ravetllat-Ribas Arquitectes, Pere Joan Ravetllat i Mira, Carme Ribas i Seix

    Rehabilitación y Ampliación de las Escuelas de Seròs

    El proyecto propone colocar los programas de la escuela sobre el solar de tal manera que, aun haciendo posible la diferenciación de los dos centros, se optimice al máximo su proximidad y la posibilidad de concentrar ciertos servicios. La escuela existente queda como edificio principal que da fachada a la plaza y es donde se ubicará el programa básico del instituto. En el otro extremo del solar, una nueva edificación constituye la fachada opuesta y tendrá que contener el programa docente de la escuela. El resto del solar limitado por estos dos edificios, se subdivide en dos partes, a partir de la colocación de una edificación central que tendrá que contener aquellos usos que pueden ser compartidos por los dos centros: el gimnasio y el comedor.
  12. Paseo Garcia Fària

    Ravetllat-Ribas Arquitectes, Pere Joan Ravetllat i Mira, Carme Ribas i Seix

    Paseo Garcia Fària

    El projecte planteja l’ordenació de superfície del Passeig Garcia Fària entre els carrers Bilbao i Josep Pla. Prèviament a l’any 1992, amb la construcció de la Ronda Litoral, es va donar forma al Passeig Garcia Fària amb una secció de doble calçada amb mitjana central. A la banda de mar, la construcció d’un pàrking adossat al mur de contenció de la Ronda, va deixar la seva coberta pendent d’urbanització. El nou esquema viari ha desplaçat la circulació costat mar de Garcia Fària a l’altre banda de la Ronda i ha prolongat els carrers Bac de Roda i Selva de Mar en forma de pont sobre la Ronda Litoral. La incorporació viària al tronc central de la Ronda situada a l’alçada de Josep Pla s’ha traslladat al creuament de Selva de Mar amb Garcia Fària, provocant l’enderroc de part de l’aparcament existent. La nova súper-illa de Diagonal-Mar entrega a Garcia Fària amb una nova rasant que ha obligat a modificar el perfil longitudinal d’aquest carrer entre Selva de Mar i Josep Pla. Tot això provoca que l’àmbit d’actuació hagi quedat definit com la superfície existent entre la mitjana actual i el límit de la Ronda Litoral, més la calçada muntanya del tram entre Selva de Mar i Josep Pla. La peça resultant a urbanitzar és una franja d’uns 40 m d’amplada i aproximadament 1,3 Km de llargària, dividida en tres pastilles per la vialitat que creua la Ronda Litoral. Aquesta franja es divideix al mateix temps en dues subbandes: la cobertura del pàrking donant a la Ronda i l’espai restant entre l’actual mitjana i el mur de l’aparcament. El projecte parteix d’aquesta consideració i consolida la divisió donant forma a un passeig pavimentat sobre l’aparcament i a una faixa enjardinada. Les sobrecàrregues admissibles de l’aparcament existent (1.000 Kg/m2) i el futur manteniment del mateix han comportat la decisió d’abandonar la possibilitat d’enjardinar i construir sobre la seva coberta. És per això que s’ha pensat en un paviment asfàltic de dos colors com a protagonista d’aquesta franja destinada majorment al trànsit de bicicletes, circuits de fitness, jòguing i altres activitats similars. Pensem que emfasitzar la gran dimensió d’aquest espai, despullant-lo d’elements sobreposats, reforça una de les seves qualitats primordials. A la resta del passeig es proposa un jardí lineal organitzat a través de peces de verd trapezoïdals que permeten la permeabilitat entre els passos de vianants i l’esplanada sobre el pàrking. El cosit d’ambdues zones es realitza gràcies a les interrupcions dels parterres i a les plataformes sobre elevades, encavalcades amb la coberta de l’aparcament, que actuen com a miradors sobre el mar. Algunes de les zones plantades s’eleven sobre la rasant natural, oferint plans de gespa abocats també cap a la platja. L’organització del passeig ha hagut de tenir en compte el creuament de vehicles cap a les rampes d’accés als aparcaments, molt allunyades de la nova línia de vorera. Aquests creuaments es fan en forma d’escletxa entre la vegetació. Per a pal·liar la fractura provocada per les rampes es construeixen unes petites lloses que, en forma de pont, les creuen en el seu punt central. L’arribada als nous ponts de Bac de Roda i Selva de Mar obliga a recréixer el passeig en aquests punts per a connectar-lo amb les noves rasants. La secció transversal s’ha pensat amb pendents d’entre l’1,5% i el 2% cap a la calçada de Garcia Fària. La necessitat de permetre el drenatge i la nova amplada del passeig obliguen a recréixer les rasants sobre l’actual aparcament i, conseqüentment, a la sobreelevació de la barana existent, que es fa mitjançant una peça prefabricada de formigó que s’encaixa en el mur original. La plantació s’ha plantejat amb espècies apropiades a la singular situació del passeig: primera línea de mar, sense elements construïts que el protegeixin de la seva influència. Organitzada en faixes, ajuda també a entendre unitàriament tot el passeig. Bàsicament, hi ha dos tipus de parterre. Els que s’aboquen cap al Passeig Garcia Fària es planten en bandes ordenades per alçada de vegetació: les dues primeres són gramínies de diferent alçada i finalment es situen als tamarius. Els parterres amb doble pendent s’entapissen amb gespa a la vessant abocada cap al costat mar i es planten amb una massa de baladre blanc a la vessant oposada. En algunes zones estratègiques apareixen petits bosquets de moreres sobre entapissant d’heura, que es converteixen en àrees d’ombra. Les palmeres es planten com a arbres singulars en grups de dos o tres. Margallons, mimoses, i plantacions d’espígol completen l’enjardinament del passeig. El límit amb la calçada rodada es consolida amb un parterre lineal que conté les palmeres existents i s’espesseix la plantació de baladres també existent a l’actual mitjana. La il·luminació es resol amb una trama de bàculs tipus PRIM que organitza tota l’àrea a ambdues bandes de la Ronda Litoral. S’ha tingut especial cura en anivellar la cota de coronació dels bàculs amb independència de la topografia variable dels punts on tenen l’ancoratge.
  13. Centre Cívic Pont Major

    Ravetllat-Ribas Arquitectes, Pere Joan Ravetllat i Mira, Carme Ribas i Seix

    Centre Cívic Pont Major

    En el edificio patrimonial de Can Regàs se respeta íntegramente la fachada y el esquema estructural de tres crujías con muros de carga. La ampliación hace referencia al crecimiento lineal de las parcelas, perpendiculares al río y la carretera, y se distancian claramente de la altura de la primera línea edificada. Al mismo tiempo, pretenden crean una fachada discontinua, capaz de organizar los espacios posteriores de la nueva plaza. En el edificio original se trabaja sobre la pauta proporcionada por las crujías existentes. La nave central, en planta baja, actúa como vestíbulo y sala multiusos de todo el edificio. A partir de ésta se accede al núcleo de comunicaciones verticales, situado en la crujía sur, y a la sala de actos y la biblioteca, situados en los edificios de la ampliación. De esta manera se consigue reducir claramente los espacios de circulación, a la vez que se enfatiza el carácter representativo del espacio más característico y valioso del edificio.
  14. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Espacios Exteriores

    Premio FAD

    Paseo Garcia Fària

    Ravetllat-Ribas Arquitectes, Pere Joan Ravetllat i Mira, Carme Ribas i Seix

  15. Edificio Departamental C de la ETSEIB (UPC)

    Ravetllat-Ribas Arquitectes, Pere Joan Ravetllat i Mira, Carme Ribas i Seix

  16. Rehabilitación de la Marfà

    Ravetllat-Ribas Arquitectes, Pere Joan Ravetllat i Mira, Carme Ribas i Seix, Olga Schmid

    Rehabilitación de la Marfà

    El proyecto consiste en la rehabilitación de la antigua fábrica textil Marfà como centro cívico y biblioteca. El fuerte carácter de la nave determina el nivel de intervención del proyecto. Se decide demoler todas las edificaciones no originales para acentuar el volumen principal y diseñar una nueva extensión en planta baja que organice el espacio público y la entrada. En el interior se evita colocar falsos techos y revestimientos opacos para poner de relieve la estructura original de la nave.
  17. Biblioteca Distrito 3

    Ravetllat-Ribas Arquitectes, Carles Casamor i Maldonado, Pere Joan Ravetllat i Mira, Manuel Ribas i Piera, Carme Ribas i Seix, Anna Ribas Seix

    Biblioteca Distrito 3

    Situado a medio camino entre la acera de la calle y uno de los recorridos proyectados para el parque, el edificio pretende dar sentido al desnivel existente entre la calle y la esplanada del fondo del torrente. Se propona la construcción de dos plantas con el fin de construir una volcada sobre el parque y que recupera la cubierta para espacio público a cota de ciudad, y otra sobre la rasante de la calle que se convierte en el acceso principal y garantiza la visibilidad de la biblioteca desde la ciudad.
  18. Campus Universitario de las Terres de l'Ebre de la URV

    Ravetllat-Ribas Arquitectes, Josep Ferrando Bramona, Pere Joan Ravetllat i Mira, Carme Ribas i Seix

    Campus Universitario de las Terres de l'Ebre de la URV

    Visible des del Castell i el Pont, l’edifici vol ser reconeixible per la capacitat de donar resposta als diferents àmbits on se situa, a mig camí entre el parc i la ciutat. L’edifici es fragmenta per obtenir un perímetre necessari per a la disposició del programa, al mateix temps que permet travessar-lo facilitant els recorreguts en diagonal i establint relacions des del parc cap a l’Avinguda i des de la ciutat cap al nou recinte firal. Aquesta planta permet configurar una bona disposició del programa establint crugies òptimes per a cadascun dels usos, reduint la circulació interior i generant espais de relació. L’element separador, de gruix variable, serveix de transició, conté espais servidors i afavoreix l’absorció acústica. A l’exterior, el revestiment modular, a base de pannells de formigó arquitectònic de gran format, garanteix la continuïtat de la textura de la façana al mateix temps que adequa el seu tractament a cadascuna de les orientacions i les necessitats dels usuaris.
  19. Rehabilitación del Mercado de Sant Antoni

    Ravetllat-Ribas Arquitectes, Pere Joan Ravetllat i Mira, Carme Ribas i Seix

    Rehabilitación del Mercado de Sant Antoni

    L’edifici del Mercat de Sant Antoni, construït segons projecte de l’arquitecte Antoni Rovira i Trias i l’enginyer Josep M. Cornet i Mas, l’any 1882, és un dels edificis públics més emblemàtics de l’Eixample barceloní. Ocupa una illa sencera i s’organitza en forma de creu grega, reproduint en geometria i dimensió el traçat de les alineacions de l’Eixample. La coberta. El pas del anys havia desfigurat la coberta original, substituint la teula per plaques de fibrociment. El projecte ha recuperat el seu acabat de teula ceràmica de dos colors, col·locada sobre panells de fusta. També s´han mantingut quan ha estat possible les corretges de suport de fusta originals. S’ han refet els lluernaris sobre les naus que en algun moment havien sigut cegats. Les muralles. L’existència d’una part soterrada del baluard de Sant Antoni, i de la corresponent contraescarpa, han estat elements determinants en la redacció final del projecte. Es proposa el manteniment íntegre de la part del baluard existent i el manteniment quasi íntegre de la contraescarpa, fent possible entendre i reviure l’espai del fossat de la muralla. Aquestes preexistències s’han incorporat al projecte com una oportunitat per augmentar l’interès ciutadà del conjunt. Tres Mercats. La proposta d’organització del programa funcional del Mercat passa per fer possible, per primer cop, la cohabitació dels dos mercats (Mercat del Fresc i Mercat del encant), a l’interior, sense que es destorbin mútuament. La proposta de disposició de les parades respecta els eixos centrals que permeten percebre la dimensió complerta de la diagonal de l’illa. En quan a l’exterior, es situa el Mercat Dominical sota pèrgoles situades al perímetre de la illa. La secció. L’edifici mostra la capacitat d’interrelacionar els diferents usos que conté. En plantes soterrani es combinen les alçades per aconseguir un major gàlib a l’àrea de càrrega i descàrrega. Un primer soterrani es dedica als nous usos comercials, centre cívic i museu.
  20. 130 Viviendas en el Frente Fluvial de Santa Coloma de Gramenet (Fase 2)

    Ravetllat-Ribas Arquitectes, Gabriel Lerma Recasens, Pere Joan Ravetllat i Mira, Carme Ribas i Seix

    130 Viviendas en el Frente Fluvial de Santa Coloma de Gramenet (Fase 2)

    La urbanització del marge del riu Besòs a Santa Coloma de Gramenet havia generat un front edificat que donava l’esquena al riu. La transformació de la llera del Besòs en un nou espai públic de qualitat va plantejar la necessitat de reordenar la seva façana. L’edifici d’habitatges que aquí es presenta correspon al desenvolupament de la segona fase d’un planejament que pretén assolir els següents objectius: - Garantir l’obertura de la ciutat al riu establint continuïtats visuals i generant nous espais públics. La nova plaça central, anomenada Plaça de les Cultures, vol afavorir la permeabilitat entre el riu i la ciutat. - Resoldre la doble escala que el lloc presenta, compatibilitzant la resposta a la nova façana fluvial amb la voluntat d’integrar l’edificació amb el teixit urbà existent. - Permetre que els nous habitatges gaudeixin majoritàriament d’unes òptimes condicions de vistes i assolellament.
  21. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Seleccionado

    Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    130 Viviendas en el Frente Fluvial de Santa Coloma de Gramenet (Fase 2)

    Ravetllat-Ribas Arquitectes, Gabriel Lerma Recasens, Pere Joan Ravetllat i Mira, Carme Ribas i Seix

  22. Viviendas para Ancianos Quatre Camins

    Ravetllat-Ribas Arquitectes, Nicolás Markuerkiaga, Pere Joan Ravetllat i Mira, Carme Ribas i Seix

    Viviendas para Ancianos Quatre Camins

    Aquest nou edifici d’habitatges està situat en un lloc singular prop de Collserola, on la petita escala de les edificacions domèstiques veïnes es barreja amb equipaments docents o assistencials de major entitat. La proposta busca una escala d’implantació adequada a l’entorn, complementant la domesticitat del teixit residencial unifamiliar amb la major dimensió i escala d’altres peces al seu entorn. Es planteja un edifici en forma de L alineat als carrers i obert cap a la bona orientació i les vistes, on la majoria dels habitatges donen a sud o a sud-est. La volumetria de l’edifici és compacta cap al carrer, amb una façana nord on es disposen els passadissos d’accés als habitatges i es genera un filtre energètic. A l’altra banda, es descompon i s’esgraona cap a l’interior del solar, fent més domèstic el contacte amb els patis veïns. L’accés principal es situa a una cota intermèdia que acosta l’edifici al carrer Quatre Camins. L’adaptació a la topografia permet la creació de dos grans espais comunitaris, on la gent gran podrà dur a terme activitats a l’aire lliure. El primer, situat a planta primera, és una terrassa en relació directa amb l’espai de jardí i l’altre, a la planta tercera, connecta amb la bugaderia i la coberta. Tots els habitatges, disposen d’un espai confortable que els relaciona amb l’exterior, endinsat per obtenir una millor protecció enfront del vent i privacitat respecte els veïns. Complementàriament, les gelosies ceràmiques i les persianes orientables funcionen com a moduladors de la temperatura i són una mesura passiva d’estalvi energètic que incrementa el confort dels usuaris. De manera general, es proposa una construcció de mínima petjada ecològica i de baixa demanda energètica, compacta i amb un bon aïllament tèrmic. L’aprofitament de la radiació solar i una ventilació mecànica amb recuperació de calor, seguint els estàndards PassivHaus, permet una reducció del consum total en un 75%, i una qualificació energètica A.
  23. Mostres d'Arquitectura (Ebre)

    Seleccionado

    Mostres d'Arquitectura (Ebre)

    Campus Universitario de las Terres de l'Ebre de la URV

    Ravetllat-Ribas Arquitectes, Josep Ferrando Bramona, Pere Joan Ravetllat i Mira, Carme Ribas i Seix

  24. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Seleccionado

    Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Rehabilitación del Mercado de Sant Antoni

    Ravetllat-Ribas Arquitectes, Pere Joan Ravetllat i Mira, Carme Ribas i Seix

Bibliografía

Sociedades