Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Pavelló Poliesportiu del Montgrí

  • Pavelló Poliesportiu del Montgrí

  • Pavelló Poliesportiu del Montgrí

  • Pavelló Poliesportiu del Montgrí

  • Pavelló Poliesportiu del Montgrí

  • Pavelló Poliesportiu del Montgrí

  • Pavelló Poliesportiu del Montgrí

  • Pavelló Poliesportiu del Montgrí

  • Pavelló Poliesportiu del Montgrí

  • Pavelló Poliesportiu del Montgrí

  • Pavelló Poliesportiu del Montgrí

  • Pavelló Poliesportiu del Montgrí

Memoria

El projecte afronta el repte de construir un petit pavelló poliesportiu a la falda del Montgrí, en un terreny en lleuger pendent. La solució és alhora funcional, constructiva i paisatgística: la caixa de la pista esportiva és l’únic volum visible des de la llunyania, i és recoberta amb vidre translúcid armat. El contacte directe amb el terreny té lloc a través d’un pòrtic perimetral que envolta la pista i que estableix una continuïtat amb la graderia mitjançant una escalinata en cascada. El cos longitudinal de serveis, en contacte amb el terreny, permet un recorregut exterior que condueix, a l’extrem est de l’edifici, a un mirador.

Autor: Maurici Pla

Fuente: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

El Pla General de Torroella situa la zona destinada a equipaments esportius a la vessant del Montgrí. Aquesta muntanya, anomenada també el Bisbe per la seva peculiar forma, és una petita muntanya que domina tot l’Empordà i és un dels punts referencials. El paisatge que s’hi domina està format per camps de cultiu que va descendint vers el mar, i per files de xipresos que els protegeixen de la tramuntana. Aquests camps de blat i vinyes i oliveres esquitxades al paisatge van descendint entre marges de cultiu que generen una horitzontalitat en el paisatge del qual emergeix la roca gris del Montgrí rematada pel castell amb el mateix nom. L’edifici que es projecta intenta per un costat col·locar al paisatge respectant la seva component horitzontal i al·ludint la forma tradicional de caixonera que cobreix un programa format per estàncies de molt diferent característiques i dimensió. El projecte es basa en la combinació de tres cossos, un d’aquests lineal i compacte que assenta l’edifici al terreny i que absorbeix la part programàtica del projecte; accessos, grades, magatzems i sota d’ells els vestuaris, banys, infermeria... Un segon volum més contundent que alberga la pista de jocs múltiples que defineix des d’una tecnologia més sofisticada la seva radicalitat i puresa de cos simple i cristal·lí. Finalment, l’atri o galeria porticada que envolta la pista en forma de sòcol de la nau principal. El semi desnivell entre la pista i les grades permet per un costat un còmode accés a aquests des de el vestíbul, produint-se la intersecció de la escalinata i les grades en forma de cascada, accentuada per la galeria exterior que es remata al seu final amb un cos cilíndric com a mirador sobre el paisatge. Per altra banda, el desnivell permet la visió des del corredor de vestuaris de la pista de joc. La idea que ha dominat en tot moment la construcció ha estat el que precisament sigui aquesta la protagonista formal, eliminant els acabats, guixos, estucats, aplicats... que poguessin emmascarar el procés constructiu i la contundència dels pocs material emprats. Algunes precisions sobre materials i tècniques emprades: Estructura de l’edifici lineal, de murs de fàbrica de maó de ciment gris vist a dos cares sobre els que es formen les grades amb semi bigues i cassetons de formigó vist. L’estructura de la nau és de encavallada sobre pilars metàl·lics doble U de perfil laminat sobre les que s’hi col·loca un sostre de planxa metàl·lica perforada (aïllament acústic) sobre el que s’hi situa les corresponents capes d’aïllant Isover (35mm), tres capes asfàltiques soldades en calent i una capa superior de grava. Els desguassos s’han realitzat a l’interior dels pilars, així mateix se situen quatre gàrgoles de seguretat a les cantonades. Els paviments interiors i exteriors són del mateix material que els murs, excepte en la pista de joc, que es soluciona amb paviment elàstic tipus Tarquet. El tancat de la nau, continu de U-Glass armat, es col·loca a l’exterior cobrint l’estructura. La producció d’aigua calenta mitjançant bomba de calor es situa sota la grada i sobre l’entrada d’esportistes, a la part central de l’edifici.

Autor: Carlos Ferrater i Lambarri

Autores

Sobre el Mapa