Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Detalle:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Memoria

El celler cooperatiu va ser construït l’any 1919 per l’arquitecte Cèsar Martinell i Brunet per encàrrec del Sindicat Agrícola de Falset; va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional BCNI l’any 2002.

És un edifici composat per dues naus articulades en T; la nau principal destinada a celler és d'estructura basilical amb una nau central major i dues laterals menors; la nau transversal és la destinada a l'elaboració; el sistema constructiu de totes dues és a base de murs de càrrega de fàbrica massissa i estructura de coberta amb elements de fusta; com és habitual en els cellers de Martinell al fons de la sala de tines i transversalment a aquesta trobem la sala d'elaboració i la zona de recepció del raïm, accessible des de la part posterior, a un nivell superior respecte la sala de tines; a la zona de recepció hi trobem el dipòsit d'aigua per el rentat de les màquines, element singular exempt i enlairat per una enginyosa estructura de maons formada per dos arcs parabòlics creuats; la façana principal té composició medievalista, de caràcter singular, flanquejada per dues torres laterals amb acabat emmerletat, i presidida per una portalada amb dovelles de granit i un gran finestral emmarcat amb obra vista de maó.

Les actuacions es centren en la façana i la coberta de la nau d’elaboració i el dipòsit elevat d’aigua, i la resolució d’un accés al terrat de la nau de descàrrega; la solució constructiva utilitzada en la coberta permet dotar el celler de ventilació natural per afavorir la regeneració de l'aire interior i l'extracció dels bafs produïts pel procés d'elaboració del vi; es recuperen les llucanes de la nau d'elaboració i es dota l'interior de la llum necessària per tal de reduir substancialment la despesa energètica.

Autor: Ramon Valls Ortiz

Autores

Como ir

Sobre el Mapa

Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras

Constelación

Cronología

  1. Rehabilitació de Naus de Descàrrega i d'Elaboració del Celler Cooperatiu de Falset

    Isabel Pascual Pellicer, Ramon Valls Ortiz

    Rehabilitació de Naus de Descàrrega i d'Elaboració del Celler Cooperatiu de Falset

    El celler cooperatiu va ser construït l’any 1919 per l’arquitecte Cèsar Martinell i Brunet per encàrrec del Sindicat Agrícola de Falset; va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional BCNI l’any 2002. És un edifici composat per dues naus articulades en T; la nau principal destinada a celler és d'estructura basilical amb una nau central major i dues laterals menors; la nau transversal és la destinada a l'elaboració; el sistema constructiu de totes dues és a base de murs de càrrega de fàbrica massissa i estructura de coberta amb elements de fusta; com és habitual en els cellers de Martinell al fons de la sala de tines i transversalment a aquesta trobem la sala d'elaboració i la zona de recepció del raïm, accessible des de la part posterior, a un nivell superior respecte la sala de tines; a la zona de recepció hi trobem el dipòsit d'aigua per el rentat de les màquines, element singular exempt i enlairat per una enginyosa estructura de maons formada per dos arcs parabòlics creuats; la façana principal té composició medievalista, de caràcter singular, flanquejada per dues torres laterals amb acabat emmerletat, i presidida per una portalada amb dovelles de granit i un gran finestral emmarcat amb obra vista de maó. Les actuacions es centren en la façana i la coberta de la nau d’elaboració i el dipòsit elevat d’aigua, i la resolució d’un accés al terrat de la nau de descàrrega; la solució constructiva utilitzada en la coberta permet dotar el celler de ventilació natural per afavorir la regeneració de l'aire interior i l'extracció dels bafs produïts pel procés d'elaboració del vi; es recuperen les llucanes de la nau d'elaboració i es dota l'interior de la llum necessària per tal de reduir substancialment la despesa energètica.

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.