Una nova vida per a un edifici oblidat. Un projecte de reutilització i reciclatge que revisa el model habitacional turístic costaner proposant una reconnexió temporal amb la història del lloc. El projecte tracta d'atorgar una nova vida a l'immoble a través de la seva rehabilitació i transformació. La reutilització de la seva arquitectura abans que l'enderroc, la primera decisió del projecte, presentava limitacions espacials evidents en haver de conservar l'estructura murària existent i l'escassa alçada lliure entre forjats, però permetia conservar l'edificabilitat, ajustar el pressupost i aconseguir un gran estalvi energètic, disminuint la petjada de carboni, els recursos emprats i els residus generats en un 60% respecte a un hipotètic enderroc i nova construcció amb les mateixes característiques.  El projecte es planteja com una gran casa. Pretén fugir del model turístic massiu per cercar la identitat en els primers estiuejants i les seves residències-hotel de començaments del segle XX a nivell conceptual i material, proposant un diàleg temporal i un model de vida alternatiu al turisme de masses: un model lent, proper i local, desestacionalitzat, adaptat al clima mediterrani i arrelat a la tradició arquitectònica original del lloc, nascuda del turisme balneari. Alhora, com a alternativa al model habitacional genèric i global orientat a les vacances d'estiu i generalitzat a partir dels anys 60, els nous apartaments volen ser cases, espais domèstics càlids, acollidors i arrelats a la cultura local que es puguin ocupar durant tot l'any. En aquest sentit, estratègicament, s'ha tingut en compte que tant el conjunt de l'edifici com els apartaments puguin complir les condicions normatives d'habitabilitat, de manera que el conjunt podria convertir-se fàcilment en un edifici d'habitatges permanents en qualsevol moment. La metamorfosi de l'edifici és el resultat d'una suma d'intervencions acumulades sobre la preexistència, i es divideix en quatre estratègies bàsiques:  Consolidar i reorganitzar. La primera acció del projecte té com a objectiu replantejar el funcionament de l'edifici i aconseguir una estructura primària estable i segura. S'ha conservat i reforçat l'estructura murària existent, parets, façana i forjats, i s'han reorganitzat completament les plantes afegint-hi una segona escala, que se suma a una ja existent, i dos ascensors, conformant un nucli central envoltable que organitza el flux de circulacions i permet situar les unitats habitacionals al perímetre de la façana.  Ordenar i relacionar. Per millorar l'habitabilitat del conjunt, es proposa millorar la relació de l'edifici amb l'exterior. S'han eliminat les golfes existents, un espai inhabitable per les seves escasses dimensions en alçada, aconseguint una nova terrassa a la planta coberta. Alhora, s'han replantejat i ordenat les façanes laterals obrint noves finestres, les imprescindibles que la normativa permetia, per aconseguir la il·luminació i ventilació de tots els habitatges i, al mateix temps, assolir una imatge urbana més unitària, mantenint les finestres existents, més ordenades, a les façanes frontals, requisit obligatori per la normativa municipal. Finalment, s'ha obert a l'exterior el cos existent en planta baixa que s'ha transformat en la recepció i el restaurant, una galeria connectada amb el jardí que concentra els accessos, amb la generació d'un nou porxo d'entrada, i permet unes generoses terrasses als apartaments de la planta primera.  Aïllar i contextualitzar. En tercer lloc, es planteja la millora energètica de l'immoble i la recerca d'una identitat. S'ha aïllat tot el volum existent per l'exterior amb una nova pell tèrmica (sistema SATE) que compleix, alhora, una funció tècnica i una funció conceptual. Aquesta nova envoltant permet aconseguir una òptima eficiència energètica de l'edifici i, alhora, mitjançant l'ús de la ceràmica, cercar una nova identitat connectant històricament l'edifici amb les cases modernistes i noucentistes de començaments del segle XX.  Obrir i naturalitzar. Finalment, s'han replantejat els espais exteriors i la relació de l'edifici amb la ciutat. La terrassa pavimentada exterior existent s'ha substituït per un jardí mediterrani de baix manteniment i demanda d'aigua, eliminant l'efecte illa de calor, permetent el drenatge natural de l'aigua de pluja i generant espais d'ombra. El nou jardí s'ha obert visualment i físicament a l'espai públic aconseguint l'accessibilitat a l'edifici amb una nova rampa, transformant un exterior dur i aspre en un petit oasi.  A nivell de programa, l'edifici compta amb espais col·lectius i espais tècnics i de servei a la planta baixa, i 6 tipologies d'apartaments, dues d'elles a la planta baixa, i quatre a cada planta tipus. La concepció dels apartaments, inserits en l'estructura murària existent, és una concatenació de cèl·lules bàsiques que poden independitzar-se o connectar-se entre elles, potenciant la bona insolació, les dobles orientacions i la ventilació creuada. Així, totes les unitats habitacionals compten amb un espai per cuinar i menjar, un espai per descansar i un espai per a la higiene personal.  A més de l'estalvi energètic aconseguit amb el reciclatge de l'edifici, des del punt de vista de la materialitat, s'ha tingut en compte el mapa de recursos del lloc i la contenció en la utilització de materials, utilitzant pràcticament un únic material, la ceràmica, i un sol format, la rajola tradicional de 14x28cm. Una única peça de procedència local en dues versions d'acabat que resol totes les situacions del projecte: la rajola en acabat natural, procedent de Calaf, i la rajola esmaltada en color verd ampolla, procedent de Girona, que s'utilitzen per contextualitzar la façana amb la història del lloc, seguint la tradició constructiva modernista i noucentista de les cases d'estiueig a Salou. Una única peça que assumeix, alhora, funcions tècniques, estètiques i simbòliques i que caracteritza el projecte de manera holística resolent les façanes i els revestiments i paviments interiors i exteriors.