Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Villa Urània

  • Villa Urània

  • Villa Urània

  • Villa Urània

  • Villa Urània

  • Villa Urània

  • Villa Urània

  • Villa Urània

  • Villa Urània

Memoria

La Vil·la Urània és una petita residència de finals dels segle XIX que va ser la llar del reconegut astrònom Josep Comas i Solà. La vil·la és un dels darrers exemples urbanístics existents del que va ser en el seu dia el barri del Farró en el districte de Sarrià-Sant Gervasi a Barcelona. La re-densificació del barri al llarg del segle XX va deixar l'edifici i el petit jardí circumdant encaixonat entre dues imponents mitgeres. El nou Complex d'Equipaments assumeix el repte de donar una nova vida a la vil·la i als jardins existents i ho incorpora a un edifici de nova construcció. La forta preexistència de la vil·la estableix el nivell de la planta baixa i la planta primera. Un doble accés a la parcel·la permet comunicar el carrer Saragossa i la Via Augusta i alhora accedir amb un recorregut adaptat tant a la planta baixa com a la semisoterrani. Una escala exterior comunica verticalment tot el nou edifici, un element lleuger i permeable que dóna aire a tot el conjunt. En planta primera s'uneixen la terrassa del nou edifici amb la de la vil·la donant més transparència i ventilació a les finques veïnes preexistents que donen façana a la parcel·la. La vil·la Urània una vegada rehabilitada esdevé un punt de trobada, un espai diàfan polivalent equipat per poder fer activitats de tota mena tal i com requereix un equipament d'aquest tipus. L'ampliació, un edifici alt i estret orientat a sud-est amb una gran galeria, climatitza de forma passiva les zones de trobada i d'activitats informals així com les circulacions de l'edifici. Aquest espai intermedi funciona com un hivernacle a l'hivern i com un umbracle a l'estiu. Actua com a coixí tèrmic, separa les zones climatitzades de l'exterior, i redueix la demanda energètica de l'edifici. La façana s'adapta de manera automàtica a les condicions exteriors. Sensors de temperatura interior actuen sobre la façana de vidre, obrint-la o tancant-la segons sigui necessari. Sondes exteriors mesuren la radiació solar i actuen sobre les persianes replegables. La plantació interior formada per diferents especies proporciona una agradable sensació de frescor a l'estiu, mentre que a l'hivern redueix el seu volum per permetre captar la radiació solar. L'envolvent de l'edifici s'ha dissenyat per aconseguir una transmitància tèrmica baixa, minimitzar els ponts tèrmics i un nivell alt d'estanqueïtat. L'edifici destaca també per l' utilització intensiva de materials de baix impacte ambiental, ràpidament renovables i d'origen reciclat: estructures auxiliars i fusteries de fusta, murs cortina mixtes de fusta-alumini o aïllament de cànem entre d'altres. El Complex d'equipaments de Vil·la Urània ha estat concebut com un edifici de consum energètic gairebé nul (nZEB). El seu consum d'energia és molt baix i gran part de l'energia necessària es produeix en el propi edifici. S'han triat sistemes actius d'alta eficiència. L'edifici disposa d'una bomba de calor geotèrmica recolzada per 11 pous distribuïts per la parcel·la que subministren calefacció, refrigeració i aigua calenta sanitària. La il·luminació de tot l'edifici es LED, i a la coberta hi ha producció fotovoltaica amb 19kWpic instal·lats. Un dipòsit enterrat de 20.000L permet recollir aigua de la pluja i usar-la en un circuit tancat per al reg de la plantació de l'edifici.

Autor: Sumo Arquitectes

Autores

Sobre el Mapa