Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres

Colaboradores Externos:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Detalle:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Información básica de protección de datos

Responsable del tratamiento: Colegio de Arquitectos de Cataluña 'COAC'.
Finalidad del tratamiento: Tramitar la sol·licitud de copias digitales de los documentos de los cuales el Archivo Histórico del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público.
Legitimación del tratamiento: Su consentimiento para tratar sus datos personales.
Destinatario de cesiones o transferencias: El COAC no realiza cesiones o transferencias internacionales de datos personales.
Derechos de las personas interesadas: Acceder, rectificar y suprimir sus datos, así como, el ejercicio otros derechos conforme al establecido a la información adicional.
Información adicional: Puede consultar la información adicional y detallada sobre protección de datos en este enlace

Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras
  • 1970

  • 1985 - 1986

  • Nuevo Ayuntamiento de Vila-Seca

    Josep Llinàs Carmona

    Nuevo Ayuntamiento de Vila-Seca

    La història del projecte parteix de la impossibilitat de competir amb la posició de l’església respecte de la plaça. El primer projecte redactat per Llinàs buidava la part central del solar, creant un nou espai exterior públic vinculat alhora amb la plaça i amb l’edifici del nou ajuntament. Davant l’oposició generada per aquesta solució, el projecte definitiu opta per conservar la façana i convertir l’espai previst anteriorment en un pati de serveis del nou edifici. Aquest pati adopta una configuració complexa com a romanent de la primera idea. Finalment la part principal del projecte consisteix en el treball sobre la vella façana. L’obra de nova planta ha anat substituint cada cop més la fàbrica original. Un treball amb els colors de la pedra de la façana crea la il·lusió que l’edifici ha crescut verticalment, quan en realitat l’autèntic creixement respecte a l’antic edifici ha tingut lloc en sentit horitzontal.

    1994 - 1997

  • Instituto Vila-Seca

    Jordi Bergadà i Masquef, Jordi Sardà i Ferran

    Instituto Vila-Seca

    La disposició de l’edifici en el solar es proposa controlar la forma i el caràcter dels espais no edificats, per tal d’optimitzar-ne l’ús i incorporar-los a la configuració del paisatge. La planta baixa es desenvolupa de manera que abraça bona part dels espais lliures, tancant el recinte de l’escola gairebé pels quatre costats. Els espais resultants de les reculades de la façana al carrer s’entenen com parts de l’ordenació general del campus. Es disposen diverses portes de comunicació entre el pati interior i el carrer per tal d’afavorir el funcionament autònom de les diferents parts del programa. Les tres plantes per sobre de la baixa allotgen les aules normals i les específiques. En aquestes tres plantes, cada obertura disposa d’una volada i d’elements de protecció solar que, a més de contrarestar els efectes de l’assolellada, protegeixen els tancaments de la pluja i les filtracions d’aigua.

    1995 - 1997

  • Auditorio Josep Carreras

    Antonio Banús i Tella, Pau Pérez i Jové

    Auditorio Josep Carreras

    L’edifici es troba a l’extrem d’un petit parc. Forma un cos compacte que a la planta baixa ocupa tot el solar, llevat dels quatre patis que s’hi obren. El conservatori i l’auditori poden funcionar amb independència. A la planta subterrània hi ha les instal·lacions, els camerinos i les aules de percussió. A la planta baixa hi ha les aules i les zones comunes del conservatori, a més de dos auditoris per a 400 persones i 100 persones, respectivament, el foyer i el bar. A la planta primera hi ha les aules d’assaig del conservatori i el segon foyer de l’auditori. Els espais destinats a l’audició musical han estat tractats aplicant un principi de flotació respecte de l’estructura portant general, formada per pantalles i lloses de formigó armat i pilars metàl·lics. Els acabats interiors són de materials clars: marbre blanc i fusta d’auró.

    1996 - 2002

  • Tanatorio Municipal de Vila-Seca

    Mamen Domingo i Domingo, Ernest Ferré Ricart

    Tanatorio Municipal de Vila-Seca

    El lloc on s’emplaça el tanatori es troba fortament determinat per les construccions industrials i la presència del cementiri. El tanatori és format per una zona enjardinada de 2.200 metres quadrats i un edifici de 600 metres quadrats construïts. La façana del solar cap a la via pública és una tanca verda de 125 metres lineals que contrasta amb el paisatge de les fàbriques. A la zona de llevant s’ha projectat un jardí travessat per un recorregut sinuós i irregular que no es pot trepitjar, símbol del camí que encara mereixeríem recórrer. Es tracta d’una plantació de petites mates i matolls que acompanyen el passeig d’entrada, amb un pendent ascendent. Aquest passeig culmina en un gran portal de formigó format per dues eles invertides, que suggereixen les ales d’un àngel en posició d’acollida. El projecte combina el simbolisme i la realitat de les vivències espacials per esdevenir una representació molt espiritualitzada de la mort.

    2001 - 2003

  • 2003 - 2005

  • Casa Vila-Seca

    Josep Llinàs Carmona, Joan Vera i García

    Casa Vila-Seca

    L'habitatge, entre mitgeres, està situat al casc antic de Vila-seca en un context d'habitatges de similar grandària a la del nostre projecte. Una infreqüent diferència entre els m² en què es traduïa el programa i els m² que es podien construir, ens va permetre introduir a l'habitatge dos buits (un pati de 4x5, 5m i una terrassa descoberta a la planta segona de 4x5m) que faciliten usos privats a l'exterior sense perdre la privacitat de l'habitatge. La posició d'aquests dos buits i la relació que s'estableix entre ells, permet l'assolellament del fons de la planta baixa, on se situa la biblioteca (que és també estudi i espai de trobada) Pati i terrassa, permeten la ventilació creuada de peces com la sala d'estar o la cuina-menjador i la duplicació d'usos domèstics a l'exterior, mitjançant terrasses i balcons de diferents mides i graus de privacitat, dotats de mecanismes (persianes, lluernes, tribunes, tendals) que introdueixin "habitabilitat" a mig camí entre l'interior i la intempèrie.

    2008 - 2010

  • Rehabilitació Interior i Cobriment de la Pista Exterior Annexa del Pavelló Municipal d'Esports Vila-Seca

    NAM Arquitectura, Nacho Álvarez Martínez

    Rehabilitació Interior i Cobriment de la Pista Exterior Annexa del Pavelló Municipal d'Esports Vila-Seca

    La proposta de reforma del Pavelló Esportiu Municipal manté la volumetria general del pavelló original, i incorpora només al seu voltant un conjunt de porxos amb una estructura metàl·lica molt lleugera d'acer i xapa grecada que contrasta amb l'estructura prefabricada i pesant de formigó armat de l'edifici original. La nova porxada abraça l'edifici original i forma un espai cobert protegit que fa de frontissa entre aquest i la nova pista coberta exterior relacionant-se també pel seus recorreguts perimetrals i vistes amb tot l'espai del campus. La obertura de part del sòcol de l’edifici existent amb la substitució de les plaques prefabricades de formigó de l’edifici per un conjunt de tancaments de vidre permet comunicar també visualment l’activitat esportiva interior del pavelló amb l'exterior i la pista coberta annexa, trencant la sensació de mitgera cega original.

    2017

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!