Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Hotel Park

  • Hotel Park

  • Hotel Park

  • Hotel Park

  • Hotel Park

  • Hotel Park

Memòria

El projecte respon a un programa per a un petit hotel situat davant de l’estació de França. La solució atorga tractaments diferents a la part de l’edifici que dóna als carrers estrets i a la part orientada a l’avinguda. El resultat és l’addició de dos cossos totalment diferents. El cos que dóna a l’avinguda és més ample, el tancament és vidrat i els pilars i les jàsseres queden a la vista. El cos del darrere és una estructura murària que allotja habitacions individuals. L’escala concentra tot el dinamisme vertical per mitjà d’una barana contínua que puja en espiral fins a la darrera planta.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

Moragas fue uno de los fundadores del Grupo R (1951-1961) y posteriormente fue decano del Colegi d’Arquitectes de Catalunya i Balears (1964-66 y 1972-74), donde organizó una serie de conferencias de arquitectos de vanguardia internacional, como Alvar Aalto, Nikolaus Pevsner o Gio Ponti. También fue fundador de la Asociación del Diseño Industrial (ADI), creada en 1960 dentro del Fomento de las Artes Decorativas (FAD), y presidente del FAD desde 1968 hasta su muerte. Siempre defendió la concepción orgánica y expresionista de la arquitectura escandinava contraponiéndola al Estilo Internacional. El Hotel Park es uno de los proyectos que Moragas tenía en proceso durante la fundación del grupo R y que significaron su plena adscripción al movimiento moderno. La geometría del solar es muy alargada y estrecha, lo que determinaría completamente la concepción y distribución del proyecto. La planta se organiza alrededor de un pasillo central, con todas las habitaciones a lado y lado, orientadas al exterior. La fachada principal coincide con un testero de siete metros y es el lugar donde Moragas explora todo tipo de invenciones formales. Las fachadas laterales, en cambio, son muros neutros recortados por una trama uniforme de ventanas.

Autor: Xavier Llobet i Ribeiro

Font: DOCOMOMO Ibérico

L’Hotel Park es defineix per la singularitat del solar irregular on va ser construit. Sent un edifici a quatre vents, tres de les façanes de l’hotel donen a carrers molt estrets, de dimensions pròpies de la ciutat intramurs. Per contra, la quarta façana i per aquest motiu la principal, mira cap l’Avinguda del Marquès de l’Argentera, una de les més amples de la ciutat, tant en el moment de la seva construcció. Cal afegir a totes aquestes particularitats urbanístiques els condicionants del terreny en si: per una banda, travessant el solar, es trobava el canal del Rec Comtal; per l’altre, la composició poc consistent del sòl i un nivell freàtic molt proper a la superficie. Aquests motius van ser decisius en l’elecció d’un sistema estructural mixt de murs de càrrega perimetrals i pilars. La composició de les façanes respon a la disposició de les habitacións i els diferents serveis de l’hotel, excepte en la façana principal, de només set metres d’ample, on s’obren balconades de banda a banda. El fet de no tancar aquests elements amb un mur lateral ajuda a diluir la sensació d’estretor del volum; també són particulars la continuitat de la barana, les bigues acartelades vistes o la lleugeresa de les mampares separadores. En paraules del propi Antoni de Moragas i Gallisà, “es tracta d’un edifici corrent i sense cap pretensió, com han de ser els edificis que es fan cada dia” El tractament dels materials canvia la seva escala en els baixos, amb atenció delicada al detall, que es transforma en comfort una vegada passem de la porta d’entrada. L’edifici va ser reformat al 1990 pel seu fill, el també arquitecte Antoni de Moragas i Spa.

Autor: Omar Ornaque Mor

Autors

Sobre el mapa