El projecte respon a un programa per a un petit hotel situat davant de l’estació de França. La solució atorga tractaments diferents a la part de l’edifici que dóna als carrers estrets i a la part orientada a l’avinguda. El resultat és l’addició de dos cossos totalment diferents. El cos que dóna a l’avinguda és més ample, el tancament és vidrat i els pilars i les jàsseres queden a la vista. El cos del darrere és una estructura murària que allotja habitacions individuals. L’escala concentra tot el dinamisme vertical per mitjà d’una barana contínua que puja en espiral fins a la darrera planta.

Moragas va ser un dels fundadors del Grup R (1951-1961) i posteriorment va ser degà del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i Balears (1964-66 i 1972-74), on va organitzar una sèrie de conferències d'arquitectes d'avantguarda internacional, com ara Alvar Aalto, Nikolaus Pevsner o Gio Ponti. També va ser fundador de l'Associació del Disseny Industrial (ADI), creada el 1960 dins del Foment de les Arts Decoratives (FAD), i president del FAD des del 1968 fins a la seva mort. Sempre va defensar la concepció orgànica i expressionista de l'arquitectura escandinava contraposant-la a l'Estil Internacional.
L'Hotel Park és un dels projectes que Moragas tenia en procés durant la fundació del Grup R i que van significar la seva plena adscripció al moviment modern. La geometria del solar és molt allargada i estreta, cosa que determinaria completament la concepció i distribució del projecte. La planta s'organitza al voltant d'un passadís central, amb totes les habitacions a banda i banda orientades a l'exterior. La façana principal coincideix amb un tester de set metres i és el lloc on Moragas explora tota mena d'invencions formals. Les façanes laterals, en canvi, són murs neutres retallats per una trama uniforme de finestres.

L’Hotel Park es defineix per la singularitat del solar irregular on va ser construït. Sent un edifici a quatre vents, tres de les façanes de l’hotel donen a carrers molt estrets, de dimensions pròpies de la ciutat intramurs. Per contra, la quarta façana, i per aquest motiu la principal, mira cap l’Avinguda del Marquès de l’Argentera, una de les més amples de la ciutat, tant en el moment de la seva construcció com en l'actualitat. Cal afegir a totes aquestes particularitats urbanístiques els condicionants del terreny en si: per una banda, travessant el solar, es trobava el canal del Rec Comtal; per l’altre, la composició poc consistent del sòl i un nivell freàtic molt proper a la superficie.

Aquests motius van ser decisius en l’elecció d’un sistema estructural mixt de murs de càrrega perimetrals i pilars. La composició de les façanes respon a la disposició de les habitacións i els diferents serveis de l’hotel, excepte en la façana principal, de només set metres d’ample, on s’obren balconades de banda a banda. El fet de no tancar aquests elements amb un mur lateral ajuda a diluir la sensació d’estretor del volum; també són particulars la continuitat de la barana, les bigues acartelades vistes o la lleugeresa de les mampares separadores. En paraules del propi Antoni de Moragas i Gallisà, “es tracta d’un edifici corrent i sense cap pretensió, com han de ser els edificis que es fan cada dia”.

El tractament dels materials canvia la seva escala en els baixos, amb atenció delicada al detall, que es transforma en comfort una vegada passem de la porta d’entrada. L’edifici va ser reformat al 1990 pel seu fill, el també arquitecte Antoni de Moragas i Spa.