Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2023 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2023 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2023 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

Arquitecte vinculat familiarment a Girona, és a l’ Empordà on viu i desenvolupa gran part de la seva obra. Estudia arquitectura a la ETSAB i l’any 1969 inicia la seva activitat professional junt amb l’arquitecta Maria A. Alonso de Medina.
La seva obra es caracteritza per una lectura atenta del paisatge i l’entorn, del que sovint extrau l’idea generadora del projecte. Obres com l’escola de Vilatenim -que s’esbossa com un mur a la tramuntana-, la casa Macià -que revela la torre de defensa de la fortificació de Selva de Mar- o l’ ampliació de l’escola Caritat Serinyana a Cadaqués -que es mimetitza en una feixa de pedra seca de les antigues vinyes de la vall- revelen l’estima pels paisatges culturals i el patrimoni empordanès.
Implicat en la defensa del patrimoni paisatgístic i arquitectònic, redacta la notació preventiva (1980) i el Pla especial (1982), preparatori de la declaració de Parc Natural del Cap de Creus. Com a director del OIU del COACG, actua en la promoció i la defensa del territori costaner mitjançant el Debat Costa Brava. També compromet la professió en la defensa i restauració dels béns culturals i naturals de l’Alt Empordà: la restauració del Vell Cementiri marí de La Escala, el disseny i restauració el claustre i de la plaça de Sant Domènech de Peralada, la rehabilitació de La Gabella d’ Arbúcies per Museu Etnològic del Montseny, el condicionament del entorn i restauració de l’església de Santa Cecília de Meranges, la recuperació del conjunt de la col·legiata de Lledó -rehabilitant-la com a seu del Ajuntament- i l’ordenació de la mobilitat i pacificació del recinte històric de Lledó, la intervenció de restauració del monestir de Sant Llorenç del Munt, a Matadepera (Barcelona) i projecte de condicionament del seu entorn, són exemples de la seva labor i talent.
Dins d’aquesta especialitat, resta significatiu per la intensa i perllongada dedicació, les obres de conservació i restauració del conjunt Monumental de Santa Maria de Vilabertran, que guiarà des del any 1973 fins a la seva mort el 2005. Forma part d’aquest treball continuat, el Pla Especial de Protecció del conjunt monumental de Vilabertran i les successives campanyes de restauració -incloent al 1996 Plaça interior del sector gòtic i la Restauració de la Capella gòtica Rocabertí al 1998.
En paral·lel a la defensa del patrimoni, és especialista en urbanisme per l’ETSAB i treballa en planejament territorial redactant el Pla General d’ordenació urbana d’Arbúcies, les Normes Subsidiàries de Planejament de Lledó, les NNSS de Peralada, La Selva de Mar, Avinyonet del Puigventós, Serinyà...Així com Plans d’Acció local per la sostenibilitat i Plans Especials de Sòl no Urbanitzable de Vilademuls i Pau.
En el camp de l’edificació, especialment en els inicis de la seva pràctica professional, predominen les obres per la iniciativa privada. Entre les quals destaquem la casa Pirroc a Montserrat, la casa Llistosella a Llançà, la casa Cervera al Port de la Selva i la casa Janer a Reus. A Figueres, on va residir i va edificar la casa pròpia, recordem la casa Prats-Vinyes i el edifici del Banco Zaragozano a la Plaça del Mercat. L’obra l’edificació pública més destacada inclou l’edifici històric de la Pia Almoina de Girona per ubicar-hi la seu del COACG, de l’any 1976, amb els arquitectes Jeroni Moner i Arcadi Pla i el concurs per un dels edificis residencials de la Villa Olímpica de Banyoles que guanya al 1990. Podem destacar també un conjunt d’habitatges per la iniciativa pública, en filera a Arbúcies, els blocs d’habitatges a la Bisbal o l’edifici d’habitatges al Vendrell.

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Bibliografia