Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Obres (7)

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (9)

  1. Seu de la Policia Municipal de Girona

    Carles Bosch i Genover, Joaquim Español i Llorens, Joan Lluís Frigola i Torras, Francesc Hereu i Pascual

    Seu de la Policia Municipal de Girona

    Un dels pocs exemples qualificats del que s’anomenà postmodern, materialitzat aquí més aviat en una actitud intel·lectual, vagament irònica, que no pas en una panòplia estilística per afegir al racionalisme. Un garatge i un programa d’oficines escàs s’eleven a la funció de representació institucional i al paper de redemptor d’una trama urbana mediocre: hi ha més voluntat de creació d’espai públic i d’escenografia que no pas de funció interna. El veïnatge dels habitatges públics del 1945 potser al·ludia prou al crescent com per plantejar-lo aquí literalment.
  2. Conjunt Cooperatiu Les Cent Llars

    Carles Bosch i Genover, Joaquim Español i Llorens, Joan Lluís Frigola i Torras, Francesc Hereu i Pascual

    Conjunt Cooperatiu Les Cent Llars

    Després que un primer ordenament (Masgrau, 1977) rebaixés les intensitats abusives dels plans anteriors, se succeïren diversos projectes fins a assolir el definitiu. El caràcter cooperatiu i la voluntat d’assajar formes urbanes superadores de la dispersió funcionalista impregnen l’obra. La recerca del sol, l’aïllament del bloc en l’època en què fou construït i l’encaix en un reducte propi qualificat generen una certa introspecció: una pell de galeries ordenada, pautada per l’estructura, fa de diafragma variable per a cada habitatge i contrasta amb la displicència del tractament perifèric.
  3. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura - Reformes i Rehabilitacions
    Reforma de la Llotja de Castelló d'Empúries

  4. Habitatges Pagans

    Alonso i Balaguer Arquitectes Associats, Lluís Alonso Calleja, Sergi Balaguer Barbadillo, Carles Bosch i Genover, Joan Lluís Frigola i Torras

    Habitatges Pagans

    Cinquanta-sis habitatges d’uns 150 m2, organitzats per set escales i ubicats als terrenys d’una antiga fàbrica; l’emplaçament i la dimensió susciten una reflexió sobre els ritmes, la corporeïtat i la seqüència en un eixample. Una actitud que entén anodina la preeminència horitzontal i que busca una organització clara i regular de l’habitatge, sense celoberts i amb una configuració de la façana capaç de tractar la inversió de l’orientació i del programa en cada cara. Alguns elements del classicisme i de la construcció europea del s. xix ajuden a definir aquesta voluntat urbana, amb força èxit quant a ritme general, coronaments, vestíbuls i habitatges i amb un cert esquematisme en les tribunes i en la solució de cantonada.
  5. Premi FAD

    Guardonat / Premiat (ex-aequo). Categoria: Arquitectura - Espais Públics
    Condicionament del Moll de la Riba

  6. Reforma de l'Hotel Ultònia

    Carles Bosch i Genover, Joan Lluís Frigola i Torras

    Reforma de l'Hotel Ultònia

    Bloc d’habitatge adaptat a hotel el 1960. L’expressió a la Gran Via avança un gegantisme monumental en arc triomfal exornat sobre una comprimida base dòrica, seguint Palacios i d’altres de la Gran Vía madrilenya. Ni la tribuna inscrita ni el coronament sobre la gran cornisa no es van realitzar segons l’original. L’actuació del 1994 hi va restituir alguns criteris inicials. El 2003 fou enderrocat un vertiginós cinema que en formava part, exhibició estructural d’un Bosch investigador.
  7. Conjunt d'Habitatges Urbis a Can Gibert

    Carles Bosch i Genover, Alberto de Salas, Carlos Ferrater i Lambarri, Joan Lluís Frigola i Torras, Joan Pascual Argenté, Josep Francesc Vaquero Moreno

    Conjunt d'Habitatges Urbis a Can Gibert

    Tretze espais de comerç i 268 habitatges de dues façanes, organitzats en un nucli per cada dues unitats (22 escales). En terrenys d’una antiga indústria de paviments, adjacent a un elemental barri d’habitatge barat (Can Gibert del Pla) dels setanta i veïna també d’un treballat pla parcial d’eixample (Carles Frigola, 1990), aquesta operació adopta una disposició a escala de l’avinguda principal (passeig d’Olot), amb un potent gest corb del volum, tot atenent amb prou delicadesa la trama urbana menor dels carrers locals. El recinte es defineix com una cinta graonada, capaç de donar una alçada matisada a cadascun dels espais públics que la volten així com d’incloure un espai comunitari que no tanca continuïtats viàries. En són trets principals l’èmfasi en els vèrtexs, la discontinuïtat expeditiva de les cantonades i una estratificació exfoliativa de les alçades, amb recursos formals escassos i precisos.

Bibliografia

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.