Carlos Ferrater i Lambarri - Arquitectura Catalana .Cat

Memòria

Doctor arquitecte i Catedràtic de projectes arquitectònics de la UPC i Director de la Càtedra Blanca de Barcelona. Acadèmic electe de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. Investit Doctor Honoris Causa per la Universitat de Trieste.

L'any 2006 constitueix amb Xavier Martí, Lucía Ferrater i Borja Ferrater, la societat Office of Architecture in Barcelona (OAB), amb Núria Ayala com a Directora de Projectes.
Premi Nacional d’Arquitectura 2009 a la seva trajectòria, atorgat pel Ministeri de Vivenda i nomenat des de Desembre de 2011 membre del Royal Institute of British Architects (International Felow of the RIBA). Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts 2019.

Des de l'any 2000 ha rebut cinc premis FAD, el Premi Ciutat de Barcelona en les seves edicions 1999 i 2008, el premi Ciudad de Madrid, el premi internacional d'arquitectura i enginyeria Brunel 2005 atorgat per la Família Reial de Dinamarca i el premi BigMat en el 2009. Ha estat finalista del Premi Mies van der Rohe en quatre ocasions i nominat en unes altres set. Ha rebut el Premi Nacional d'Arquitectura Espanyola 2001 pel Palau de Congressos de Catalunya i 2011 pel Passeig Marítim de Benidorm, el premi Dedalo Minosse 2006 a Vicenza, el premi Dècada 2006 i el premi Internacional Flyer 2007. Premi internacional del RIBA 2008 per la monografia de l'editorial MP. Ha rebut una menció a la X Biennal Espanyola d'Arquitectura i Urbanisme en el 2009 i una altra menció especial del Premi Europeu de l’Espai Púbic Urbà 2010 pel Passeig Marítim de la Platja de Ponent de Benidorm que també ha rebut el Premi Nacional d’Arquitectura Espanyola 2011, el Premi FAD, els Premis CEMEX, el Premi Saloni, el Premi ASCER, el FOPA, el Premi del COACV 2007-2009, així com el Chicago Athenaeum International Architecture Award “best new global design” del 2010. Ha estat convidat al Pavelló Internacional i al Pavelló Espanyol de la Biennal de Venècia 2004, pel MOMA de Nova York a l'exposició “On site: New Architecture in Spain” i per exposar monogràficament la seva obra en el Crown Hall IIT de Chicago, pel Museu de Belles Arts de Bilbao, l'Institut Tecnològic d'Israel, el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, la Fundació del Col·legi d'Arquitectes de Madrid i l’Accquario de Roma. Des de juny de 2012 diverses maquetes i dibuixos originals del Passeig Marítim de Benidorm han passat a formar part de la col·lecció del Centre National d’Art et de Culture Georges Pompidou, algunes d’elles exposades a l’exposició temporal del Pompidou a Málaga “Utopies Modernes” juntament amb l’Edifici Ibèria de Passeig de Gràcia i el Jardí Botànic de Barcelona. També diversos dibuixos originals formen part de l’Avery Collection de la Universitat de Columbia.

És autor, entre d’altres obres, de les 3 illes a la Vila Olímpica de Barcelona, la Vila Olímpica de la Vall d’Hebron, l'Hotel Rey Juan Carlos I, el Palau de Congressos de Catalunya, l'Auditori de Castelló, l'Institut Científic i el Jardí Botànic de Barcelona, el Reial Club de Golf El Prat, Edificis al Passeig de Gràcia de Barcelona, l'Estació Intermodal de Saragossa, l'edifici MediaPro a Barcelona, la torre Aquileia a Venècia, el Parque de las Ciencias de Granada i el Passeig Marítim de la Platja de Ponent de Benidorm, les seus de GISA i FGC a Barcelona, la Casa AA a Sant Cugat, la Biblioteca de Vila-real, vivendes a Abandoibarra i l’Hospital IMQ (Bilbao) i la seu de Michelin a Paris, el Centre Cultural des Jacobins a Le Mans, edificis d’oficines a Barcelona, els edificis intermodal i multimodal a l’Aeroport de Barcelona, l’Aeroport de Múrcia, vivendes a Toulouse, conjunts corporatius i hotelers a Turquia, la reordenació del Port de Tànger, Edificis de la Llotja de Mar a Barcelona, una torre d’oficines a Guadalajara (Mèxic), entre d’altres. Entre les obres en curs destaca un edifici de vivendes a Montevideo un edifici per a una seu corporativa a Beirut, el Jardí Botànic d’Almaty un Hotel a Dubai, Ampliació de la ONG Fundació Centre Esplai i desenvolupament d’un edifici per al tercer sector al Prat (Barcelona), un Hotel a Madrid, un edifici de vivendes i la CASA Seat al Passeig de Gràcia de Barcelona.

Autor: Office of Architecture in Barcelona (OAB)

Obres (55)

Sobre el mapa

Premiades

Catalogades

Desaparegudes

Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (86)

Casa Cordelles

Carlos Ferrater i Lambarri
Sant Just Park

Carlos Ferrater i Lambarri

El projecte consistia d'ubicar un conjunt residencial a una finca enjardinada amb un fort pendent situada al afores de Barcelona. El pas previ va consistir en ordenar uns volums a la secció del terreny preservant les masses arbòries. Analitzant avui el projecte realitzat al principi de la dècada dels anys setanta observo com aquells edificis escalonats contra el pendent de la muntanya -projectats amb la vista posada en Coderch, per a mi l’últim gran mestre i que foren construïts amb maó artesanal, fusta de melis i xemeneies de ferro negre que sorgeixen entre els pins- suporten bé el pas del temps. Les plantes han anat cobrint les façanes escalonades com una prolongació del jardí i, juntament amb la noblesa dels materials emprats, han contribuït a aquesta bona permanència al llarg del temps.
Edifici El Port

Carlos Ferrater i Lambarri

L'Estartit era fins fa uns anys un petit poble desenvolupat linealment en una estreta franja de terreny entre la platja i la muntanya. La seva imatge era la típica d'un poble de pescadors amb les seves petites cases entre mitgeres, amb alineacions reculades forçades per la geografia, formant un conjunt de cases emblanquinades contra el fons verd de la muntanya. Es va construir el dic en forma d'abric, edificant un gran port esportiu a l'antiga platja, i en el seu lloc va sorgir un passeig marítim. La situació de l'edifici al final de la cinta de construcció, entre l'actual passeig i els carrers d'Illes, vial de vianants sobre el qual es va formar el poble, fa que el projecte es plantegi, d'una banda, amb una vocació urbana sobre un passeig . La casa s'estructura en dues zones: l'anterior, orientada al sud, ofereix un conjunt de safates obertes al port i al mar; sobre ella es desenvolupen les zones de relació dels habitatges. I la posterior, orientada al carrer d'Illes, en la qual, contràriament, les finestres s'obren al mur; els dormitoris i serveis dels habitatges orienten les seves vistes sobre la muntanya, recollint a més l'accés que, aprofita el desnivell existent entre el passeig i el carrer posterior i allibera la planta comercial. El projecte presenta alguns aspectes que poden ser comentats: per exemple, el tractament de la doble façana, per una banda, el tancament de tendals que recupera el pla del passeig i, de l'altra, el tancament intern totalment envidriat que recull les necessitats del programa buscant una certa geometria i orientació dels espais, alhora que forma, al llarg de les terrasses corregudes, zones de diferents dimensions i usos. Altres aspectes a tenir en compte són el tancament dels baixos a manera d'enorme sòcol de vidre, la cornisa superior de remat de l'edifici que transparenta el cel i de la qual emergeixen les rematades de les xemeneies, o el disseny de les baranes, mampares i xemeneies, record d'una certa iconografia naval. I ja més en particular, crec que val la pena destacar l'èmfasi posat en la construcció: l'edifici, tot ell d'obra vista col·locada amb profunda junt horitzontal, obviant les verticals i pintada amb poliuretà blanc, fa que l'aspecte de la paret sigui el d'un enllistonat horitzontal continu.
Edifici d'Habitatges Bertran 67

Carlos Ferrater i Lambarri

El projecte intenta fer una simbiosi entre els aspectes de la tradició de la casa mediterrània com l'atri d'entrada, el carrer interior d'accés als habitatges, el pati-jardí de la casa romana, etc., amb les intencions del moviment modern, com l'estructura de formigó, el desdoblament en dúplex, la recuperació del terrat, etc.... Així mateix, s'entén la construcció com un procés artesanal amb gran prevalença dels oficis, utilitzant tècniques antigues com els estucs planxats de calç, els aplics o els paviments de graves de marbre... juntament amb les tècniques més sofisticades en el tractament dels plàstics, vidres i alumini. El fet que la nova normativa de la A.M.B qualifiqui grans zones dels nuclis urbans com a residencial extensiva (12 i 13) -on la gran altura de la planta baixa desplegada s’iguala al cos principal de l’edifici, juntament amb que més del 50% de l’edifici no es destina a residència- penso que obliga a una reconsideració bastant radical en l’el·laboració del projecte, tant en criteris compositius com en els programàtics i tipològics. En aquesta breu memòria em limitaré a ennumerar algunes de les intencions del projecte que prefiguren el resultat final, sense entrar en consideracions sobre el llenguatge formal emprat. 1- L’acompliment de la normativa en referència als espais d’aparcament -evitant el trauma de la rampa i la utilització d’un petit soterrani entre les parets mitgeres- em portà a la solució dels garatges laterals a la planta baixa. 2- L’atri d’entrada permet defugir el tema de l’altell en retrocés donant als locals de dúplex una major qualitat en forma de petita galeria. 3- El traçat de l’escala de recorregut i la substitució de l’ascensor per un petit montacargues exempt, allibera el centre permetent una lectura més global i clara des del vestíbul. 4- La suma dels espais de circulació amb les superfícies necessàries de patis interiors permet una major generositat en el tractament de l’espai comunitari, transformant-lo en carrer pati interior. 5- L’elecció d’una tipologia d’habitatges de dúplex, recuperant per a cada una d’elles la seva part proporcional de terrat-solarium, els converteix gairebé en habitatges en filera. 6- La recuperació del pati-jardí a l’interior de l’illa, aprofitant el desnivell existent, permet la ubicació dels locals subterranis i els petits estudis en dúplex amb accés des de la planta baixa.
Premi FAD

Seleccionat. Categoria: Arquitectura

Edifici d'Habitatges Bertran 67
Adeqüació del Parc de Torreblanca

Norman Cinnamond i Planàs, Carlos Ferrater i Lambarri

El terreny, d'unes 12 Ha, cau en suau pendent cap al sud, i el parc es configura sobre un circuit amb tres parts diferenciades: l'orientada al sud, on es trobava l'antic palau, que es reconstrueix amb vegetació en forma de laberint, envoltat de palmeres, xiprers i parterres; la zona del llac, amb pèrgoles, illes, grutes amb una imatge romàntica que recorda les novel·les de Stevenson, i la zona d'avingudes amb xiprers, estàtues i àrees pavimentades a l'aire lliure. En elles se situa un conjunt d'elements a manera d'episodis, com un teatrí, bar, grades, grups de bancs, etc ... que fomentaran la possibilitat de múltiples activitats. Les obres han mantingut i potenciat els valors actuals de la finca, cosint les diferents zones amb una avinguda arbrada creant un segon parc estoig del primer, mitjançant una geometria de trapezis aterrassats, alternant places arbrades amb roserars protegides del soroll i el vent mitjançant talussos enjardinats amb enfiladisses. Així mateix, es crea un gran saló a l'aire lliure amb formacions de plàtans, plantats seguint les lleis de la perspectiva que dóna com a resultat l'obtenció d'un sense nombre d'avingudes parabòliques, reforçant la geometria i les dimensions de l'espai destinat, juntament amb la pineda i els jardins, a l'ús de grans masses de gent.
Premi FAD

Seleccionat. Categoria: Restauració

Adeqüació del Parc de Torreblanca
Casa Guix de la Meda

Carlos Ferrater i Lambarri

La casa se situa entre dos carrers a cotes molt diferents, i amb accés des del carrer superior. Així, la terrassa d’accés revesteix un caràcter especial, amb la vista al fons d’una roca triangular molt significada. L’emplaçament del programa es fa distribuint els diferents usos entre els dos nivells existents, estrets i molt allargats. La força de la secció s’expressa en els diferents materials emprats a les successives filades, des de la pedra tosca de la part baixa fins a la delicada construcció de maó de l’entrada, coronada per un triangle de coure i vidre, metàfora de la illeta que inspira tota la casa.
Pavelló Poliesportiu del Montgrí

Carlos Ferrater i Lambarri, Jeroni Moner i Codina, Arcadi Pla i Masmiquel

El projecte afronta el repte de construir un petit pavelló poliesportiu a la falda del Montgrí, en un terreny en lleuger pendent. La solució és alhora funcional, constructiva i paisatgística: la caixa de la pista esportiva és l’únic volum visible des de la llunyania, i és recoberta amb vidre translúcid armat. El contacte directe amb el terreny té lloc a través d’un pòrtic perimetral que envolta la pista i que estableix una continuïtat amb la graderia mitjançant una escalinata en cascada. El cos longitudinal de serveis, en contacte amb el terreny, permet un recorregut exterior que condueix, a l’extrem est de l’edifici, a un mirador.
Edifici d'Habitatges Bertran 113

Carlos Ferrater i Lambarri

Pujant pel carrer Bertrán, dos anys després i 100 metres més amunt, em vaig trobar amb un programa de plantejament similar, una geometria diferent (9 x 30m) i l’experiència de la primera intervenció. El resultat ve condicionat per una nova manera de solucionar l’atri d’entrada i la seva relació amb el carrer. L’entrada a l’edifici s’entén com un recorregut a través d’una galeria envidrada de locals i un túnel de fusta d’auró formant el vestíbul per finalment desenvocar a un nivell intermig sobre un pati interior enjardinat cobert per una gran claraboia. Des d’aquí es desenvolupa una escala de recorregut, les galeries de servei laterals i unes passarel·les que permeten l’accés als sis habitatges en dúplex des dels quals es recupera el terrat per a ús privat. Des del mateix pati interior s’accedeix a l’estudi de la planta jardí, creant al fons d’aquest un jardí i una pèrgola mirador sobre el Club de tennis. L’estructura adquireix un ritme 3--2-1-2--3, que permet superar perfectament els problemes que plantejen les façanes exteriors de pati, els de la construcció de les escales dels habitatges i els del pati central. El desdoblament de la planta baixa, tres metres en retrocés respecte del carrer, es soluciona sostenint-la des del forjat superior, el qual permet mantenir l’estructura general diàfana. En conseqüència, el retraïment de la planta en altell i el desplaçament dels pòrtics laterals permeten l’esveltesa del pilar central de la façana que permet eliminar gairebé totalment el vinclament o corbatura. Algunes precisions sobre materials i tècniques emprades: -Forjats reticulars amb estructura portant de formigó. -Aplics amb lloses de pedra en la façana del carrer. -Façanes interiors amb revestiment de Cotegran amb juntes horitzontals. -Escala interior metàl·lica amb trams formats per taulells de fusta lacada i llosa de marbre. -Paviments de marbre crema sud. -Envidrament a la façana del carrer i a la part superior dels locals comercials amb vidres de 8mm. -Lluernes per reflexió a l’atri de l’entrada. -Túnel vestíbul amb taulells aplicats amb auró i amb juntes de llautó sobre estructura en costellam de fusta. -Claraboia formada per perfils amb taulells translúcids tipus Plexi formant càmara,. -Tendals i persianes interiors amb material helios-creen. -Tancaments d’alumini oxilacada en negre. -Pèrgola-jardí de fusta rústica tractada amb sals de coure en autoclau i paviment format per travesses de tren sobre llit de sorra. -Jardí format per xipresos i gespa, buganvilies a la paret sud i enfiladisses al fons i paret nord així com un arc de rosers blancs a la pèrgola sobre un fons d’acàcies.
Premio Nacional de Arquitectura

Guardonat / Premiat

Edifici d'Habitatges Bertran 113
Casa Passeig Molinet

Carlos Ferrater i Lambarri

El Passeig Molinet discorre seguint la costa rocosa a uns tres metres sobre el nivell del mar des de l’espigó que tanca la dàrsena de l’Estartit, fins el Molinet; un penyal que limita el Freu, canal entre l’illa i la costa. Darrera el mur de pedra hi ha un pati empedrat amb accés a la terrassa superior, mitjançant una escala exterior de fusta de teka, i directament a la zona de convidats reconstruïda sobre antics murs i que s’obre al pati. A sota l’escala una porta comunica amb el garatge. Des del fons d’aquest una escala transversal permet l’ accés a les plantes altes articulant l’habitatge i separant les zones de servei de les zones d’estar. El projecte es planteja des de la secció. Un gran buit central conforma el doble espai comunicant visualment la muntanya a través d’un finestral en arc sobre el pati posterior, i el mar a través de la gran vidriera que en forma de proa tanca la casa en la façana frontal.
Sant Just Park II

Carlos Ferrater i Lambarri

La gran coberta unitària i la barbacana en volada desplaçada ajuden a accentuar aquesta idea d’edifici compacte i unitari. En referència al segon aspecte que s’ha tingut en compte en projectar aquests habitatges ha estat el de la seva organització interna. A diferència de com habitualment es realitza -amb una escala central que connecta les diferents plantes mitjançant un joc de tres escales creuades que recorren l’edifici longitudinalment i transversalment i, recolzant-se en espais a doble altura- es va connectant i relacionant les diferents zones de la casa per aconseguir una major riquesa espacial i de llum interior. Així mateix, el joc del doble espai permet privatitzar l’ús dels jardins individuals en eliminar les vistes sobre els jardins adjacents. Respecte al programa; en els dos nivells inferiors es situa el garatge, serveis, cuina-menjador i sales d’estar i en els nivells alts els dormitoris i un espai polivalent sota la coberta. El joc d’escales i els espais a doble altura ha permès diverses variants de distribució interior. A la part alta de la finca prop de la carena de la muntanya es localitza un edifici més reduït de tres plantes d’uns 300 m2 cada una entre un bosc de pins i garrofers. L’accés a aquest edifici es realitza a través d’un túnel sota el jardí, que condueix a la planta d’aparcament i serveis comunitaris, o bé, a través del jardí per un petit sender junt al mur de pedra flanquejat per magnòlies i baladres que condueix fins al volum cilíndric de l’entrada. Els aspectes que han prevalgut en projectar aquest edifici han estat els següents: 1) Aconseguir una bona relació amb l’espai exterior on les obertures van adoptant solucions diferents en funció de l’ús i de les condicions de l’entorn. Així, les sales d’estar s’obren a les grans terrasses amb marquesines i pèrgoles a la façana sud, la torre de vidre en vorada des d’ on es visualitzen els jardins antics, l’obertura en forma de gran finestral que agrupen els dormitoris dels nens sobre el jardí posterior, el mur cortina de la biblioteca sobre el bosc, la finestra enfocant al paisatge del final de corredor i les finestretes pautades de la zona de servei o les bretxes obertes entre els murs sobre visuals específiques. Totes elles contribueixen a aconseguir una bona relació de les diferents zones amb el lloc. 2) Aconseguir una organització complexa des de la simplicitat del traçat de la planta de l’habitatge, en la que els espais es van sobreposant amb fluïdesa seguint l’ordre de l’estructura. 3) Posar èmfasi en la construcció en base a làmines de tancament de maó artesanal que, en interrompre’s, permet radiografiar la construcció mixta de pilars metàl·lics i lloses de formigó amb aspectes parcials com la utilització de nusos rígids, articulats, de recolzament simple o en volada per al sosteniment de la façana frontal. 4) Finalment, la utilització de materials nobles com la pedra de nicorella pròpia del lloc, els maons manuals “maonets”, el formigó vist, la fusta de teka, l’acer i el vidre hauran de contribuir a la desitjada integració amb el context i al bon aspecte del pas del temps que esmentava al principi.
Premi FAD

Finalista. Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta d'Ús Privat

Sant Just Park II
Premi FAD

Finalista. Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta d'Ús Privat

Casa Passeig Molinet
Club Nàutic Estartit

Juan Díaz Suñer, Carlos Ferrater i Lambarri, Gerard Rodriguez Aneiros

L’edifici ocupa una de les cantonades del moll del port esportiu, inclòs dins la dàrsena del port de l’Estartit. És format per dos cossos articulats en forma de L. Un mur situat a la bisectriu de la cantonada fa alhora de separador i d’articulador. El cos principal aprofita les vistes al mar a través d’un gran parament vidrat i d’un petit altell, que permet elevar el punt de vista. Les visuals, estudiades d’una a una, pretenen crear una sèrie de seqüències que van des del passeig marítim, al darrere, fins a l’horitzó del mar. L’edifici actua com un delicat dispositiu visual que té en compte tots els elements de l’entorn.
Premi FAD

Finalista. Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta d’Ús Públic

Club Nàutic Estartit
Restaurant Lola

Carlos Ferrater i Lambarri

Aquest projecte estableix un equilibri entre l’edifici de principis de segle i la construcció d’un edicle destinat a menjador situat al pati del darrere de l’edifici. Una planta dentada i radial s’adapta com si fos papiroflèxia als límits del pati i la façana frontal adopta una forma circular que recrea una petita “piacetta”. Unes bigues de gelosia trenen radialment el perímetre irregular i s’adapta en cada una la seva longitud permetent així construir a través d’elles una coberta poligonal i facetada. Aquest joc de bigues i escames permet diferents efectes de llum proveint a l’interior d’una il·luminació sud combinada amb la de nord de la façana principal i, també, la que entra tamisada a través de les canyes de bambú de les façanes restants.
Habitatges Vall d'Hebron

Josep Maria Cartañá i Gubern, Carlos Ferrater i Lambarri

El projecte es situa a una àrea de grans transformacions responent a les diverses sol.licitacions de l’entorn. Al costat nord s’alça un edifici de grans dimensions de traçat orgànic al que es reforça la linealitat, va adaptant-se al desnivell del terreny i oferint-se com element de tancament del conjunt des d’una perspectiva llunyana. Tancant els laterals de les places, dos conjunts lineals de doble bloc, de diferent secció i crugía, recullen a l’interior del pati els nuclis de circulació vertical. Un petit bloc lineal de baixa alçada va cosint els diferents edificis tancant l’àmbit de les places i fent de sòcol i suport a les dues torres aïllades.
Tres Illes d'Habitatges a l'Eixample Cerdà

Carlos Ferrater i Lambarri
Hotel Rey Juan Carlos I

Josep Maria Cartañá i Gubern, Carlos Ferrater i Lambarri

La construcció de l’espai interior és el resultat d’un conjunt d’operacions projectuals i constructives. La primera d’elles consisteix en lliscar l’encofrat de les plantes d’habitacions formant un joc de poligonals que van facetant i reglant les diferents superfícies que componen la primera façana interior. Aquest conjunt de plans que dinamitzen l’espai ajuden a controlar l’acústica del gran vestíbul. Aquest primer tancament es construeix mitjançant unes cornises de formigó i unes baranes realitzades en dos plans, un de vidre i un altre d’elements d’alumini fos, que mantenint la seva qualitat diàfana i cristal·lina, eviten els problemes de vertigen, els de neteja, els de manteniment i el recanvi de les seves diferents peces. Dues ranures, una d’il·luminació i l’altra per a injecció d’aire que pressuritza els passadissos, completen aquesta primera membrana. Aquesta façana es complementa amb l’interior que tanca les habitacions formada per les superfícies el·líptiques que tanquen els banys, recobertes de làmines corbes de aulocobond i els pilars cilíndrics folrats en palma de caoba d’igual secció en tota la seva alçada, que recullen les entrades de les habitacions. La segona operació projectual es desenvolupa a la secció. Aquest espai s’estructura verticalment en tres parts: l’inferior de 10 m d’alçada, rematada per unes superfícies corbes inclinades que corresponen al tancament de les plantes tècniques i que per la seva condició lleugerament voltada reforça la personalitat d’aquest primer nivell que disposa també d’una climatització diferenciada. El segon nivell que forma part d’un altre pla visual es constitueix per les dotze plantes d’habitacions que configuren la part central de l’espai de 42 m d’alçada mitjançant el joc de poligonals. Finalment les dues plantes reculen permetent l’entrada de llum i sortida de fums, que convertiria aquest espai, en cas d’incendi, en un pati obert zenitalment. Les últimes plantes amb el traçat corb i els ampits opacs actuen com a remat de tot aquest espai. La il·luminació s’aconsegueix amb un gran vitrall mirant a nord i es rigiditza amb uns nervis trencats i horitzontals. Un conjunt de perfils metàl·lics fan els nusos i, en el seus plecs hi ha la fusteria metàl·lica estructural que suporta els vidres. Una marquesina travessa el vitrall per recollir l’accés i arribada de cotxes. Aquest gran vitrall i les obertures a les cobertes il·luminen amb llum de nord el vestíbul fent innecessària la llum artificial. Això fa que la percepció espaial sigui inversa durant la nit o el dia. Quan és de dia l’espai es projecta vers l’exterior accentuant la llum natural les facetes , les arestes i els plans. A la nit el procés s’inverteix, l’espai es tanca en si mateix, la llum artificial marca i segueix les línies i el vitrall que reflexa l’interior i deixa veure les llums emblemàtiques de la ciutat. A les bandes del vitrall es situen dues grans pantalles de formigó realitzades amb encofrat lliscant i que contenen a l’interior totes les instal·lacions verticals servint a cada planta de connexió i tancament de circuits. Aquestes parets comprenen la climatització, extracció i renovació d’aire als banys, evacuació de gasos i els conductes de les xemeneies, montacarros, montamaletes i conductes de roba, els offices de planta, escales d’emergència i instal·lació de seguretat. Aquests murs fan possible la relació entre els usuaris i totes les xarxes de serveis sense encreuaments, i conformen a l’exterior la façana principal d’accés, privant des de l’exterior la vista de les habitacions i provoquen un fort canvi d’escala que ajuda a situar l’edifici sobre el terreny.
Habitatges a la Vila Olímpica de Banyoles (Illa núm. 7)

Carlos Ferrater i Lambarri

El projecte intenta desenvolupar una solució basada en la teatralitat de l'arquitectura creant un escenari diferent a aquell que s'havia concebut originalment. Es crearen tres tipologies diferents. El llarg passadís de la planta primera es presenta com el centre de gravetat del projecte. Actua com a element intermedi connectant la part superior i inferior de l'edifici, formant un balcó visual des del qual es veu l'escenari urbà creat. Com a contrapunt a l'espai interior l'ordre rítmic de les façanes al carrer contribueixen a produir un efecte sobri i urbà. L'ús dels materials (acer, alumini, fusta, pedra i murs revocats), formant combinacions, defineixen el diàleg plàstic i cromàtic de l'edifici.
Premio Nacional de Arquitectura

Guardonat / Premiat

Hotel Rey Juan Carlos I
Premi FAD

Finalista. Categoria: Interiorisme - Interiors d'Ús Públic, Comercial i Professional

Restaurant Lola
Casa-Estudi per a un Fotògraf

Carlos Ferrater i Lambarri, Joan Guibernau

La casa es configura com un acoblament de cossos adossats, a la manera de les construccions rurals. El primer cos ja existia: era un graner de pedra de planta quadrada, que ara ha esdevingut la sala d’estar. El cos del dormitori queda separat del primer i, entre tots dos, un tercer cos permet l’entrada i acull el menjador i la cuina. Darrere d’aquestes peces hi ha el plató fotogràfic, de mesures determinades pel client. La secció de la coberta inclou l’entrada de llum zenital, a més d’una segona obertura, a ponent, que permet l’entrada a l’estudi de la llum càlida del vespre. El pavelló de convidats, una petita estructura de fusta, es troba a l’altre extrem del jardí.
Premi FAD

Finalista. Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta, Obres de Reforma o Rehabilitació d'Edificis Existents

Casa-Estudi per a un Fotògraf
Consell Comarcal del Baix Llobregat

Carlos Ferrater i Lambarri, Xavier Güell i Guix

A l'interior del recinte del Parc de Torreblanca es trobava, en un estat gairebé ruïnós, una antiga edificació. Un soterrani destinat a cellers i a sobre d'ell una nau de gran alçada destinada a usos agrícoles. El projecte proposa un edifici de nova planta que envolta l'antiga edificació. Es deprimeix el terreny mitjançant talussos enjardinats convertint la planta subterrània en el gran vestíbul i sala d'exposicions del nou edifici. A la planta superior s'ubica el saló de plens aprofitant l'antiga estructura d'arcs amb una nova coberta de secció esglaonada. Al seu voltant se situen les dependències del nou Consell. Un conjunt de buits realitzats a l'antiga estructura li confereixen una nova dimensió espacial reforçada amb el joc de llum natural.
Premis Bonaplata

Menció Especial. Categoria: Restauració

Consell Comarcal del Baix Llobregat
Fitness Center Hotel Rey Juan Carlos I

Carlos Ferrater i Lambarri

La idea de construir un edifici subterrani neix de la impossibilitat urbanística de construir sobre la rasant del terreny. L’edifici s’endinsa doncs al subsòl buscant unes antigues lloses de cimentació a 7m de profunditat. El que a primera vista es llegeix com un conjunt de murs en forma d’escultura al paisatge, al seu interior, aquesta percepció esdevé quelcom enganyosa. Els falsos murs resulten ser jàsseres de grans cantells susceptibles de suportar grans lluernes i aguantar el pes de les terres aconseguint certa diafanitat espacial i ajudant a connectar a l’interior les diferents zones del programa. El pati central, de superfície reduïda (una mica més de 100m2), es concep en forma d’estrella i, això permet, per altra banda, que gràcies als seus llargs braços facin penetrar la llum en profunditat ocultant al mateix temps una part del seu traçat el qual fa difícil descobrir la seva escala. L’edifici es construeix amb un únic material (el formigó armat) i el procés de construcció discorre únicament amb l’ordre geomètric dels encofrats que es cuiden més en els falsos murs, i es deixen en brut en la formació de les lloses inclinades. Un únic detall constructiu -en el canvi de secció dels murs del nivell inferior en augmentar i formar pantalles que defineixen l’espai central- permet la impermeabilització i formació del mirall d’aigua. El programa s’organitza en dos nivells: l’inferior conté els vestuaris, saunes, jacuzzi, banys turcs i les activitats de caràcter més privat. Al nivell superior -ubicat sota terra però en contacte amb el jardí a través de rampes que el comuniquen visualment amb l’exterior- conté totes les activitats pròpies d’un centre d’aquestes característiques: aeròbic, ioga, dansa, sales de musculació, cardiovascular, relaxació, piscina, centre de bellesa, centre mèdic, botiga i serveis auxiliars. Un doble mur perimetral connectat a una sala d’instal·lacions proveeix totes les necessitats tècniques dels diferents espais, alliberant doncs els sostres i terres de la necessitat d’acollir elements tècnics i aconseguint així una gran diafanitat. Al final, l’edifici se’ns mostra com una caixa de llum sota terra que relaciona l’espai interior i jardins amb l’exterior, aprofita els reflexos de la llum a l’aigua, comunica visualment els diferents espais i impedeix les mirades des de l’exterior.
Casa Triginer

Carlos Ferrater i Lambarri, Joan Guibernau

Es tracta d’un habitatge unifamiliar a Vallvidrera, a la parcel·la número 4 de la finca existent entre els carrers de l’Actor Morano i el traçat del funicular. La parcel·la està situada en una forta pendent amb problemes d’accessibilitat, amb orientació al nord-est encara que amb magnífiques vistes àmplies sobre un bosc proper a la ciutat. La casa es planteja en dos cossos paral·lels i escalonats a la pendent que construeixen un espai buit, orientat al sud, amb una visió llunyana d’una muntanya i el mar. Aquests dos cossos es connecten al nivell inferior organitzant a la part posterior el garatge i dependències annexes, i a la part del davant un espai lineal i continu: hall i zona per al joc, gimnàs amb vestuaris i sauna, i suite del propietari. Espais que es van comunicant mitjançant plafons corredissos i que es connecten a la piscina exterior. A la part superior del cos davanter es situa un gran espai destinat a sala d’estar-biblioteca-estudi que es connecta amb el nivell inferior mitjançant una escala oberta amb una claraboia zenital sobre el hall i una petita escala secreta oculta per un moble, que comunica la sala amb el dormitori del propietari. Al cos posterior es situa un petit menjador i la cuina. Entre aquests cossos i atravessant com un nexe d’unió es troba el pati, un petit cos envidrat que es pot obrir i s’incorpora a l’espai buit entre els dos volums. Aquest espai juga amb la llum mitjançant uns grans plafons mòbils al costat del mar i una pèrgola atirantada per unes catenàries de petites lamel·les de fusta que ofereixen una ombra més densa. El fons d’aquest espai, que s’incorpora la cuina, es troba la muntanya on s’hi ha plantat un bosc de bambús de canya negra. El jardí lateral que uneix aquest espai amb el nivell inferior de la piscina, queda conformat per un altre bosquet de bambú de canya blanca. Finalment, a la part superior del cos del darrera es troba la suite de convidats, comunicada mitjançant una escala que entrellaça els tres nivells.
Estudis de Cinema 'Arruga Movie Studio'

Carlos Ferrater i Lambarri, Joan Guibernau

El projecte sorgeix de la decisió d’ubicar els estudis de cine ARRUGA en un polígon industrial de la perifèria de Barcelona en considerar la producció de pel·lícules i espots publicitaris com una activitat industrial. Així un edifici destinat a albergar una activitat creativa es veia confinat a conviure en un món gris i mut, sense llenguatge... fàbriques i magatzems amb activitats horàries típiques dels polígons industrials. Davant la impossibilitat de generar un llenguatge amb els seus “veïns” l’edifici es converteix en imatge i reflex de la seva pròpia essència, mostrant-se així de l’única manera possible: un edifici per fer pel·lícules. En fer-se fosc la façana principal es converteix en un tros de cel·luloide esdevenint en cinema la mateixa activitat de l’edifici tal com la producció, post-producció, realització, etc. La resta del programa es queda ocult rere la caixa cega; càsting, vestuari, attrezzo, magatzems muntatges, tallers, camerinos i serveis. Finalment, el gran espai destinat al plató cinematogràfic se’ns presenta en la seva forma més neutra. La construcció (materials, estructura i instal·lacions) d’aquest espai es posa al servei de l’activitat principal reforçant la neutralitat del projecte. L’edifici es constitueix amb tècnica i preus de nau industrial; una estructura d’acer exposat amb protecció contra incendis, forjats decks de planxa nervada, murs en bloc de formigó, paviments de formigó polit, instal·lacions vistes i façana de taulells ciment-fusta. El projecte incorpora com a element extern una plantació lineal de populus teixana a poca distància de la façana principal. Aquesta formació vegetal ens rebel·la un nou espai intersticial negatiu de l’interior. Aquest espai relaciona l’activitat interna amb l’espai exterior al mateix temps que utilitza llur condició canviant. A l’estiu un espès matalàs verd protegirà del sol, la tardor canvia de color i purga les fulles, a l’ hivern es converteix en un reflex sobre la gran finestra envidrada i a la primavera anirà mostrant els diferents colors verds. Entre aquesta pantalla d’arbres i el carrer del polígon es concep un espai obert destinat a l’arribada i circulació de vehicles. Finalment, en un polígon industrial una caixa gris planteja una qüestió d’arquitectura; la tensió entre l’ envoltori i l’espai intern articulat per la llum.
Museu del Ter

Carlos Ferrater i Lambarri

El projecte es basa en la remodelació de l’antiga fàbrica Sanglas i té com a objectiu recuperar la tipologia essencial de la fàbrica de riu de forma alta i allargada. Per aquest motiu s’han eliminat tots els afegits que desvirtuen la seva forma originària i s’ha afegit un nou cos vertical que continua i completa l’estructura de fàbrica de riu que concentra les parts necessàries per al funcionament d’un museu contemporani: escales, ascensors, muntacàrregues, direcció i serveis. El nou cos actua com a torre que connecta els tres nivells de l’edifici. Tota l’ intervenció atorga el màxim protagonisme al volum convertit en museu. L’accés principal es realitza a través de la plaça que crea la nova ampliació. En planta baixa i en el primer pis es distribueixen les peces del museu de la industria i de la història territorial. Al segon pis s’ubiquen la sala d’exposicions temporals, sala d’actes i el centre d’estudis de riu. L’arquitectura, amb aquesta juxtaposició d’allò històric i allò modern, es convertirà en el primer ingredient que explica els continguts del museu i, al mateix temps, en la primera peça del futur parc del riu Ter.
Premi FAD

Finalista. Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta, Obres de Reforma o Rehabilitació d'Edificis Existents

Casa Triginer
Mútua d'Advocats de Catalunya

Carlos Ferrater i Lambarri

Situat al carrer de Roger de Llúria 108, proper a la seu del Col.legi d’Advocats de Catalunya, el local existent es desenvolupa en planta baixa, una planta soterrani parcial i d’escassa alçada i unes petites depèndencies d’altell, també d’alçada reduïda, i amb problemes d’utilització, donat els elements estructurals (jàsseres i bigues). El local té una configuració estreta i fonda (51,5 ms) amb poca façana al carrer i mancança de patis intermedis. El projecte proposa una intervenció limitada en extensió, però, que canvia de manera radical la percepció espaial del local existent. També el projecte pretèn optimitzar l’ús dels diferents espais, ordenant per zones les diverses activitats. Un primer espai d’accés, aprofitant les condicions de les dues obertures de façana, d’accedir a un primer àmbit, i tot seguit entrar i reconeixer tota la dimensió de la intervenció. La segona obertura de façana a l’eix del local, es converteix així, en un ull que permet il.luminar i visualitzar des de l’exterior l’espai central. El nom i anagrama de l’entitat es situarà al vidre. La zona central, que recull la intervenció radical esmentada que consisteix en obrir un buit al terra i forjat de la planta baixa de 9,5 x 3 mts., la qual cosa permet comunicar espaial i visualment les zones d’atenció als mutualistes ubicades al nivell d’accés i les zones de consultes mèdiques ocasionals situades a la planta inferior, en la que, mitjançant una petita excavació s’obté l’alçada necessària (2,50 ms). Aquest buidat espaial comunica visualment l’altell destinat a arxiu i lleure del personal, amb una passarel.la suspesa. Amb aquesta intervenció es genera un espai a triple alçada que recull els elements de circulació : escala-rampa, passos, escales i passarel.les, comunicant visualment les zones d’atenció al públic, treball, consultes i arxiu. Finalment, a la part posterior del local es situen les dependències de direcció i la gran sala de reunions, donant a l’espai interior de mansana, que gaudeix de la possibilitat d’il.luminar amb grans claraboies de llum zenital practicades a la coberta. Al fons del local, realitzem una petita terrassa-pati-jardí en relació amb aquest espai intermedi amb llum zenital, que connecta les dependències de direcció per optimitzar les condicions de claror i confort provocant atractives vistes al pati enjardinat. Tot un conjunt d’activitats complementàries, serveis, depèndencies d’instal.lacions, magatzems, sortides d’emergència, etc.. es van col.locant estratègicament en espais intermedis del projecte, resolent temes de seguretat i evacuació.
Nova Seu de Fisersa a Figueres

Carlos Ferrater i Lambarri, Joan Guibernau

L'edifici seu de Fisersa ubicat en un polígon industrial, a la carretera de Figueres a Roses, ocupa una extensió davant del recinte firal, veí a altres edificis industrials i magatzems. La complexitat del programa comporta una organització de ledifici en cinc zones diferenciades: la primera més representativa i datenció al públic amb un gran vestíbul, una sala de conferències, àrea dexposició i zones d'atenció al públic. A la planta superior s'organitzen les àrees de gerència, administrativa per seccions, sales de reunió, arxius, serveis... Una tercera zona destinada a dependències dels treballadors, vestuari, tallers i magatzems amb accés rodat, i finalment una última destinada al parc mòbil, aparcaments d'autobusos així com la neteja i el manteniment. L'heterogeneïtat del programa ens va incitar a projectar l'edifici de forma unitària, incloent-hi totes les parts i seccions dins d'un volum que ocupa la totalitat del solar i adopta un cert caràcter simbòlic d'edifici públic però es construeix com un edifici industrial, tant a les solucions constructives com en el vostre pressupost. La potència i l'opacitat de la seva volumetria contrasten amb l'amabilitat i la profusió de llum natural del seu espai interior. Una llarga obertura ambigua a la façana del pati destinada a vehicles mostra l'essència de l'edifici al servei de la ciutat, tal com havia demanat el client.
Premi FAD

Finalista. Categoria: Arquitectura

Estudis de Cinema 'Arruga Movie Studio'
Jardí Botànic de Barcelona

Josep Lluís Canosa Magret, Carlos Ferrater i Lambarri, Bet Figueras

El Jardí Botànic de Barcelona s’estén per la banda superior de la muntanya de Montjuïc que mira a Barcelona, i té unes vistes espectaculars sobre la ciutat. Es tracta d’un jardí on conviuen, ordenades per àrees geogràfiques, espècies vegetals de les zones del món on es dóna clima mediterrani. Per tant les espècies que hi trobem s’aclimaten bé a la ciutat i es poden exhibir a l’aire lliure. El jardí es crea acomodant una geometria de camins entrecreuats entre si formant triangles (s’hi pot distingir clarament un circuit principal que fa la visita molt fàcil) adaptada d’una manera molt natural a una falda amb pendents desiguals. Aquest ordre geomètric poderós va servir als arquitectes per a ordenar el parc d’entrada, i es veurà substituït, amb el temps (ja passa a algunes zones del parc) per un ordre vegetal que és el resultat d’una plantació intel·ligent de sotabosc, arbustos i arbres que amb el temps aniran creixent i donant a tot el conjunt un ordre natural tan lògic com l’artificial. Els dos conviuen, actualment, a la perfecció en diverses zones del parc. La paleta de materials artificials és bàsica: tanques de fusta, ferro oxidat i formigó. Els edificis auxiliars es construeixen, també, amb aquests materials. Cal destacar el bellíssim institut que corona el parc, un prisma que levita a uns metres de terra i que deixa una finestra correguda de ferro rovellat com a mirador privilegiat de la ciutat. El conjunt constitueix un dels espais urbans més bells de la ciutat, i la multiplicitat de recorreguts que crea la seva geometria de camins en fa un lloc molt agradable per a fer-hi una estada llarga.
Edifici d'Habitatges Passeig de Gràcia 23

Carlos Ferrater i Lambarri

La regeneració de l’edifici situat al Passeig de Gràcia-Diputació on se situava el cine Femina, destruït per un incendi, ens ha permès reconstruir l’antiga façana projectada per l’arquitecte Antoni de Moragas. Per consideracions ambientals s’ha restaurat la façana del Passeig de Gràcia realitzant un projecte que ofereix unes tipologies variades que poden ser compatibles amb les diferents alçades de forjats de planta baixa més les sis plantes que composava l’antic edifici. Al davant es situen pisos en tota l’amplada de l’edifici construint un únic pati a 9m de la façana del Passeig de Gràcia. A la part posterior s’ubiquen 4 pisos a cada nivell en dúplex desenvolupats en vuit nivells equivalents a les sis altures del Passeig de Gràcia. Al carrer Diputació s’ubiquen petits apartaments simples o dúplex de planta lliure. Així, a l’interior de l’illa es generen unes façanes noves més contemporànies i expressives que engloben l’espai interior d’illa amb els grans locals de planta baixa il·luminats per lluernes zenitals. El vestíbul, l’escala i els espais comuns actuen com espais de transició entre allò vell i allò nou.
Premi FAD

Finalista. Categoria: Interiorisme

Mútua d'Advocats de Catalunya
Premi Ciutat de Barcelona

Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura i Urbanisme

Jardí Botànic de Barcelona
Palau de Congressos de Catalunya

Josep Maria Cartañá i Gubern, Carlos Ferrater i Lambarri

Malgrat ser fruit d’un conjunt de promocions privades, el projecte reflexiona sobre el lloc i sobre el programa com si es tractés d’un equipament públic. La zona universitària és llegida com una perifèria amb una gran vocació urbana, marcada per la presència de diverses facultats universitàries i alguns equipaments esportius. El lloc és llegit com un entorn carregat de referències, al qual l’edifici respon amb un conjunt de volums edificats que mostren una gran vocació d’unitat. La planimetria s’organitza en tres crugies principals separades per dos carrers longitudinals, que connecten la cota més alta de la Diagonal amb els jardins de la part posterior. El formigó blanc de tota la façana cohesiona els volums de diverses dimensions, i les obertures s’ajusten a un repertori molt estricte per tal de crear una coherència estilística. L’edifici fomenta el caràcter urbà de la zona i presenta una continuïtat amb els usos ja existents.
Premis Bonaplata

Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura - Nova Realització Industrial

Nova Seu de Fisersa a Figueres
Conjunt d'Habitatges Urbis a Can Gibert

Carles Bosch i Genover, Alberto de Salas, Carlos Ferrater i Lambarri, Joan Lluís Frigola i Torras, Joan Pascual Argenté, Josep Francesc Vaquero Moreno

Tretze espais de comerç i 268 habitatges de dues façanes, organitzats en un nucli per cada dues unitats (22 escales). En terrenys d’una antiga indústria de paviments, adjacent a un elemental barri d’habitatge barat (Can Gibert del Pla) dels setanta i veïna també d’un treballat pla parcial d’eixample (Carles Frigola, 1990), aquesta operació adopta una disposició a escala de l’avinguda principal (passeig d’Olot), amb un potent gest corb del volum, tot atenent amb prou delicadesa la trama urbana menor dels carrers locals. El recinte es defineix com una cinta graonada, capaç de donar una alçada matisada a cadascun dels espais públics que la volten així com d’incloure un espai comunitari que no tanca continuïtats viàries. En són trets principals l’èmfasi en els vèrtexs, la discontinuïtat expeditiva de les cantonades i una estratificació exfoliativa de les alçades, amb recursos formals escassos i precisos.
Edifici d'Habitatges i Oficina OAB

Carlos Ferrater i Lambarri

Edifici entre mitgeres d’11,60 m d’amplada que exhaureix completament la profunditat edificable fins a l’interior d’illa. El programa es desenvolupa en tres nivells destinats a despatx d’arquitectura, quatre nivells destinats a residència, amb dos habitatges per replà, i tres nivells de soterrani per a aparcament de vehicles, organitzats en mitges plantes. L’estructura de la façana està constituïda per elements verticals amb un 50 per cent ple–buit, tal com és preceptiu a l’Eixample Cerdà. Els quatre materials utilitzats són els tradicionals: pedra, ferro als balcons, porticons de fusta i vidre. La façana s’organitza amb quatre pells, com una ceba, que ocupen 40 cm de gruix: un mur cortina de vidre interior modulat de 0,90 i 2,80 m a tota alçada, amb uns porticons de llistons de fusta de nyangon que es desplacen sobre unes guies, una barana correguda amb platines primes d’acer, i uns marcs que suporten pedres de quarsita de plata de l’Índia col·locades en lamel·les horitzontals de 90 per 30 cm amb obertures de 4 cm que coincideixen amb les parts buides dels porticons. Per tal de no oferir cossos sortints al carrer, la façana s’estructura en un sol pla. La possibilitat de conjugar les peces fixes amb les mòbils produeix un cert dinamisme que permet, a l’interior, jugar amb les obertures de llum i tamisar la visió i el soroll del carrer.
Edifici de l'Institut Botànic de Barcelona CSIC

Carlos Ferrater i Lambarri

L’edifici de l’ Institut Botànic, un centre dependent del Consell Superior d’Investigacions Científiques, es situa a la cota més alta del Jardí Botànic de Barcelona a la vessant de la muntanya de Montjuïc juntament amb l’Anell Olímpic. L’edifici s’orienta sobre l’ala nord-est del jardí, la zona dedicada als fitoepisodis del Mediterrani occidental i el Nord d’Àfrica, amb vistes sobre la ciutat de Barcelona. S’estructura com una línia horitzontal que interseca el terreny natural en pendent a manera de frontissa entre dues cotes topogràfiques. D’aquesta manera la secció permet organitzar els diferents programes amb accessos independents des de la carretera posterior i des de la trama de camins del jardí. L’ institut Botànic es desdobla en tres nivells diferenciats atenent el seu programa: – Un primer nivell subterrani ubicat al gran vas de formigó que configura els fonaments i que conté, amb una climatització específica, els dipòsits de plantes, llibres, el gran herbolari, així com les instal·lacions i la petita àrea de treball ambdues il·luminades i ventilades mitjançant patis. Aquesta planta actua com a contrapès estructural del mecanisme constructiu de les plantes superiors; un conjunt de pantalles, murs, jàsseres de formigó armat que organitzen el programa i sostenen el nivell intermedi a la cota del jardí i dels que se’n suspèn la planta superior a nivell de la plataforma d’accés i aparcament posterior. – En el nivell intermedi, comunicat amb la xarxa de camins del Jardí Botànic, s’ubiquen la sala polivalent i el Museu Salvador, l’àrea d’exposicions i la cafeteria-restaurant. Tots ells amb accés al públic que visita el Jardí. – En el nivell superior es situa l’àrea restringida destinada als científics; la biblioteca, les zones d’investigació i laboratoris i l’àrea d’administració. Les crugies de sis metres van adaptant-se a les diferents sol·licitacions estructurals i d’ il·luminació composant un continu en el que les volades es van fent més potents a mesura que la caiguda topogràfica del terreny es va accentuant. En la construcció s’utilitzen els mateixos materials ja presents en la construcció del jardí; el formigó vist i l’acer corten.
Cinc Illes al Front Marítim de Poblenou

Carlos Ferrater i Lambarri

Façana al Mar de Barcelona. Aquest pla no només contemplava les operacions d’infraestructura sinó la possibilitat de construir habitatges i alguns serveis enderrocant una extensa àrea de velles fàbriques. L’operació edificatòria més important fou, sens dubte, la Vila Olímpica que vingué a restaurar una certa continuïtat urbana entre la ciutat i el barri del Poblenou recuperant el fil històric interromput quan Barcelona decidí abandonar el mar i créixer en perpendicular cap a l’interior. De forma paral·lela, el pla acollí una promoció privada d’habitatges a tres illes ocupades per la industria Torras Herrerías y Construcciones amb una doble finalitat; per un costat, dos de les tres illes havien d’allotjar als àrbitres olímpics durant els jocs i, per un altra, degut al veïnatge amb l’àrea de la Vila Olímpica, aquesta operació calia ser una de les que propiciarien el procés de reconversió urbana de la resta del Poblenou. L’arquitecte Carlos Ferrater amb el seu equip de col·laboradors va obtenir l’encàrrec després de la resolució d’un concurs restringit entre varis arquitectes. El seu projecte entrà en el procés general de realitzacions que calia estar enllestides per al 92 i suposà l’ocasió excepcional de reconstruir en una sola operació tres illes de l’Eixample Cerdà abans ocupades de forma exclusiva per edificis fabrils. L’àrea de les tres illes, alineades entre si i en paral·lel a la línia de la costa, està delimitada pels carrers Llull i Ramón Turró i, en sentit muntanya, per les de Zamora i Àvila; un conjunt del qual els seus promotors anomenaren Eixample Marítim en referència a les traces persistents de la urbanització de Cerdà i la seva proximitat amb el mar. Tan sols l’adjacent al carrer Zamora no es pogué reconstruir en la seva totalitat degut a la presència d’edificis industrials d’altres propietaris. La popular Can Torras dels Ferros com ja hem vist, fou una de les més importants indústries metal·lúrgiques de Barcelona. El procés industrial es componia de fosa de ferro, laminat i construcció d’estructures per l’edificació, calderes, material ferroviari, etc... Un ferrocarril propi de via estreta unia aquests processos travessant els carrers i un altre d’amplada normal connectava la fàbrica amb la línia de França per Granollers. El conjunt del projecte realitzat conté 560 habitatges de diferents mesures i tipologies; locals comercials en planta baixa, algunes oficines i un centre comercial. Les tres illes posseeixen un tractament arquitectònic uniforme i estan vinculades per un passeig arbrat que travessa els seus jardins interiors aproximadament per on antigament ho feien les vies de tren. Al jardí d’una de les tres illes s’ha inclòs a més una piscina. Les illes estan construïdes en el seu perímetre però la barra edificada s’interromp pel passeig esmentat i per uns passatges situats davant als passos de vianants del carrer Ramón Turró, que separen els xamfrans i els configuren com edificis aparentment més alts. Les plantes baixes són transparents de manera que des del carrer es pot veure la vegetació interior i a més permeten penetrar a l’interior de les illes per diversos punts. En conjunt podríem dir que constitueix l’exemple més aproximat, construït fins avui en dia, del que Cerdà proposà com a alternativa a aquella asfixiada Barcelona Industrial d’intramurs. És possible que, quan s’imprimeixin aquestes línies encara sigui possible contemplar l’exposició que sobre l’il·lustre urbanista es celebra als edificis de les casernes que la Universitat Pompeu Fabra pensa ocupar. El ciutadà barcelonès té aquí a l’abast de la mà una ocasió d’or per desfer alguns malentesos i augmentar la seva capacitat de judici crític sobre la ciutat, és a dir, incrementar la seva cultura civil. Abans hem resumit la vocació dual que mostrà Barcelona per a desenvolupar-se a la seva plana representada esquemàticament per dos direccions perpendiculars. En un primer moment es construeix la façana neoclàssica al mar des de Montjuic al parc de la Ciutadella i al Cementiri Vell, un desenvolupament frustrat que podria haver pres l’eix de la Gran Via com a columna vertebral d’un creixement paral·lel a la línia de la costa. Seguint l’esquema de Cerdà amb una altra tendència, com a segon i correlatiu acte, es creix efectivament sobre la perpendicular del mar i es produeix una ciutat, la façana de la qual, quedà desdoblada sobre un eix, identificant-se amb les pròpies façanes del Passeig de Gràcia. Podríem fer un senzill exercici crític i comparar l’illa característica que construí el teixit de l’Eixample burgés i després les seves extensions laterals, amb la que un segle després s’ha pogut construir sobre la mateixa traça urbanística però en aquell territori de maresmes que fou destinat a rebre el cementiri, el ferrocarril, les fàbriques i el proletariat industrial. Resumint moltíssim, podríem afirmar que la història de la construcció de l’Eixample coincideix amb el procés de densificació de les illes fins al punt que no deixa rastre en cap espai al seu interior que es pogués considerar lliure o amb algun significat civil. L’illa típica té 113 metres de costat, amb xamfrans de 20 metres, que és l’amplada també dels carrers corrents. A l’eixample construït les cases de veïns arriben a una profunditat mitjana de 28 metres, de manera que un cop restada la corona queden uns patis de 57 metres, per tant, amb una superfície de 3249 m2. Però gairebé tots aquests patis estan a més edificats en planta baixa, i el seu terra el constitueixen els sostres dels magatzems, garatges o tallers, de manera que la poca terra que hi pot haver caldria buscar-la a les jardineres. Des de l’aire una illa sembla un patchwork, una peça feta del s pedaços de les parcel·les construïdes. És infreqüent veure un arbre i en el millor dels casos el pati interior conserva alguna regularitat. L’illa és doncs un sòlid i massís prisma, intransitiu respecte al carrer, fruit d’una consideració de la ciutat com a pura mercaderia, d’una actitud mesquina i usurera que de forma hipòcrita s’ha volgut redimir amb la coartada que podia prestar-li la bellesa d’unes quantes obres, en particular la dels arquitectes modernistes. Magnífic sarcasme si considerem l’ incomoditat que a aquests arquitectes produïa el veure els seus edificis reduïts a simples façanes decoratives i si recordem a més que Gaudí, un dels més alabats, acabà demanant almoina pels carrers. Tanmateix, creiem que malgrat aquesta congestió i aquesta alineació l’Eixample no ha perdut les seves qualitats potencials. L’avarícia de molts no ha pogut amb la generositat d’uns pocs (d’un Cerdà, d’un Gaudí...). Comparem aquelles dades amb les del projecte que comentem. Aquí la profunditat edificada és de 12,70 metres, de manera que els habitatges tenen dos façanes i cap pati interior. El pati interior de l’illa llavors té 87 metres de costat i 7569 m2 de superfície i està enjardinat. El centre comercial de dos plantes és l’únic edifici construït a l’interior d’una de les illes. L’àrea lliure conté doncs més del doble de superfície que la de l’illa de l’Eixample històric, i el pati és , a més, completament regular. Els carrers que queden entre illes conserven la secció basilical de tres naus, amb voreres de 5 metres, ampliades per un porxo de 3 metres i estan relacionades visualment i per als vianants amb els jardins interiors. Les distàncies de cada habitatge als veïns d’enfront són de l’ordre de 80 metres als jardins i de 20 metres als carrers i des de l’interior dels habitatges es contemplen els arbres en els dos espais. Podríem completar aquestes dades quantitatives amb una breu descripció subjectiva des de la perspectiva que atorga el ser habitant d’aquest lloc. Existeix una plàcida però dinàmica relació veïnal. Encara no està complert l’equipament comercial però existeixen ja les botigues més essencials. Es domina una àmplia àrea de cel, es percep la brillantor de l’alba i la posta de sol, i el transcórrer del dia ve pautat per la presència del ocells i les veus del nens. La successió de les estacions es fa sensible a través de la vegetació. A l’estiu el cant del grill acompanya i no desvetlla. El jardí genera un microclima efectiu i una fauna constituïda per gavines, merles, rat penats, pardals i cueretes ens visiten habitualment. En certs períodes el silenci es converteix en delícia i la relació amb el pati dels petits dormitoris reprodueix la que té lloc entre la cel·la i el claustre del monestir. Animada, entre altres coses, per la qualitat protectora i ecològica del jardí s’esdevé una verdadera explosió demogràfica, el que ve a facilitar una pista, en clau urbanística, sobre l’ecosistema que necessita la ciutadania per repoblar Catalunya. L’honorable i altres autoritats podrien prendre bona nota... i quelcom més. Encara reconeixent que es cau en una certa idealització en contrast amb una Barcelona densament comprimida per la seva pròpia edificació, aquest exemple demostra que és possible un model equilibrat d’urbanització, compatible amb un benefici immobiliari raonable i sense necessitat de fer gran invents. Així no ens semblaria res malament un Poblenou reconstruït segons aquesta pauta, allà on la petjada de Cerdà persisteix; un Poblenou monòton on la monotonia consistís en la repetició democràtica del benestar de cada individu, família o grup social; en la recreació d’una harmonia entre allò edificat i allò lliure, entre l’esfera privada i la pública, entre l’estància i el moviment..., aquella harmonia que per a la ciutat industrial, Cerdà somià com a possible.
Premi FAD

Finalista. Categoria: Arquitectura

Edifici d'Habitatges i Oficina OAB
EU Mies Award

Nominat

Palau de Congressos de Catalunya
Reial Club de Golf el Prat

Carlos Ferrater i Lambarri

La nova seu del Real Club de Golf El Prat es situa en uns terrenys amb lleugera pendent envoltats per zones lineals de bosc de pins i bancals terrassats. El projecte de la seu del club i els edificis annexes es concep segons el criteri de respecte i integració al conjunt del paisatge, d’accessibilitat, comunicació i centralitat respecte al camp de joc. El programa de l’edifici central de la Casa-Club es basa en un estudi minuciós de la topografia i es desenvolupa en dos nivells; s’enterra la zona de servei (dipòsit i àrea de magatzem) i es concentra al centre la zona tècnica i d’instal·lacions no visibles des de l’exterior. Amb aquest criteri des de tota la façana es gaudeix de la vista sobre el paisatge. S’accedeix a l’edifici des de la planta superior -al final de la zona boscosa destinada a aparcament- a través d’un gran vestíbul d’ on comença l’eix longitudinal de distribució de l’edifici i als seus laterals es distribueixen les funcions més representatives del club social. En un costat la sala de jocs, bar amb gran terrassa amb pèrgola, salons de festa i restaurant i, a l’altre, els ambients destinats a oficines i administració. Des del vestíbul, mitjançant una escala oberta, s’accedeix a un espai de doble altura i al vestíbul de la planta inferior que s’orienta transversalment respecte a l’edifici de manera que s’obre a les dues orientacions oposades al paisatge. Això permet l’accés a la zona de vestuaris dels socis resolt amb gran generositat i que funciona com a zona d’estança i trobada. Cada un té integrat una zona d’estar, sauna, massatge i una petita piscina coberta. En aquest nivell s’ubica l’aparcament dels cotxes elèctrics i els pals de golf, un petit bar i un gimnàs. L’edifici annex es composa per una zona de vestuaris per als visitants, el bar d’estiu i un edifici pels als nens i s’adossa a un mur -que parteix de l’edifici central- adaptant-se al terreny i assumint una configuració escalonada en planta per a suavitzar l’ impacte al paisatge. També actua de filtre cap a la zona d’aparcament i la zona de la piscina descoberta. El conjunt està organitzat en tres nivells que corresponen a àmbits funcionals diferents; la zona de la piscina principal -amb una zona verda adjacent- comprèn unes cuines connectades a l’edifici central, un bar exterior i els vestuaris per socis de planta simètrica respecte l’accés amb zona masculina i femenina. Entre les dues hi ha una zona de bany, una altra de descans i les cabines al fons. Mitjançant un salt de cota s’independitza la piscina per a menors de quinze anys i s’integra un àrea de jocs a l’aire lliure amb una pèrgola de fusta on els pares podran reunir-se amb els fills per menjar junts. L’última zona alberga l’edifici per als nens on a la part adossada al mur es distribueixen les àrees de servei (banys, cuina, vestuaris i instal·lacions) mentre que la sala de jocs, separada de la sala de televisió, s’obre a les vistes del bosc. A la zona infantil també hi ha una petita piscina. Els materials emprats són el maó blanc i la quarsita verda i s’accentua la integració de l’edifici al context amb la horitzontalitat del conjunt.
Premi FAD

Finalista. Categoria: Arquitectura

Edifici de l'Institut Botànic de Barcelona CSIC
Casa per a un Fotògraf II

Carlos Ferrater i Lambarri

La parcel·la es caracteritza per tenir una forma perpendicular al mar de 250m de longitud i 18m d’amplada. És una zona de cultiu que discorre des de la platja fins al fons on hi ha unes ruïnes, canyissars i arbres llimoners. La casa per un fotògraf II s’ubica al fons d’aquesta parcel·la. Construïda sobre una plataforma elevada de 50cm sobre el terreny natural inundable, tres petits volums de forma irregular en planta i secció entaulen un diàleg a través d’un espai buit amb fugues visuals. Un palmerar de 51 palmeres Washingtònia ens condueix des de la platja fins la casa. La descomposició volumètrica respon a les condicions de la llum i de la construcció del paisatge que suggereix un quadre de Picasso pintat en aquesta zona que es troba al museu Picasso de Paris. El buit central es converteix així en l’espai principal de l’habitatge; un espai tens relligat geomètricament en la seva part superior a través dels cossos opacs alts dels diferents pavellons. En el nivell de terra fins a l’altura de 2’10 es forma un espai continu que relaciona els diferents espais interiors amb ombra, les vistes al mar, el fons vegetal i les zones d’estança sobre la plataforma. El joc descompost de volums ens recorda a la composició cubista del famós artista. El clar-obscur i la intensa llum d’aquesta zona del mediterrani equilibren la plenitud de la topografia de tota aquesta zona del Delta.
Hotel, Apartaments i Club de Golf Empordà

Office of Architecture in Barcelona (OAB), Agustí Borrell i Calonge, Carles Borrell i Calonge, Carlos Ferrater i Lambarri

El paisatge d’aquesta zona de la província de Girona ofereix un gran camp visual amb àmplies perspectives com són la presència del riu Ter i en especial el massís del Montgrí que es converteix en referència paisatgística d’aquesta zona del Baix Empordà. L’Hotel es situa junt al complex residencial al centre dels terrenys del Club de Golf, al costat dels forats més espectaculars del recorregut, oferint una potent silueta com a ròtula visual del conjunt arquitectònic. El vial d’accés que serpenteja entre els diferents forats del camp de golf condueix els usuaris de l’Hotel fins a una gran plaça o esplanada sota la qual resten ocults els aparcaments. La plaça permet, a més, la seva utilització com a plataforma en la qual recollir els diferents esdeveniments esportius i tornejos de golf. Es planteja, doncs, un edifici compacte de planta baixa més dos en la seva part posterior al costat nord junt a la plaça d’accés i, a la façana sud, s’ofereix una planta més degut al desnivell del terreny. Aquesta planta alberga els salons, bar, menjadors, sales multiús... Tot plegat assistit per les dependències de servei que es situen a la part posterior d’aquesta planta més enfonsada, il·luminades i ventilades per un pati anglès que permet l’accés de logística a cuines i magatzems i facilita també la comunicació directa a l’Hotel des de l’aparcament situat sota la plaça. Les plantes superiors s’organitzen en creu amb habitacions de diferents tipologies i mesures, obertes a les quatre orientacions ja que totes elles frueixen d’esplèndides vistes al paisatge circumdant; muntanyes del Montgrí, platja de Pals, visuals més properes del propi camp de golf i altres més llunyanes del paisatge de l’Empordà. La planta d’habitacions, de gran compacticitat, permet l’optimització de les zones comunes; una bona disposició dels recorreguts d’evacuació, circulació principal i de servei, el pas dels corredors o passadissos cap a la llum i la vista exterior. Així, arriba a configurar unes estries que pauten rítmicament les façanes nord i sud. El conjunt d’habitacions (87), de les quals 7 són suites, resten així organitzades de forma elegible permetent minimitzar els efectes d’una gran edificabilitat (6.000m2 sobre rasant). La coberta de l’edifici es corona amb un gran dipòsit d’instal·lacions i plaques solars per la instal·lació d’aigua calenta sanitària. El revestiment de les façanes és de taulells de fusta d’Ipe, tractada en autoclau, proporcionant diferents textures als plans massissos i als laterals de les habitacions, construïts amb travessers marins de fusta. Aquests laterals es presenten com una gran retícula d’espais intermedis, que actua de filtre entre l’habitació i el paisatge. El cos de ponent conforma una gran marquesina sobre l’accés i, suportat per un conjunt de pilars, ofereix un contrast en clarobscur i una transparència sobre l’espai obert, que alleugera la gran massa de l’edifici, en contrast amb la solidesa i potència de la seva implantació sobre la topografia. L’ interiorisme accentua la calidesa espacial d’un hotel en contacte amb la naturalesa i les condicions de confort, que es posen de manifest en les textures, mobiliari, i la configuració dels passadissos i les habitacions. Un baldaquí de revestiment de fusta lacada de diferents colors estructura l’habitació i facilita la disposició de panys de paret límpids en connexió visual amb la terrassa que d’aquesta manera forma part del mateix espai de l’habitació.
Edifici Intermodal de la Terminal 2B de l'Aeroport de Barcelona

Artigues & Sanabria Arquitectes, Office of Architecture in Barcelona (OAB), Ramon Artigues Codó, Josep Maria Casadevall i Márquez, Carlos Ferrater i Lambarri, Ramon Sanabria i Boix

L'edifici intermodal i de connexió amb les Terminals A i B es caracteritza exteriorment per una façana que s'estén més enllà de la pròpia dimensió de l'edifici, ja que s'intenta establir una continuitat entre les façanes de la terminal B, des del mural de Miró, i de la terminal A. El projecte planteja una façana neutra en el seu tractament per no crear mimetismes amb les façanes actuals. Per això, es proposa una façana aplacada d’alumini extrusionat, que s'alinea amb les façanes de les terminals veïnes. El volum del nou edifici es situa separat del nou tancament de façana i actua com un volum independent, amb una envolvent de quatre façanes amb doble pell. La pell interior és de pavés opal, que actuarà com una gran lluerna pública cap a l’interior, mentre que l'exterior és de policarbonat. L'espai intermig serveix com a galeria de serveis.
Habitatges Vertix

Office of Architecture in Barcelona (OAB), Carlos Ferrater i Lambarri

A la nova Diagonal de Barcelona enfront del Parc Central projectat per Jean Nouvel a l’extrem del braç nord de l’illa, s’ubica un edifici residencial que atén a la doble condició, per un costat com a front d’una illa oberta al Pla Cerdà i per l’altre al de peça autònoma. Sis habitatges per planta articulats per un corredor en zig-zag que uneix els dos nuclis de circulació vertical i projecta cap a l’exterior l’espai comunitari i la llum. Els habitatges es doten d’uns espais intermedis que s’obtenen en base a un encreuament dels diferents plans de la façana, en el que les persianes corredisses es distribueixen a la cara interior i exterior mantenint d’aquesta forma la privacitat i el control lumínic però al mateix temps ajudant a aconseguir espais oberts que relacionen l’exterior i l’interior, fent innecessaris els panells de separació dels habitatges. La configuració de l’edifici permet una gran varietat de tipologies. Aquesta versatilitat es plasma en l’aparició d’habitatges de desenvolupament en una planta, d’1, 2 i 3 dormitoris. La volumetria queda definida pel tractament de la pell exterior. Unes costelles d’acer pintat en negre configuren l’ envoltori de l’edifici, a la vegada que es resolen el trenat de les corredisses de lamel·les metàl·liques i el pla interior de vidre en tot el perímetre de la façana. Únicament es produeixen les zones de fractura de la pell als espais ocupats per les escales.
Edifici d'Habitatges Plaça Lesseps

Office of Architecture in Barcelona (OAB), Lucía Ferrater Arquer, Carlos Ferrater i Lambarri, Xavier Martí Galí

La volumetria edificatòria s’emmarca dins d’un dels nous plans metropolitans de la ciutat de Barcelona juntament amb l’obertura d’un nou carrer i l’ampliació d’un altre. La proposta volumètrica d’aquest edifici es resol d’una manera orgànica dividint l’edifici en dues parts separades per un espai lliure entre els blocs. Aquesta decisió permet optimitzar la crugia amb unes llums de vuit metres de fons en la seva façana corresponent I ventilant totes les estances a l’exterior. L’encaix de l’edifici a l’espai lliure entre blocs en sentit longitudinal permet fer un gir al xamfrà que recull la doble façana de l’edifici, emfatitzant la fractura volumètrica, i així alleugerant la frontalitat de l’edifici. D’aquesta manera s’aconsegueix de nou la verticalitat amb una imatge orgànica d’un edifici bicèfal. A la planta baixa l’accés als locals es produeix també des de l’espai entre ambdos blocs i també des dels carrers. L’aparcament es distribueix en tres plantes soterrani ocupant el 100% del gàlib i que s’hi accedeix a través d’una rampa situada junt a la paret mitgera amb accés pel carrer Riera de Vallcarca que és el punt més baix del solar. Els accessos als habitatges es fan a través de quatre porteries situades dos a dos en les façanes nord i sud respectivament. Les façanes ofereixen un joc de persianes fixes i corredisses metàl·liques que obren i tanquen les terrasses i permeten una millor integració dels espais interior i exterior que graduen la llum natural. Les persianes estan compostes per muntants d’acer inoxidable i travessers de secció tubular lacats gris perla i queden emmarcades per fins passamans d’acer formant una retícula on les verticals pauten un ritme i les horitzontals afinen els cantells del forjat. Aquests plans de façana amb gelosies juntament amb el pla interior de vidre, es trenen en tot el seu perímetre creant espais intersticials, llocs de transició entre ciutat i espai interior habitat, herència de l’arquitectura mediterrània de l’arquitecte Coderch. L’edifici, juntament amb la biblioteca Joan Fuster s’erigeix com una icona de la nova Plaça Lesseps.
Edifici d'Habitatges Passeig de Gràcia 99

Office of Architecture in Barcelona (OAB), Lucía Ferrater Arquer, Carlos Ferrater i Lambarri

La proposta del projecte consisteix en efectuar una rehabilitació integral d’un edifici situat al xamfrà del Passeig de Gràcia amb Rosselló a l’Eixample. L’edifici estava destinat a oficines i es proposa canviar el seu ús a habitatges en les plantes superiors i a locals comercials a la planta baixa i altell. La planta s’organitza en apartaments de 60 i 100 m2, d’1 i 2 dormitoris amb espais diàfans, cuines incorporades a l’espai final, plafons mòbils i un petit espai intermedi amb diferents filtres que separa l’habitatge del carrer. Els apartaments en xamfrà adopten geometries en concordança amb la seva situació. Tal rehabilitació comporta l’enderrocament i obra nova de la façana -mantenint únicament l’estructura de forjats actuals així com nous nuclis verticals de comunicació i cobertes- retallant les voladesexistents de manera que la façana resultant sigui una suma de diferents pells 50% opac i 50% vidre, tal com es preceptiu a l’Eixample, alternades per capes que puguin lliscar,permetent combinacions de llum natural per als pisos i gran dinamisme formal de la façana. Un marbre translúcid de 5 mm en la pell més externa que té l’efecte de deixar passar la llum durant el dia i durant la nit mitjançant una il·luminació estratègica amb LEDs, actua de llum.
Rehabilitació de la Casa-Estudi Coderch

Office of Architecture in Barcelona (OAB), Carlos Ferrater i Lambarri
EU Mies Award

Nominat

Casa per a un Fotògraf II
Edifici Mediapro

Office of Architecture in Barcelona (OAB), Patrick Genard & Asociados, Carlos Ferrater i Lambarri, Patrick Genard, Xavier Martí Galí

L’edifici és la primera peça d’una seqüència que acaba a la torre Agbar. En aquest context gira la seva testera i es col·loca de cara a la Diagonal de manera que converteix el factor casual de l’escorç en una façana respectuosa alineada amb la gran avinguda. En les quatre primeres plantes l’edifici es perfora per permetre al carrer Bolívia arribar fins al final i focalitzar la perspectiva urbana. En les plantes superiors busca en diagonal l’aresta superior de la torre per generar una interacció entre les dues alineacions que produeix un joc dinàmic d’ombres. El cos baix o sòcol penetra sota la torre i, amb la seva façana transparent, produeix un nou espai públic, una plaça triangular. La torre d’oficines ofereix una gran flexibilitat d’ús gràcies a unes plantes diàfanes que es deriven de la inexistència de pilars o estructures intermèdies. Una única i repetida finestra, desenvolupada en continuïtat a totes les façanes, ofereix una bona il·luminació i vistes, així com una gran versatilitat de distribució interior. La producció i docència audiovisual en el cos baix i la gestió empresarial a la torre constitueixen una unitat programàtica. L’esquelet estructural es converteix en la forma final de l’edifici perquè s’aconsegueix la coincidència entre l’estructura portant i la façana. La fusió d’una membrana o diafragma estructural amb les lloses posttesades permet grans llums a més de donar rigidesa al conjunt. La retícula de pilars i les lloses permeten considerar el conjunt pilar–forjat com si es tractés de grans bigues vierendel.
Ampliació del Jardí Botànic de Barcelona

Office of Architecture in Barcelona (OAB), Núria Ayala, Carlos Ferrater i Lambarri

A partir dels requeriments del Jardí Botànic de Barcelona -l’ampliació del Banc de Germoplasma i una reorganització dels espais de treball- es planteja racionalitzar els usos de les oficines actuals i colonitzar el semicercle N (construït sobre el dipòsit d’aigües d’ aigües de reg). D’aquesta manera, es conserva l’actual empremta del traçat circular del paisatge a l’entorn del pati de maniobres. El programa d’usos actual preveu ampliar substancialment el Banc de Germoplasma que representa una peça clau en els programes de conservació del Jardí i el paper que ha d’assumir en relació a la conservació de la flora silvestre catalana en un futur pròxim. La millor solució i més lògica sembla la cobertura dels molls de descàrrega de l’edifici de manteniment del Jardí que anomenem Semicercle N que actualment està destinat a magatzems. Aquesta solució és possible des de l’ habilitació dels espais per a amuntegament de material, substrats i maquinària a l’extrem S del Jardí. Es proposa cobrir els actuals molls de descàrrega de tal manera que s’habiliti un nivell sencer, a excepció del que es troba situat a l’extrem dret, ja que segons les cotes extretes de l’últim estudi topogràfic mitjançant un petit desnivell executat a la cota del camí inferior és possible desdoblar la planta i ubicar així un nou espai d’ús públic per al Jardí. La incorporació de personal femení en les tasques de manteniment del jardí botànic feia insuficients les previsions que s’establiren al seu dia en relació a les instal·lacions higièniques i de treball. Era convenient segregar un espai de dutxes i vestuaris més gran que l’actual per a separar els vestuaris dels sanitaris. La cobertura que s’hi planteja, proposada al seu dia en previsió del creixement de les necessitats del Jardí, sembla poc complexa ja que part de les pantalles i de la fonamentació són preexistents. Finalment, es plantegen altres millores per als usuaris en l’ utilització del pati de maniobres i de treball com són, per una banda, la pavimentació d’una vorera de formigó perimetral al cercle anterior i, per altra banda, la protecció de la incidència solar de l’interior de les oficines mitjançant una pèrgola, que també serveix per a transitar d’un espai a l’altre sense mullar-se en cas de pluges.
Estació de Metro L4: Llucmajor

Office of Architecture in Barcelona (OAB), Lucía Ferrater Arquer, Carlos Ferrater i Lambarri

El projecte de remodelació de l’estació de Llucmajor tracta essencialment de treure el màxim partit als seus espais connectant-los entre si, eliminant barreres, tant de trànsit com de visió, i emfatitzar l’alçada que ja tenen les andanes i vies, per així engrandir i dignificar l’estació. El projecte opta bàsicament per la utilització d’un sol material, el terratzo i un sol color, el blanc, com a revestiment de tots els paraments en tots els àmbits de l’estació. Únicament en sostres i algun parament en concret serà l’acer, vitrificat en paraments verticals i galvanitzat en sostres, el que ajudarà a tancar aquests espais per aconseguir sostres permeables amb una sensació de dinamisme i lluminositat.
Premi FAD

Finalista. Categoria: Arquitectura

Edifici Intermodal de la Terminal 2B de l'Aeroport de Barcelona
Noves Seus Corporatives de GISA i FGC

Office of Architecture in Barcelona (OAB), Núria Ayala, Carlos Ferrater i Lambarri

En un dels accessos principals de Barcelona, integrada a l’operació de la cobriment de les vies dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i la reconversió dels antics tallers, apareix una pastilla, resultant de la intersecció de les trames dels teixits urbans dels barris de Sarrià i de Tres Torres conjuntament amb la Via Augusta; generant així un gran espai públic, que en un futur resoldrà a mode de frontissa el desnivell existent entre ambdós barris. A la cruïlla de Via Augusta amb els carrers de Vergòs i Cardenal de Sentmenat emergeix el conjunt dels edificis de les Seus Corporatives de GISA i FGC que, malgrat a lo restrictiu del planejament amb una volumetria específica marcada, resulten d’una tasca d’integració urbana, atorgant-los el caràcter propi dels edificis institucionals: emblemàtic, a la vegada que amable i funcional. El programa funcional es resol mitjançant plantes diàfanes orientades vers l’espai públic resultant entre ambdós edificis i, despatxos als perímetres exteriors. La modulació de façana està molt el·laborada per tal de flexibilitzar i donar versatilitat a la distribució interior. Un minuciós estudi dels detalls, amb solucions constructives molt cuidades, resol tota la pell exterior amb un únic mòdul d’alumini anoditzat extrusionat.
Casa AA

Office of Architecture in Barcelona (OAB), Carlos Ferrater i Lambarri

La casa respon a unes regles geomètriques bàsiques, tan senzilles, que en elles rau la potencia del projecte. Una xarxa ortogonal de 7x7m. sobre la que es superposen les diagonals de la mateixa construint a mode de pentagrama musical la base sobre la que es recolza la composició del projecte. Les diagonals a 45º son les generatrius de les dilatacions de la coberta, lluernaris en uns casos i dobles plantes en els altres; generant-ne una topografia artificial que sura sobre la que és natural del terreny. D’aquesta manera, el programa es desenvolupa a la planta a cota de jardí en relació directa interior-exterior, on s’ubiquen sales, salons, biblioteca, menjadors, cuina, habitació principal i pavelló d’invitats; tots ells lligats visualment a traves de llargues perspectives segades por vidres. Verticalment, existeixen relaciones puntuals de la planta principal amb la planta inferior i els altells, responent sempre a exigències de programa i tancant així la continuïtat tridimensional de l‘edifici. Aquestes zones de la planta inferior son espais servidors del programa principal talment com: bodega, directament comunicada amb el menjador; arxiu-videoteca, comunicada amb la biblioteca; guarda-roba, extensió de l’ habitació principal; vivenda de servei, amb pujada directa a la zona de cuines. Els altells es reserven per a espais íntims en relació directa amb el paisatge circumdant. La composició resta complerta amb un inesperat accés a traves d’un pati en tons molt foscos que contrastarà amb la lluminositat de la resta de la vivienda. El projecte es materialitza com una extensa coberta pètria amb episodis puntuals de contacte amb el terreny, deixant la resta del perímetre a materials lleugers i transparents: grans finestrals amb fusteries metàl·liques tamisats en punts concrets del programa.
Roca Barcelona Gallery

Office of Architecture in Barcelona (OAB), Borja Ferrater Arquer, Lucía Ferrater Arquer, Carlos Ferrater i Lambarri

Ja en els primers passos per a la concepció de la seu institucional de ROCA o Roca Barcelona Gallery, s’entén el projecte arquitectònic com una eina de difusió d’una marca i una empresa. L’edifici es planteja a partir de l’estratègia de comunicació, una forma més de difondre els valors, la historia i els reptes de la companyia i un canal de transmissió per atraure l’interès de la ciutadania cap als valors, el producte, els projectes i les inquietuds d’una empresa amb més de 80 anys d’història com és Roca. L’encàrrec contempla la realització d’un programa complex en el que es barregen i conviuen la seu institucional, un museu de la marca i una plataforma d’esdeveniments de caràcter social i del món empresarial. El projecte arquitectònic s’ha basat en dues idees essencials. La seva forma i aspecte exterior i l’experiència de l’espai viscuda en el seu interior. L’edifici, envoltat per múltiples edificacions de major alçada pretén mostrar-se a la ciutat entenent la seva pròpia escala. Degut al seu context urbà l’edifici es troba embegut per les volumetries adjacents i es distingeix per la seva menor escala i per la seva puresa de formes. Sense recórrer a les formes especulatives pròpies d’una arquitectura que busca realitzar-se a través de l’espectacle, l’edifici, a l’hora que discret i elegant, aconsegueix diferenciar-se de qualsevol altre. Com a objectiu principal es va investigar i treballar per concebre una façana que sent observada amb un mínim deteniment no deixés indiferent i tractés de suscitar curiositat. Així mateix, es va renunciar des d’un principi a la possibilitat de plantejar una “pell” per a l’edifici que potser pogués oferir un efecte vistós cap a l’exterior però que en canvi no tingués relació o conseqüència aparent a l’interior. Es va buscar, per tant, treballar al màxim sota aquestes premisses. Finalment, després de tantejar diferents possibilitats, vàrem plantejar una solució per a la façana basada en la forma de disposició d’un únic material, la successió de múltiples vidres disposats perpendicularment a l’eix de la façana. Així, a partir de proves i prototips vàrem poder comprovar com es produeixen efectes nous com la difracció, la reflexió i la refracció de la llum obtenint com a resultat la distorsió, la translació i la superposició de la imatge a través s de la façana. Fou la llum, tant natural de dia com artificial de nit, la que es va convertir llavors en protagonista. Així, vàrem obtenir una façana totalment ambigua que es mostrava tant com un element de caràcter sòlid de dia com líquid de nit, tant pesada com lleugera, tant rugosa com llisa i en el que és difícil en ocasions, reconèixer si el seu caràcter es transparent, translúcid o opac. Així, des de l’exterior, quan mirem cap a l’interior de l’edifici, la façana ens ofereix una visió ambigua del seu interior (distorsionada) fent necessari entrar-hi per tal de descobrir-lo realment; un cop dins, si mirem cap a l’exterior, cap a la ciutat, observarem tota una sèrie d’efectes visuals com si d’un joc es tractés, on res està realment on hauria d’estar. Uns raigs de llum travessen en línea recta mentre que altres es reflecteixen a l’inrevés, produint alguna cosa semblant a una superposició de la imatge. Altres, al mateix temps es difracten per mostrar-se en tots els colors de l’arc de Sant Martí. Des de dins, observem carrers on abans no n’hi havia, es dupliquen edificis i veiem vianants caminant pensant que estan on els veiem però que en realitat es troben en un altre lloc físic diferent. El nostre objectiu es va veure complert ja que buscàvem la realització d’una façana que sempre que es mirés amb deteniment, oferís un efecte preceptiu plausible però subtil al mateix temps. Així com es concep un edifici projectat cap a l’exterior es busca un món, un espai i un ambient únic en el seu interior. Un cop dins, mitjançant l’ús de la llum, els audiovisuals, els materials i els elements expositius, s’ha intentat generar un espai interior molt diferenciat d’un espai expositiu habitual, on el visitant visqui una experiència intensa i única amb l’edifici. L’espai interior, per tant, es concep com experiència personal i sensorial en la que l’usuari o visitant interactua amb l’edifici gràcies a detectors de presència, altaveus direccionals, canvis de llum, projeccions, personatges projectats que interactuen amb els visitants i pantalles de plasma que projecten objectes en moviment. Al mateix temps tots aquests elements es veuen inserits com si suressin en un espai indivisible i continu. L’aplicació d’un paviment lleugerament reflectant i experimental realitzat en una ceràmica, un fals sostre en acer inoxidable i les parets de tetraedres d’escuma, conformen els tres materials principals en el seu interior. Tots ells materials continus, tres plans que degut a la seva condició de continuïtat recreen un espai ingràvid, marcant la horitzontalitat i sense referències espaials o formals convertint l’espai físic en una sort d’espai virtual. La tecnologia aplicada a la construcció, als audiovisuals i a la manera d’explicar la marca i el seu producte, són essencials per transmetre el compromís que l’empresa té amb el seu futur. El projecte per a Roca Barcelona Gallery es fa ressò de les tecnologies més avançades en matèria d’il·luminació, materials tals com la ceràmica, el vidre i l’acer. Per tot això, ha estat necessari que ROCA i l’equip d’arquitectura d’OAB (Borja, Lucía y Carlos Ferrater) hagi comptat amb un altre equip d’experts en diferents camps com la comunicació, la construcció, la il·luminació, els audiovisuals i molts d’altres especialistes d’excel·lència que han fet possible la creació d’un edifici punter i emblema de la seva marca.
Hotel Mandarin Oriental

Office of Architecture in Barcelona (OAB), Carlos Ferrater i Lambarri, Juan Trias de Bes, Patricia Urquiola Hidalgo

L’hotel s’emplaça a l’antiga seu del Banc de Sabadell. És una obra de rehabilitació que manté l’edifici original com a memòria d’un temps en què el passeig de Gràcia era, exclusivament, seu de bancs i comerços locals, amb un caràcter molt allunyat del que té avui dia. L’edifici original es va bastir l'any 1955 i és obra de l’arquitecte Galíndez, col·laborador habitual del banc. Presenta una façana de granit i pedra de figueres, molt dura, estrictament simètrica, de vuit alçades al cos central. Aquesta façana es manté ben restaurada, amb unes finestres noves adequades al nou ús d’hotel de luxe. Només s’ha intervingut al sòcol. Amb només tres operacions, l’edifici ha pogut allotjar al seu si el nou programa i millorar, a més, la relació amb el passeig de Gràcia i l'encaix amb la ciutat. La primera és el sòcol. Es defineix una porxada amb botigues i un accés central mitjançant una passarel·la en pendent que supleix l’escala imperial original. La recepció se situa a l’entresolat, al fons del solar. El camí d’accés és totalment públic. La segona és un bellíssim atri a tota alçada de l’edifici, que en facilita la percepció global, organitza les plantes de les habitacions i il·lumina la passarel·la d’entrada i crea un accés espectacular. La terceraconsisteix en una façana totalment nova que dóna al pati interior de l'illa, abocada a un jardí dissenyat per Bet Figueras. Els interiors, realitzats en col·laboració amb Patricia Urquiola, són d’un disseny cal·ligràfic, delicat, sensible, que juga amb el matís de les llums i amb la sensualitat dels espais. El color blanc, les llums indirectes i matisades, les gelosies, els mobles càlids per contrast són el leitmotiv de tots els espais de l’edifici, amb diverses parts públiques i visitables.
Església Evangèlica

Office of Architecture in Barcelona (OAB), Lucía Ferrater Arquer, Carlos Ferrater i Lambarri

Deprés de dotze anys de recerca d’un solar, l’Església Evangèlica Unida de Terrassa, una institució gairebé centenària de la ciutat, troba el seu lloc al barri de Can Tusell amb façana a l’Avinguda Béjar, un dels grans carrers d’accés a la ciutat i de comunicació amb la zona industrial. L’edifici, que ocupa un terç del solar i situat en la seva part més baixa amb un accés des de l’Avinguda Béjar, combina usos pròpiament religiosos (celebra el culte tots els diumenges pels matins) amb uns usos socials fruit d’un conveni amb l’Ajuntament. El complex es manifesta com una gran base monolítica que va disminuint d’alçada a causa de la pendent del terreny format per platines d’acer en forma de revestiment i de valla sobre el que es suspenen dos cossos. En una posició central i de major tamany s’aixeca un cub amb arestes i modulat, revestit amb un nou material d’alumini reciclat, prensat i injectat i que gràcies a la seva brillantor li otorga un caràcter emblemàtic a la peça que alberga al seu interior; la sala per al culte. L’altre cos de menor altura i pròxim al carrer Tramuntana es suspèn i surt en volada. En aquest cas les arestes emmarquen uns plans d’alumini ondulat i perforat que actuen de gelosia com una segona pell per al programa de guarderia. Mentre la façana a l’Avinguda Béjar es presenta com un pla tens, rigorós i continu que amaga el seu accés, les dos façanes laterals mostren la seva cara més amable on la vegetació emmascara una valla que actua de segona façana. De manera que el pla del vidre es retrau respecte al límit del solar i així tots els espais perimetrals disfruten de llum i ventilació així com d’intimitat i seguretat. Degut que la guarderia s’accedeix per un nivell superior i separat, el programa funcional, tant religiós com social, es desenvolupa tot en planta baixa a excepció d’un altell suspès sobre el doble espai de la sala de culte. Un espai de recepció permet el pas i distribueix per un costat la zona d’administració i, per l’altre, un corredor facilita l’accés a dotze aules i al front la sala de culte, peça central que vertebra tot el programa de necessitats al seu voltant. La sala de culte s’orienta perpendicular a l’eix d’accés de manera que gràcies a un sistema d’envans mòbils estableixen una relació directa amb els espais contigus que al seu torn aquests es relacionen amb l’exterior a través d’uns patis. Mentre els criteris compositius de l’interior responen a criteris funcionals, els exteriors responen a la situació, l’orientació i sobretot al desig de ser un edifici discret i contingut desde la distància curta però al mateix temps una peça de referent del culte evangèlic des de la distància més llunyana.
Casa F3

Office of Architecture in Barcelona (OAB), Lucía Ferrater Arquer, Carlos Ferrater i Lambarri

La casa es situa en una parcel·la urbana rectangular i neix d’una retícula que modula l’estructura tant en la planta com en el volum. Es separa del terreny percebent-la com un un cos suspès en el que els pilars i les jàsseres s’aprecien a l’exterior delimitant els plans de façana i comformant els volums. La col·locació de l’edifici pròxim al carrer permet alliberar una zona de jardí amb piscina vers l’interior d’illa. Els volums s’articulen segons les necessitats del programa i la configuració de l’espai interior per emfatitzar la relació amb els espais exteriors que és l’objectiu del projecte. Cada zona de la casa es perllonga amb un espai exterior de jardí, generant un recorregut perimetral en el que la vegetació és protagonista i introduint-se així visualment als espais interiors. Els perfils estructurals delimiten i tensionen els plans de façana que es composen per plens i buits portats fins al límit del perímetre. Aquest joc de les façanes i la volumetria permet que la llum incideixi d’una manera intencionada a l’interior rebent un joc de llums i ombres canviants al llarg del dia. L’ús de pedra calcària blanca en els paraments cecs i les grans vitreres realitzades per Vitrocsa es resolen amb una estructura en tancaments mínims que li otorguen un caràcter lleuger.
Centre d'Interpretació Barcelona World Race

Office of Architecture in Barcelona (OAB), Jordi Carbonell, Lucía Ferrater Arquer, Carlos Ferrater i Lambarri

L’edifici de remolcadors, una construcció de mestre d’obres, data de principis del segle XX i durant anys ha anat suportant reformes de baixa qualitat. Per això el projecte de reforma proposat, afegit al fet que es situa al final d’un front d’edificis amb el mateix caràcter colonial portuari, planteja una operació de reconstrucció de la seva part central (estructura més feta malbé), arranjament de les torres laterals i únicament planteja una nova coberta, on es manté l’alçada màxima i recull una gran lluerna en el seu coronament superior així com uns grans finestrals als dos laterals del passeig i el port. L’edifici de dues plantes allotja a l’interior de la planta baixa una botiga, una sala d’exposicions i uns banys, mentre que a la planta superior es troba l’office, magatzem, sala de reunions i una gran sala polivalent per als diferents actes institucionals. La reforma de l’edifici s’entén des d’un punt de vista del conjunt d’edificis que se subsegueixen en aquest mateix front, objecte tots ells d’una posterior reforma que es portarà a terme al port de Barcelona. La solució de la coberta del cos central, sense variar l’alçada ni la configuració de la coberta a dos aiguavessos, respon a una idea de costellam a través del qual la llum natural penetra i es reflexa de dia mentre que de nit es projecta com un gran far. Constructivament, un sistema de panells per a la façana, bigues, plaques de forjat i pilastres, tot prefabricat, conformen el cos central reconstruït amb fidelitat a l’estructura preexistent. Sobre aquesta s’aixeca una estructura en forma de costelles pautades per unes platines d’acer i entre les quals la superfície de vidre es plega permetent l’entrada de llum vertical i zenital. Les torres laterals rigorosament reformades s’adeqüen amb els seus buits i espais interiors al nou programa. Finalment el blanc trencat es fon en tot l’edifici per a que únicament el joc de reflexes, llums i ombres de la nova intervenció hi prengui protagonisme.
Premi FAD

Seleccionat. Categoria: Interiorisme

Roca Barcelona Gallery
Cases de Colònies Viladoms

Office of Architecture in Barcelona (OAB), Núria Ayala, Carlos Ferrater i Lambarri

Per encàrrec de l’ONG Fundació Catalana de l’Esplai, estem treballant en varis projectes de cases de colònies en diferents àrees de la geografia catalana com Castellbell i el Vilar, Navès, Sant Joan de les Abadesses, etc. amb criteris de sostenibilitat, durabilitat, adaptabilitat i austeritat que caracteritzen els edificis que hem realitzat per a ells. Les principals premisses que es tingueren en compte a l’hora de pensar el nou alberg foren les següents: -Projecte econòmicament sostenible. El cost no podria excedir els 450€/m2 construïts inclosa la urbanització. -Projecte multi funcional. Amb un bagatge de més de 25 anys gestionant escoles de naturalesa, la Fundació determina que la viabilitat d’un equipament d’aquestes característiques ha de tenir una gran versatilitat. Aspectes com la capacitat de les habitacions, la distribució, els lavabos, la versatilitat de les sales d’activitats i l’accessibilitat a tots els espais... -Projecte respectuós amb l’entorn. Com a part implícita al projecte educatiu de la Fundació i amb l’experiència adquirida en un edifici com el CENTRE ESPLAI, la construcció d’aquesta nova escola de naturalesa hauria de comptar amb sistemes d’estalvi energètic. En la primera de les realitzacions, la proposta d’implantació parteix de la necessitat urbanística de no excedir el gàlib de les edificacions preexistents; uns barracons en forma de “L” en un estat molt precari de salubritat i higiene. El nou equipament constarà de tres zones ben diferenciades: edifici de serveis, aules de natura i zona de dormitoris. L’edifici de serveis és on es troba el menjador, la cuina, el magatzem i una zona de recepció i punt d’informació. El menjador tindrà una capacitat de gairebé 100 comensals i estarà situat en una sola sala, on els diferents grups que s’allotgin a l’alberg trobaran un espai de trobada i relació. En l’edifici contigu al menjador estaran les tres aules de natura amb una capacitat per a 30 persones cada una d’elles. Fugint de les tipologies convencionals de cases de colònies que responen a l’esquema en forma de pinta -circulacions de les que pengen bateries de dormitoris amb banys comuns- la proposta aposta per unes unitats de sistema on la relació entre superfície útil i construïda augmenta degut a que les comunicacions entre elles es produeixen des de l’espai exterior. Aquesta disposició modular permetrà, per exemple, allotjar grups diferents dins la mateixa instal·lació i que aquests mantinguin cert grau d’intimitat dins la seva caseta. La fragmentació volumètrica en petites unitats autònomes permet graduar el número d’usuaris i minimitzar els costs de manteniment i vigilància, a la vegada que permet configurar un sistema amb la colònia plena. La unitat es proposa com un referent, arquetip i imatge de l’imaginari del món de la infància -petites casetes, poble, relació amb el bosc, els camins i allò natural- i, en el futur, permetrà una fàcil ampliació o expansió del propi sistema. Els recorreguts exteriors adaptats i els passos entre els diferents volums permeten la circulació entre ells i s’agrupa així les entrades i es facilita el control per part dels monitors. Plantegem tres tipologies d’habitació diferenciades amb agrupacions de 4, 6 o 8 nens amb la possibilitat de desenvolupar-les en un nivell o dos segons el cos, resultant-ne una capacitat total de 90 places. L’espai superior i el volum d’aire que conté adquireixen una enorme importància donada l’ocupació dels àmbits habitaculars. També s’afavoreix la incorporació del control de la acústica i de la il·luminació artificial sobre el teixit suspès que formen uns perfils tubulars blancs. La senzillesa dels materials utilitzats ha permès una gran economia dels mitjans d’execució així com la repercussió final pel seu manteniment posterior. Els interiors s’efectuen amb bloc de formigó vist pintat, paviments de formigó polit amb granulometria fina, finestres de 20cm d’ample inserides en marcs d’acer inoxidable mat de 2mm d’espessor amb porticó de DM pintat i incorporat per enfosquir l’interior i cúpules encadellades vistes que genera una tonalitat càlida de llum interior. La ubicació dels conjunts de finestres als paraments verticals permet una perfecta ventilació creuada independentment del vent dominant en cada cas. Per als exteriors s’emfatitza en la unitat del material; façanes i cobertes tant cèl·lules d’habitació com en edificis públics respon al sistema de Coteterm de Parex, un estuc flexible i auto rentable que permet la continuïtat de l’aïllament i el tractament hidròfug en tot el perímetre. Els recorreguts exteriors van diferenciats en dos tipologies de paviments: taulons de formigó texturitzant per als vianants i de formigó raspat per al trànsit rodat. Donada la solució final de la proposta s’amplia l’espectre d’usuaris ja que no només podrà acollir les colònies i campaments d’estiu per a escolars sinó que, a més, famílies i grups podran fer ús de l’equipament durant tot l’any.
Premi FAD

Finalista. Categoria: Arquitectura

Cases de Colònies Viladoms
Premi FAD

Seleccionat. Categoria: Arquitectura

Església Evangèlica
Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

Guardonat / Premiat. Categoria: Edificis d'Ús No Residencial de Promoció Privada

Edifici Mediapro
Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

Seleccionat. Categoria: Edificis d'Habitatges Plurifamiliars de Promoció Privada

Edifici d'Habitatges Plaça Lesseps
Estacions de Metro L9 Sud: Aeroport T1 i Aeroport T2

FSC Infraestructuras, Office of Architecture in Barcelona (OAB), Josep Maria Casadevall i Márquez, Carlos Ferrater i Lambarri, Ramon Sanabria i Boix

Les dues estacions de metro, Aeroport T1 i Aeroport T2 de la L9, vinculades a les terminals T1 i T2 disposen de les mateixes característiques formals i ambientals donada la seva ubicació de proximitat i el seu lligam amb l’edifici de la multimodal, realitzat pels mateixos autors. Las característiques bàsiques dels elements públics de transport de les infraestructures, tenen a veure amb la claredat de fluxos i d’organització. Aeroports, estacions ferroviàries o de metro, han de respondre de forma clara i rotunda a la claredat de recorreguts i de racionalitat funcional. En el nostre cas, la utilització dels mateixos materials (alumini, murs retro projectats, cel ras, etc) volen participar del mateix codi lingüístic que les arquitectures que els hi donen suport. Això vol fer entendre a l’usuari, que quan arriba a les estacions de les terminals de l’aeroport , (T1 i T2) reconeixerà pel seu ambient i materials, la seva volguda unitarietat. Aquesta unitat formal i compositiva provoca una lectura entenedora i clara dels espais i els recorreguts, que es a la fi el que es pretén amb aquest tipus d’infraestructures.
Ampliació de l'Edifici de Manteniment del Jardí Botànic de Barcelona

Office of Architecture in Barcelona (OAB), Núria Ayala, Carlos Ferrater i Lambarri

Donats els requeriments des del Jardí Botànic de Barcelona d’ampliació del Banc de Germoplasma i una reorganització dels espais de treball, plantegem racionalitzar els usos de les oficines actuals i colonitzar el semicercle N (construït sobre el dipòsit d’aigües de rec). D’aquesta manera, conservem l’actual petjada de la traça circular al paisatge al voltant del pati de maniobres . El programa d’usos actual preveu ampliar substancialment el banc de germoplasma, peça clau en els programes de conservació del jardí i en el paper que ha de fer en relació a la conservació de la flora silvestre catalana en un futur proper. La millor i més lògica solució sembla fer-ho a partir de la cobertura dels molls de descàrrega de l’edifici de manteniment del Jardí, en el que anomenem Semicercle N actualment destinat a magatzems. Aquesta solució és possible des de que es van habilitar espais per acopis de materials, substrats i maquinària a l’extrem S del Jardí. Es proposa cobrir els actuals molls de descàrrega de tal manera que s’habiliti un nivell sencer , llevat del situat a l’extrem dret, donat que, segons les cotes extretes de l’últim estudi topogràfic, permeten mitjançant un petit desnivell executat a la cota del camí inferior, desdoblar la planta i ubicar així un nou espai d’ús públic pel Jardí. La incorporació de personal femení a les tasques de manteniment del jardí botànic feia insuficients les previsions que s’establiren en el seu dia pel que fa a les instal·lacions higièniques i de treball. Era convenient segregar un espai de dutxes i vestuaris més gran que l’actual en el que es separessin els vestuaris dels sanitaris. La cobertura que es planteja, ja fou proposada en el seu dia en previsió del creixement de les necessitats del Jardí per la qual cosa la realització dels treballs d’adequació de l’edifici del Semicercle N sembla poc complexa, donat que part de les pantalles i de la fonamentació són preexistents. D’altra banda, plantegem unes altres millores pels usuaris en l’ ús del pati de maniobres i de treball que són les de pavimentar una vorera de formigó perimetral al cercle interior i, la de protegir de la incidència solar a l’interior de les oficines mitjançant una pèrgola, per tal de què es pugui transitar d’un espai a un altre sense mullar-se en cas de pluges.
Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

Seleccionat. Categoria: Edificis amb Ús No Residencial. Inclou Edificis de Nova Planta de Promoció Pública

Estacions de Metro L9 Sud: Aeroport T1 i Aeroport T2
Pacificació del Front Marítim de L’Escala

Office of Architecture in Barcelona (OAB), Carlos Ferrater i Lambarri

La reforma del front marítim sorgeix de la idea de donar valor als atributs que, de forma natural, posseeix la localitat de L’Escala: la seva geografia única, el Cap de Norfeu, la badia de Roses, les muntanyes al fons amb la presència del Canigó, el poble de Sant Martí d’Empúries, les platges, les ruïnes de l’antiga ciutat Emporium i la visió propera de la façana marítima, la platja amb la roca del Cargol, el Port d’En Perris i el passeig marítim. Tot això configura un dels amfiteatres naturals més bells del món. El projecte cerca restituir la tradició i la cultura mil·lenària d’una localitat marítima de gran personalitat i caràcter. El projecte assoleix, remarca i potencia tots aquests atributs geogràfics, naturals i històrics treballant per absència, eliminant tots aquells elements que distorsionen la qualitat del lloc.
Edifici d'Habitatges Rosselló 257

Office of Architecture in Barcelona (OAB), Lucía Ferrater Arquer, Carlos Ferrater i Lambarri

Es tractava de transformar un edifici de despatxos per un nou us d’habitatges, obra de l’arquitecte Roberto Terradas Via de l’ any 1962, considerat Bé d’Interès Urbanístic amb nivell de protecció C en el catàleg de Patrimoni de Barcelona. Fetes les consultes amb els fills de l’autor i amb la necessitat d’ adaptar-lo a la normativa actual i als criteris del codi tècnic, la rehabilitació d’ aquest patrimoni modern es fa amb un gran respecte vers la proposta original. Respectant els criteris compositius de la façana al carrer Rosselló i la façana als jardins del Palau Robert, es restitueixen els materials com la pedra calissa blanca, el granet gris i la ceràmica de color, incorporant serralleria i noves fusteries d’ acer. Conservant la traça original, es crea un conjunt de finestra pivotant d’eix vertical amb ampit de vidre que incorpora persianes orientables de lames horitzontals en l’ interior del seus vidres solucionant temes de seguretat, estanquitat, ventilació, insolació i aïllament, així com també la neteja dels vidres des de l’interior gracies a les tres posicions d’ obertura de la finestra, 10, 30, 90 cm. El tancament de la planta baixa respecta la solució retranquejada original adaptant-la al nou ús de l’ edifici emfatitzant el pilar de ferro reblonat, reconstruint l’antiga marquesina i creant un nou vestíbul amb doble àmbit d’accés. Els espais comuns, tals com vestíbul , replans i pati interior es tracten amb materials de l’època tals com el pavès, la ceràmica, la fusta i el ferro respectant la ideologia formal del projecte de Roberto Terradas Via. En els interiors dels pisos, la distribució proposada permet una certa flexibilitat i la visió des de la zona noble del conjunt unitari de les quatre finestres. En els àtics, porxos i espais entremitjos de terrasses, així com les instal·lacions tècniques comunitàries s’ordenen amb criteris de respecte a l’antic edifici i al medi ambient.
Habitatges Fernando Poo 42

Office of Architecture in Barcelona (OAB), Carlos Ferrater i Lambarri, Alberto Peñín

Situat al teixit antic del Poblenou, en un punt de transició entre l’eix històric de Maria Agulló, la Rambla de Poblenou i les proximitats de la platja, el projecte atén aquesta doble condició. D’una banda, al carrer Fernando Poo, recupera la tipologia tradicional de la casa, habitatges a una mà i de dues altures que manifesten al carrer la seva individualitat. De l'altra, la cantonada, buida però dibuixada a les arestes i retallada al cel, s’aboca a la ciutat de Barcelona amb els seus fluxos animats d’habitants i visitants que discorren cap a la platja. Al carrer Sant Francesc, la solució tipològica insisteix en l’animació de les plantes baixes com a element fundador del control social de la ciutat. Un senzill sistema d’accessos evita els ascensors i estén el carrer cap a l’interior dels habitatges i els espais comuns. Allò col·lectiu construeix la ciutat i organitza habitatges passants a la planta baixa i dúplex en primera. La cantonada es resol amb un habitatge en T que s’obre al pati interior i a un buit que proposa una nova interrupció al carrer de Fernando Poo. L’efecte de la cantonada beneficia així tres habitatges i ofereix un espai d’accés colonitzable pels seus habitants. En tots els casos el matalàs dels petits patis d’accés protegits amb serralleries de baixa altura confereix espessor a la línia entre el que és públic i el que és privat i contribueix a una estratègia energètica que, gràcies a l'aïllament per l’exterior (SATE) i a l’aerotèrmia, aconsegueix la màxima eficiència. Els buits en planta primera superen la seva condició funcional per a adquirir l’escala del carrer mitjançant grans obertures i corredores. Aquesta frontera entre allò domèstic i la visió de conjunt, encara es dilueix més a l’interior de l’operació, on la configuració de l’aparcament permet la plantació d’arbrat autòcton de port. La bona orientació de les cases, al sol i al mar, desvela un petit recés enjardinat al cor de la ciutat. Les 12 cases s’ancoren en la tradició urbana del Poblenou i ho manifesten mitjançant una petita intervenció als seus murs de planta baixa que recorda els noms de la seva història. [La Granota . Trofeu Mans . La França Xica . El tio Che . Pa amb vi i sucre . L’Aliança . Ateneu Colón . Joncar . Teneria Barcelonesa . Ca l’Aranyó. El Sabre de Plata...]
Restaurant Cocina Hermanos Torres

Office of Architecture in Barcelona (OAB), Borja Ferrater Arquer, Carlos Ferrater i Lambarri

Cocina Hermanos Torres és un projecte que neix a partir de la voluntat de generar una nova experiència en relació amb el món de la cuina i la restauració. Un nou espai, que serveixi per viure una nova experiència culinària. Continent i contingut s'uneixen en pro d'una experiència única. L'ESPAI Ja des del principi, Sergio i Javier Torres ens van definir en poques paraules el que buscaven: "més que un restaurant amb cuina, ens agradaria crear una cuina amb restaurant". Amb aquesta clara i ambiciosa premissa i amb l'adquisició d'una antiga nau industrial de gairebé 800 m2, que calia reformar totalment, va començar el projecte. A nivell espacial, el projecte neix, per tant, amb la voluntat d'esborrar o diluir algunes línies divisòries entre els diferents espais que componen un restaurant tradicional. Progressivament al llarg del temps, l'espai de la cuina ha anat adquirint un cert protagonisme en alguns dels últims restaurants d'avantguarda. Inicialment es van obrir finestrals que mostraven l'interior de la cuina a través d’un vidre. En d’altres ocasions s'obria la cuina situant-la al fons del local darrera d'una barra, i fins i tot en alguns casos com en el cas del Restaurant Dos Cielos (anterior restaurant dels germans Torres), s'accedia al restaurant a través de la cuina. També en alguns restaurants s'han inclòs taules exclusives per tal que uns pocs puguin menjar dins la mateixa cuina. No obstant això, aquesta vegada, es fa un salt encara més radical situant la cuina no només com l'element central de la intervenció, sinó també com a element envoltant. El restaurant és la cuina. En situar la cuina en l'epicentre del restaurant ressorgeix l'antic concepte del cafè-teatre, llocs en els quals el comensal gaudeix d'un espectacle mentre sopa. Però aquí l'espectacle consistirà en la mateixa elaboració dels plats que es degustaran. A més, gràcies al fet d’haver triat una nau industrial com a gran contenidor, s'emfatitza l'experiència que té el comensal d'estar vivint una "performance" en primera persona. Dóna la sensació, pel fet d’estar a una gran nau, d'estar en un plató de televisió o en un modern teatre. Es va tractar doncs de configurar i enaltir aquestes propietats de l'espai original de tal manera que es pogués fer un pas més en l'experiència de l'alta cuina. El comensal participa i empatitza amb el Xef, i és testimoni directe de l'acte creatiu que s'està produint. I no només és testimoni, també acaba convertint-se en el protagonista de l'experiència quan li arriba el plat a taula. A l’haver diluït les línies que separen físicament l'espai, els dos xefs, Sergio i Javier, juntament amb segons xefs, caps de cuines, caps de sala, cambrers i cuiners ajudants, traspassen amb naturalitat i sense barreres l'espai entre fogons i taules. Un espai de no més de dos metres, lliure de qualsevol obstacle físic o visual. Es produeix així el que buscaven els germans, poder establir una relació directa amb els seus clients. Paral·lelament , l'espectador, comensal i protagonista (depenent de cada moment) no només té un escenari central que són dels "tres pianos" (lloc on s'elaboren i culminen els últims passos de cada plat), sinó que a més es troba envoltat de cuines i espais relacionats amb l'experiència que està vivint. En tres de les cares que envolten l'espai central es troba el celler de vins, la pastisseria i les 3 cuines de preparació (Carns, Peix i Fruites-verdures), així com també es pot observar darrera d'un vidre l'espai d'investigació i desenvolupament en el qual els germans realitzen els seus experiments i proves per assolir noves creacions. S'ha treballat perquè les cuines funcionin com un rellotge, i estiguin tan ben dotades com sigui possible, donant sempre prioritat als aspectes funcionals per no disminuir el seu correcte funcionament. Per això, hi ha una circulació posterior, que aconsegueix comunicar tots els espais: cuines de preparació i de producció i les seves respectives càmeres així com els espais per al personal, menjador, vestuaris, aula de formació, etc. Així que, tot i la novetat de la distribució, s'ha organitzat l'espai de forma coherent i eficaç. Un altre exemple seria el de respectar el clàssic concepte d'avantsala o atri representat a la zona de Bar. És a dir, quan entrem i accedim a la gran nau industrial, disposem d'un primer espai filtre que ens permet guardar la sorpresa, per després descobrir el gran espai del menjador principal. Així, al costat de guarda-roba, el Bar es converteix en avantsala, tornant al concepte de foyer en una sala de concerts: Abans de l'espectacle, el Barman, un prestigiós mixòleg, ens prepararà un còctel, un primer aperitiu, que ens introdueix en l'ambient de la nau, el teloner perfecte abans de l'experiència que ens espera a l'altre costat del celler. LA MATERIALITAT Un cop l'organització de l'espai ha quedat definida, entra en joc un element de gran importància per aconseguir que l'experiència culinària es produeixi amb la justa dosi de confort i comoditat que es mereix. Per mirar de suavitzar l'innegable fet que estarem menjant en una nau industrial s'introdueixen una sèrie de materials que suavitzen i fins i tot arriben a produir una mena d'ambigüitat entre estar inicialment en un fred espai de grans proporcions versus un espai agradable, càlid i acollidor . Les taules amb estovalles, les cadires encoixinades i fins i tot la presència d'alguna catifa, anirà suavitzant i oferint comoditat, així com ajudarà a controlar l'acústica de la sala. No obstant això, s'ha tractat que les intervencions decoratives siguin les mínimes possibles. Fugint de la tendència recent i de la cada vegada més pesada moda de recarregar i omplir els espais a base d'objectes, tèxtils i abundància formal que dóna lloc a un minimalisme barroc o nou kitsch que no aconsegueix més que confondre el client i no deixar clar el que és autèntic i el que és "mentida" (postís). Aquí es tracta precisament del contrari. D'esborrar l'innecessari, no confondre i no permetre que domini el superflu, sinó allò veritablement important. El terra, gràcies a la col·laboració de l'empresa Roca, és ceràmic. Com havia de ser, així han estat sempre les tradicionals cuines de tota la vida, com en la que cuinaven de petits els germans al costat de la seva àvia Catalina. Es tracta d'una peça d'especial format dissenyada específicament per al Restaurant. Un sòl continu, utilitzant per tant el mateix material per a totes les zones, les nobles i les de personal. Era essencial entendre el caràcter unitari de la intervenció. Vam decidir que els banys serien l'excepció de la regla: En els banys s'introdueix la fusta d'Iroko, que els dota de gran confort. Es busca un ambient contrari al de l'espai central, més propi d'una cabina de vaixell que d'una gran nau industrial. Els protagonistes seran sempre el comensal, el cuiner i els plats. La resta, com menys es notin i es vegin, millor. Concessions, les mínimes. Per a això ens dotem d'un únic element decoratiu de gran dimensió: una gran cortina negra i daurada que ocupa tota una paret lateral i que es retroil·lumina, aconseguint jugar amb la llum de forma màgica. La llum, com a ingredient indispensable en l'arquitectura, serà del que parlarem a continuació. LA LLUM En aquesta obsessió per eliminar el superflu i l'innecessari, apareix amb força la presència del color negre en pràcticament tot el restaurant. El negre sorgeix com a contrapunt al blanc dels plats, de les estovalles i dels uniformes dels cuiners, que adquireixen el seu protagonisme gràcies a embolicar-los a tots ells amb un espai negre mat indefinit. El color negre a més ens permet fer el mateix amb la llum que amb la decoració. Gràcies a ell podrem il·luminar el que interessa. La resta quedarà perduda en la immensitat de la nau. Com en un teatre o una sala de concerts on el que s'il·lumina és l'escenari, els actors o els músics. A partir d'aquí comença un joc màgic, gràcies a la presència de vidres que produeixen reflexos, de la foscor de la sala i de la presència d'unes misterioses llums penjants, donant lloc al que els germans han acabat definint com la nau dels somnis. S'utilitza el celler per crear una subtil caixa de llum, encara que no massa il·luminada (per raons òbvies del tractament del vi). La caixa de vidre del celler es vesteix de vinya verge. Aquesta caixa de llum càlida d'efecte daurat, contribueix a donar un ambient acollidor tant al bar com a la sala principal. Per a l'ambient lumínic de la sala, treballem amb el dissenyador Pete Sans en la creació del que anomenem "núvols", uns llums que precisament buscaven complir amb diversos objectius: El llum, mitjançant la presència de centenars o milers de llumetes evoca un espai estrellat, i gràcies als reflexos en els vidres de la sala o en les lluernes, es produeix un efecte màgic multiplicador. Els llums es situen estratègicament a una alçada constant de 2,55 m, cosa que permet construir un sostre imaginari o virtual, en el qual tot el que està per sobre (la nau arriba als 7.5 m en el seu carener) a l'estar pintat de negre, sembla esvair-se o desaparèixer. D'aquesta manera, el sostre no es veu clarament, només s'intueix. Al mateix temps, les llumetes comencen a generar reflexos en tots els vidres del restaurant i el que abans es podia percebre com un espai finit es torna ambigu i no definit. La immensitat del negre i les llumetes multiplicades, la cortina daurada amb un fons fosc, el celler il·luminat on s'entreveuen les ampolles, les lluernes translúcides ... Tot això fa que els límits de l'espai es confonguin i es generi un espai oníric. EL LLINDAR I acabarem pel principi: la porta d'entrada i la façana, el que sabíem que havia de convertir-se en un llindar que separa l'espai de l'imaginari de la realitat urbana de barri de Les Corts a Barcelona. Per a això després de donar moltes voltes i pensar què havíem de fer, vam decidir respectar la forma interior de la nau, una coberta a dues aigües, i per tant rescatar l'arquetip formal d'una casa. En segon lloc, els germans ens van transmetre la importància que tenen les 4 estacions de l'any, treballar amb producte de temporada. Per això vam decidir que la millor manera de representar aquesta idea seria a través de la natura. En concret, al voltant d'un bosc i de com les estacions de l'any el transformen. Carlos seguia des de fa anys les obres de la pintora i muralista Regina Saura que en algunes de les seves recents exposicions s'havia centrat en la representació d'arbres i boscos. Així que li vam demanar participar en el projecte i executar una obra d'art a la façana al voltant de la idea d'un bosc. La façana de Regina Saura creiem que aconsegueix transmetre el missatge d'estacionalitat a partir de les diferents tonalitats de les fulles (colors d'hivern, estiu, tardor i primavera) i al temps permet el contrast amb la realitat de del context urbà. Podem entendre l'acte d'entrar a la Cocina Hermanos Torres de dues maneres, travessant un bosc a la ciutat o accedint a la seva nova casa en el bosc. En qualsevol cas la façana és un llindar, un lloc on s'abandona l'espai exterior, el carrer, i que un cop traspassat ens permet viure experiències gairebé imaginàries. Tot això gràcies a l'organització de l'espai, a l'ocupació dels materials i al joc de la llum. Però sobretot, l'espai interior es converteix en un somni en degustar les últimes creacions de Sergio i Javier Torres.
Edifici d'Habitatges Cartagena 312

Office of Architecture in Barcelona (OAB), Carlos Ferrater i Lambarri

A la dreta de l’Eixample, a escassos metres de l’Hospital de Sant Pau i l’av. Gaudí (Sagrada Família) un edifici de 6,14 m de façana per 24 m de profunditat, dimensions molt habituals en la trama de Barcelona, perquè la normativa no permetia construir edificis en altura (planta baixa, altell i 5 plantes pis) en parcel·les amb mides inferiors 6 m. El projecte se soluciona amb local en planta i altell i un piso per planta passant a les cinc altures. Un exercici d’infill habitual al nostre estudi. Aquest edifici recull l’experiència de les fusteries mecanitzades a l’edifici del c/ Rosselló 257, al costat de passeig de Gràcia, organitzant grans marcs, amb finestres pivotants amb eix vertical i horitzontal i un ampit corregut en peces de pavès. Amb aquests tancaments s’aconsegueix una molt bona il·luminació de l’espai interior, així com una ventilació molt efectiva de les estades a façana, i alhora se soluciona l’enfosquiment de l’interior per mitjà de persianes a l’interior de la cambra, cosa que permet la neteja tots els vidres de la façana.
Premi FAD

Finalista. Categoria: Interiorisme

Restaurant Cocina Hermanos Torres
Edifici Mandarin Oriental i Casa Seat

Office of Architecture in Barcelona (OAB), Núria Ayala, Carlos Ferrater i Lambarri, Xavier Martí Galí
EU Mies Award

Nominat

Edifici Mandarin Oriental i Casa Seat