Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Celler Cooperatiu del Sindicat Agrícola i Molí d'Oli

  • Celler Cooperatiu del Sindicat Agrícola i Molí d'Oli

  • Celler Cooperatiu del Sindicat Agrícola i Molí d'Oli

  • Celler Cooperatiu del Sindicat Agrícola i Molí d'Oli

  • Celler Cooperatiu del Sindicat Agrícola i Molí d'Oli

  • Celler Cooperatiu del Sindicat Agrícola i Molí d'Oli

  • Celler Cooperatiu del Sindicat Agrícola i Molí d'Oli

  • Celler Cooperatiu del Sindicat Agrícola i Molí d'Oli

  • Celler Cooperatiu del Sindicat Agrícola i Molí d'Oli

  • Celler Cooperatiu del Sindicat Agrícola i Molí d'Oli

  • Celler Cooperatiu del Sindicat Agrícola i Molí d'Oli

  • Celler Cooperatiu del Sindicat Agrícola i Molí d'Oli

  • Celler Cooperatiu del Sindicat Agrícola i Molí d'Oli

  • Celler Cooperatiu del Sindicat Agrícola i Molí d'Oli

  • Celler Cooperatiu del Sindicat Agrícola i Molí d'Oli

  • Celler Cooperatiu del Sindicat Agrícola i Molí d'Oli

  • Celler Cooperatiu del Sindicat Agrícola i Molí d'Oli

  • Celler Cooperatiu del Sindicat Agrícola i Molí d'Oli

  • Celler Cooperatiu del Sindicat Agrícola i Molí d'Oli

Memòria

Martinell construeix el celler per al Sindicat Agrícola del Pinell de Brai, amb tot l’entusiasme per col·laborar a augmentar la competitivitat d’aquest sindicat respecte del de Gandesa, amb un celler que ell mateix estava construint simultàniament. Es tracta de quatre naus contigües de 10 x 31,50 metres, una de les quals destinada a almàssera, amb dues plantes, i les altres tres a celler, amb una capacitat de 320 tones d’oli i 22.000 hectolitres de vi. Martinell incorpora passadissos que permeten operar per la part inferior dels dipòsits soterrats. A la façana, les dues naus centrals van ser unides en una nau d’alçària més gran, tal com havia fet a Falset. Els arcs de l’interior van ser afegits davant la insistència dels membres del Sindicat, que veien que a Gandesa s’estaven emprant voltes de maó de pla sostingudes sobre arcs. Martinell decideix donar més vistositat als arcs de Pinell, fent-los de maó de rosca i amb maons afaiçonats.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

Extraordinari exponent de l'arquitectura agrària que, a principis de segle XX, va tenir gran embranzida a Catalunya. Edifici format per tres naus paral·leles, contigües, i una de transversal que s'aixequen sobre un basament de pedra. A l'interior, tot i que inicialment no estaven previstos, una estructura d'arcs el·líptics de diafragma, de maó vist, aplantillat, suporta les cobertes, a dues vessants, construïdes amb corretges de fusta i teula plana. La preocupació pels elements 'secundaris' queda palesa en l'edifici pera transformador elèctric o en l'exquisida escl a de traçat helicoidal que comunica els dos nivells superiors de les naus.

Autor: Antoni López Daufí

Font: Guia d'Arquitectura de la Demarcació de l'Ebre

Autors

Sobre el mapa