Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Diagonal Zero Zero

  • Diagonal Zero Zero

  • Diagonal Zero Zero

  • Diagonal Zero Zero

  • Diagonal Zero Zero

  • Diagonal Zero Zero

  • Diagonal Zero Zero

  • Diagonal Zero Zero

  • Diagonal Zero Zero

  • Diagonal Zero Zero

  • Diagonal Zero Zero

  • Diagonal Zero Zero

  • Diagonal Zero Zero

  • Diagonal Zero Zero

  • Diagonal Zero Zero

  • Diagonal Zero Zero

  • Diagonal Zero Zero

  • Diagonal Zero Zero

Memòria

La posició de la Torre Diagonal Zero Zero és excepcional a l’estar situada a l’origen de la Diagonal, la principal avinguda de Barcelona, i al trobar-se a la frontera de les grans àrees de la zona Fòrum a la vora del mar. Aquesta torre, fet a mida per albergar la seu corporativa del Grup Telefónica i els seus principals departaments mundials d’I+D, és un edifici contextual amb una relació simbiòtica amb l'entorn. Es tracta d'un prisma trapezoïdal, agut i estilitzat, lleuger i de color blanquinós, que s'aprofita de la forma del diamant del solar. A través del vidre extraclar del mur cortina es revelen volums dinàmics que responen a les diferents especificitats del programa interior i es relacionen amb les diverses altures dels edificis pròxims. Les plantes d'oficines estàndard són diàfanes, aprofitant el sistema estructural de la torre: un nucli central de suport i una estructura perimetral al llarg de la façana permeten una planta lliure de pilars.

Font: Mostres d'arquitectura

La torre marca, amb l’Edifici Fòrum, el final de l’avinguda Diagonal. L'un és la vertical, l’altre, l’horitzontal, en un conjunt que es complementa i serveix de porta al que va ser el recinte del Fòrum 2004. Presenta, contra l’avinguda Diagonal, un front molt esmolat, en punta de diamant, que marca una aresta neta d’uns cent metres d’alçada que arrenca directament des de terra, sense cap mena de basament. Les façanes de la torre queden caracteritzades per un entramat de columnes tortes entrellaçades, anomenades bambús, que distribueixen uniformement el pes de l’edifici alhora que matisen el sol. Sota la seva senzillesa aparent, les façanes són d’una gran complexitat. La planta baixa de l’edifici, ocupat per la companyia Telefónica, és pública i, just on l’edifici s’esmola, queda caracteritzada per un atri de nou plantes d’alçada, únic a Barcelona, al qual s’aboquen les plantes superiors per crear un espai molt complex. La majoria de la resta de plantes de l’edifici tampoc no arriben a tocar tot el perímetre de la torre i creen una sèrie d’espais d'alçades múltiples perfectament visibles des del carrer quan s'observa la torre a contrallum, gest fàcil de fer si es mira des de l’ombra que projecta. Fent això s’adverteix que l’interior i l’exterior segueixen geometries complementàries però no coincidents que creen uns jocs de llum i ombra molt rics, traduïts a l’interior en una varietat d’espais molt àmplia. A les plantes tercera i quarta s’allotja un auditori complet, també apreciable a la façana, reflex de la versatilitat d’espais que l’arquitecte ha aconseguit crear en una parcel·la i una volumetria tan complexes com les que es presenten. La torre té, complementàriament, unes visions llunyanes certament interessants que val la pena descobrir.

Autor: Jaume Prat

Font: APP BCN Arquitectura

La Torre Diagonal ZeroZero és l'última incorporació al perfil urbà de Barcelona. La seva posició és excepcional. Se situa a prop del mar a l'origen de la Diagonal, la principal Avinguda de Barcelona. És molt visible des de la ciutat i des de la costa, i es troba a la frontera entre la ciutat consolidada i les noves grans àrees d'espai públic de la Zona Fòrum. El projecte pren aquesta condició múltiple com una oportunitat per generar una torre contextual que és alhora una fita i un espai públic, prenent les alineacions del perímetre del solar com generatrius de l'edifici. És un prisma trapezoïdal agut i estilitzat, una construcció blanquinosa lleugera i reverberant. La seva transparència revela els volums interiors dinàmics i variats que responen a les diferents especificitats del programa i que es relacionen amb les diverses alçades dels edificis veïns. La forma externa respon a la ciutat i a la visió llunyana i les formes internes a les funcions i la visió propera, donant resposta a les dues escales simultànies que aquest tipus d'edificis ha de resoldre. La planta baixa segueix la pendent dels carrers adjacents i es desenvolupa en tres plantes obertes al públic. Aquesta condició, que és extraordinària en un edifici corporatiu, on la seguretat és un tema crític, permet una relació directa amb les dinàmiques de la ciutat, en un benefici mutu. Dins el volum de l'edifici es generen quatre punts singulars que enriqueixen el conjunt i generen una experiència variada de l'interior: l'atri del vestíbul principal, de 30m d'altura i orientat cap a la Diagonal; un atri a la planta 17 que arriba fins a la coronació de l'edifici, orientat cap al Maresme; la terrassa i el doble espai de la Sala del Consell, situada a la planta 23; i la sala d'actes per a 350 persones, que ocupa dues plantes i que es desdobla en una platea i dos amfiteatres que poden ser independitzats i funcionar autònomament per a grups més petits, de manera que es poden realitzar tres esdeveniments simultàniament. Les plantes d'oficines són diàfanes, aprofitant el sistema estructural adoptat, un esquema tube-in-tube modificat, amb un nucli central portant i una estructura perimetral a la façana. Aquesta estructura perimetral es desdobla en dues parts: uns pilars interiors de secció molt petita i molt esvelts que només treballen a compressió, i uns elements exteriors que resolen els esforços horitzontals i de torsió. Els forjats són lloses massisses de formigó de 30 cm que transmeten aquests esforços horitzontals al nucli central, formant un mecanisme estructural combinat. Els elements de riosta formen un entramat romboïdal a la façana que segueix les sol·licitacions estàtiques de cada part de l'edifici, amb major concentració d'elements resistents en les parts baixes i amb menor densitat en les parts altes. Aquest entramat crea una presència lluminosa i canviant a l'exterior, reforçant la lleugeresa de la torre i generant 4 alçats diferents que canvien constantment segons les condicions de llum i de clima. La façana consisteix en un mur cortina modular de perfils d'alumini blanc i vidre extra-clar parcialment serigrafiat amb pintura ceràmica, seguint un patró vertical que reforça l'esveltesa de l'edifici i contribueix a la seva imatge blanquinosa canviant. En combinació amb l'estructura interior, disposada cada 1,35 metres, i l'estructura exterior, aquest serigrafiat contribueix a la difusió de la llum solar i al control de l'enlluernament, generant uns interiors de molta qualitat perceptiva i notable confort visual. La principal estratègia de sostenibilitat d'aquest edifici ha estat el seu enfocament de disseny auster, propiciat per la necessitat de complir amb un pressupost molt ajustat. Aquesta condició ha portat a buscar la solució més eficient per a cada problema de disseny, que sovint ha significat triar els sistemes i materials per la seva capacitat per duplicar la seva funció. Així, el nucli de formigó interior no està revestit i té el paper de material d'acabat bellament texturat; la gelosia exterior no només és un element estructural clau, sinó que projecta ombres profundes a la façana reduint la radiació solar; la serigrafia al mur cortina ajuda a controlar la llum solar i redueix les necessitats de manteniment a causa del seu patró similar als dipòsits d'aigua salada procedent del mar proper; la il·luminació artificial s'utilitza també com a il·luminació espectacular pel simple disseny de dues temperatures de color de les làmpades que diferencien els atris dels altres espais de la torre. Aquest enfocament ha significat no només una reducció substancial del nombre de materials utilitzats en la construcció, sinó que també ens ha permès centrar-nos en els aspectes més importants de la seva construcció i la definició clara i austera dels seus espais.

Autor: Estudi Massip-Bosch Arquitectes (EMBA)

Autors

Sobre el mapa