Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Escola Infantil i Primària Marta Mata

  • Escola Infantil i Primària Marta Mata

  • Escola Infantil i Primària Marta Mata

  • Escola Infantil i Primària Marta Mata

  • Escola Infantil i Primària Marta Mata

  • Escola Infantil i Primària Marta Mata

  • Escola Infantil i Primària Marta Mata

  • Escola Infantil i Primària Marta Mata

  • Escola Infantil i Primària Marta Mata

  • Escola Infantil i Primària Marta Mata

  • Escola Infantil i Primària Marta Mata

  • Escola Infantil i Primària Marta Mata

  • Escola Infantil i Primària Marta Mata

  • Escola Infantil i Primària Marta Mata

  • Escola Infantil i Primària Marta Mata

Memòria

L’escola remata una urbanització d’unifamiliars assumint la seva condició d’edifici públic vertebrador i defineix una gran façana com final de l'eix central del barri, on se situa l'accés de primària. Els accessos de parvulari i primària se situen a diferent nivell aprofitant la topografia del lloc. El parvulari se situa a la cota inferior, amb un accés directe als patis interiors oberts, i l'accés a primària se situa una planta per sobre, on està el pati principal del centre. El programa s’organitza d'una manera molt compacta alliberant al màxim el solar, no molt gran. Els espais docents se situen a banda i banda del corredor central, que es puntua amb obertures que l’il·luminen i generen espais informals de relació. Tota la construcció s'industrialitza: estructura, panells, finestres i proteccions solars. El centre s’ha bastit amb rapidesa i un millor control dels acabats. Els panells de façana són un disseny propi que millora la qualitat i el comportament d'aquest tipus d'elements.

Font: Mostres d'arquitectura

El solar on s'ubica la nova escola Marta Mata remata una urbanització de recent creació i l'articula amb una zona d'habitatges unifamiliars consolidada i una zona industrial separada del nou centre docent per una zona verda. En aquesta posició, l'edifici se situa en relació a aquesta nova urbanització, seguint les seves directrius volumètriques i situant l'accés de primària com final de l'eix / rambla central definit en el planejament. Aprofitant el desnivell del terreny, se separen els accessos de parvulari i primària. L'accés al parvulari se situa en la cota inferior, amb un accés directe als patis interiors oberts, i l'accés a primària se situa una planta per sobre, en relació amb un ampli espai obert al carrer. Aquesta disposició de volums i accessos ens permet organitzar el programa d'una manera molt compacta i que allibera al màxim el solar, no molt gran. La planta de l'edifici és una revisió de l'esquema ja assajat en els instituts d'Artés o de Girona: un passadís central amb espais docents a banda i banda, i amb obertures que puntuen el recorregut, il·luminen i generen espais informals de relació. Tota la construcció s'industrialitza buscant la màxima qualitat d' elaboració en taller de les peces, tant de l'estructura portant com els panells de façana. Aquesta característica ha permès que es construeixi el centre amb molta rapidesa i amb un millor control dels acabats. Els panells pesats de la façana són un disseny propi que millora la qualitat i el comportament d'aquest tipus d'elements. Les finestres i les proteccions solars són també elements complets industrialitzats que minimitzen els temps de posada en obra. Els patis s'escalonen buscant adaptar-se el màxim possible a la topografia original, generant-se unes terrasses formades per grades i a les que s'accedeix per rampes. Aquestes terrasses es relacionen directament amb les cotes respectives de primària i infantil. La posició de les pistes i de l'edificació, tenen en compte l'ampliació prevista per a una fase posterior, que connecta amb l'edifici actual en el seu nucli de circulacions verticals.

Autor: Estudi Massip-Bosch Arquitectes (EMBA)

Autors

Sobre el mapa