L'edifici, rodejat per uns murs, té l'accés en una porta que dona a la carretera de Sant Salvador-Calafell. La portalada amb llinda ens mena cap a una plaça on s'hi troba l'edifici. La plaça té un llac circular amb un brollador i és rodejada per uns bonics jardins. Portats per la perspectiva del conjunt, els ulls topen amb l'edifici, al qual s'hi accedeix mitjançant una escalinata. L'edifici te planta en forma d'U amb un cos central esglaonat i dominat per una torratxa amb coberta de teules àrabs a quatre aiguavessos; la resta també presentava la coberta de teula àrab, però a dues vessants. El cos central té diferents plantes; els baixos presenten tres portalades amb arc de mig punt, sobre les quals hi ha altres tres obertures similars amb una escultura que representa un monjo amb dos nens, al centre. A cada banda hi ha dues finestres, damunt les quals hi ha una cornisa, tant a la planta baixa com al primer pis. En un nivell superior hi ha un a galeria d'arcs de mig punt i, entre aquest nivell i l'inferior, hi ha una petita rosassa. A la torratxa s'obren finestres allargades d'arc de mig punt. Els cossos laterals consten de dos pisos amb finestres quadrangulars. Aquest projecte seria un exemple de transició i de pas cap a la modernitat com el que feien alguns arquitectes noucentistes coetanis de Germán Rodríguez Arias. Aquí, introduí una tecnologia que l'acosta al Racionalisme, en construir l'edifici sobre pilotis de formigó injectats a la sorra. En origen va ser un gran complex hospitalari que va ser regentat pels germans de Sant Joan de Déu, adreçat a nens amb tuberculosi òssia, edificat contenint una gran extensió de zona de jardí i encarat a la platja, entre Sant Salvador i Calafell, llavors deserta. La iniciativa va sorgir de la família Cruset i el recolzament de Josefa Sampera Rodés, filla dels marquesos de les Franqueses del Vallès. Va ser un dels primers encàrrecs, tot just acabada la carrera, a l'arquitecte Germán Rodríguez Arias que, posteriorment, ja en els anys 30 del segle XX fundaria el GATCPAC ( Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània) introduint el racionalisme en l'arquitectura. Va ser inaugurat per Alfons XIII el dia 29 de maig de 1929. El 1936 els germans de Sant Joan de Déu que regien aquella institució foren assassinats, però el sanatori continuà la seva tasca. Com hospital va ser tancat el 1969, a causa del boom turístic de la zona que acabà amb la tranquil·litat del lloc. Els seus components es traslladaren a l'hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona. El 1999 la societat de promocions immobiliàries Amrey se'n feu càrrec i construí l'hotel balneari. La intervenció moderna ha respectat algunes parts de l'edifici originari així com la porta d'accés que va ser pensada com una porxada, de reminiscències vernaculars.