Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Com anar-hi

En Imatges

Memòria

L’edifici consta de sis habitatges per planta, dels quals tres donen al carrer París i els altres tres al pati interior de l’illa de cases. Els habitatges de la darrera planta són dúplexs, amb escales exteriors de comunicació entre tots dos nivells, a més de les interiors. L’estructura portant contempla el fet que a la planta baixa hi ha un cinema, i es resol per mitjà de peus drets metàl·lics de secció mínima, que són descarregats a baix. La distribució dels habitatges reflecteix les contradiccions entre les aspiracions del GATCPAC en matèria d’habitatge i la permissivitat de les ordenances municipals pel que fa a l’aprofitament del sòl.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

Aquest edifici entre mitgeres disposa de sis habitatges per replà i un cinema a la planta baixa. Tres dels habitatges tenen vistes al carrer i els altres tres al pati interior d'illa. L'estructura és metàl·lica, cosa que permet reduir la secció dels pilars i jàsseres al mínim i, a més, obtenir una boca de gairebé 21 metres d'amplada per al vestíbul del cinema al carrer. El vestíbul i el bar del cinema estan resolts amb materials metàl·lics, seguint l'estètica vaixell. Rodríguez Arias no va voler publicar la planta dels habitatges a la revista AC del GATEPAC perquè no va poder evitar els petits patis interiors de ventilació, recurs pràcticament obligat a causa de la profunditat edificable a l'Eixample de Barcelona i a les ordenances municipals que el regeixen. La composició de la façana segueix els criteris compositius Bauhaus, propis de la cultura de la màquina: és una façana perfectament seriada, amb ritmes de franges horitzontals i verticals combinades. Les franges horitzontals vénen determinades per les finestres, amb un accent als ampits, mentre que les franges verticals queden definides pel refongut de les terrasses. D'aquestes terrasses es projecten en voladís uns balcons de formigó amb barana metàl·lica que produeixen unes ombres molt intenses a la façana. El ritme constant d'aquestes volades genera una imatge molt mecànica.

Autor: Xavier Llobet i Ribeiro

Font: DOCOMOMO Ibérico

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Habitatges Astoria

    GATCPAC, Germán Rodríguez Arias

    Habitatges Astoria

    L’edifici consta de sis habitatges per planta, dels quals tres donen al carrer París i els altres tres al pati interior de l’illa de cases. Els habitatges de la darrera planta són dúplexs, amb escales exteriors de comunicació entre tots dos nivells, a més de les interiors. L’estructura portant contempla el fet que a la planta baixa hi ha un cinema, i es resol per mitjà de peus drets metàl·lics de secció mínima, que són descarregats a baix. La distribució dels habitatges reflecteix les contradiccions entre les aspiracions del GATCPAC en matèria d’habitatge i la permissivitat de les ordenances municipals pel que fa a l’aprofitament del sòl.
  2. Cinema Astoria

    Juan Antonio Castañer

    Cinema Astoria

    L’edifici consta de sis habitatges per planta, dels quals tres donen al carrer París i els altres tres al pati interior de l’illa de cases. Els habitatges de la darrera planta són dúplexs, amb escales exteriors de comunicació entre tots dos nivells, a més de les interiors. L’estructura portant contempla el fet que a la planta baixa hi ha un cinema, i es resol per mitjà de peus drets metàl·lics de secció mínima, que són descarregats a baix. La distribució dels habitatges reflecteix les contradiccions entre les aspiracions del GATCPAC en matèria d’habitatge i la permissivitat de les ordenances municipals pel que fa a l’aprofitament del sòl.