Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei i, si s'escau, mostrar publicitat relacionada amb les preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Al clicar "acceptar", vostè accepta l'ús d'aquestes cookies. Pot veure la política de cookies
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque Directors arquitecturacatalana.cat
credits
Qui som
Projecte de:
Promogut per:
Directors:
2019-2025Aureli Mora i Omar Ornaque
Comissió Documental:
2019-2025 Ramon FauraCarolina B. GarciaEduard CallísFrancesc RafatPau Albert Antoni López DaufíJoan FalguerasMercè BoschJaume FarrenyAnton PàmiesJuan Manuel ZaguirreJosep FerrandoFernando MarzáMoisés PuenteAureli MoraOmar Ornaque
Col·laboradors:
2019-2025Lluis AndreuSergi BallesterMaria Jesús QuinteroLucía M. VillodresMontse Viu
Col·laboradors Externs:
2019-2025Helena CepedaInès Martinel
Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Entitats Col·laboradores:
ArquinFAD
Fundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.
Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial.
Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.
L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana.
Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
L’edifici consta de sis habitatges per planta, dels quals tres donen al carrer París i els altres tres al pati interior de l’illa de cases. Els habitatges de la darrera planta són dúplexs, amb escales exteriors de comunicació entre tots dos nivells, a més de les interiors. L’estructura portant contempla el fet que a la planta baixa hi ha un cinema, i es resol per mitjà de peus drets metàl·lics de secció mínima, que són descarregats a baix. La distribució dels habitatges reflecteix les contradiccions entre les aspiracions del GATCPAC en matèria d’habitatge i la permissivitat de les ordenances municipals pel que fa a l’aprofitament del sòl.
Autor: Maurici Pla
Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007
Aquest edifici entre mitgeres disposa de sis habitatges per replà i un cinema a la planta baixa. Tres dels habitatges tenen vistes al carrer i els altres tres al pati interior d'illa. L'estructura és metàl·lica, cosa que permet reduir la secció dels pilars i jàsseres al mínim i, a més, obtenir una boca de gairebé 21 metres d'amplada per al vestíbul del cinema al carrer. El vestíbul i el bar del cinema estan resolts amb materials metàl·lics, seguint l'estètica vaixell. Rodríguez Arias no va voler publicar la planta dels habitatges a la revista AC del GATEPAC perquè no va poder evitar els petits patis interiors de ventilació, recurs pràcticament obligat a causa de la profunditat edificable a l'Eixample de Barcelona i a les ordenances municipals que el regeixen. La composició de la façana segueix els criteris compositius Bauhaus, propis de la cultura de la màquina: és una façana perfectament seriada, amb ritmes de franges horitzontals i verticals combinades. Les franges horitzontals vénen determinades per les finestres, amb un accent als ampits, mentre que les franges verticals queden definides pel refongut de les terrasses. D'aquestes terrasses es projecten en voladís uns balcons de formigó amb barana metàl·lica que produeixen unes ombres molt intenses a la façana. El ritme constant d'aquestes volades genera una imatge molt mecànica.
L’edifici consta de sis habitatges per planta, dels quals tres donen al carrer París i els altres tres al pati interior de l’illa de cases. Els habitatges de la darrera planta són dúplexs, amb escales exteriors de comunicació entre tots dos nivells, a més de les interiors. L’estructura portant contempla el fet que a la planta baixa hi ha un cinema, i es resol per mitjà de peus drets metàl·lics de secció mínima, que són descarregats a baix. La distribució dels habitatges reflecteix les contradiccions entre les aspiracions del GATCPAC en matèria d’habitatge i la permissivitat de les ordenances municipals pel que fa a l’aprofitament del sòl.
L’edifici consta de sis habitatges per planta, dels quals tres donen al carrer París i els altres tres al pati interior de l’illa de cases. Els habitatges de la darrera planta són dúplexs, amb escales exteriors de comunicació entre tots dos nivells, a més de les interiors. L’estructura portant contempla el fet que a la planta baixa hi ha un cinema, i es resol per mitjà de peus drets metàl·lics de secció mínima, que són descarregats a baix. La distribució dels habitatges reflecteix les contradiccions entre les aspiracions del GATCPAC en matèria d’habitatge i la permissivitat de les ordenances municipals pel que fa a l’aprofitament del sòl.
Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses.
Participa!
