Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Gustau Gili Galfetti

Memòria

Gustau Gili Galfetti (Barcelona 1963), és arquitecte per l'ETSAB (1990). Compagina la pràctica de la professió amb tasques docents i editorials d'arquitectura. Com a arquitecte ha treballat principalment en habitatges, equipaments i exposicions. Ha estat professor a l'escola Elisava, UIC, ETH Zurich i des del 2001 és professor del Departament de Projectes de l'ETSAB.

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Rehabilitació dels Palaus Pati Llimona i Correu Vell

    Gustau Gili Galfetti, Francesc Labastida i Azemar, Agustí Obiol i Sánchez, Ignasi de Solà-Morales i Rubió

    Rehabilitació dels Palaus Pati Llimona i Correu Vell

    L'objectiu del projecte és la recuperació conjunta de dos edificis: el Pati LLimona i el Correu Vell com a centre cívic per posar en valor els nous criteris de restauració de la muralla romana en el centre històric de Barcelona. Aquest edifici es troba construït sobre dues torres romanes senceres i una tercera al límit de la Porta Decumana. En el curs de la rehabilitació es recupera un dels portals per vianants i l'arc central de la Porta de Mar. El cos central originari de l'edifici del Palau Marc (S.XII-XIII), està assentat sobre la tramada de la muralla central on s'hi recuperen estucs pintats al fresc a les parets de les sales i l'enteixinat de la sala principal. Aquest palau passarà més tard a la Família Gualbes (S.XIII-XVIII), comerciants d’or, que hi faran diverses ampliacions i transformacions. En l'interès de la recuperació de l'estructura dels carrers medievals també s'inclou el projecte del Palau del Correu Vell (S.XVI), anomenat així a causa del servei que oferia a la ciutat. Es tracta d'una gran casa barcelonina amb pati central descobert, grans finestrals a l'estil del Palau del Lloctinent i escala exterior com les existents al carrer Montcada. La rehabilitació portada a terme dels edificis, carrers, i muralla, té la vocació de ser adaptable a les necessitats canviants de la ciutat.
  2. Habitatge Unifamiliar a Vilopriu

    Gustau Gili Galfetti

    Habitatge Unifamiliar a Vilopriu

    El terreny se situa en la zona de l'Empordà, en una zona on conflueixen els camps amb un bosc de pins. La casa, és baixa i estreta i molt allargada, situant-se en aquest límit entre els arbres i la prada. La casa es desenvolupa longitudinalment, juxtaposant uns mòduls similars en proporcions amb una única variació en la disposició de la coberta. Es tracta d'una coberta d'un sol pendent que va alternant el seu sentit d'inclinació, originant una successió d'obertures en les dues façanes principals. La casa s'obre cap a l'exterior, actuant de filtre en aquest espai de transició, entre el pla i la muntanya. La repetició d'espais similars, però no idèntics, dóna lloc a un ritme que organitza el programa domèstic dins d'un gran únic volum. La imatge de la casa en el context és més pròxima a les nombroses granges agrícoles veïnes que a una edificació residencial convencional.
  3. Nou Equipament Esportiu Camp del Ferro

    AIA Arquitectura i Instal·lacions, Barceló Balanzó Arquitectes, Bàrbara Balanzó Moral, Antoni Barceló Baeza, Gustau Gili Galfetti, Joan Carles Navarro Casamitjana, Albert Salazar Junyent

    Nou Equipament Esportiu Camp del Ferro

    L’edifici, un triple pavelló poliesportiu, és el resultat d’un concurs guanyat per l’Ajuntament de Barcelona, realitzat en col·laboració amb BB arquitectes i Gustau Gili. La gran volumetria que l’extens programa funcional genera en relació a la reduïda magnitud del solar i la densitat d’edificació propera, planteja semisoterrar una part important del complex poliesportiu assegurant-ne, a traves de mecanismes de secció, la bona il·luminació i ventilació natural així com el còmode accés/evacuació a les parts inferiors. Amb aquest semisoterrament, a part de reduir l’impacte visual considerablement i obtenir guanys energètics importants gràcies a minvar les seves superfícies exposades, s’obté un guany en l’espai públic urbà. A l’enretirar l’edificació de l’alineació de vial, es garanteix un coixí lliure que resol l’accés així com la complicada trama urbana en aquest punt. Es genera un espai lliure públic que actua com a foyer urbà del complex i millora notablement la integració de l’edifici en el seu entorn proper, traslladant l’exterior de la plaça a l’interior de la graderia sobre la pista principal, fent desaparèixer la sensació de soterrament d’aquesta. El sistema constructiu proposat neix de la recuperació de la memòria de tradicions constructives locals basades en la ceràmica de principis del segle XX. Enllacem doncs una tradició artesanal amb una actitud post-industrial proposant uns sistemes basats en la ceràmica industrialitzada. Un edifici pensat per a la seva utilització, on els materials es mostren tal i com són, aportant per sí mateixos qualitats sensorials. Són els mateixos materials que es van repetint a tots els espais del complex, el que genera la sensació de conjunt, malgrat cadascun d’ells es pugui interpretar de manera individual; ceràmica, fusta, formigó... són els materials sobre els que l’edifici es reconeix. En la pell de l’edifici, la ceràmica s’adapta a les diferents necessitats i orientacions de les façanes. En totes elles, s’alternen buits i plens, parts opaques i translúcides o transparents de diferents maneres. Les parts opaques es “trenquen” amb la utilització de diferents textures i colors de ceràmica de manera que es descompon el conjunt, a la vegada que controla la llum natural que banya l’edifici al seu interior. Es proposa una coberta única per a l’edificació sobre rasant, formada per unes subtils voltes invertides que es manifesten en façana i que enllacen si bé de manera no directa amb l’ordre i la presència de les voltes de les cobertes veïnes de l’edifici de Llotja, com una altre mecanisme per a la integració i el reconeixement de la força i singularitat del barri .
  4. Escola Olèrdola

    Gustau Gili Galfetti

  5. CAP Llinars del Vallès

    Gustau Gili Galfetti

    CAP Llinars del Vallès

    Es proposa una construcció compacte i de baix impacte utilitzant sistemes constructius econòmics e industrialitzats. L’edifici, de volumetria rectangular es torba en una zona de baixa densitat destinada a equipaments esportius i aparcament en el centre del poble. En la part superior d’aquesta àrea, en contacte amb el teixit urbà, es situa el dispensari. En una cantonada apareix un volum en voladiu que s’aproxima fins a la línia del carrer. És precisament per aquest punt per on es produeix l’accés principal a l’edifici. Una sèrie de rampes resolen les diferències topogràfiques entre la cota del carrer i l’entrada a l’edifici, un mica inferior, quedant un espai enjardinat exterior al voltant. El rectangle s’orienta de manera que les dues façanes llargues tenen una orientació est-oest. S’obra un pati longitudinal central, obert de nord a sud, amb el que s’introdueix llum natural en la part interior de l’edifici i afavoreix la ventilació creuada. En les zones de consulta s’ha optat per organitzar les circulacions i zones d’espera en contacte visual amb l’exterior emfatitzant el caràcter més públic d’aquests espais. Les consultes s’obren en canvi al pati interior central. Es tracta d’un volum compacte, de baixa alçada, que presenta una façana continua realitzada amb dos únics elements prefabricats: una gelosia de formigó per a les parts translúcides i uns panells de GRC per a les parts opaques. La gelosia de façana respon a un únic motllo de grans dimensions i es col·loca de maneres diferents, horitzontal o vertical, de manera que s’aconsegueixen variants de solucions de façana a partir d’un únic element. Aquesta gelosia garanteix privacitat als usuaris del centre i actua com a protecció solar en les façanes exposades. Però sobretot fa que tant els espais interiors com els exteriors, adquireixin un aspecte vibrant i canviant d’acord amb les variacions de llum, convertint un edifici industrialitzat de formigó en un edifici alhora amable, càlid i confortable.
  6. Premi FAD

    Seleccionat. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    CAP Llinars del Vallès

    Gustau Gili Galfetti

Bibliografia