El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
L'antic hospital de Santa Maria, construït a l'inici del segle XVI, va estar en funcionament fins que la seva capacitat per atendre malalts va quedar obsoleta. L'any 1915, la Diputació de Barcelona, d'acord amb la Paeria, es va fer càrrec de la institució, però les velles instal·lacions aconsellaven l'abandó de l'edifici gòtic amb aquesta funció i la creació d'un hospital nou que implantés les noves tecnologies científiques de la medicina del moment. La Mancomunitat de Catalunya n'aprovà la construcció, i el nou complex hospitalari s'aixecà en un terreny dels afores de la ciutat, a tocar de la carretera d'Osca. El 1922, els arquitectes Porqueres i Mestres se'n feren càrrec del projecte i van concebre uns edificis en estil noucentista, dins una gran ciutat sanitària de pavellons aïllats, capella, jardins i fonts. L'hospital nou fou inaugurat l'1 de maig de 1928. A partir de 1967, el recinte es va anar transformant amb la construcció de blocs nous, o la remodelació i ampliació dels ja existents. Entre 1987 i 1989 es va construir la nova Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida, segregada de la Universitat de Barcelona. La construcció, projectada per Humbert Costas i Manuel Gómez, es va aixecar sobre uns pavellons projectats per Joaquim Porqueres i Jaume Mestres, cosa que, malgrat la bondat i el reconeixement que tingué el projecte com a finalista dels premis FAD i Andrea Palladio de 1989 i 1990, afecten, inevitablement, l'obra arquitectònica original.
Actualment, el recinte de l'antic Hospital Provincial (o nou Hospital de Santa Maria) conserva al seu interior un conjunt de blocs aïllats compostos segons eixos barrocs, amb domini de la simetria clàssica, ben perceptible en el pavelló d'accés, de tres cossos en disposició trapezial (els dos laterals organitzats al voltant d'un pati en forma d'U), on les façanes, tractades amb acurat disseny, dibuixen un ritme regular d'obertures que centren l'accés a l'edifici i l'eix principal del conjunt. Els blocs consten de planta baixa i dos pisos. L'edifici d'accés presenta columnes i pilastres clàssiques, frontons triangulars, finestres en arc rodó i cobertes a quatre vessants de teula àrab, si bé ja incorpora obertures de format rectangular apaïsat en el cimbori de planta quadrada que emergeix de les teulades. Els paraments estan tractats amb arrebossat i estuc llis, i les cornises són de maó vist.
Conjunt Hospital Universitari Santa Maria