Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Joan Amigó i Barriga

  • Joan Amigó i Barriga

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Casa Planas

    Joan Amigó i Barriga

  2. Farmàcia Surroca

    Joan Amigó i Barriga

  3. Casa Matamala

    Joan Amigó i Barriga

  4. Escola dels Germans Maristes

    Joan Amigó i Barriga

  5. Panteó Francesc Guixeras Viñas

    Joan Amigó i Barriga

  6. Casa Andreu Clarós i Creixell

    Joan Amigó i Barriga

  7. Casa Pau Rodon

    Joan Amigó i Barriga

  8. Fàbrica d’Anís del Mono

    Joan Amigó i Barriga

  9. Fàbrica Gottardo de Andreis Metalgraf Española

    Joan Amigó i Barriga

    Fàbrica Gottardo de Andreis Metalgraf Española

    El projecte afronta la rehabilitació d’una fàbrica de tres plantes com a institut d’ensenyament secundari. La nau té tres crugies longitudinals, totes tres de la mateixa amplària. Els pilars de la planta baixa i primera són de formigó, mentre que els de la segona són peus drets de fosa. Els sostres són a base de revoltons ceràmics suportats sobre bigues de gelosia. Tota la intervenció es basa en el respecte de les preexistències estructurals; s’hi operen unes sostraccions i uns afegits que organitzen el programa i les circulacions i estableixen una clara jerarquia espacial i funcional entre totes tres plantes.
  10. Casa Enric Pavillard

    Joan Amigó i Barriga

    Casa Enric Pavillard

    Joan Amigó pertany a la segona generació d’arquitectes modernistes, juntament amb Raspall, Jujol i Masó. A la casa Pavillard, el modernisme es deixa sentir més en els detalls que no pas en la concepció general. La casa, amb tres façanes al carrer, adopta un esquema simètric en la configuració planimètrica, si bé l’ordenació vertical és més agosarada. Les dues plantes superiors formen un únic cos molt més alt que el cos de la planta baixa, tractat amb una gran senzillesa i sense ornaments. Una tribuna de ferro i vidre enllaça amb un balcó que recorre els tres trams de façana, amb una barana de forja molt elaborada. Els paraments del cos superior estan tractats amb un estuc que imita un carreuat de pedra, juntament amb uns panys ornamentats amb motius naturalistes. Es tracta d’una interpretació de la planta noble que incorpora solucions ornamentals sezessionistes, alhora que presenta una solució molt lliure en la disposició general de la volumetria.
  11. Casa Miquel Badia

    Joan Amigó i Barriga

  12. Fàbrica Can Casacuberta

    Joan Amigó i Barriga

  13. Panteó Família Bosch

    Joan Amigó i Barriga

  14. Casa Lluís Paquín

    Joan Amigó i Barriga

  15. Casa Enric Mir

    Joan Amigó i Barriga

    Casa Enric Mir

    La casa és un bon reflex de la sensibilitat d’una generació d’arquitectes per als quals el modernisme quedava ja desproveït de les seves connotacions polítiques i socials, i oferia unes possibilitats inexplorades en l’ordenació de les façanes i l’ús del repertori ornamental. La casa estableix un pla de façana únic, amb un sòcol diferenciat per mitjà de la coloració, i un coronament que permet aplicar els màxims recursos expressius. El repertori ornamental reflecteix la influència de Mackintosh, amb uns pinacles cilíndrics amb ornaments abstractes, el carener de la coberta que forma dues panxes molt suaus, o les tribunes de la darrera planta, fetes de caselles. La façana queda dividida en dos panys asimètrics, emfasitzats per les obertures i pels balcons, marcats per les baranes de barrots. La façana adquireix així un caràcter gràfic i dibuixat, afavorit pel fet que es tracta d’una casa entre mitgeres i de poca alçària.
  16. Casa Leonard Le Prevost

    Joan Amigó i Barriga

  17. Casa i Taller Joan Tolrà

    Joan Amigó i Barriga

  18. Casa Pere Busquets

    Joan Amigó i Barriga

  19. Ca l'Amigó

    Joan Amigó i Barriga

  20. Parròquia de Sant Josep

    Joan Amigó i Barriga

  21. Casa Rafael Gafarel·lo

    Joan Amigó i Barriga

  22. Casa Francesc Prat i Bosch

    Joan Amigó i Barriga

  23. Drogueria Boter

    Joan Amigó i Barriga

  24. Farmàcia Serentill

    Joan Amigó i Barriga

  25. Casa Fèlix Gallent

    Joan Amigó i Barriga

  26. Casa Antoni Lleal

    Joan Amigó i Barriga

  27. Església Arxiprestal de Santa Maria

    Joan Amigó i Barriga, Joan Padrós i Fornaguera

Bibliografia