El projecte afronta la rehabilitació d’una fàbrica de tres plantes com a institut d’ensenyament secundari. La nau té tres crugies longitudinals, totes tres de la mateixa amplària. Els pilars de la planta baixa i primera són de formigó, mentre que els de la segona són peus drets de fosa. Els sostres són a base de revoltons ceràmics suportats sobre bigues de gelosia. Tota la intervenció es basa en el respecte de les preexistències estructurals; s’hi operen unes sostraccions i uns afegits que organitzen el programa i les circulacions i estableixen una clara jerarquia espacial i funcional entre totes tres plantes.

L'actual Institut de Batxillerat "La Llauna" ocupa una part de l'illa de cases compresa entre els carrers de Sagunt, Indústria, Providència i Eduard Maristany, edificada sense pla unitari. Es tracta d'un edifici de quatre plantes, amb una porta corredissa d'entrada. Per a la construcció de la planta baixa es van inspirar en l'exterior de la ciutat, i és per aquest motiu que va ser concebuda com un espai lliure, amb rampes i escales que es van repetint una al costat de l'altra per tal de permetre la ràpida circulació d'estudiants. A la primera planta hi ha un hall, un espai pensat per descansar entre les classes. L'eliminació de forjats de les plantes intermèdies li permet tenir la màxima dimensió d'alçada.

Els elements més notables de l'edifici original són les façanes dels carrers de la Indústria i d'Eduard Maristany, amb trets decoratius de gran escala, d'influència sezessionista. Es tracta de garlandes vegetals acabades en volutes, frisos de flors quadràtiques a la primera i grans medallons musius amb escuts a la segona.

Es tracta d'una fàbrica que pertanyia a l'empresa fundada per l'italià Gottardo de Andreis a principis del segle XX, dedicada a la fabricació d'envasos de llauna litografiada. Inicialment, la fàbrica constava de dos pisos. El juny de 1910 s'hi van afegir dos pisos a la banda del carrer Indústria, on es troben esgrafiats motius florals i grans volutes. Les altres fases d'ampliació es van prolongar fins al 1922.

Cap al 1980, l'empresa va suspendre pagaments, i tota la illa de cases podia passar a mans de l'Ajuntament. No obstant això, només un reduït sector ha estat adquirit i ocupat per l'Institut Miralles (projecte Pinós), l'any 1984.

El projecte de reforma de l'edifici va guanyar el premi FAD d'interiorisme i rehabilitació (1986), així com la Bienal Española de Arquitectura y Urbanismo Beau 1.