Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

El projecte afronta la rehabilitació d’una fàbrica de tres plantes com a institut d’ensenyament secundari. La nau té tres crugies longitudinals, totes tres de la mateixa amplària. Els pilars de la planta baixa i primera són de formigó, mentre que els de la segona són peus drets de fosa. Els sostres són a base de revoltons ceràmics suportats sobre bigues de gelosia. Tota la intervenció es basa en el respecte de les preexistències estructurals; s’hi operen unes sostraccions i uns afegits que organitzen el programa i les circulacions i estableixen una clara jerarquia espacial i funcional entre totes tres plantes.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

L'actual Institut de Batxillerat "La Llauna" ocupa una part de l'illa de cases compresa entre els carrers de Sagunt, Indústria, Providència i Eduard Maristany, edificada sense pla unitari. Es tracta d'un edifici de quatre plantes, amb una porta corredissa d'entrada. Per a la construcció de la planta baixa es van inspirar en l'exterior de la ciutat, i és per aquest motiu que va ser concebuda com un espai lliure, amb rampes i escales que es van repetint una al costat de l'altra per tal de permetre la ràpida circulació d'estudiants. A la primera planta hi ha un hall, un espai pensat per descansar entre les classes. L'eliminació de forjats de les plantes intermèdies li permet tenir la màxima dimensió d'alçada. Els elements més notables de l'edifici original són les façanes dels carrers de la Indústria i d'Eduard Maristany, amb trets decoratius de gran escala, d'influència sezessionista. Es tracta de garlandes vegetals acabades en volutes, frisos de flors quadràtiques a la primera i grans medallons musius amb escuts a la segona. Es tracta d'una fàbrica que pertanyia a l'empresa fundada per l'italià Gottardo de Andreis a principis del segle XX, dedicada a la fabricació d'envasos de llauna litografiada. Inicialment, la fàbrica constava de dos pisos. El juny de 1910 s'hi van afegir dos pisos a la banda del carrer Indústria, on es troben esgrafiats motius florals i grans volutes. Les altres fases d'ampliació es van prolongar fins al 1922. Cap al 1980, l'empresa va suspendre pagaments, i tota la illa de cases podia passar a mans de l'Ajuntament. No obstant això, només un reduït sector ha estat adquirit i ocupat per l'Institut Miralles (projecte Pinós), l'any 1984. El projecte de reforma de l'edifici va guanyar el premi FAD d'interiorisme i rehabilitació (1986), així com la Bienal Española de Arquitectura y Urbanismo Beau 1.

Font: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Fàbrica Gottardo de Andreis Metalgraf Española

    Joan Amigó i Barriga

    Fàbrica Gottardo de Andreis Metalgraf Española

    El projecte afronta la rehabilitació d’una fàbrica de tres plantes com a institut d’ensenyament secundari. La nau té tres crugies longitudinals, totes tres de la mateixa amplària. Els pilars de la planta baixa i primera són de formigó, mentre que els de la segona són peus drets de fosa. Els sostres són a base de revoltons ceràmics suportats sobre bigues de gelosia. Tota la intervenció es basa en el respecte de les preexistències estructurals; s’hi operen unes sostraccions i uns afegits que organitzen el programa i les circulacions i estableixen una clara jerarquia espacial i funcional entre totes tres plantes.
  2. Institut La Llauna

    Enric Miralles i Moya, Carme Pinós i Desplat

    Institut La Llauna

  3. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Interiorisme

    Premi FAD

    Institut La Llauna

    Enric Miralles i Moya, Carme Pinós i Desplat