Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei i, si s'escau, mostrar publicitat relacionada amb les preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Al clicar "acceptar", vostè accepta l'ús d'aquestes cookies. Pot veure la política de cookies
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque Directors arquitecturacatalana.cat
credits
Qui som
Projecte de:
Promogut per:
Directors:
2019-2023Aureli Mora i Omar Ornaque
Comissió Documental:
2019-2023 Ramon FauraCarolina B. GarciaFrancesc Rafat Antoni López DaufíJoan FalguerasAnton PàmiesMercè BoschJosep FerrandoFernando MarzáAureli MoraOmar Ornaque
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental.
Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana.
Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic..
Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
L’edifici consisteix bàsicament en un prisma elemental blanc dipositat suaument sobre el terreny i obert a l’exterior a través d’un porxo que abasta tota l’amplària de la façana. La topografia del terreny és lleugerament inclinada, de manera que l’edifici, en mantenir la cota horitzontal, no arriba a tocar a terra. Aquesta disposició resumeix el simbolisme que acompanya el projecte: la posició que levita del prisma i la gran obertura del porxo fan referència a una concepció de la mort com a viatge, com a punt de partida, una concepció que s’allunya de l’expressió “aquí descansen” i s’estima més adoptar l’expressió “des d’aquí han marxat”. El programa s’organitza a partir d’un pati d’aigua que separa i distribueix els tres paquets principals: les sales de vigília, l’oratori i la cafeteria. El pas d’una estança a l’altra sempre té lloc a través del pati, que actua com una cambra de descompressió. La concepció de cada espai interior combina la llum artificial, la llum natural i la visió del cel, graduant la claror o la foscor de cada peça en funció del seu ús.
Autor: Maurici Pla
Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007
L'edifici es concep com una caixa blanca dipositada en el lloc, levitant a mig camí entre la terra i el cel, en una imatge optimista de la mort entesa com un viatge i no com a final. El pendent del terreny permet situar les peces d'administració sota l'edifici amb un accés directe des del passeig.
El programa s'articula a partir d'un pati amb aigua que separa les tres peces principals, les sales de vigília, la cafetería i l'oratori.
La peça s'obre completament al paisatge en un gran porxo vidriat, en contrast amb les imatges hermètiques habituals d'aquest tipus d'equipaments. L'oratori s'aixeca en un gest expressiu que el qualifica i que permet la visió del cel des de l'interior.
L’edifici consisteix bàsicament en un prisma elemental blanc dipositat suaument sobre el terreny i obert a l’exterior a través d’un porxo que abasta tota l’amplària de la façana. La topografia del terreny és lleugerament inclinada, de manera que l’edifici, en mantenir la cota horitzontal, no arriba a tocar a terra. Aquesta disposició resumeix el simbolisme que acompanya el projecte: la posició que levita del prisma i la gran obertura del porxo fan referència a una concepció de la mort com a viatge, com a punt de partida, una concepció que s’allunya de l’expressió “aquí descansen” i s’estima més adoptar l’expressió “des d’aquí han marxat”. El programa s’organitza a partir d’un pati d’aigua que separa i distribueix els tres paquets principals: les sales de vigília, l’oratori i la cafeteria. El pas d’una estança a l’altra sempre té lloc a través del pati, que actua com una cambra de descompressió. La concepció de cada espai interior combina la llum artificial, la llum natural i la visió del cel, graduant la claror o la foscor de cada peça en funció del seu ús.