El moll de Barcelona és el límit sud-oest entre l'àrea del Port Vell (port transformat en espai urbà) i el port industrial. El moll, de 630 per 170 metres, l'utilitzen a hores d'ara línies de creuers i les regulars amb les illes Balears. Les dimensions i el disseny del passeig estan en relació amb la geometria de l'edifici del World Trade Center, situat en un extrem del moll, i amb l'aparcament subterrani. El WTCB és un gran volum de quatre edificis amb un embolcall troncocònic invertit. Un sòcol format perles dues terminals de passatgers emmarca la torre del telefèric de Montjuïc, una de les fites paisatgístiques del port. Una plataforma relaciona els nous edificis amb la ciutat. El passeig central reservat als vianants esta emmarcat per les calçades per on circulen els vehicles que van al WTCB i a les rampes deis aparcaments. A l'extrem urbà del moll, una rotonda el·líptica connecta amb el circuit per a vianants i viari de la ciutat. A fi de filtrar la presència del gran edifici respecte al moll, el passeig tracta de relacionar-se amb el context paisatgístic portuari. El paviment de granit es disposa en faixes transversals, tot relacionant el passeig central i les voreres laterals, i s'estructura mitjançant una trama d'escossells i parterres que configuren diversos àmbits: un de central, de recorregut lineal, i dos de laterals, d'un caràcter més estàtic. La vegetació i l'enllumenat es tracen en dues trames que articulen la plataforma. Hi ha una trama principal d'arbrat mitja-gran, gleditsias triacanthos planta des cada 8 i11 m, amb palmeres datileres aquí i allà. Als extrems del passeig les altes casuarines es barregen amb les palmeres segons un ritme sincopat. Finalment, hi ha una disposició regular d'arbres petits, parkinsonia aculeata, que introdueixen zones d'ombra i colors canviants al llarg de l'any. Els elements d'il·luminació (columnes d'acer inoxidable amb braços en angle que projecten llum en diverses direccions) se situen arreu de la plataforma i creen un sostre transparent sobre el passeig tot matisant la presencia del gran edifici.

La rambla de Gavà és entre el carrer de Gaudí i la carretera C-245. Té unes dimensions de 575m de longitud i 20 d'amplada, amb alguns trams més amplis com les places de Jaume Perich i Josep Tarradellas. L'actuació ha consistit en la conversió completa de la rambla en zona de vianants per potenciar-ne les qualitats urbanes, tant d'ús com paisatgístiques. Només els carrers que la travessen mantenen el trànsit de vehicles i s'ha regulat l'accés als aparcaments situats a la rambla amb pilons d'acer inoxidable. El paviment ha estat unificat amb un sol material, pòrfid d'origen asiàtic de color granat, que es relaciona amb la memòria històrica de la pedra de Gavà. El paviment és de mida mitjana, de 20 cm d'amplada, per fer-lo molt resistent a la compressió i la flexió. Al passeig central, el gruix del paviment és de 6 cm i als seus espais laterals és de 8. S'ha treballat amb una secció topogràfica inherent al seu caràcter de rambla, tot i que eliminant tots els desnivells per fer-la completament accessible. Amb aquest tractament unitari del pla de suport i sense obstacles, la rambla adquireix noves dimensions molt més àmplies i es posa en relleu el context urbà edificat, així com els jardins de la torre Lluc. La disposició del paviment en filades paral·leles a l'eix del passeig central potencia la dimensió longitudinal. S'ha mantingut l'arbrat característic de la rambla, els plàtans, i s'han renovat aquells exemplars en mal estat. El mobiliari i l'enllumenat, de caràcter sobri i funcional, potencien les qualitats espacials del passeig. Les columnes d'enllumenat són d'alumini anoditzat. Els bancs són del tipus Nu amb respatller i sense. Per a les terrasses s'ha dissenyat un nou mobiliari unificat amb para-sols de color cru i cadires i taules d'alumini, que contribuirà de manera important a la qualitat urbana i a l'ordre de la nova rambla. Als carrers transversals, sense desnivells amb la rambla, es canalitza el trànsit mitjançant pals cilíndrics d'acer inoxidable. L’actuació també ha contemplat la construcció d’una nova xarxa de clavegueram, de fibra òptica, i s’han enterrat i reconstruït tots els serveis. A la part superior de la rambla, s'ha renovat totalment la plaça de Batista i Roca i el carrer d'Antoni Gaudí, on s'ha construït un aparcament subterrani que ha permès alliberar la rambla de la seva zona blava. La plaça, totalment integrada amb la rambla quant a materials, és un gran pla de pòrfir que permet tota mena d'activitats cíviques; la transició amb els perímetres, situats en diferents rasants, es produeix mitjançant talussos verds i diferents escales. Apareix també un mur al límit amb la riera de Sant Llorenç. Tant els graons com el mur estan acabats amb pòrfir i destaca el tall de Cizalla del costat vist de la pedra del mur.

El parc de Maria Regordosa és al barri dels Quatre Cantons, al sector de la vila de Ripollet situat a la riba dreta del riu Ripoll. És un parc que ja existia prèviament i que presentava algunes deficiències: excés de vegetació, falta de vorera perimetral al carrer de Tarragona, mala comunicació entre el parc, el seu entorn urbà i el Centre d'Assistència Primària (CAP), i paviments, enllumenat i mobiliari inadequats. El parc es troba a la rasant dels edificis que li fan façana al costal nord, que és una rasant inferior a la deis carrers perimetrals situats als costats sud, oest i est. La transició entre l'espai central del parc i els carrers perimetrals era a través de talussos amb un pendent bastant fort. El parc, en relació al seu voltant, estava realment enclotat. La intervenció ha buscat obrir el parc com a espai cap al context que l'envolta creant així una nova percepció d 'aquest espai. S'ha disminuït el desnivell entre el parc i el carrer de Tarragona fent -hi un acurat treball de topografia. S'ha apujat la rasant de la base del talús per tal que formi un pla amb un pendent de 1' 1 ,5% transversal al paviment de sauló; d'aquesta manera s'han suavitzat els talussos perimetrals i el parc ha deixat d 'estar enclotat. Amb l'obra s'han millorat els espais perimetrals per a vianants mitjançant noves i amplies voreres amb arbrat, tant al carrer de Tarragona i la carretera de Terrassa com al carrer de la Verge de Montserrat. S'han millorat els diferents accessos al parc, situats a les cantonades, la majoria deis quals ara són adaptats amb rampes, així com la comunicació entre la ciutat i el CAP a través del parc, mitjançant un sistema d'escala i de rampa integrades als nous talussos amb gespa, i un pas de vianants adaptat i amb semàfors. S'ha mantingut també el pas inferior existent sota el carrer de Tarragona, que uneix aquest parc amb el que esta situat al costat del CAP. S'ha solucionat l'excés de vegetació eliminant la que estava en mal estat. S'ha fet una nova i variada plantació d'arbres per tal d'aconseguir una floració del parc en diferents èpoques de l'any. Pollancres, til·lers i mimoses als talussos, xic randes i tipuanes al sauló, i plàtans d'alineació a les voreres perimetrals. S' han plantat els talussos amb gespa i berbena (Verbena repens) de diferents colors (vermell, blau, rosa, lila), i també s'han incorporal unes taques circulars de berbena a l'espai central de sauló per qualificar aquest espai i enriquir la varietat de vegetació amb flor del nou parc. S'ha renovat la il·luminació del parc i deis vials. S'ha substituït el vell mobiliari urbà per un de més qualitat i s'han col·locat nous jocs infantils en un recinte circular envoltat per una tanca de fusta. També s'ha construït una nova xarxa de clavegueram per al parc.