Intro

Sobre el projecte

Utilitza el mapa per navegar de manera intuïtiva pel territori, tot aplicant múltiples filtres de cerca. Una eina essencial per abastar ràpidament la distribució geogràfica de les obres, molt útil en desplaçaments i viatges.

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Olga Tarrasó Climent

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Passeig del Moll de la Barceloneta

    Rafael de Cáceres Zurita, Jordi Henrich i Monràs, Olga Tarrasó Climent

    Passeig del Moll de la Barceloneta

    El passeig del Moll de la Barceloneta al costat del Moll de la Fusta, materialitza la idea de corona perimetral que envolta el Port Vell com un element urbà a escala de la ciutat. El projecte s'ordena com un gran espai lineal mantenint la seva vocació de passeig lligat a la Barceloneta i el Port, i reforça el concepte d'espai buit en l'escala portuària. Així, la vorera del costat de la Barceloneta s'amplia fins a 15 m. recuperant la configuració històrica del passeig, millorant la relació entre espai vianants i establiments comercials. Sota la calçada es troba un aparcament subterrani. La secció del passeig entre la calçada i l'aigua, reflecteix el canvi d'escala, una vorera d'onze metres es relaciona amb el costat de la Barceloneta mitjançant grups d'arbrat que trenquen les alineacions del carrer generant noves visuals cap als grans espais del passeig , que s'obren cap al port, pautats per grups de palmeres. Als extrems se situen dues grans places lleugerament inclinades com a elements de transició respecte als edificis.
  2. Passeig Marítim de la Barceloneta

    Jaume Artigues i Vidal, Ana María Castañeda, Jordi Henrich i Monràs, Miguel Roig, Olga Tarrasó Climent

    Passeig Marítim de la Barceloneta

  3. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Espais Exteriors

    Premi FAD

    Passeig del Moll de la Barceloneta

    Rafael de Cáceres Zurita, Jordi Henrich i Monràs, Olga Tarrasó Climent

  4. Ordenació de la Ronda del Mig

    Jordi Henrich i Monràs, Olga Tarrasó Climent

    Ordenació de la Ronda del Mig

  5. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Espais Exteriors

    Premi FAD

    Passeig Marítim de la Barceloneta

    Jaume Artigues i Vidal, Ana María Castañeda, Jordi Henrich i Monràs, Miguel Roig, Olga Tarrasó Climent

  6. Passeig del Moll de Barcelona

    Jordi Henrich i Monràs, Olga Tarrasó Climent

    Passeig del Moll de Barcelona

    El moll de Barcelona és el límit sud-oest entre l'àrea del Port Vell (port transformat en espai urbà) i el port industrial. El moll, de 630 per 170 metres, l'utilitzen a hores d'ara línies de creuers i les regulars amb les illes Balears. Les dimensions i el disseny del passeig estan en relació amb la geometria de l'edifici del World Trade Center, situat en un extrem del moll, i amb l'aparcament subterrani. El WTCB és un gran volum de quatre edificis amb un embolcall troncocònic invertit. Un sòcol format perles dues terminals de passatgers emmarca la torre del telefèric de Montjuïc, una de les fites paisatgístiques del port. Una plataforma relaciona els nous edificis amb la ciutat. El passeig central reservat als vianants esta emmarcat per les calçades per on circulen els vehicles que van al WTCB i a les rampes deis aparcaments. A l'extrem urbà del moll, una rotonda el·líptica connecta amb el circuit per a vianants i viari de la ciutat. A fi de filtrar la presència del gran edifici respecte al moll, el passeig tracta de relacionar-se amb el context paisatgístic portuari. El paviment de granit es disposa en faixes transversals, tot relacionant el passeig central i les voreres laterals, i s'estructura mitjançant una trama d'escossells i parterres que configuren diversos àmbits: un de central, de recorregut lineal, i dos de laterals, d'un caràcter més estàtic. La vegetació i l'enllumenat es tracen en dues trames que articulen la plataforma. Hi ha una trama principal d'arbrat mitja-gran, gleditsias triacanthos planta des cada 8 i11 m, amb palmeres datileres aquí i allà. Als extrems del passeig les altes casuarines es barregen amb les palmeres segons un ritme sincopat. Finalment, hi ha una disposició regular d'arbres petits, parkinsonia aculeata, que introdueixen zones d'ombra i colors canviants al llarg de l'any. Els elements d'il·luminació (columnes d'acer inoxidable amb braços en angle que projecten llum en diverses direccions) se situen arreu de la plataforma i creen un sostre transparent sobre el passeig tot matisant la presencia del gran edifici.
  7. Passeig Marítim de Badalona

    Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Espinàs i Tarrasó, GRECCAT Enginyeria i Medi Ambient, Julià Espinàs Casas, Olga Tarrasó Climent

    Passeig Marítim de Badalona

    El nou passeig marítim està dissenyat a escala del front urbà construït sobre el passat industrial de la ciutat, establint un diàleg amb el recuperat paisatge natural. Un acurat treball topogràfic tanca la perspectiva de la platja contra la nova marina, crea les places de relació entre els dos costats del traçat ferroviari en l’antic pont d’Eduard Maristany i la seqüència d’accés de la ciutat al mar a Martí i Pujol.La integració dels accessos al Pont del Petroli en el traçat del passeig reforça recorregut en la seva part central. L’elecció de materials i l’escala que confereix al conjunt el sistema d’enllumenat, ajuden a la comprensió del paisatge des d’una òptica d’àmbit metropolità.Els passeigs paral·lels de fusta i formigó resolen les dificultats de la propietat dels terrenys(límits de la ZMT) relligats per la distribució de la vegetació de palmeres de 5 especies diferents que, relligades per una plantació de tamarius al llarg de tot el traçat, doten el passeig de caràcter propi.
  8. Premio Década

    Guardonat / Premiat

    Premio Década

    Ordenació de la Ronda del Mig

    Jordi Henrich i Monràs, Olga Tarrasó Climent

  9. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Seleccionat
    Passeig Marítim de Badalona

    Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Espinàs i Tarrasó, GRECCAT Enginyeria i Medi Ambient, Julià Espinàs Casas, Olga Tarrasó Climent

Bibliografia

Societats