Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

La masia Mariona va ser edificada entre 1927 i 1931 per iniciativa de Rafael Patxot i Jubert com a residència d'estiu, sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras, que també va dissenyar la fusteria i la forja, així com el rellotge de sol de ceràmica, col·locat a la façana principal. La casa està formada per planta baixa i dos pisos, amb una torre annexa de planta quadrada i solana porticada. L'aspecte exterior de l'edifici s'inspira en les masies clàssiques, amb galeries i torre mirador, encara que la distribució interior s'adequa a les necessitats pròpies d'una luxosa residència d'estiu. El jardí que envolta la casa també el va dissenyar per Danés, seguint criteris paisatgístics d'acord amb les característiques del terreny. Des de l'exili, Rafel Patxot va fer gravar a les dovelles del portal d'entrada la frase "Hostes vindran que de la casa us trauran - 3 d'agost de 1936 - Adéu-siau" La masia Mariona va ser edificada entre 1927 i 1931. Durant la Guerra Civil la casa va patir desperfectes i a causa d'un incendi va perdre la majoria del mobiliari. L'any 2005 es va fer efectiva la donació de la casa a la Diputació de Barcelona per part del seu propietari Rafel Carreras i Patxot, condicionada a l'execució del projecte museogràfic i de trasllat de la seu del parc. Actualment és la seu de l'Oficina del Parc Natural del Montseny. Reserva de la Biosfera i de l'exposició permanent "Univers Patxot"

Font: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

Masia de planta rectangular, formada per planta baixa i dos pisos, amb una torre annexa de planta quadrada i solana porticada. El carener de la coberta és a dues vessants. Les finestres són de llinda carrada. En destaca la façana principal, amb el portal d'arc de mig punt adovellat, on hi ha una inscripció: "Hostes vindran que de casa us trauran - 3 d' agost de 1936 - Adéu-siau". Hi ha un rellotge de sol a la façana sud, construït l'any 1931, que marca amb exactitud el temps solar i els canvis dels signes zodiacals en relació amb les estacions de l'any. Hi ha un altre rellotge construït l'any 2009 a la façana nord, on no arriba el sol, que recupera una idea del Rafael Patxot, per recordar que el sol és sempre present i si la Terra fos transparent, veuríem el sol sota els nostres peus. És una casa senyorial destacable tant per les seves considerables dimensions, com pels seus singulars elements arquitectònics, és a dir, la torre, els porxos i les galeries. Actualment és un dels equipaments del parc natural del Montseny. A la planta baixa hi ha la zona museïtzada "Univers Patxot", on s'exposa una visió de l'obra científica i de mecenatge de Rafel Patxot: l'estudi de la masia catalana, la relació amb l'excursionisme, la meteorologia, etc. A la planta segona hi ha una sala polivalent i biblioteca. La seu administrativa del parc es situa a la primera planta i part de la segona. Fou construïda entre els anys 1927 i 1931 per encàrrec de Rafel Patxot i Jubert a l'arquitecte noucentista Josep Danès i Torras, com a residència d'estiu. L'arquitecte va emprar els principis estètics dels seus estudis sobre arquitectura popular. L'any 1936, en esclatar la Guerra Civil, i abans de fugir a l'exili, Patxot va fer gravar a les dovelles del portal: "Hostes vindran que de casa us trauran - 3 d' agost de 1936 - Adéu-siau". La casa va romandre abandonada durant diverses dècades fins que va ser adquirida i restaurada per la Diputació de Barcelona, gràcies a la donació que en va fer Rafael Carreras Patxot, net de Rafel Patxot i Jubert.

Font: Mapes de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona (diba)

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació