Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

Arquitecte. Titulat el 1881. Arquitecte municipal, catedràtic i arquitecte de construccions civils depenent del “Ministerio de Instrucción Pública i Bellas Artes”. Va realitzar entre d’altres projectes, la remodelació de l’edifici de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts (1883), la presó Model (1904) o l’edifici “Catalana de Gas” (1908)

Font: Arxiu Històric del COAC

Obres (22)

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (22)

  1. Palau Montaner

    Josep Domènech Estapà, Lluís Domènech i Montaner, Antoni Maria Gallissà Soqué

    Palau Montaner

    El Palau Montaner, de l’editor Ramon Montaner, es va començar a construir l’any 1889 sota la direcció i projecte de Josep Domènech i Estapà. Però per desavinences amb el propietari, aquest el va acabar encarregant al seu nebot Lluís Domènech i Montaner. Domènech i Montaner no va alterar l’estructura arquitectònica de vil·la palatina de Domènech Estapà, construïda ja en planta baixa i pis, però sí decidí canviar la decoració prevista tant a les façanes com a l’interior. Tal i com es pot observar a les fotografies i els plànols del llegat Domènech, una de les intervencions en l’exterior va consistir en introduir un potent ràfec a coberta i un fris ceràmic a la part superior ricament decorat. El fris decoratiu tenia elements ornamentals de pedra i elements ornamentals de ceràmica vidriada i de reflexos metàl·lics amb motius florals, heràldics i referències a la impremta. Pel que fa a l’interior, va dissenyar un majestuós vestíbul amb una escala imperial cobert amb una espectacular claraboia de vitrall que inunda l’espai de llum natural. Tot palau està decorat amb mosaics, escultures, vitrall, entapissats i cortinatges i ebenisteria realitzades en col·laboració amb Eusebi Arnau, Antoni Rigalt i Gaspar Homar entre d’altres. També va comptar amb l’ajuda del seu col·laborador i amic Gallissà. Actualment és la seu de la Delegació del Govern a Catalunya.
  2. Casa Carbonell

    Josep Domènech Estapà

    Es tracta d'un edifici entre mitgeres destinat a habitatge unifamiliar i a usos comercials. L'immoble de planta irregular, compost de planta soterrani, planta porxo descomposta en planta baixa i entresòl, i dues plantes pis. La coberta és plana i en sobresurt la caixa d'escala adossada a la mitgera. La façana es compon simètricament sobre dos eixos verticals. El porxo és d'alçada singular de dos intercolumnis, amb suports de secció quadrada formats per base i fust amb mènsules i coixins de diamant. Façana interior de línies corbes i ornamentació floral. Trobem un balcó corregut amb barana de ferro i matxons coincidents amb els pilars del porxo i dues obertures de brancals estriats que enllacen amb els balcons ampitadors de la façana superior. El coronament està format per una cornisa amb mènsules. Els paraments del pis principal tenen bandes horitzontals i els del pis superior estan estucats simulant maons.
  3. Convent dels Carmelites

    Josep Domènech Estapà

    Convent dels Carmelites

    L'edifici es troba en un solar entre mitgeres, amb façana principal al carrer Còrsega. Integra un edifici de grans dimensions dins del teixit urbà de l'Eixample. Per aconseguir-ho hem plantejat tres tipus de façana diferents que responen a diferents condicionants del seu entorn més immediat: la façana al carrer Còrsega, la façana a l'interior d'illa i les façanes dels patis de l'hotel. La façana s’esfulla en dos plànols, un de vidre i un altre ceràmic. A la façana principal, les obertures volen respecte al plànol de façana mitjançant unes caixes de llautó, creant un joc de llum i ombra que redueix l'efecte pantalla de l'edifici, aconseguint una millor proporció a escala de ciutat. En la mateixa línia les dues grans galeries recorden el "skyline" de l'antiga fàbrica Bayer. A la nit aquestes caixes s'il·luminen, aconseguint l’efecte de que les caixes suren sobre un llenç negre. Aquests mecanismes ajuden a fraccionar la visió longitudinal de la façana, que ocupa gairebé la totalitat de l'illa. A la planta baixa, l'estructura de pòrtics metàl·lics de doble alçada, ajuda a construir un basament que cerca la visió de jardí interior i dóna presència a l'edifici. La façana aquí es planteja al revés, aquesta vegada amb el vidre reculat, aconseguint fins a 1 m de profunditat des del basament fins a la seva coronació. És una façana que reconeix la seva visual en escorç i sorgeix d'aquesta condició amb el màxim avantatge possible, construint una façana amb gruix, amb ombres, que des de la seva complexitat en aquest cas permet simplificar per integrar-se a l'entorn. La façana posterior, amb fusteries igualment situades en el pla interior, genera un joc de buits i agrupa en una sola obertura les dues primeres plantes, per obtenir major verticalitat. Els patis interiors de l'hotel adquireixen una rellevància especial i no només ofereixen ventilació a algunes habitacions més senzilles, sinó que s'obren als corredors de distribució interior. Per resoldre la possibilitat d'interferència de visuals entre corredors i habitacions, s'ha construït una pell de tubs metàl·lics verticals en forma de diamant que a manera de grans cortinatges resol aquest problema. De nit, unes línies de leds ocultes retroil·luminen els tubs oferint una imatge de suspensió de l'element metàl·lic lleuger per davant del seu tancament o façanes de pati. Un dels principals reptes ha estat la industrialització de tota la solució constructiva. Es tracta d'una façana ventilada molt lleugera construïda a partir de grans mòduls de gairebé 5x3 metres que venien totalment acabats de taller. Aquesta solució ha tingut molts avantatges, entre ells un control absolut en el seu acabat i major rapidesa de muntatge. El fet de minimitzar el nombre de diferents materials (panell ceràmic negre, vidre i estructura folrada amb llautó) ha permès simplificar no només la seva solució formal, sinó també la seva construcció.
  4. Panteó de Ramon Marimon

    Josep Domènech Estapà

    Panteó de Ramon Marimon

    Monument funerari, amb la planta en forma de creu amb tres braços formats per tres sepultures, que descansen sobre un basament i unes petites columnes. Les cares dels sepulcres estan ornamentades amb arqueries i columnes cegues. El braç posterior de la creu és de llargada més petita i dóna accés a l'interior del panteó a través d'una porta adintellada. Aquests tres braços estan coronats en el centre per un àngel sedent en un tron que s'alça amb una arquivolta ornamentada acabada en creu. A les mans porta una corona de roses.

Arxiu

  • Perspectiva de la decoració interior del Palau Montaner.

    Dibuix

    Perspectiva de la decoració interior del Palau Montaner.

    Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de la decoració interior del Palau Montaner.

    Dibuix

    Esbós de la decoració interior del Palau Montaner.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior del Palau Montaner.

    Dibuix

    Perspectiva de l'exterior del Palau Montaner.

    Arxiu Històric del COAC

Audiovisual

  • Josep Domènech i Estapà (1858-1917). Eclecticisme, arquitectura i modernitat (Sergio Fuentes)

    1:29:08

    Josep Domènech i Estapà (1858-1917). Eclecticisme, arquitectura i modernitat (Sergio Fuentes)

Bibliografia (12)

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.