Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Enric Sagnier i Villavecchia

  • Enric Sagnier i Villavecchia

Memòria

Arquitecte. Titulat el 1882. Autor molt prolífic, ha estat un dels l'arquitecte amb major nombre de construccions a Barcelona ciutat, on s’edificà gran part de la seva obra. Realitzà entre d’altres, la Casa Roger Vidal (1890) , Casa Juncadella (1891), el Col·legi de Jesús Maria (1897), la casa Garriga Nogués (1901), ), la Duana del port juntament amb Garcia Faria (1902) la torre Arnús al Tibidabo (1904), o el Palau de Justícia amb Domènech i Estapà (1911)

Font: Arxiu Històric del COAC

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Palau de Justícia de Catalunya

    Josep Domènech i Estapà, Enric Sagnier i Villavecchia

    Palau de Justícia de Catalunya

  2. Casa Antoni Roger

    Enric Sagnier i Villavecchia

    Casa Antoni Roger

  3. Torre de Santa Margarida

    Enric Sagnier i Villavecchia

  4. Palau Pascual i Pons

    Enric Sagnier i Villavecchia

  5. Col·legi de Jesús i Maria

    Enric Sagnier i Villavecchia

    Col·legi de Jesús i Maria

  6. Edifici de la Duana Nova

    Pere García Faria i Monteys, Enric Sagnier i Villavecchia

    Edifici de la Duana Nova

  7. Casa Fargas

    Enric Sagnier i Villavecchia

    Casa Fargas

    La casa Fargas és un bon exemple de casa de pisos burgesa del Modernisme tardà a l’Eixample de Barcelona i, alhora, de l’obra primerenca d’Enric Sagnier, arquitecte de trajectòria molt dilatada. Les cases de pisos de l’Eixample s’estratifiquen en alçada des del principal (sobre la planta baixa), l’habitatge del propietari, amb pisos que es van reduint en renda i superfície per a famílies amb ingressos més baixos. La casa Fargas, de tres crugies d’amplada (tres finestres per planta al carrer) presenta una particularitat: de la planta baixa a la quarta (la casa té cinc alçades sobre un semisoterrani aixecat gairebé una planta respecte del carrer), els pisos tenen exactament la mateixa façana. El principal està marcat, només, per la unió dels balcons laterals amb la tribuna central. A la resta de plantes els balcons s’individualitzen i reben unes baranes de forja treballada. La tribuna, al centre de la casa, presenta dues característiques curioses: la principal és que queda formada per la façana de la casa, plegada sobre si mateixa i foradada per una única finestra bombada, de perímetre irregular, orgànic, amb unes fusteries de disseny vertical molt elegant. La segona característica és que queda desalineada respecte a la porta d’accés, situada contra el costat dret de la façana, gairebé a la mitgera, per deixar espai per al desenvolupament de la planta baixa i el semisoterrani. El coronament és singular, a base d’un ràfec projectat sobre els dos laterals de la façana. L’ornamentació, tractada amb subtilitat i mestria, consisteix en petits tocs de decoració sobre les finestres, a la porta d’entrada i a la tribuna. La façana ha estat restaurada recentment i presenta un bon nivell de conservació. L’interior és privat i no visitable.
  8. Casa Arnús

    Enric Sagnier i Villavecchia

    Casa Arnús

  9. Església de Pompeia

    Enric Sagnier i Villavecchia

  10. Edifici Genové

    Enric Sagnier i Villavecchia

  11. Edifici de la Caixa de Pensions

    Enric Sagnier i Villavecchia

Arxiu

  • Cartell promocional de la construcció de l'edifici de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis.

    Dibuix

    Cartell promocional de la construcció de l'edifici de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis.

    Arxiu Històric del COAC

Bibliografia