Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

En Imatges

  • Enric Sagnier i Villavecchia

  • Enric Sagnier i Villavecchia

Memòria

Arquitecte. Titulat el 1882. Autor molt prolífic, ha estat un dels l'arquitecte amb major nombre de construccions a Barcelona ciutat, on s’edificà gran part de la seva obra. Realitzà entre d’altres, la Casa Roger Vidal (1890) , Casa Juncadella (1891), el Col·legi de Jesús Maria (1897), la casa Garriga Nogués (1901), ), la Duana del port juntament amb Garcia Faria (1902) la torre Arnús al Tibidabo (1904), o el Palau de Justícia amb Domènech i Estapà (1911)

Font: Arxiu Històric del COAC

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Mas Ram

    Enric Sagnier i Villavecchia

  2. Casa Antoni Roger

    Enric Sagnier i Villavecchia

    Casa Antoni Roger

    L'edifici es localitza a l'illa de cases delimitada pels carrers Casp, Bailèn, Girona i Ausiàs Marc, tot obrint la seva façana a la cantonada creada per les dos darreres vies. Emplaçat en una parcel·la poligonal, fruit de la seva disposició en xamfrà, presenta una planta regular amb dependències organitzades al voltant de diversos patis interiors o celoberts. Consta de cinc nivells d'alçada: planta baixa, entresòl, principal i dos pisos més, tot cobert per un terrat pla transitable. Aquest edifici de grans dimensions, s'emmarca dins d'un tipus constructiu molt habitual a final del segle XIX, les cases de l'alta burgesia a la banda dreta de l'Eixample. Construïda dins de l'Eclecticisme, però de clara inspiració classicista, és una de les primeres obres de l'arquitecte barceloní Enric Sagnier. La planta baixa es disposa quasi a manera de basament, on es localitza la portalada principal d'accés a l'interior de l'edifici, altres portes d'antics espais comercials, avui dia tancades per a oficines i diverses finestres a dos nivells. La porta principal s'obre al xamfrà i queda perfectament delimitada per unes pilastres de grans carreus que l'emmarquen i que constitueixen junt amb les mènsules que la coronen i sostenen el balcó del principal, l'única decoració remarcable d'aquest nivell. Aquestes mènsules es troben decorades amb motius vegetals de línies molt sòbries i presenten a sengles costats dos elements que a manera d'escut presenten a la part central dues lletres "A" i "R" corresponents a les inicials del promotor de la finca: Antoni Rogent. Tanmateix a sobre d'aquests es presenten dues bandes o franges disposades en diagonal on es recull la data de construcció de l'edifici "1888". Aquesta planta baixa, com ja s'avançava, presenta tres nivells d'alçat, corresponents amb la planta baixa pròpiament dita, un soterrani i un d'entresòl que s'obre al carrer amb petites finestres amb llinda d'arc deprimit convex que es recolza a sobre de muntants que imiten mitges columnes de fust estriat. La resta de nivells superiors queda clarament diferenciada d'aquest cos inferior a través d'una cornisa creada pels voladissos dels balcons del pis principal que es disposen de banda a banda de la façana. Aquest pis principal combina diversos tipus de balcons, en voladís i barana de pedra (en el xamfrà), ampitats amb barana de pedra (a sengles costats del balcó central del xamfrà) i ampitats amb barana de ferro (al frontis obert a Ausiàs Marc). Donada l'existència de tres frontis corresponents amb l'adaptació de la finca al xamfrà, existeixen dos tipus de finestres; les que es disposen a la cantonada, amb llindes ricament esculpides amb motius vegetals, emmarcades per pilastres i coronades per un entaulament amb un escut central llis i les de les façanes que donen al carrer Girona i Ausiàs Marc. Aquestes darreres són més senzilles amb un entaulament llis que es recolza sobre unes columnes que conformen el muntant de la finestra. Aquest model varia lleugerament als costats de la façana del xamfrà, que queda delimitada per dos elements de planta semicircular i estructura torrejada que donen plasticitat a la intersecció dels tres frontis. Aquests cossos verticals es rematen amb un coronament de merlets que -juntament amb els dos nivells superiors- tanquen la sobrietat decorativa del conjunt. Pel que fa al segon pis, les finestres recuperen el model medieval de finestres coronelles amb mainell però amb unes línies decoratives adaptades al corrent arquitectònica de final del segle XIX. La llinda queda emmarcada per una mena de pilastres que es perllonguen cap al pis superior, on es desenvolupa una galeria correguda de finestres entre pilastres de fust estriat. A sobre d'aquest pis es disposa un espai que es correspon amb la zona "d'envanets de sostre mort" que permeten el desenvolupament del terrat a la catalana (terrat pla) superior. Aquest cos, permet crear a la façana una mena de franja decorativa que al xamfrà està decorat amb florons i obertures i les façanes laterals amb una sanefa de línies classicistes. Pel que fa a l'interior del conjunt, l'entrada es realitza a través d'un vestíbul poligonal de grans dimensions i alçada. L'accés es realitza a un primer vestíbul amb sostre cassetonat que es separa del gran vestíbul central a través d'unes pilastres de gran alçada amb capitell (a manera d'imposta) vegetal. El gran espai central està cobert per una claraboia circular i destaca molt especialment per la galeria en voladís amb barana de ferro que circumda l'espai i a la que s'accedeix a través de l'escala monumental disposada en un costat del vestíbul. Al segon pis, antiga planta noble de la finca, encara es conserva la galeria amb columnes, bona part dels paviments hidràulics, la fusteria original i alguns sostres de guix. Actualment l'edifici és seu de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya (Generalitat de Catalunya) i cada nivell ha estat adaptat a les necessitats del centre. Així, a la planta baixa es localitza el registre, la biblioteca i la sala d'actes. A la planta noble diverses aules i dos espais coneguts com la "Sala Blava" i la "Sala del Consell". A la resta de nivells es disposen més aules i la cafeteria. L'anomenada Sala Blava es localitza actualment al segon pis de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, en origen, principal de la casa. Aquest espai de planta rectangular, encara conserva bona part de la decoració del projecte arquitectònic original com el sostre de fusta amb angles arrodonits que presenta panells pintats amb decoració paisatgística d'influència orientalista. La sala presenta quatre portes de fusta de doble full -dos a cadascun dels costats més llargs- i es troba presidida per una xemeneia de marbre rosa de línies clarament classicistes. Una d'aquestes portes comunica amb un petit passadís que condueix a un espai de reduïdes dimensions que funciona com distribuïdor d'un seguit d'espais al seu voltant. Destaca especialment aquest espai pel magnífic sostre de guix amb motllures i elements vegetals que s'inscriuen sobre un fons de tonalitat beix. La Sala del Consell és un altre dels espais de l'antic pis principal de la casa conservats, on destaca el sostre de fusta motllurat i daurat, amb dues representacions figuratives inscrites en un fons semicircular als trams curts del forjat. Les parets pintades en una tonalitat clara presenten un seguit de plafons llisos i emmarcats per unes motllures de fusta parcialment daurades que segueixen el tipus de decoració emprada al sostre. El paviment hidràulic presenta una composició força complexa que descriu -dins de l'obligada geometria de les rajoles- elements vegetals. La família Roger era propietària d'un gran solar que s'estenia en una parcel·la configurada pels carrers Ausiàs Marc i Girona. El 1888, dos dels germans van iniciar la construcció de tres edificis d'habitatges, encarregats a l'arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia. Antoni Roger, va promoure la construcció de dos dels edificis, un al número 22 del carrer Girona i un altre -el d'aquesta fitxa- localitzat al número 33-35 del carrer Ausiàs Marc Un dels elements més rellevants d'aquest edifici és precisament la solució de la façana en xamfrà així com l'original vestíbul de la casa, on l'alçada i la diafanitat són els aspectes més característics. Aquest edifici va ser un dels primers projectes de l'arquitecte Enric Sagnier, motiu pel qual, encara presenta elements constructius i decoratius que s'emmarquen dins de la corrent eclecticista, tot i que amb una certa tendència classicista. A principi del segle XX, aquesta casa fou seu de la reconeguda Acadèmia Granados (posteriorment Acadèmia Marshall) del compositor i pianista Enric Granados, que hi habità. A la façana del xamfrà, es conserva des del 1918-a l'alçada del nivell d'entresol- una placa de bronze esculpida, obra de l'escultor Borrell Nicolau i sufragada pel Reial Cercle Artístic, amb una llegenda d'Apel·les Mestres que diu. "AQUESTA CASA ES LA / DARRERA / Q / HABITÁ / EL MESTRE / ENRIC / GRANADOS/ GLORIA DE LA / MÚSICA ESPANYOLA / NESCUT A LLEIDA / A XXVII DE JULIOL / DE MCCMLXVII / ELL I SA ESPOSA / MORIREN AL CANAL / DE LA MANXA / VÍCTIMES DEL / TORPILLEIX / DEL SUSSEX / XXIV MARC DE MCMXVI / EL "CÍRCULO ARTÍSTICO" / LI DEDICA AQUESTA MEMORIA" Actualment i des de l'any 2000 és seu de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, un organisme autònom de caràcter administratiu, fundat el 1912, adscrit al Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya.
  3. Casa Rodolf Juncadella

    Enric Sagnier i Villavecchia

  4. Palau Pascual i Pons

    Enric Sagnier i Villavecchia

    Palau Pascual i Pons

  5. Torre de Santa Margarida

    Enric Sagnier i Villavecchia

  6. Torre Can Vila

    Enric Sagnier i Villavecchia

    Torre Can Vila

    L'estat actual de l'edifici no té res a veure amb l'inicial, ja que tenia un jardí amb porta reixada de gran vàlua al costat esquerre de la casa, donant bona part al carrer. Can Vila era una de les cases d'estiueig més reeixides del carrer Major. Malgrat tot, ha conservat a la façana l'empremta modernista. D'aquesta part encara conservada, i en la façana fotografiada des del carrer Major, hi ha dos cossos, el sobresortit com a torre mirador amb un altre cos de més baix. La distribució de plantes corresponia en aquest cas un segon pis, un tercer pis i la galeria, això si comptem des de la... Casa construïda l'any 1891. És probable que hi intervingués Enric Sagnier i Villavechia, de la mateixa manera que ho va fer en el projecte per a la reixa de la tanca.
  7. Col·legi de Jesús i Maria

    Enric Sagnier i Villavecchia

    Col·legi de Jesús i Maria

  8. Frontó Barcelonés

    Enric Sagnier i Villavecchia

  9. Casa Josep Fabra

    Enric Sagnier i Villavecchia

  10. Edifici de la Duana Nova

    Pere García Faria i Monteys, Enric Sagnier i Villavecchia

    Edifici de la Duana Nova

  11. Farinera Costa

    Enric Sagnier i Villavecchia

    Farinera Costa

    Edifici civil. Fàbrica de planta rectangular amb cossos més elevats al centre i als extrems laterals. Consta de planta de semisoterrani i quatre pisos d'alçada en obra vista amb bells esgrafiats i estucats a les parets exteriors. A l'antiga façana hi ha un baix relleu al nivell del primer pis on hi figura Sant Jordi matant al drac. A la planta baixa hi ha dues portes tapiades. L'entrada principal es troba en una part lateral de l'edifici. És construïda amb totxo i arrebossat al damunt marcant la maçoneria, hi ha elements de ressalt de totxo vermell. Cal destacar les balconades dels cossos més alts, ja que les baranes dels balcons són decorades amb escultures d'animals (porcs senglars) i rodejats d'elements vegetals. Les finestres de la fàbrica són rectangulars i les obertures dels portals d'arc rebaixat. Fàbrica situada al carrer Morgades el qual fou l'antic camí del gasòmetre i circumval·lació. L'edifici en un principi es destinà a fàbrica d'embotits, com podem palesar pels elements ornamentals de la façana. Des de la dècada dels anys 1930 fins al 2007 va dedicar-se a la producció de farines. Actualment és la fàbrica de pinsos Costa, la qual només fa servir una part de les dependències que ofereix la fàbrica. Gràcies a una profunda remodelació, l'immoble s'ha adequat per acollir el Centre d'Arts Visuals de Vic.
  12. Casa Garriga Nogués

    Enric Sagnier i Villavecchia

  13. Casa Emili Juncadella

    Enric Sagnier i Villavecchia

  14. Via Crucis de Montserrat

    Enric Sagnier i Villavecchia

    Conjunt de grups escultòrics aïllats que des del més pur estil Neoclàssic fins a les últimes tendències escultòriques de l'abstracció representen cadascun dels temes del "Via Crucis" en les 14 estacions. Les peces originals foren destruïdes durant els primers anys de la guerra civil i posteriorment foren substituïdes per les actuals, obres de Margarida de Sant Jordi, Francesc Juventeny i les ja més modernes i estilitzades de Domènec Fita. Al final del camí del "Via Crucis" (vint minuts a peu) es troba la capella de la Verge de la Soledat. Entre els anys 1904 i 1919 fou dissenyat i esculpit el conjunt de les 14 estacions del "Via Crucis" del Monestir. Aquestes primeres escultures foren destruïdes en els primers moments de la Guerra Civil i més posteriorment foren construïdes de nou. Al final del "Via Crucis" hi ha la Capella de la Verge de la Soledat.
  15. Casa Fargas

    Enric Sagnier i Villavecchia

    Casa Fargas

    La casa Fargas és un bon exemple de casa de pisos burgesa del Modernisme tardà a l’Eixample de Barcelona i, alhora, de l’obra primerenca d’Enric Sagnier, arquitecte de trajectòria molt dilatada. Les cases de pisos de l’Eixample s’estratifiquen en alçada des del principal (sobre la planta baixa), l’habitatge del propietari, amb pisos que es van reduint en renda i superfície per a famílies amb ingressos més baixos. La casa Fargas, de tres crugies d’amplada (tres finestres per planta al carrer) presenta una particularitat: de la planta baixa a la quarta (la casa té cinc alçades sobre un semisoterrani aixecat gairebé una planta respecte del carrer), els pisos tenen exactament la mateixa façana. El principal està marcat, només, per la unió dels balcons laterals amb la tribuna central. A la resta de plantes els balcons s’individualitzen i reben unes baranes de forja treballada. La tribuna, al centre de la casa, presenta dues característiques curioses: la principal és que queda formada per la façana de la casa, plegada sobre si mateixa i foradada per una única finestra bombada, de perímetre irregular, orgànic, amb unes fusteries de disseny vertical molt elegant. La segona característica és que queda desalineada respecte a la porta d’accés, situada contra el costat dret de la façana, gairebé a la mitgera, per deixar espai per al desenvolupament de la planta baixa i el semisoterrani. El coronament és singular, a base d’un ràfec projectat sobre els dos laterals de la façana. L’ornamentació, tractada amb subtilitat i mestria, consisteix en petits tocs de decoració sobre les finestres, a la porta d’entrada i a la tribuna. La façana ha estat restaurada recentment i presenta un bon nivell de conservació. L’interior és privat i no visitable.
  16. Casa Arnús

    Enric Sagnier i Villavecchia

    Casa Arnús

  17. Casa Camil Mulleres

    Enric Sagnier i Villavecchia

  18. Auto-Garatge Central Abadal

    Enric Sagnier i Villavecchia

  19. Reforma i Ampliació de la Casa Planàs

    Enric Sagnier i Villavecchia

  20. Cal Jepus

    Enric Sagnier i Villavecchia

    Cal Jepus

    Edifici modernista construït amb pedra, on el més remarcable és la decoració que en relleus de pedra de temàtica floral, s'insereix pels diferents racons de la façana creant un ritme compositiu força dinàmic animat per les balconades de ferro forjat que juguen seguint una línia sinuosa. Destaquen també les dues làmpades que pengen de la primera planta i que són originals de l'època de la construcció de l'edifici. Promotor de l'obra: Josep Sabaté Tarafa, rellotger.
  21. Església de Pompeia

    Enric Sagnier i Villavecchia

  22. Casa Rupert Garriga Miranda

    Enric Sagnier i Villavecchia

  23. Habitatges a la Plaça de les Olles 2

    Enric Sagnier i Villavecchia

  24. Edifici Genové

    Enric Sagnier i Villavecchia

    Edifici Genové

  25. Església de Santa Maria del Castell

    Enric Sagnier i Villavecchia

  26. Reial Club Marítim de Barcelona

    Enric Sagnier i Villavecchia

  27. Palau del Marquès d'Alella

    Enric Sagnier i Villavecchia

  28. Escola de les Dames Negres

    Enric Sagnier i Villavecchia

  29. Panteó d'Iu Bosch

    Enric Sagnier i Villavecchia

    Panteó d'Iu Bosch

  30. Hotel Colón

    Enric Sagnier i Villavecchia

  31. Casa Sans

    Enric Sagnier i Villavecchia

    Casa Sans

    Edifici aïllat de planta baixa i pis, amb un porxo a la planta baixa i un jardí que l'envolta. Cobertes amb forta pendent i teules vidriades. Té una torre al centre de la casa que sobresurt un pis més i està coberta a quatre vents. Ràfec petit en tot el perímetre. Rajoles de ceràmica a la façana, decorant la planta baixa i les finestres.
  32. Banca Arnús

    Enric Sagnier i Villavecchia

  33. Mas Solers

    Enric Sagnier i Villavecchia

  34. El Conventet de Pedralbes

    Enric Sagnier i Villavecchia

  35. Casa de Cultura de la Caixa de Pensions

    Enric Sagnier i Villavecchia

    Casa de Cultura de la Caixa de Pensions

    Aquesta construcció es troba situada en un lloc privilegiat, un xamfrà del centre urbà, la qual cosa li dóna un gran relleu. És de planta quasi quadrada i consta d'un cos central, que culmina amb una cúpula a quatre vessants de pissarra, i les façanes laterals simètriques. En els extrems d'aquestes s'alcen dues torres no massa altes, coronades amb merlets i arcuacions de mig punt. El tractament de la façana presenta un eclecticisme sense estridències: les obertures de la planta baixa són de mig punt, mentre que les dels altres pisos són allindades; la construcció és amb pedra i obra vista i l'ornamentació, bàsicament emplaçada en les obertures, és amb pedra i ferro forjat, amb escultures treballades en la pedra d'inspiració gòtica. Fou construïda per l'arquitecte Enric Sagnier i Villavechia entre el 1920-1924.
  36. Caixa de Pensions a Igualada

    Enric Sagnier i Villavecchia

    Situat al límit nord del nucli antic, sobre l'antic cercle de muralles. En aquest edifici, Sagnier adopta ja els postulats de l'arquitectura noucentista, si bé encara és deutor del modernisme i de l'historicisme, en una actitud eclèctica. L'edifici de la Caixa ocupa una parcel·la gairebé triangular. De planta baixa i dos pisos, fa cantonada, solucionada amb un cos cilíndric en forma de torre, on hi ha el portal principal, en arc de mig punt adovellat, una balconada de balustres amb el balcó decorat amb garlanda en relleu, una teoria de cinc finestres en arc rodó, i un acabat amb barbacana p... Al 1909 s'inaugurà l'agència de la Caixa de Pensions a l'edifici nº9 de la Rambla General Vives. Al 1922 s'inaugura el nou edifici. Va ser la primera sucursal d'aquesta entitat d'estalvis després que el mateix arquitecte construís la seu central a Barcelona.
  37. Edifici de la Caixa de Pensions

    Enric Sagnier i Villavecchia

  38. Palau de les Diputacions

    Enric Sagnier i Villavecchia

  39. Orfenat Ribas

    Enric Sagnier i Villavecchia

  40. Casa Tomàs Roger

    Enric Sagnier i Villavecchia

Arxiu

  • Cartell promocional de la construcció de l'edifici de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis.

    Dibuix

    Cartell promocional de la construcció de l'edifici de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis.

    Arxiu Històric del COAC

Bibliografia