Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

Arquitecte. Titulat el 1905. Arquitecte municipal de Barcelona , arquitecte en cap de la Comissió de Cultura, i treballador en la secció d’Art Modern dels Museus de Barcelona. Especialitzat en arquitectura escolar, realitzà obres com la reforma del Col·legi Valldemia (1911) a Mataró, i entre 1917 i 1923 a Barcelona el grup escolar Baixeras, El Lluís Vives, Pere Vila, Ramon Llull o el Milà i Fontanals entre d’altres.

Font: Arxiu Històric del COAC

Obres (23)

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (23)

  1. Grup Escolar Ramon Llull

    Josep Goday i Casals

    Grup Escolar Ramon Llull

    El 1918 l'Ajuntament de Barcelona adquireix els terrenys per a la construcció del grup escolar Ramon Llull, projectat per l'arquitecte Josep Goday Casal l'any 1919. Es va començar a construir tres anys després, dins de la iniciativa de la Comissió de Cultura per crear noves escoles per una educació pública i de qualitat. El conjunt es localitza a la zona dreta de l'Eixample de la ciutat de Barcelona, en una illa emmarcada pels carrers Sardenya, Consell de Cent, Marina i l'avinguda Diagonal. La construcció ocupa tota l'illa -de planta trapezoidal- tot i que l'edifici es desenvolupa en un terç de la parcel·la, mentre la resta de la superfície es destina a jardí. El grup escolar Ramon Llull està format per dos grans edificis (un per cada gènere) de cinc nivells d'alçat (soterrani, planta baixa, dos pisos i sota coberta) totalment simètrics, entre els que es desenvolupa un cos rectangular d'un pis -que a manera de vestíbul- els uneix. L'existència dels dos edificis es deu a la concepció educativa del moment, crear un col·legi mixt però on els alumnes estiguessin separats per sexe; així es crea un pavelló per nens i un per nenes. Actualment aquests criteris educatius han canviat de tal forma que el pavelló de nenes acull les aules dels cursos d'educació infantil i el de nens els de primària, tot dos amb aules mixtes. El projecte arquitectònic -molt similar al d'altres escoles dissenyades per Goday- es caracteritza pel tipus d'edificis nobles, molt lluminosos i oberts als quatre vents, que pretenien crear una escola quasi idíl·lica que superés els models d'escola que hi havia en aquell moment. Per a la seva construcció no es van utilitzar materials nobles sinó pedra i maó, però es van fer semblar-ho gràcies als revestiments dels paraments i la decoració. Així les façanes exteriors dels edificis destaquen per disposar elaborats esgrafiats, que enalteixen la importància de l'educació a través de figures i escenes relacionades amb nens i l'ensenyament. Els dos edificis presenten la mateixa organització formal i decorativa pel que fa a la planta i a la façana. Disposen de quatre façanes amb tres nivells d'alçat ben diferenciats gràcies a unes cornises corregudes en voladís i on el tram central dels costats llargs està potenciat -tant a la banda de l'avinguda Diagonal com del jardí- a través d'un tractament diferenciat de les obertures i el coronament. Totes les finestres del primer cos (planta baixa i primer pis) segueixen el mateix model compositiu: rectangulars, amb ampit, rematades per uns elements a manera de cornisa i emmarcades per esgrafiats. A sobre d'aquest cos -i separat per una gran cornisa- es desenvolupa el quart nivell on es combinen finestres rectangulars de llinda llisa amb altres de llinda de mig punt i on hom de destacar el tram central del costat llarg, on es disposa una finestra de tres obertures projectada a partir d'un gran arc de mig punt. És precisament aquest element, el que contribueix a potenciar el cos central dels edificis juntament amb el darrer pis, on es disposa un cos d'evident influència barroca al que s'obren tres òculs i que es remata amb un frontó triangular a la coberta. El tram central que uneix els dos edificis presenta un únic pis, tot i que és transitable a la coberta -de terrat pla- per tal de comunicar els dos pavellons del primer pis. Aquest edifici es presenta com un element porticat -obert cap a la banda del jardí, amb el que comunica a través d'unes escales- amb columnes sobre les quals imposten arcs de mig punt i cobert amb voltes de creueria. Per contra, el frontis que dóna a l'avinguda Diagonal està tancat amb un mur on es localitzen tres portes d'accés al col·legi des d'aquesta via; en aquest sentit cal ressaltar l'especial tractament decoratiu i estructural de l'obertura central. Està flanquejada per dues parelles de columnes que sostenen l'entaulament, a l'eix vertical d'aquestes es disposen dos grups escultòrics que representa uns cistells, acompanyats, d'espigues i d'una àncora respectivament i que acompanyades d'un relleu central, configuren una al·legoria de l'educació. Des del vestíbul s'accedeix a cadascun dels pavellons a través d'unes escales, ja que aquests es troben lleugerament elevats respecte del nivell al qual es troba el vestíbul. Els dos pavellons presenten la mateixa organització, un primer vestíbul amb escales i tancat amb portes de fusta i vidre que l'independitzen de l'àmbit de la planta baixa, al qual aboca directament. Aquest espai s'organitza a partir d'un passadís o rebedor, al qual s'obren les diverses aules i dependències administratives i també l'escala que comunica amb els nivells de soterrani -on es localitza el menjador- i la resta de pisos. L'escala presenta una gran amplitud per tal de facilitar el trànsit dels alumnes i disposa de llum natural, gràcies a unes finestres obertes a la façana de l'Avinguda diagonal, on es desenvolupa la caixa d'escala. Un dels espais més destacats és el nivell de sota coberta, on es localitza el teatre -al pavelló de nenes- i la biblioteca -al pavelló de nens-. Aquestes dues instal·lacions es localitzen en el darrer nivell, ja que permet disposar d'un espai molt ampli i diàfan gràcies al tipus de coberta que Goday projecta. Es tracta d'un sistema de múltiples vessant contraposades a sobre d'una estructura d'encavallades de fusta que permeten, d'una banda cobrir un espai tan gran -tota la planta de l'edifici- tot prescindint d'elements de suport centrals que li restin diafanitat i per altra, facilitar el desguàs de les aigües de pluja. Les bigues estan decorades amb senzills motius geomètrics en tonalitats vers i blanc. Un dels elements més recurrents en aquest tipus d'edificis projectat per Goday són les fonts d'aigua, de les quals n'hi ha una a cada planta dels pavellons. Les fonts estan decorades amb aplics ceràmics i motius pictòrics, que completen el programa decoratiu dels interiors. Aquest programa decoratiu es basa en paraments de revestiment pictòric en verds i blanc i petites representacions pictòriques sobre les llindes de les portes, generalment figuratius d'origen animal i amb una certa estètica de traç infantil. Els sostres són -generalment- de revoltó amb biga de ferro a excepció dels ja esmentats espais de sota coberta i la planta de soterrani, concretament en la zona del vestíbul porticat que uneix els pavellons. Aquest espai configurat com a corredor presenta una alçada menor a altres espais i es cobreix amb volta de creueria. Encara es conserva a l'edifici bona part del mobiliari original, inspirat en models castellans dels segles XVI i XVII. Entre d'altres destaquen tres "armaris de direcció" de fusta de faig tallada, la tipologia del qual s'inspira en els armaris aragonesos i castellans dels segles XVI i especialment XVIII. Una taula gran de faig tallada amb potes tornejades, així com diverses tauletes auxiliars de la mateixa tipologia. Una taula de reunions, actualment a la sala de professors, de fusta, amb potes tornejades i unides amb un eix de fusta central. Diverses cadires de fusta tallada, tornejada i seient de cordill de palma entrecreuat que toma com a referent les solucions formals dels mobles populars. Un altre dels mobles més característics és el que es correspon amb la tipologia de "biblioteques d'aula", projectada per Goday i que es configura com un moble contenidor per a llibres i revistes que es disposava en un racó de l'aula. Pren com a model les arquimeses castellanes del segle XVII amb un suport denominat "de pont" i dues portetes tallades a l'exterior i una llegenda en pergamí a l'interior que diuen: "Bien empezado, casi acabado" (porta esquerra) i "Bien habla quien bien calla" (porta dreta) i en altre, "Cada cosa para su cosa" (porta esquerra) i "Cada uno habla como sabe" (porta dreta). Aquestes llegendes van ser molt probablement repintades a l'acabament de la Guerra civil, tot estant la llegenda original en català. Finalment els armaris penjadors per als infants, dels quals hi ha dos models, un amb calaixos a la part inferior i un altre sense. A la planta baixa es conserva un banc de fusta realitzat per Francisco Frau Hermanos que presenta un escut tallat al respatller. Es conserven també bona part de les pissarres giratòries. El conjunt escolar Ramon Llull va ser projectat per l'arquitecte Josep Goday i Casals el 1918, sota l'encàrrec de Manuel Ainaud, director de l'Assessoria del projecte educatiu. L'any 1916 es va crear la Comissió de Cultura, on es va definir la voluntat de crear noves escoles on l'educació fos "popular i de qualitat". Per aquest motiu, des de l'any 1917, en diversos llocs de la ciutat s'alçaren edificis monumentals per apropar l'educació a la població, sense cap distinció d'origen ni de situació social. Aquests "Grups Escolars" van ser projectats per l'arquitecte Josep Goday i Casals, que va crear un model en certa mida estandarditzat però adaptat en cada cas a les característiques de la parcel·la i la seva localització. Aquesta tipologia d'escoles pren com a referència alguns models escolars suïssos, alemanys, italians i nord-americans de principis del segle XX, que Goday coneixia i que van influir certament en la projecció del seu model escolar. Tanmateix, les noves propostes pedagògiques que provocaren una transició de "l'escola basada en els llibres" a "l'escola activa" on l'aprenentatge comprenia treballs manuals, dibuixos, gimnàstica, jardineria, botànica i teatre entre d'altres, va desenvolupar la necessitat d'un nou model arquitectònic. Aquest nou model d'arquitectura escolar es caracteritza per la seva monumentalitat, justificada en part com una exaltació del civisme i l'educació. El projecte comprèn dos pavellons, un per nens i un per a nenes generalment comunicats per un element porticat i que compta entre d'altres instal·lacions amb jardins, teatre i biblioteca. Les aules sempre s'obren a amplis halls o passadissos que permeten la circulació dels alumnes i caixes d'escala molt amples il·luminades amb llum natural, element aquest últim de gran importància en tots els edificis. Destaca també el detall en els acabats, amb decoració pictòrica mural, especialment a les llindes de les portes i les bigues de la coberta. A més del Grup Ramon Llull, Goday va projectar entre d'altres centres el Milà i Fontanals, en el carrer dels Àngels, el Lluís Vives en el carrer Canalejas, el Grup Escolar Mossèn Jacint Verdaguer en el carrer Lleida, el Pere Vila al Passeig Lluís Companys i el Grup Escolar Baixeres a la Via Laietana. El nom donat a cada centre té a veure amb el nou impuls donat a l'educació en aquest període -i més concretament amb l'escola pública de la Ciutat-, gràcies en bona part a donacions privades, entre les quals es troba Ramon Llull. En el cas de l'edifici que ara ens ocupa, Goday projectà dos edificis simètrics, decorats amb bells esgrafiats, que tot i que es va projectar l'any 1918, no es va iniciar la seva construcció fins tres anys després, el 1921. El grup escolar Ramon Llull -on cabien més d'un miler d'infants- es va inaugurar el dia 29 de març de 1931, poc abans de la proclamació de la República. Bona part de la decoració és obra de Francesc Canyellas, que va dissenyar els esgrafiats exteriors i els treballs de terracota que coronen les cornises i omplen els timpans de les portes. També va realitzar el disseny de la pictografia i senyalització interior dels espais així com les fonts d'aigua localitzades a cadascú dels nivells dels pavellons. Alguns dels mobles, concretament les taules i tauletes auxiliars van ser realitzades per la casa Francisco Frau Hermanos, de Palma de Mallorca.
  2. Grup Escolar La Farigola

    Josep Goday i Casals

    Grup Escolar La Farigola

    El Grup Escolar La Farigola es troba ubicat a l'illa del districte de Gràcia delimitada pels carrers Sant Camil, Sant Eudald, Balears i Farigola. Es tracta d'un edifici escolar separat del carrer pel pati escolar. L'entrada és pel carrer Sant Camil mitjançant d'un porxo que dóna accés tant a l'edifici com al pati de l'escola. L'edifici consta de soterrani, planta baixa, primer pis i golfes. S'organitza com un conjunt de volums units i superposats, essent dos d'ells porxades obertes, i ocupa una superfície de 870,73 m², dels quals 329,65 corresponien a l'edifici, i 514, 08, a zona d'esbarjo; atès que l'escola estava pensada per a nenes i pàrvuls, l'espai de jocs prenia molta presència. A banda i banda del volum gairebé cúbic de la construcció, situà galeries porxades que donaven lloc a dues terrasses. La façana té una composició asimètrica d'obertures en eixos verticals. Les obertures al sud són de proporció quadrada i de grans dimensions, pròpies dels aularis escolars. Les obertures en les altres orientacions són més reduïdes i de proporcions verticals. Les façanes dels porxos oberts estan formades per arcades de mig punt suportades per pilars amb capitells classicistes. Per damunt de les arcades es presenten les baranes sòlides dels terrats. La teulada de l'edifici és plana formant també terrats. El perímetre del coronament es soluciona amb un ampit d'obra amb balustres i motllurat clàssic. La cornisa és de perfil clàssic amb dentell. Rematen l'ampit uns gerros que emfatitzen les cantonades. Artísticament cal ressaltar els esgrafiats que ocupen totes les façanes amb motius geomètrics que es subordinen a la composició de la façana creant una unitat formal amb les obertures i els arcs. Els elements visuals més destacats són els gerros ceràmics amb elements florals de proporció molt estilitzada. L'edifici es considera noucentista per l'estil de les decoracions i l'equilibri que aconsegueix entre ornament i composició de façanes amb pocs materials: destaquen els amplis i alts finestrals de les aules i tot el parament és revestit en estuc de dos colors; hi ha esgrafiats amb motius geomètrics, dissenyats per l'artista Francesc Canyellas. El conjunt pren certa influència de vil·la italiana i del barroc, en sintonia amb l'estètica del Noucentisme. El Grup Escolar es va edificar en uns terrenys propietat de l'Ajuntament de Barcelona, en els quals ja hi havia anteriorment una escola en estat precari que es va haver de clausurar. L'edificació del renovat centre es va desenvolupar en el marc de la planificació de l'Assessoria Tècnica de la Comissió de Cultura per resoldre el problema escolar que tenia la ciutat. Així doncs, el 1913 es va enderrocar l'antic edifici i cap al 1917, l'arquitecte Josep Goday va començar a projectar una nova escola per a nenes i parvulari. El nom inicial era "Escola Graduada de Nenes de Vallcarca" i posteriorment es va anomenar Grup Escolar la Farigola de Vallcarca, ja que a prop es trobava la riera la Farigola. El 1935 Goday va tancar una de les porxades per augmentar la capacitat de les aules.
  3. Grup Escolar Baixeras

    Josep Goday i Casals

    Grup Escolar Baixeras

    El Grup Escolar Baixeras es troba ubicat a l'illa del districte de Ciutat Vella delimitada pels carrers Salvador Aulet, Sots Tinent Navarro, la Via Laietana i la Plaça Emili Vilanova. Disposa de façana exterior que afronta a la Via Laietana, al carrer Salvador Aulet i al carrer Sots Tinent Navarro. L'accés principal és pel carrer Salvador Aulet. Aquest edifici d'ús escolar està situat com a final d'illa amb una parcel·la delimitada per una angle agut. El projecte situa l'escala principal en aquest angle per regularitzar la resta de les plantes i aprofitar-les millor per aules. Consta de soterrani, planta baixa i quatre plantes pis. La planta baixa es desdobla per absorbir el desnivell entre els dos carrers oposats, apareixen dos nivells de finestres en aquesta planta. La composició de les façanes presenta dues concepcions: més regularitat en els dos pisos superiors que en els inferiors. Així, a la part superior es tracen ritmes equidistants de finestres d'arc de mig punt i rectangulars sense decoracions, mentre que les plantes inferiors respecten la correspondència vertical d'obertures però es componen per àrees de finestres: grups de sis finestres agrupades en contrast amb grups de dues, d'estètica classicista. A la planta baixa, el parament de la façana és de revestiment continu que representa carreus disposats regularment. A la resta de plantes, el mateix revestiment dibuixa una retícula que genera uns rectangles ocupats per grans esgrafiats on apareixen àngels i elements vegetals i florals. Remata l'edifici una gran cornisa classicista amb permòdols de gust noucentista. La teulada és plana amb terrat que s'aprofita com a zona de joc. El perímetre del coronament es soluciona amb pedestals de motllurat clàssic combinat amb reixa metàl·lica. Aquests pedestals havien servit de base per uns gerros de terracota molt vistosos avui retirats. Artísticament cal destacar la sensibilitat demostrada en la decoració de les façanes, sobretot en el esgrafiats. La seva ornamentació recull elements formals de l'arquitectura tradicional catalana dels segles XVIII i XIX, com són les terracotes i els esgrafiats esmentats. Cal ressenyar una escultura en honor a Àngel Baixeras, benefactor de l'escola, realitzada en pedra per Francesc Canyelles i Balaguerí. El nom de l'escola ve de l'arquitecte i financer, Àngel Baixeras, que va donar diners per la construcció de l'escola. També es dóna la coincidència que va ser ell el que redactà el Projecte per obrir la Via Laietana, unint l'Eixample amb el port tal com Cerdà la va idear. En honor a aquesta generositat, la Mancomunitat de Catalunya afegí un grup escultòric a la cantonada de Via Laietana amb Salvador Aulet a l'alçada del primer pis. Les terracotes i els esgrafiats, van ser realitzats per Francesc Canyelles i Balaguerí, autor també de la part pictòrica interior. Aquesta construcció suposa un clar exemple d'arquitectura noucentista, amb inspiracions clàssiques i mediterrànies. Les edificacions per a escoles van esdevenir de gran importància història a causa de la gran atenció que les autoritats de la Mancomunitat van donar a l'educació. Va ser el primer Grup Escolar impulsat per la Mancomunitat de Catalunya per pal·liar el dèficit d’escolarització i l’analfabetisme. L’escola disposà de zona d’esbarjo en el terrat; aules amb llum directa; biblioteca, etc., responent a la renovació pedagògica, La seva importància política i estratègica també queda palesa en l'amplitud i presència urbana dels edificis, situats a llocs molt preeminents de la ciutat, i pels recursos emprats en l'arquitectura.
  4. Casal Català

    Josep Goday i Casals

    Casal Català

    Conjunt format per diverses edificacions d'una sola planta :cafè -saló, teatre, dependències i terrassa. Destaca el cos principal per la seva gran alçada; aquest cos té façana al carrer, amb un gran finestral tripartit, i al jardí, on s'obren grans finestrals d'arc de mig punt peraltat. La planta és rectangular, amb coberta a dues vessants que genera la forma de frontó. A la façana principal hi ha esgrafiats que representen angelots músics i, per sobre de l'òcul central, l'escut amb les quatre barres encerclat per llorers i garlandes. Els angles de l'edifici es coronen amb gerres de terracota. En canvi, la façana de l'edifici del teatre és més austera. El frontó queda més accentuat, i, a banda i banda, pilastres acanalades delimiten l'ample de façana. La presència de l'esgrafiat es troba en la zona central del frontó on figura l'any de la seva construcció. Aquí també es coronen els angles amb gerres de terracota. Destaca el gran sòcol de pedra que forma també la tanca del jardí i enllaça amb el de la casa nº 28. El projecte original no es va portar del tot a terme. El Casal Català va néixer per iniciativa de la Unió Regionalista Hostalenca, creada el 1918, que a través de Joan Vallès, Joan Subirats, Casimir Orriols i Enric Cucurella finançaren la seva construcció, que va ser encarregada a l'arquitecte Josep Goday l'any 1924. Al 1926 en el mes de juliol s'inaugura el casal. Els esgrafiats van ser executats per Ferdinandus Serra el 1933. Al 1960 es realitzem obre d'agençament i es canvia el nom pel de "Centre Cultural Recreatiu Casal Català". No va ser fins a l'any 1988 que aquesta entitat recuperà el seu nom original, que havia estat esborrat durant els anys de la repressió franquista.
  5. Grup Escolar Pere Vila

    Josep Goday i Casals

    Grup Escolar Pere Vila

    El conjunt d'edificis que formen l'antic Col·legi Pere Vila ocupen una part de l'illa de cases delimitada pels carrers del Passeig de Lluís Companys, avinguda de Vilanova, Roger de Flor i Almogàvers. Arquitectònicament s'organitza en tres edificis que constitueixen una planta en forma d'"U"; amb un cos central, més baix, que s'uneix a sengles volums laterals a través d'unes galeries porxades i marca l'eix de simetria. L'edifici més septentrional està destinat a un col·legi de primària (CEIP Pere Vila) en origen pavelló dels nens, mentre que el més meridional, destinat actualment a l'institut de secundària IES Pau Claris, acollia les nenes. L'edifici central es correspon amb la biblioteca, sala d'actes i altres espais comunitaris. Els tres edificis, emmarquen un gran espai central, en origen enjardinat, afrontat al passeig de Lluís Companys i envoltat per una tanca perimetral, on es disposa l'únic accés des de l'exterior. A l'entrada es troba l'escultura realitzada per Josep Dunyach en honor de Pere Vila. L'espai a tocar del passeig està ocupat avui dia per dues pistes poliesportives -construïdes en el decurs de la dècada de 1960- i un pas des de l'exterior fins el volum central. Els dos edificis destinats en origen a aules dels nens (zona septentrional) i de les nenes (meridional) tenen les mateixes característiques volumètriques, amb un alçat organitzat en planta, semisoterrani i quatre nivells, amb coberta de teules formant vessants compostes. Els dos són simètrics, amb un xamfrà a les cruïlles del carrer de Roger de Flor i una organització formal decorativa i distribució de les obertures de façanes idèntiques. Destaca la incorporació d'elements de terracota amb motius florals com medallons, faixes decoratives, els quatre gerros situats damunt el ràfec de la teulada i a cada costat del frontó i molt especialment, el tractament del portal d'accés als edificis. El portal principal s'articula amb dues pilastres com a brancals i una llinda amb motllures com si es tractés d'un arquitrau clàssic. Damunt l'arquitrau, al timpà, es disposa una decoració, a base de terracota representant un medalló amb la següent inscripció (molt malmesa): "GRUPO ESCOLAR PERE VILA CODINA" decorat amb branques de llorer. Als extrems de l'arquitrau es disposen dos gerros de terracota, decorats amb flors i fruïts. El revestiment del conjunt és força complex ja que s'adopten diverses solucions i textures que emfatitzen l'horitzontalitat de les façanes. Cadascun dels edificis presenta una divisió tripartida a l'estil clàssic: alts i amplis finestrals i un ritme vertical trencat pel frontó central que descansa en les volutes i recorda l'estil barroc. Al nivell de la planta semisoterrani es disposa un arrebossat senzill amb un acabat buixardat. En els paraments de la planta baixa, s'aplica un revestiment fet d'arrebossat que imita una disposició de carreus en aparell isòdom, amb juntes llises i imitant carreus buixardats. Als nivells corresponents a les plantes primera i segona, el revestiment és unitari fins la cornisa descrita anteriorment, la qual cosa emfatitza l'horitzontalitat de la façana. Tot el revestiment s'enriqueix amb esgrafiats, terracotes i estucs que proporcionen una gran riquesa d'efectes visuals. Són obra de Francesc Canyellas, col·laborador habitual en molts projectes de l'arquitecte i veritable artista noucentista. Defensava la creació d'una “escola bella” i considerava que l'educació estètica contribuïa a fomentar els valors cívics. La coberta, composta a quatre aiguavessos, permet organitzar el nivell sota coberta amb una alçada considerable. El resultat és la creació d'un ampli espai polivalent en l'interior. Un dels conceptes clau d'aquest conjunt d'escoles era la seva monumentalització que alhora també permetia seguir els corrents higienistes i dotar als edificis de nombrosos espais. Els pavellons consten de cinc nivells i la comunicació entre plantes es realitza mitjançant quatre caixes d'escala, la més oriental substituïda avui dia per un ascensor. Cada nivell s'organitza al voltant d'un distribuïdor central hipòstil que dóna accés a les aules i serveis que l'envolten en tot el seu perímetre. Aquest espais, avui dia molt reformats, encara permeten observar el testimoni dels nombrosos elements estructurals decorats com bigues i mènsules, així com les fonts amb aplics ceràmics localitzats a cadascun dels pisos. El sistema de forjats utilitza majoritàriament la bigueta de ferro i els revoltons d'obra llevat del darrer nivell on s'utilitza el sistema d'armadures de fusta pel sosteniment de la coberta. Encara es conserven algunes elements de mobiliari original com pupitres, pissarra i algú armari. Respecte la biblioteca i el teatre, el recinte que els acull se situa al centre del conjunt i unit als pavellons de nens i de nenes mitjançant uns porxos. Presenta dos nivells, la planta baixa està ocupada per la biblioteca i la planta pis pel teatre que disposa d'un amfiteatre. Cal destacar la porta d'accés a la biblioteca i la decoració pictòrica mural que la corona -realitzades per Canyelles. Aquesta decoració manté la iconografia original malgrat el repintat sofert l'any 1966. Un altre dels elements originals conservats és la barana de fusta amb els ressalts arrodonits per evitar el lliscament dels infants. El desnivell de l'amfiteatre és esgraonat, on es disposen bancs de fusta tot conformant la típica grada. En el mur perimetral més oriental s'organitza l'estructura de l'escenari (de fusta i amb accessos laterals) amb un emmarcament superior a base de dues parelles de pilastres acanalades damunt les quals descansa un arquitrau i un frontó. En el timpà del frontó hi ha representada, en relleu, una carassa teatral coronada amb fulles de llorer. La bicromia dels paraments permet crear uns plafons rectangulars verticals que contenen unes pintures representant diversos personatges de la comèdia i l'espectacle teatral. Els porxos van ser construïts per unir l'edifici de la biblioteca amb el de nens i nenes localitzats a sengles costats. Idèntics en quant a estructura i elements decoratius, estan construïts sobre un basament de pedra. Cinc columnes toscanes suporten un arquitrau simple motllurat, damunt el qual es disposa la barana de la coberta plana transitable, la qual se sosté per un sistema de voltes de mocador. A cada eix de les columnes se situen uns gerros de terracota. El grup escolar Pere Vila s'emmarca dins del conjunt de construccions escolars municipals que s'iniciaren durant el període de la Mancomunitat, però que esdevingueren també útils pels afanys de renovació cultural, i concretament educativa, de la II República. La seva construcció va ser possible gràcies a la donació econòmica de Pere Vila i Codina (Les Olugues, Lleida, 1860- Rosario de Santa Fe, Argentina, 1916) i portada a terme sota la direcció de l'arquitecte Josep Goday i Casals, arquitecte en cap de la Comissió de Cultura. El projecte de l'edifici va ser realitzat entre 1918 i 1919, i aprovat el 1920, tot i que les obres no es van iniciar fins a principis del 1922 perquè el solar on s'havia de construir estava ocupat per uns tallers i magatzems de les Comissions d'Eixample i Foment. Les obres de l'edifici s'aturaren, com en moltes altres escoles, l'any 1923, amb la Dictadura de Primo de Rivera i no es pogueren reprendre fins ben entrat l'any 1930. Es va inaugurar el 29 de març de 1931. Al 1966, es van realitzar diverses obres de millora als edificis a càrrec de Pedro Puigdevall Bosch, que van modificar elements del mobiliari interior i altres aspectes més decoratius, com les pintures murals. Només un any desprès, al 1967 es va inaugurar l'escola bressol i el poliesportiu exterior que substitueix els jardins principals. Al 1970 es van realitzar obres de millora i manteniment que afectaren a paviments, forjats i instal·lacions elèctriques a càrrec de tres empreses: Elèctrica Catalana, Francisco Closa Alegret i Arturo Lòpez. A l'any 1995 es va produir la divisió administrativa dels dos edificis i configuració de dos centres educatius diferents: L'edifici dels nens, es quedà en mans de l'Ajuntament de Barcelona i va ser destinat a educació infantil primària (CEIP Pere Vila), mentre que l'edifici de les nenes, s'adequà per a educació secundaria i batxillerat, sota titularitat de la Generalitat de Catalunya (IES Pau Claris). Les obres en l'edifici de nens s'executaren en dues fases, una primera el maig de 1996 i una segona fase el juny de 1997 a càrrec de J. A. Martínez Lapeña i Elias Torres Tur. Aquestes van implicar la modificació de la planta baixa i soterrani amb la creació de nous accessos, així com sobre els pòrtics d'accés als passadissos i escales de cada un dels pisos de l'edifici i suposaren la instal·lació d'un ascensor, mutilant part de les escales. Altres obres de millora generals van suposar el tncament de les escales d'accés als pisos superiors i el repintat de les parets. Pel que fa a l'edifici de nenes, l'IES Pau Claris, el novembre del 2000 es dugueren a terme obres similars, en aquest cas sota la direcció única de l'arquitecte J.A. Martínez Lapeña. Es canvià l'accés a la planta baixa i al soterrani, unificant desnivells (solució diferent a la de l'altra finca), i en canvi s'aplicà la mateixa solució que a l'edifici veí pel que fa als tancaments dels vestíbuls de cada un dels pisos, es feren obres de manteniment a totes les obertures, i es va dur a terme la rehabilitació de les façanes. També es va col·locar un ascensor a l'escala més oriental i es va limitar l'accés al passadís central així com el repintat general. L'any 2006-2007 es van fer obres de millora per tal d'instal·lar un nou menjador i una cuina al soterrani de l'edifici de les nenes i més recentment s'han restaurat les façanes i les cobertes per part de l'arquitecte Marc Cuixart i Goday, nét de Josep Goday. L'edifici central encara es troba en procés de rehabilitació (2012).

Arxiu (7)

  • Perspectiva exterior del Grup Escolar Milà i Fontanals

    Dibuix

    Perspectiva exterior del Grup Escolar Milà i Fontanals

    Fons Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de la façana frontal del Grup Escolar Ramon Llull.

    Dibuix

    Perspectiva de la façana frontal del Grup Escolar Ramon Llull.

  • Detall del l'escut, de la Casa Reial espanyola, al coronament de façana.

    Dibuix

    Detall del l'escut, de la Casa Reial espanyola, al coronament de façana.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior de l'Edifici de Foment del Treball Nacional.

    Dibuix

    Perspectiva de l'exterior de l'Edifici de Foment del Treball Nacional.

    © Fons Adolf Florensa i Ferrer / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de la biblioteca de l'Edifici de Foment del Treball Nacional.

    Dibuix

    Perspectiva de l'interior de la biblioteca de l'Edifici de Foment del Treball Nacional.

    © Fons Adolf Florensa i Ferrer / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'entrada de l'Edifici de Foment del Treball Nacional.

    Dibuix

    Perspectiva de l'entrada de l'Edifici de Foment del Treball Nacional.

    © Fons Adolf Florensa i Ferrer / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior del saló d'actes de l'Edifici de Foment del Treball Nacional.

    Dibuix

    Perspectiva de l'interior del saló d'actes de l'Edifici de Foment del Treball Nacional.

    © Fons Adolf Florensa i Ferrer / Arxiu Històric del COAC

Bibliografia (37)

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.