Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. VillodresCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Obres
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia
-
Escola d'Hostaleria
Joan Briz i Caro, Joan Lluís Fumadó i Alsina, Joan Antoni López Sánchez, Lluís Moya i Ferrer, Arcadi Pla i Masmiquel, Stefan Zwiers
Allotjament per a uns estudis nascuts el 1965, pioners a Catalunya i entre els primers d’Espanya. La dualitat escolar entre ensenyament teòric i aprenentatge pràctic fa de guia del projecte. Un cos homogeni en U organitza l’accés i les funcions, sistematitza l’activitat acadèmica seriable i es prolonga en un altre món, el de les cuines, amb un ordre lineal que s’expandeix cap al jardí amb els menjadors. Una actitud en planta, doncs, si bé menys literal en la seva aprehensió volumètrica. La incursió de Pla en sintaxis aaltianes, contraposades al seu logos ordenador, no evita l’aflorament d’un llenguatge propi i inalterat, amb poques concessions a un organicisme més gran. Destaca la riquesa espacial de les zones de transició i comunicació, com també la llum natural, complexa i controlada, i el domini compositiu dels diversos materials. -
Escola Politècnica 2 de la UdG
Joan Briz i Caro, Joan Lluís Fumadó i Alsina, Joan Antoni López Sánchez, Lluís Moya i Ferrer, Arcadi Pla i Masmiquel
La metodologia de Pla es vol imposar aquí a una topografia ascendent i en tàlveg, pretenent un ordre capaç d’integrar àrees d’esbarjo, de bosc i de riera i de bandejar l’aparcament a la perifèria. La malla ordenadora (90 x 90 m) delinea passos de vianants i es quartera per disposar-hi les facultats. Al rerefons, l’actitud neoclàssica, des de Charlottesville fins a Columbia, i —en la realitat— una execució gasiva. Només la Politècnica 2 ha seguit el projecte, alterat per densificacions o pel desinterès local envers la planificació. L’edifici es relaciona amb la Politècnica 1 a través d’una enorme escalinata que actua a tall de foyer a cel obert, presideix un espai lliure frontal i puja fins a un gran sòcol, base de la malla ordenadora (4,5 x 4,5 m) de la nova construcció. Un programa de tallers, laboratoris i aules ocupa els alvèols de l’estructura de formigó, amb uns cantells que atenen explícitament les llums que cal salvar i que s’exhibeixen en tots els espais significatius del complex. Una gran operació, en què la «imatge» global de l’arquitectura, la qüestió del caràcter, es defineix només com a emergència i seqüència visible d’un ordre sintàctic: un mosaic a manera d’implantació industrial.