Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Manuel Baldrich Tibau

Memòria

Arquitecte urbanista. Titulat el 1935. Treballà per a la Diputació Provincial de Barcelona (1944) i va ser director de l’ Oficina d’Urbanisme Provincial (1948). És autor de diversos plans Generals, especialment del PGO de Barcelona (1959). Entre les seves obres trobem les Llars Mundet (1957) a Horta, la piscina Sant Jordi de Barcelona (1966) o la Residència Col·legi Bell-lloc (1968), a la Roca del Vallès

Font: Arxiu Històric del COAC

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Llars Ana G. de Mundet

    Manuel Baldrich Tibau

    Llars Ana G. de Mundet

  2. Piscina Sant Jordi

    Manuel Baldrich Tibau

    Piscina Sant Jordi

    En su origen, la Escola Industrial había sido la Fábrica Batlló. Se cerró en 1889 por problemas sociales y se vendió en 1906. Inmediatamente pasó a convertirse en la Escola Industrial, que empezó a funcionar en 1910. Entre 1927 y 1934, se introdujeron una serie de reformas, sobre todo en el cuerpo central de acceso. Las ampliaciones de los años 60 son obra de Baldrich, que sin renunciar al estilo racionalista ni a los nuevos materiales supo combinar perfectamente los nuevos edificios con el conjunto existente. Las ampliaciones consisten en añadir cuerpos nuevos, aumentar el número de plantas y realizar conexiones. La piscina Sant Jordi forma parte del proyecto de reforma y ampliación de Baldrich, se encuentra dentro del recinto y tiene un doble acceso, desde la calle y desde el campus. Es la única pieza que se diferencia claramente del resto, en parte por las dimensiones y las características funcionales. Se construyó en los mismos terrenos de la Escuela Industrial donde ya existía una antigua piscina descubierta de 50 metros y se convirtió en la primera piscina de 50 metros cubierta de Catalunya. Interiormente el proyecto se organiza a partir de un pasillo central que separa la piscina de la pista polideportiva y permite el acceso a las gradas de ambos espacios.
  3. Polígon Montbau: Segona Unitat

    Manuel Baldrich Tibau, Antoni Bonet Castellana, Pedro López Iñigo, Josep Soteras i Mauri

    Polígon Montbau: Segona Unitat

    Quan el 1961 es va decidir construir el segon sector, el Patronat va encarregar als arquitectes Manuel Baldrich, Antoni Bonet, Pedro López Iñigo i Josep Soteras la redacció del corresponent projecte arquitectònic. Quines van haver de ser les raons per escollir aquest equip tan heterogeni, composat per dos arquitectes municipals, un arquitecte provincial i un arquitecte independent, acabat d'arribar de l'Argentina amb un evident prestigi professional? Aquest equip, tot i la presència dels arquitectes municipals, un d'ells coautor del primer Pla, va decidir que no podia limitar-se a projectar els edificis, sinó que calia refer totalment també l'estructura urbanística d'aquell sector. Es va fer, doncs, un Pla nou, que es va aprovar el 2 de juliol de a 1962. Amb aquest nou Pla sembla que es va aconseguir, exactament, el doble nombre d'habitatges de què s'havia previst en un principi en aquell sector.
  4. Blocs Q del Polígon Montbau

    Manuel Baldrich Tibau, Antoni Bonet Castellana, Pedro López Iñigo, Josep Soteras i Mauri

    Blocs Q del Polígon Montbau

    El disseny del bloc Q, juntament amb el P i R van permetre doblar la densitat de l’edificació de la segona etapa de la construcció de Montbau, separada de la primera pel Torrent Central (de Pomaret). Organitzativament és similar al braç curt de la L del bloc P, de planta quadrada i 17 m de costat. Igual que allà, l’escala es troba al mig i dona accés a 4 habitatges per replà. Però el fet de tenir 14 plantes d’alçada, en lloc de només 4, obliga per normativa a col·locar ascensors. Se’n posen 2 per bloc, servint a les plantes parells i imparells respectivament. L’altre fet diferencial és el gir de 45º respecte a l’ordenació de la resta d’edificis, per tal d’aconseguir una bona orientació i per evitar la frontalitat entre les torres, optimitzant les vistes i l’assolellament de tots els habitatges. És l’única construcció per la que es va aplanar el terreny, amb la qual cosa totes 4 façanes són de la mateixa alçada. L’estructura d’aquest edifici és mixta de formigó i obra. A l’època encara hi havia la tendència de construir amb el sistema de parets de càrrega els edificis de major alçada. En aquest cas concret s’introdueix el formigó armat a les parets exteriors i es manté el maó per a l’estructura interior.
  5. Blocs P del Polígon Montbau

    Manuel Baldrich Tibau, Antoni Bonet Castellana, Pedro López Iñigo, Josep Soteras i Mauri

    Blocs P del Polígon Montbau

    A la segona etapa de la planificació del polígon d’habitatge de Montbau es produeix un augment de la densitat de l’edificació. Serà la forma d’agrupar alguns edificis i l’increment d’alçada d’altres el que permetrà aconseguir-ho. L’espai públic resultant té una escala més domèstica, generant petites places al voltant de l’edificació. El bloc P és un dels tipus desenvolupats a tal fi. Una successió de blocs en L, decalats, genera un entramat singular, al voltant del qual es projecten 3 grups separats, formats per 3 torres cadascun i que tanquen el conjunt. Els habitatges del braç llarg de la L tenen l’escala ventilada i il·luminada per façana i l’accés des del carrer a cota de planta segona, cosa que obliga a una tipologia diferent a la planta primera. Aquí els habitatges només tenen una façana, mirant cap a la plaça. A les plantes 2, 3 i 4 hi ha 2 habitatges per replà i façana davant i darrera. A la part curta de la L, l‘escala queda al mig de la planta i dona accés a 4 habitatges per replà. Al conjunt del bloc, totes les peces, a excepció dels lavabos, son exteriors. I tant a les sales com als dormitoris principals es produeix un endarreriment del pla de façana que dona a un espai exterior, unes terrasses, davant d’elles i genera un element compositiu molt característic i diferencial de la resta de façanes que no miren a la plaça. El sistema constructiu de parets de maó de càrrega permet aquestes grans obertures, donat que són perpendiculars a les façanes Sud i Nord. Les façanes combinen l’obra vista amb peces ceràmiques vidriades de la Bisbal de colors entre el blau i el verd.
  6. Apartaments Vilafortuny

    Manuel Baldrich Tibau

    Los apartamentos se ubican en una parcela situada a escasos 50 metros de la playa de Vilafortuny. El conjunto se articula en forma de ‘L’, con los núcleos de comunicación, escaleras y corredores abiertos encarados al viento y a la orientación más desfavorable –norte–. Los apartamentos se ordenan según una sucesión de piezas repetidas que cuentan con la protección solar de los balcones y ventilación cruzada. El programa es muy sencillo, compuesto por cocina abierta al estar-comedor, un dormitorio y un baño. El conjunto consta de 38 apartamentos agrupados en dos lotes de planta baja y una planta piso. Uno de ellos, está formado por 22 unidades dispuestas en batería mientras que el otro consta de 16 unidades dispuestas en diagonal. Baldrich propone un ritmo visual derivado del desplazamiento de la unidad elemental para procurar vistas al mar, sin comprometer la privacidad entre las celdas. Baldrich fue director de la Oficina de urbanismo provincial de Barcelona –1948– y autor de diversos planes generales, entre los que cabe destacar el Plan General de Ordenación de la provincia de Barcelona –1959–. En la obra de Baldrich se manifiesta la influencia europea de las teorías urbanas de ciudad funcional. La abstracción de las fachadas y la composición volumétrica de los edificios lo vinculan al lenguaje depurado y preciso del neoplasticismo. Baldrich oculta el aspecto doméstico de las viviendas y muestra elementos de la modernidad: nuevos materiales, industrialización, seriación, tecnología.

Arxiu

  • Perspectiva de l'exterior del Polígon Montbau: Unitat Nord-Est.

    Dibuix

    Perspectiva de l'exterior del Polígon Montbau: Unitat Nord-Est.

    Arxiu Històric del COAC

Bibliografia