Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors of the COAC Digital Archive

credits

About us

Architects' Association of Catalonia:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Design & Development:

Nubilum Edittio

In Pictures

  • Manuel Baldrich Tibau

Memory

Arquitecte urbanista. Titulat el 1935. Treballà per a la Diputació Provincial de Barcelona (1944) i va ser director de l’ Oficina d’Urbanisme Provincial (1948). És autor de diversos plans Generals, especialment del PGO de Barcelona (1959). Entre les seves obres trobem les Llars Mundet (1957) a Horta, la piscina Sant Jordi de Barcelona (1966) o la Residència Col·legi Bell-lloc (1968), a la Roca del Vallès

Source: Arxiu Històric del COAC

Works

On the Map

Constellation

Cronology

  1. Llars Ana G. de Mundet

    Manuel Baldrich Tibau

    Llars Ana G. de Mundet

  2. Sant Jordi Swimming Pool

    Manuel Baldrich Tibau

    Sant Jordi Swimming Pool

    En su origen, la Escola Industrial había sido la Fábrica Batlló. Se cerró en 1889 por problemas sociales y se vendió en 1906. Inmediatamente pasó a convertirse en la Escola Industrial, que empezó a funcionar en 1910. Entre 1927 y 1934, se introdujeron una serie de reformas, sobre todo en el cuerpo central de acceso. Las ampliaciones de los años 60 son obra de Baldrich, que sin renunciar al estilo racionalista ni a los nuevos materiales supo combinar perfectamente los nuevos edificios con el conjunto existente. Las ampliaciones consisten en añadir cuerpos nuevos, aumentar el número de plantas y realizar conexiones. La piscina Sant Jordi forma parte del proyecto de reforma y ampliación de Baldrich, se encuentra dentro del recinto y tiene un doble acceso, desde la calle y desde el campus. Es la única pieza que se diferencia claramente del resto, en parte por las dimensiones y las características funcionales. Se construyó en los mismos terrenos de la Escuela Industrial donde ya existía una antigua piscina descubierta de 50 metros y se convirtió en la primera piscina de 50 metros cubierta de Catalunya. Interiormente el proyecto se organiza a partir de un pasillo central que separa la piscina de la pista polideportiva y permite el acceso a las gradas de ambos espacios.
  3. Montbau Estate: Second Unit

    Manuel Baldrich Tibau, Antoni Bonet Castellana, Pedro López Iñigo, Josep Soteras i Mauri

    Montbau Estate: Second Unit

    Quan el 1961 es va decidir construir el segon sector, el Patronat va encarregar als arquitectes Manuel Baldrich, Antoni Bonet, Pedro López Iñigo i Josep Soteras la redacció del corresponent projecte arquitectònic. Quines van haver de ser les raons per escollir aquest equip tan heterogeni, composat per dos arquitectes municipals, un arquitecte provincial i un arquitecte independent, acabat d'arribar de l'Argentina amb un evident prestigi professional? Aquest equip, tot i la presència dels arquitectes municipals, un d'ells coautor del primer Pla, va decidir que no podia limitar-se a projectar els edificis, sinó que calia refer totalment també l'estructura urbanística d'aquell sector. Es va fer, doncs, un Pla nou, que es va aprovar el 2 de juliol de a 1962. Amb aquest nou Pla sembla que es va aconseguir, exactament, el doble nombre d'habitatges de què s'havia previst en un principi en aquell sector.
  4. Block Q of Montbau Estate

    Manuel Baldrich Tibau, Antoni Bonet Castellana, Pedro López Iñigo, Josep Soteras i Mauri

    Block Q of Montbau Estate

    El disseny del bloc Q, juntament amb el P i R van permetre doblar la densitat de l’edificació de la segona etapa de la construcció de Montbau, separada de la primera pel Torrent Central (de Pomaret). Organitzativament és similar al braç curt de la L del bloc P, de planta quadrada i 17 m de costat. Igual que allà, l’escala es troba al mig i dona accés a 4 habitatges per replà. Però el fet de tenir 14 plantes d’alçada, en lloc de només 4, obliga per normativa a col·locar ascensors. Se’n posen 2 per bloc, servint a les plantes parells i imparells respectivament. L’altre fet diferencial és el gir de 45º respecte a l’ordenació de la resta d’edificis, per tal d’aconseguir una bona orientació i per evitar la frontalitat entre les torres, optimitzant les vistes i l’assolellament de tots els habitatges. És l’única construcció per la que es va aplanar el terreny, amb la qual cosa totes 4 façanes són de la mateixa alçada. L’estructura d’aquest edifici és mixta de formigó i obra. A l’època encara hi havia la tendència de construir amb el sistema de parets de càrrega els edificis de major alçada. En aquest cas concret s’introdueix el formigó armat a les parets exteriors i es manté el maó per a l’estructura interior.
  5. Block P of Montbau Estate

    Manuel Baldrich Tibau, Antoni Bonet Castellana, Pedro López Iñigo, Josep Soteras i Mauri

    Block P of Montbau Estate

    A la segona etapa de la planificació del polígon d’habitatge de Montbau es produeix un augment de la densitat de l’edificació. Serà la forma d’agrupar alguns edificis i l’increment d’alçada d’altres el que permetrà aconseguir-ho. L’espai públic resultant té una escala més domèstica, generant petites places al voltant de l’edificació. El bloc P és un dels tipus desenvolupats a tal fi. Una successió de blocs en L, decalats, genera un entramat singular, al voltant del qual es projecten 3 grups separats, formats per 3 torres cadascun i que tanquen el conjunt. Els habitatges del braç llarg de la L tenen l’escala ventilada i il·luminada per façana i l’accés des del carrer a cota de planta segona, cosa que obliga a una tipologia diferent a la planta primera. Aquí els habitatges només tenen una façana, mirant cap a la plaça. A les plantes 2, 3 i 4 hi ha 2 habitatges per replà i façana davant i darrera. A la part curta de la L, l‘escala queda al mig de la planta i dona accés a 4 habitatges per replà. Al conjunt del bloc, totes les peces, a excepció dels lavabos, son exteriors. I tant a les sales com als dormitoris principals es produeix un endarreriment del pla de façana que dona a un espai exterior, unes terrasses, davant d’elles i genera un element compositiu molt característic i diferencial de la resta de façanes que no miren a la plaça. El sistema constructiu de parets de maó de càrrega permet aquestes grans obertures, donat que són perpendiculars a les façanes Sud i Nord. Les façanes combinen l’obra vista amb peces ceràmiques vidriades de la Bisbal de colors entre el blau i el verd.
  6. Apartaments Vilafortuny

    Manuel Baldrich Tibau

    Los apartamentos se ubican en una parcela situada a escasos 50 metros de la playa de Vilafortuny. El conjunto se articula en forma de ‘L’, con los núcleos de comunicación, escaleras y corredores abiertos encarados al viento y a la orientación más desfavorable –norte–. Los apartamentos se ordenan según una sucesión de piezas repetidas que cuentan con la protección solar de los balcones y ventilación cruzada. El programa es muy sencillo, compuesto por cocina abierta al estar-comedor, un dormitorio y un baño. El conjunto consta de 38 apartamentos agrupados en dos lotes de planta baja y una planta piso. Uno de ellos, está formado por 22 unidades dispuestas en batería mientras que el otro consta de 16 unidades dispuestas en diagonal. Baldrich propone un ritmo visual derivado del desplazamiento de la unidad elemental para procurar vistas al mar, sin comprometer la privacidad entre las celdas. Baldrich fue director de la Oficina de urbanismo provincial de Barcelona –1948– y autor de diversos planes generales, entre los que cabe destacar el Plan General de Ordenación de la provincia de Barcelona –1959–. En la obra de Baldrich se manifiesta la influencia europea de las teorías urbanas de ciudad funcional. La abstracción de las fachadas y la composición volumétrica de los edificios lo vinculan al lenguaje depurado y preciso del neoplasticismo. Baldrich oculta el aspecto doméstico de las viviendas y muestra elementos de la modernidad: nuevos materiales, industrialización, seriación, tecnología.

Archive

  • Perspectiva de l'exterior del Polígon Montbau: Unitat Nord-Est.

    Drawing

    Perspectiva de l'exterior del Polígon Montbau: Unitat Nord-Est.

    Arxiu Històric del COAC

Bibliography