Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Manuel de Solà-Morales i Rubió

  • Manuel de Solà-Morales i Rubió

Memoria

Nascut a Vitòria el 8 de gener de 1939, fill del també arquitecte Manuel de Solà-Morales i Rosselló. Doctorat com a arquitecte per l'escola d'Arquitectura de Barcelona, va ser deixeble de Quaroni a Roma i de Sert a Harvard. Arquitecte y urbanista, dedicat especialment als problemes de disseny urbà. Llicenciat en Ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona i màster en City Planning per la Universitat de Harvard. Professor i catedràtic d'urbanisme de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, va ser director d'aquesta des de 1994 a 1998. Fundador i director des del 1968 del Laboratori d'Urbanisme de Barcelona. Va impartir cursos de disseny urbà a les universitats de Cambridge, Hàrvard, Nova York, Lisboa, Nàpols, Santiago de Xile, Delft, Venècia, Mèxic, Caracas i Porto Alegre. L'any 1979 fou membre fundador i primer president de la Societat Catalana d'Ordenació del Territori (SCOT), entitat vinculada a l'Institut d'Estudis Catalans. Ha estat editor de la col·lecció “Materiales de la ciudad” i “Ciencia Urbanística” de l’editorial Gustavo Gili, fundador i redactor d’”Arquitecturas Bis” i d'“UR-Urbanismo”, publicació del Laboratori d’urbanisme. Ha estat col·laborador a múltiples publicacions d’arquitectura nacionals e internacionals. Oficina professional en Barcelona influent en l'urbanisme de Barcelona, en els treballs relacionats amb els Jocs Olímpics de 1992, i especialment en les idees per la transformació del front marítim i la realizació del Moll de la Fusta (1981-84). Realització de projectes urbans en diferents ciutats (Berlín, Salzburg, Nàpols, Rotterdam, Amberes, Santo Domingo, Salónica, Almere, etc.). Dissenyador i productor de "URBATAS" (1994). Va morir el 27 de febrer de 2012 a Barcelona.

Fuente: Arxiu Històric del COAC

Obras

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. Viviendas Muntaner-Avenir

    Manuel de Solà-Morales i de Rosselló, Manuel de Solà-Morales i Rubió

    Viviendas Muntaner-Avenir

    La disposició dels habitatges adopta una solució que transcendeix les tipologies habituals llegades per la tradició. Tots els habitatges tenen façana al pati interior de l’illa de cases, que ofereix la millor assolellada per a les sales d’estar. Els dormitoris formen un cos separat, alineat amb els dos carrers, connectat al cos interior per uns llargs passadissos. Tots dos cossos queden separats per un pati obert que abasta tot l’edifici d’extrem a extrem. Els passadissos prenen una importància més gran en la distribució dels habitatges, ja que disposen de molta llum natural i atorguen un caràcter més obert a l’espai residual central.
  2. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    Viviendas Muntaner-Avenir

    Manuel de Solà-Morales i de Rosselló, Manuel de Solà-Morales i Rubió

  3. L'Illa Diagonal

    José Rafael Moneo Vallés, Manuel de Solà-Morales i Rubió

    L'Illa Diagonal

    L’edifici és el resultat d’una operació unitària sobre una illa de cases privilegiada, amb 300 metres de façana sobre l’avinguda Diagonal, una de les principals artèries de trànsit de la ciutat. La resposta morfològica de Moneo i Solà-Morales parteix d’una voluntat de respectar la tradicional illa de cases de l’Eixample, però també d’assumir el caràcter discontinu de l’edificació oberta, propi de la zona. L’edifici trenca l’escala de la seva dimensió per mitjà de la fragmentació dels volums i per l’estudi de les visuals en biaix, mentre que assegura la unitat a través del caràcter repetitiu de les obertures i dels revestiments de pedra de la façana. El conjunt adapta el seu perímetre als carrers perimetrals i renuncia a l’ortogonalitat. El resultat és una metàfora sobre la mateixa ciutat condensada en un sol edifici, la volumetria del qual és un reflex dels accidents que pateixen les edificacions a l’hora de juxtaposar-se dins una continuïtat urbana.
  4. Moll de la Fusta

    Manuel de Solà-Morales i Rubió

    Moll de la Fusta

  5. Premio FAD

    Galardonado / Premiado. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    L'Illa Diagonal

    José Rafael Moneo Vallés, Manuel de Solà-Morales i Rubió

  6. Proyecto de Ordenación Sector Torre-Sana

    Manuel de Solà-Morales i Rubió

  7. Premio FAD

    Seleccionado. Categoría: Ciudad y Paisaje

    Premio FAD

    Proyecto de Ordenación Sector Torre-Sana

    Manuel de Solà-Morales i Rubió

Bibliografía