Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Habitatges Muntaner-Avenir

  • Habitatges Muntaner-Avenir

  • Habitatges Muntaner-Avenir

  • Habitatges Muntaner-Avenir

Memòria

La disposició dels habitatges adopta una solució que transcendeix les tipologies habituals llegades per la tradició. Tots els habitatges tenen façana al pati interior de l’illa de cases, que ofereix la millor assolellada per a les sales d’estar. Els dormitoris formen un cos separat, alineat amb els dos carrers, connectat al cos interior per uns llargs passadissos. Tots dos cossos queden separats per un pati obert que abasta tot l’edifici d’extrem a extrem. Els passadissos prenen una importància més gran en la distribució dels habitatges, ja que disposen de molta llum natural i atorguen un caràcter més obert a l’espai residual central.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

La principal característica que destaca en este inmueble en el barrio de Sant Gervasi es el hecho de que las viviendas en la planta tipo estén divididas, a través de patios, en dos partes independientes dando lugar a una separación radical entre la zona de estar, con iluminación de sur, y la zona de dormitorios, con vistas a la calle. En cada vivienda, estas dos áreas están conectadas a través de pasadizos que adquieren la calidad de espacio intermedio. El proyecto en su conjunto se puede entender como una reinterpretación de la tipología tradicional de vivienda colectiva del Eixample de Barcelona, desarrollada a finales del siglo XIX y en constante evolución desde entonces. Algunas de las características palpables en el esquema de ordenación y en las propias viviendas del proyecto, como por ejemplo la profundidad, la disposición en abanico, la división día-noche o los patios de luces, son de hecho elementos muy presentes en la tradición constructiva del Ensanche. La elección de los materiales, tanto en la carpintería de madera en las ventanas como en los cerramientos de obra de fábrica de la fachada principal, refuerza la imagen tradicional del edificio, muy alejado de los cánones del movimiento moderno más estricto. Es evidente, además, la influencia de la arquitectura neo-liberty surgida en Milán en la década de 1950, muy presente por aquel entonces en la ciudad de Barcelona. Esta corriente artística, con exponentes como el arquitecto Vittorio Gregotti o el estudio BBPR, proponía una ruptura con los CIAM y apostaba por un revival del Art Nouveau y la arquitectura tradicional en Italia.

Autor: Alberto Sancho Montagut, Cristina Arribas

Font: DOCOMOMO Ibérico

Autors

Sobre el mapa