Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

En Imatges

  • Manuel Reventós i Rovira

  • Manuel Reventós i Rovira

Memòria

Enginyer de camins, canals i ports per la ETSECCP-UPC el 1982. Treballa fins 1990 a la DG de Carreteres de la Generalitat de Catalunya, reconstruint ponts caiguts en la riuada de 1982 i en la construcció dels ponts de Tortosa (Finalista Construmat 1989) i Benifallet sobre l’Ebre. El 1990 pren excedència i treballa a Taller d’Enginyeries (soci fundador), destaquen en aquest període: piscines olímpiques Bernat Picornell, poliesportiu Nova Icària, ponts del torrent Gornal, 18 ponts Rubí-Terrassa, C-17 Tona-Vic (amb 4 ponts), C-25 Sta. Coloma de F. amb 4 ponts i els Arcs de les Fosses (Premi Construmat 1997), submarins Ictíneu I i II. El 1995 funda Enginyeria Reventós on desenvolupa la seva activitat fins al moment. Des de 1995 fins ara destaquen les següents construccions: Ponts: Palomar (2), sobre l’Anoia i l’Espelt a Igualada, Mequinensa, 2 Boadella d’Emp., Sant Ermengol, 5 Ronda Oest Sabadell, 5 Parc Aeroespacial Viladecans, Gola Llobregat-Nelson Mandela, ferroviari Vila-seca, Cremades i Romànic Caldes de M., can Molas Manlleu, Alagón i Gelsa sobre l’Ebre. Passarel·les: Cappont, Vallparadís (Footbridges Awards 2005), Pont del Petroli, estacions d’ADIF a Lleida i Molins de Rei, camí de les aigües a Vallvidrera, la Farigola, c/ Llobatona Viladecans. Carreteres: Ronda Oest Sabadell, TV-3841 Vila-seca, Variant de Ferreries, C-260. Vilatenim. Ports: Ampliació de port Ginesta, dàrsena esportiva a St. Carles de la R., enginyeria de capçalera als ports Ginesta, Olímpic, d’Aro, Sant Carles, l’Hospitalet de l’Infant, Fòrum, Premià, Balís, Masnou i Marina Barcelona’92. Altres: Estació Martorell-Vila, C. Cultural L'Olivera Sant Boi de Ll. Medalla Ildefons Cerdà 2018 del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya.

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Plaça del Riu Sec i Passarel·la de la Farigola

    Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Montserrat Periel i Piquer, Manuel Reventós i Rovira

    Plaça del Riu Sec i Passarel·la de la Farigola

    Entre el riu Sec i les vies de tren, sobre un subsòl contaminat per amiant prèviament confinat i un entorn caracteritzat per diferents rasants topogràfiques, s’ubica l’àmbit on es desenvoluparà la nova zona esportiva i escolar pel barri de la Farigola. La plaça del Riu Sec i la passarel·la de la Farigola preveuen la millora de la connectivitat entre àrees i conformar-se com a vestíbul d’accés als futurs equipaments. La plaça es composa de tres franges pavimentades que es pleguen per accedir a cota d’ascensor, estructurant l’espai. Queden separades per àmbits intersticials, amb talussos de zones verdes, d’estar i jocs infantils, que resolen la diferència de rasants per apropar-nos al barri residencial. La passarel·la, una estructura de dues bigues calaix, resol específicament la trobada amb els extrems: a la plaça, una plataforma és alhora mirador i accés a l’ascensor i l’escala, i al barri, creua per sobre del carrer F.Puig i les vies per buscar la rasant de la carretera de Barcelona.
  2. Mostres d'Arquitectura (Vallès)

    Seleccionat

    Mostres d'Arquitectura (Vallès)

    Plaça del Riu Sec i Passarel·la de la Farigola

    Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Montserrat Periel i Piquer, Manuel Reventós i Rovira

Bibliografia