Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

Roldán+Berengué arqts és un despatx amb 30 anys d’experiència, format per un equip multidisciplinari amb experts en edificació, sostenibilitat i gestió d’obra.
A través dels nostres projectes, que van des de l’anàlisi de projectes i obres fins al planejament urbà i territorial, des de l’obra nova fins a la rehabilitació i el interiorisme, desitgem donar resposta a les necessitats dels nostres clients innovant en les solucions tècniques i constructives i desenvolupant projectes sostenibles i eficients al llarg del cicle de vida de l’edifici destacant el valor del disseny, del treball en equip internacional i de la gestió àgil.
Projectes actuals: BIBLIOTECA I CENTRE CULTURAL a Caldes de Malavella, INSTITUT DE MOLLET, la REFORMA DE L’ANTIC DIARI LAS NOTICIAS, a la Rambla de Barcelona per a centre comercial i oficines.
Projectes recents: rehabilitació de l’antic parc de bombers del Poble Sec per a CENTRE MUSEÍSTIC, rehabilitació de una nau del COMPLEX FABRA I COATS per a habitatges i seu de la Colla Jove dels Castellers de Barcelona.
Principals premis: Premi AIT 2014 en la categoria d'oficines, Premi Saint Gobain 2014 al Millor projecte d'arquitectura, tots dos pel Col·legi d'Economistes; Premi FAD d’arquitectura 2002, VI Premi Nacional Hispalyt 1999-2001, Premi Enric Miralles de la VII Bienal de Arquitectura española 2002 i finalistes al Premi Mies van de Rohe 2002 per les cases m&m de Bellaterra (Cerdanyola); Premi Ascer d’arquitectura Interior 2006 i finalistes al Premi Saloni d’arquitectura interior 2006 pel projecte Oficines/Eixample BCN.
Monografies TC Cuadernos #100 (2011) i Documentos de Arquitectura #64 (2008).

Obres (11)

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (16)

  1. Ampliació i Rehabilitació de l'Escola El Pi

    Roldán+Berengué Arquitectes, Mercè Berengué Iglesias, José Miguel Roldán i Andrade

    Ampliació i Rehabilitació de l'Escola El Pi

    A principis de 1993 vam rebre l'encàrrec de construir un centre d'educació preescolar i primària (3+6 unitats), adaptat als nous plans d'estudi, que suposava la reforma i ampliació de dos edificis. Tots dos estan situats, a diferent nivell, en una parcel·la entre el carrer del Pi, una de les principals del nucli antic de Sant Pere de Ribes, i el carrer Arquitecte Cerdà, pertanyent ja a l'eixample de recent formació. El centre de primària (mòdul A) ocupava ja l'edifici contigu al carrer Arquitecte Cerdà. Es conserva només l'estructura de les seves dues plante , de panells i pilars prefabricats, i es va ampliar cap a l'interior de la parcel·la amb un nou edifici de volum i disposició sensiblement similars col·locat entre dos patis interiors. La part principal del programa es disposa equilibradament entre els dos edificis: els departaments, sala polivalent-menjador i servei , a la planta baixa de l'ala existent i l'aulari auxiliar en la superior. L'aulari principal es col·loca a la planta baixa de l'ala nova , sota el gimnàs L'edifici es completa amb dos cossos perpendiculars als anteriors que contenen rampes, escales i elements singulars en volums que tanquen els patis, els ocupen en part i s'obren puntualment amb geometries pròpies. El primer d'aquests cossos, a manera de carrer interior, uneix directament els dos aularis i el gimnàs, i acull sota els seus pendents la sala de professors i l'aula complementària. L'altre, defineix la façana principal de l'escola cap al pati amb el seu porxo central revestit de ceràmica. Darrere, el vestíbul a doble alçada connecta visualment el pati central i el gran buit de l'interior de l'illa, i es perllonga amb la biblioteca . Les aules de pre-escolar (mòdul B) se situen en què va ser primera escola del poble. Entre ambdós edificis, a mitja alçada, se situa la pista poliesportiva, unida per rampes i per la coberta de la biblioteca al sistema interior de circulacions. Es crea així un circuit que permet recórrer tota l'escola i apropiarle l'espai dels patis i jardins veïns.
  2. Premi AJAC (Associació de Joves Arquitectes de Catalunya)

    Guardonat / Premiat. Categoria: Obra, Projecte i/o Altres Produccions Materials
    Ampliació i Rehabilitació de l'Escola El Pi

  3. Cases M&M

    Roldán+Berengué Arquitectes, Mercè Berengué Iglesias, José Miguel Roldán i Andrade

    Cases M&M

    El projecte ve suggerit per la naturalesa peculiar de l’encàrrec, dos habitatges amb programes diferents que comparteixen un mateix solar, boscós i en pendent. Totes dues cases segueixen unes mateixes pautes generals, independents de la particularitat de cada programa. S’emfatitza la cota zero, que determina clarament els usos de sota i els de sobre: a sota, els aparcaments, els tallers, els dipòsits d’aigua, amb accessos des dels extrems del solar. A sobre, cada programa desenvolupat amb independència en dos nivells. Com a element comú, la franja de bosc central, compartida per totes dues cases a través de dos porxos enfrontats. La casa M1 és per a una parella amb el seu fill petit. La casa M2 és per a un professor que passa llargues temporades fora de Barcelona i lloga una part de la casa a d’altres professors. Els materials i la disposició de les finestres evoquen deliberadament la iconografia arquetípica del món domèstic.
  4. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura
    Cases M&M

  5. Nova Seu de Barcelona Activa

    Roldán+Berengué Arquitectes, Mercè Berengué Iglesias, José Miguel Roldán i Andrade

    Nova Seu de Barcelona Activa

    La màquina hidrològica: Durant el segle XIX les fabriques tèxtils de Poblenou feien servir per al seu funcionament l’abundant aigua del subsòl. En desaparèixer aquest regulador industrial, el nivell freàtic ha augmentat considerablement i es troben afloracions d’aigua a menys de 7 m de fondària. La nova seu de Barcelona Activa transforma aquest problema en un factor de projecte: dos pous de 30 m de fondària extreuen un cabdal de 70.000 litres d’aigua a l’hora amb una temperatura constant de 18 graus -més alta que la de l’aire a l’hivern i més fresca a l’estiu-, alimenten una màquina hidrológica que subministra l’energia necessària per a la climatització, el rec i els serveis sanitaris. Aquest model energètic, inclosa la piscina de 100 m3 per a l’emmagatzematge de l’aigua extreta, es troba als nivells –2 i –3 de l’edifici. El complex inclou una mediateca, un auditori, la seu corporativa de Barcelona Activa, el viver d’empreses existent i una nova torre d’oficines. L’escenari on s’agrupa aquest complex programàtic és una plaça semioberta al carrer que nosaltres anomenem campus. Una proposta que revisa el concepte de recinte que es desprèn de les illes de cases Cerdà a les quals es diferencien els espais que pertanyen al carrer dels de l’interior de l’illa de cases. El ‘campus’ es separa del carrer per un pabelló-porta que funciona com una cortina, un llindar que permet organitzar l’accés a la plaça, la baixada a la mediateca o a l’aulari i l’entrada al Viver, segons horaris o sol·licituds de funcionament diferent. Existeixen en el projecte més seqüències de cortines: espais intermedis que dilaten el pas del carrer a la plaça, de la plaça a l’interior de l’edifici, dels ascensors als pisos, de l’interior de les oficines a l’exterior dels balcons de les façanes. Aquests espais de transició mesuren des d’un mil·límetre a dos metres. L’ordenació de tot el complex ha estat un delicat contracte entre programes i tipologies diferents que creen paradoxes de mida: pavellons d’entrada massa petits per ser edificis i massa grans per ser peces de mobiliari urbà; places petites per entendre’s com a places i molt grans si es llegeixen com habitacions exteriors; torres excessivament altes en proporció al solar junt a edificis considerablement llargs per a la seva alçada... Amb una sobreabundància d’allò que és horitzontal, durant la construcció, i encara avui, el complex sembla més una prestatgeria que un edifici. En aquesta prestatgeria es poden col·locar coses, i intercanviar-les de posició. El pavelló d’entrada té els seus propis graffitis-anunci; els terres estan preparats per poder connectar-se allà on es decideixi, tant dins de les oficines com a la plaça; els sostres, per moure les lluminàries; els vidres, per acceptar proteccions, ròtuls o transparències diverses. Sobrietat més flexibilitat: en termes de vestuari, el que anomenaríem fer edificis-fons d’armari, versàtil, amb una gran capacitat de ser combinable. Edificis no representatius, edificis ni d’ostentació ni de pre-figuració i sí adaptatius. Com els vells edificis de producció industrial: sense excessiva autoria, sense necessàriament estil, còmodes com magatzem, còmodes per a la transformació. Arquitectura preparada per allotjar usos i identitats canviants.
  6. Escola l'Agulla

    Roldán+Berengué Arquitectes, Mercè Berengué Iglesias, José Miguel Roldán i Andrade

    Escola l'Agulla

    LLOC El Catllar s’ha desenvolupat des d’abans de 1066 sota el castell del mateix nom en el marge dret del riu Gaia. La silueta de la vila queda definida, d’est a oest, per l’Església, el castell y el Turó de les Eres, aquest lleugerament més alt que el castell i separat del poble per una collada on s’acaba actualment el casc antic. PROJECTE L’escola ocupa una posició doblement singular: elevada per sobre del Catllar, i formant un dels seus límits, oberta al camp, al RURA.L’assentament de l’escola és una meseta nova que deixa intacte, a l’est, un marge ja existent on es col·loca el nivell inferior de l’edifici i que permet disposar al nord, l’espai buit del pati com si es tractés d’un balcó. Aquesta peça allotja l’espai de jocs, el claustre sobre el qual orbiten els diferents pavellons com a continuació d’aquesta antiga vil·la, i el lloc des d’on, potser, mirar el pas d’aquest nou riu que és el TGV. Aquesta economia, discreta en les transformacions de l’assentament, permet mantenir les oliveres del primer marge i els pins del segon i, al mateix temps, no ocupar el vesant septentrional, evitant així augmentar l’impacte visual de l’edifici en relació al castell. L’entrada a l’Escola es situa en la cota més alta del carrer de França, zona que presenta un front menys abrupte, amb una pronunciada rampa de pujada de manera que l’accés es realitza ascendint per una petita muntanya artificial de color groc, el color de les espigues als camps de blat. Els tres pavellons es disposen al voltant del gran buit a sud de la pista a la manera d’una era solar, de la mateixa manera com les construccions rurals de la zona ho fan al voltant del que s’anomenava L’Era del Comú. Una vegada traspassat l’umbral, l’accés a l’interior es realitza, en diagonal, per la cantonada del pati-claustre. Els volums de l’escola s’articulen en diferents alçades mitjançant l’estratificació horitzontal del material de la façana. La façana exterior és un mur gairebé sense obertures realitzat amb maóns de color palla i un cos superior de color blanc que es fon amb el color del cel. Quan és necessari il·luminar la planta baixa, es fa mitjançant patis. En l’interior de l’escola, l’àrea de joc està tancada per una façana en forma de pauta vertical de barres metàl·liques pintades en la mateixa carta de colors: grisos, blancs i grocs elèctrics semblants als dels passos de vianants. Aquesta façana-valla és un banc corregut per als nens i, al mateix temps, una partitura de colors per fer endevinalles. Quan plou, la pista de jocs acaba convertida, com si fos un enorme impluvium romà, en un mirall gegant on es reflecteixen els colors de la façana del pati i, al capvespre, les llums que provenen de l’interior de l’escola, dibuixant pintes d’ombra.
  7. Torre d'Habitatges Socials a la Plaça Europa

    Roldán+Berengué Arquitectes, Mercè Berengué Iglesias, José Miguel Roldán i Andrade

    Torre d'Habitatges Socials a la Plaça Europa

    Els edificis en alçària no es generen necessàriament per la superposició recognoscible d’unitats de plantes, d’habitatges o de finestres. Hem assajat l’agrupament de les obertures i l’especejament de la façana cada tres plantes, imaginant la torre com el resultat de 5 nivells en lloc de 15. Aquest canvi d’escala dibuixa la torre organitzativament com una peça lligada al perfil nou de la Gran Via (per la seva alçària total) i, al mateix temps, més propera també a la ciutat consolidada de l’entorn (per la seva percepció com un objecte de cinc parts). El gàlib màxim normatiu de l’edifici ens permet plantejar la façana en dos plans, com tribunes invertides cap a l’interior, la qual cosa evita l’aspecte indiferenciat i acumulatiu i fa aparèixer els habitatges reunits en petites comunitats.
  8. Rehabilitació i Reforma de l'Esglesia dels Trinitaris

    Roldán+Berengué Arquitectes, Mercè Berengué Iglesias, José Miguel Roldán i Andrade

    Rehabilitació i Reforma de l'Esglesia dels Trinitaris

    L’església dels Trinitaris de Vic, d’estil barroc data del 1741, ha arribat als nostres dies amb les senyals i ferides dels temps viscuts: des dels incendis de la guerra civil espanyola, deixant les voltes centrals negres del sutge acumulat, a les actuacions fetes durant la segona meitat del segle XX, on va arribar a allotjar un teatre amb tot el seu equipament tècnic, actualment obsolet.En un marc ple de preexistències històriques i socials importants per la vila ,els nous usos previstos, des de conferències, actes socials, exposicions o concerts per a fins 500 persones, demanen urgents operacions tant de sanejament i rehabilitació de les cobertes, passant per l’actualització dels sistemes elèctrics i de clima, com la recuperació dels valors espaials de l’interior de l’església i la seva adaptació com a dispositiu flexible i comformable. Tot ell acompanyat d’una austeritat pressupostària (724.000 euros) i una limitació temporal important (4 mesos).Tornar a un estat pròxim a l’original; alliberant l’espai de tot el soroll escenogràfic (envans provisionals, estructures afegides, lones, llums, etc) i una cop despullat,treballar exclusivament amb el metall i la llum.Tots els elements nous necessaris o impossibles de recuperar (mobiliari, escenari,portes d’ accés terres,etc), s’ han construït amb acers sense decapar (acceptant la calamina que resta del procés industrial com element de variació de color) i xapes perforades i bicromades tots ells disposades d’una manera respectuosa i sòbria,però clarament agrupades com una capa nova de canvis afegida a les altres acumulades en el recinte.La llum de diferents qualitats i intensitats, agrupades en bandes inferiors, superiors, directes i indirectes, fons i entrada , ens ha permès construir amb un sol espai “deu esglésies dels Trinitaris diferents”. Mencionem a manera de guió les següents actuacions: - Introducció d’un seguit de gàrgoles blanques al llarg de la cornisa, encabint-hi mecanismes de vent il·lació, il·luminació i preinstal·lació de so,al mateix temps fent més esvelta la proporció de l’espai interior quedant aprimada en alçada i perllongada amb el reflex del terra. - Pintat de cornisa fins al sostre de blanc i la resta d’un verd neutre deixant petites reserves del temps (restes de pintures bordeus, negre de cendra en les parets, línees blanques que recordin algun trasdós) així com les pintures religioses de l’àpside i les naus laterals. - Col·locació d’un paviment de xapes de ferro de 1x3m i junta de 1.5 mm al llarg de tota la superfície, transformant-se en banc , amagant el sistema de calefacció, quan arriben als murs laterals. Les peces del terra estan envernissades amb pintura bicomponent i altament reflectant. El tractament dels bancs és setinat. - La instal·lació d’un retaule de més de7m d’alçada a l’àpside, construint una visual final des de l’entrada, folrat de xapa daurada, plegada i perforada recordant els tubs de l’antic orgue, actualment instal·lat a Santa Maria del Mar. En fases successives s’afegirà un doble sistema de cortinatge actualment preinstal·lat. - La transparència de la nova porta del cancell d’entrada, permetent perllongar la perspectiva de la nau fins al carrer de Sant Pere donant una segona font de llum natural i obrint el cor a la ciutat, com els seus nous usos reclamen. .
  9. Centre Sociocultural 'El Pinar'

    Roldán+Berengué Arquitectes, Mercè Berengué Iglesias, José Miguel Roldán i Andrade

    Centre Sociocultural 'El Pinar'

    El centre social- cultural El Pinar de Rubí s’assenta sobre un solar allargat de 60 metres de longitud orientat est-oest que té una forta pendent transversal del 52%. La façana interior propera al nus de la carretera C-1413- a està situada a la cota +181. La façana oposada sobre un altiplà a cota + 189 és el final d’una zona boscosa que forma part del Catàleg del Patrimoni Arqueològic i Natural de Rubí. L’edifici està en un 75% semi enterrat contra un mur de contenció que suporta el vessant de la muntanya. El projecte, que ocupa tota la parcel·la disponible, té en planta i en secció forma de papallona. A l’ala esquerra, que té dues plantes, hi ha un auditori i sobre aquest una guarderia per als nens del barri. A l’ala dreta de tres plantes s’hi troben, un petit gimnàs, una planta d’aulari per adults, la zona d’exposicions i el local social. L’edifici mostra davant de la carretera una imatge de sòlid petri construït a base de morters amb pedres projectades de diferents tons grisos, xapes metàl·liques perforades i grecades de color cendra. Per altra banda la façana que dona al bosc, d’una sola planta d’alçada, és un cos transparent i permeable. Els pilars que suporten la coberta, en l’espai d’alçada generosa del centre social, estan pintats tot simulant els arbres de l’exterior. Visualment, entre les dues ales de l’edifici, en colors blancs i amb l’ajuda d’un petit mur de cortina de tres plantes, es troba el punt de permeabilitat entre les cotes inferior i superior del terreny i que és l’enllaç interior entre la porta de baix i la de dalt. Aquest centre buit està ocupat per un doble espai per a les escales i els ascensors, funciona com una connexió entre els blocs dret i esquerre i reprodueix en imatge i funcionament el petit pas, com un penya-segat que existia al lloc en l’estat previ a la construcció del centre.
  10. Seu del Col·legi d'Economistes de Catalunya

    Roldán+Berengué Arquitectes, Mercè Berengué Iglesias, José Miguel Roldán i Andrade

    Seu del Col·legi d'Economistes de Catalunya

    PLAÇA VERTICAL_La façana del Col·legi d’Economistes de Catalunya és una plaça vertical. La plaça vertical és el lloc per socialitzar, per mirar i per ser vistos. La Nova Seu té la vocació d’esdevenir ciutat. COMUNICABILITAT_Els espais de foyer, espera i circulació estan col·locats al llarg de les façanes longitudinals, mirant a la plaça. Moviment, espera dels usuaris i transformacions de l’espai interior són la façana real de la peça urbana. Amb aquest operació, i afegint la transparència de la façana de vidre, augmentem la visibilitat de la institució, establint un diàleg amb la plaça i la ciutat. COR SOCIAL_El programa de 3.000 m2 en 6 plantes i 2 soterranis. El programa, està organitzat en habitacions. Aquestes habitacions o caixes, les definim amb 3 materials: vidre, alumini i fusta. La fusta s’utilitza en les habitacions amb llum natural i per a potenciar el seu ús social. És el cas dels passadissos de façana d’accés a les aules i les escales que són el COR SOCIAL de l’edifici.
  11. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Guardonat / Premiat. Categoria: Edificis amb Ús No Residencial. Inclou Edificis de Nova Planta de Promoció Privada
    Seu del Col·legi d'Economistes de Catalunya

  12. EU Mies Award

    Nominat
    Espai Bombers: Parc de la Prevenció

  13. Premis Bonaplata

    Guardonat / Premiat. Categoria: Béns Immobles
    Habitatge Social Fabra i Coats

Bibliografia (19)

Autors

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.