Edifici entre mitgeres, de planta baixa i un pis. La coberta és de teula àrab, a dues aigües. La façana presenta una composició simètrica. L'element més remarcable és el balcó corregut, de reixa i proteccions de ferro forjat. S'hi obren cinc portes que presenten arcs ogivals simulats. El conjunt respon a les característiques formals de l'historicisme, inspirat en aquest cas en l'estil gòtic. Cal Figarot data de l'any 1888 i va ser projectada per l'arquitecte August Font i Carreras. En els anys vuitanta es troba molt malmés el seu interior. Hi assagen els castellers de Vilafranca.

L'edifici es troba situat a l'eixample del segle XIX. La façana principal dóna a la Rambla de Nostra Senyora. És una construcció entre mitgeres i fa cantonada a un passatge cobert per on s'hi accedeix. Consta de planta baixa i un pis, amb coberta de teula àrab a dues vessants que donen a les façanes laterals. Presenta un llenguatge eclèctic amb reminiscències de les construccions agrícoles de fusta i aplacats de ceràmica. El Centre Agrícola era la societat dels propietaris rurals. Les seves converses agrícoles van ser iniciades el 1900. També hi havia manifestacions artístiques i balls de societat. Durant la Guerra Civil va ser seu del Comité Revolucionari. Posteriorment es va construir un local de cinema en el seu interior.

Església d'una sola nau coberta per volta de cinc trams de creueria i cinc capelles laterals per banda entre amples contraforts. L'absis és poligonal i presenta set panys amb contraforts interiors i campanar octogonal al darrera. La cripta es cobreix amb volta de creueria, les nerviacions de la qual estan sostingudes per dues claus de volta. L'accés al temple es fa per dues portes. L'antiga entrada principal, situada al carrer de Santa Maria, és d'arc de punt rodó i conserva restes de pintura que representen la Crucifixió. La segona porta correspon a la façana actual, d'estil neogòtic, que s'obre a la Plaça de Jaume I. Presenta una gran porta d'arc apuntat i al timpà hi ha un grup escultòric que representa la Coronació de la Verge. Per damunt de la rosassa el coronament és a doble vessant amb arcs cecs i petites torres laterals. Crucifix de l'altar major (s. XVIII): Crucifix d'ivori policrom que presenta el cos de Crist arquejat cap a l'esquerra, potser degut a la forma de la peça d'ivori, i de forma arrodonida, amb les cames juntes i els peus creuats. El cap, amb els cabells llargs, està decantat cap a l'esquerra i endarrere i resta molt per sota dels braços aixecats. Estil amanerat. La creu és moderna, de plata. Orgue (1942): Composició arquitectònica de fusta, ordenada en tres pisos mitjançant arcs de mig punt i rebaixats i motllures entre ells. Frontó triangular i petits pinacles al coronament. Mènsules i estípits a la part inferior, en forma de balcó amb façana de polígons motllurats. Aquesta estructura està reomplerta amb tubs metàl·lics on sovint s'hi afegeixen ornaments de fusta calada de temàtica vegetal. Enterrament de la cripta (1916): Grup escultòric de marbre blanc realitzat per Josep Llimona i Bruguera, format per Crist mort, jacent sobre un llit i tapat per Sant Josep d'Arimatea amb un llençol, amb Nicodemus al darrera. Als peu hi ha Maria Magdalena, a la capçalera la Verge Maria amb Sant Joan i en primer terme Maria Salomé. Obra figurativa realista estilitzada, pròpia de l'estètica modernista. Va ser costejada pel bisbe Torras i Bages, tal com ho indica una inscripció. Claus de volta de la cripta (s. XVI): Dos claus de volta de contorn rodó. Una presenta el tema de la Resurrecció, amb el Crist triomfant, sobre la tomba, amb una creu a una mà i l'altra alçada, un drap que li cobreix parcialment el cos, subjectat amb una sivella i una orla cruciforme al cap. Dos soldats, vestits amb armadura, un a cada banda, estan en actitud de caure enrere. L'altra presenta el tema de la Pietat, on la Verge, amb túnica i les cames excessivament llargues, porta el Crist a la falda i té una cama sobre l'altra i el braç caigut cap a l'esquena. Altar de Sant Fèlix a la cripta (s. XX): Altar de marbre blanc format per la figura de Sant Fèlix vestit de sacerdot, amb les mans plegades sobre el pit, disposat sobre un pedestal amb relleus en forma de palma del martiri, una destral i una corona de roses i ornamentat amb garlandes de roses i fulles de llorer. Als peus hi ha les figures de dos àngels vestits amb túniques que es recolzen al pedestal en actitud de plorar i les ales desplegades al voltant. Esmalt del Sant Sopar de l'altar major (s. XX): Esmalt sobre metall policrom, amb l'escena religiosa que representa el Sant Sopar. Totes les figures ocupen completament l'espai i estan disposades simètricament entorn d'una central, el Crist. Totes les figures porten túnica i estan dretes menys les dues més properes a la central, que estan agenollades enfront la taula, sobre la qual hi ha disposat el pa i el vi. Figurativisme realista esquematitzat. Pintures de la porta de Santa Maria (s. XIV): Restes de pintures policromes disposades al centre de l'arquivolta exterior i la paret lateral superior de la porta de Santa Maria. Esta representada la Crucifixió, amb la figura de la Verge i el sol a la dreta i Sant Joan i la lluna a l'esquerra i personatges amb orla sota arcades. Figures estilitzades i sinuoses pròpies del gòtic. Van ser trobades l'any 1973 i estan en greu perill de degradació irreversible. Reixes de les capelles laterals: Les reixes interiors tenen les portes formades per barrots que s'uneixen al capdamunt, creant arcs simples, dobles o triples, conopials o rebaixats, a vegades superposats i alguns polilobulats. Les reixes acaben formant uns arcs apuntats entre els barrots i una cornisa de fullatges gòtics de fulles d'acant estilitzades, rosetes i trèvols esquematitzats per sobre de la qual s'aixeca un coronament de punxes que alternen els temes següents: atzavara de punxes i flors, magrana de punxes i flors i espiral de punxes. Retaule de Sant Ramon de Penyafort (s. XX): Retaule realitzat per Rafael Solanic i Balius, format per una escultura exempta central de Sant Ramon de Penyafort envoltada de panells de bronze repujat amb escenes de la vida del Sant i emmarcats per muntants i llindes de fusta i marbre sense motllurar. L'estàtua és de fusta policromada i representa el Sant vestit de frare amb les mans sobre el pit portant un llibre. Del cinturó li penja una clau i als peus hi té una tiara. Als repujats hi ha una principal valoració del volum i de l'espai mitjançant la introducció d'elements arquitectònics. Estàtua de Santa Llúcia: Escultura de fusta policromada. Figura femenina jovenívola dreta, vestida amb túnica i mantell, amb el cap i el cos lleugerament arquejats cap a costats contraris i amb una cama que suporta el pes i l'altra un xic avançada i recolzada. Porta orla i trenes i a una mà la palma del martiri i a l'altra un plat amb els ulls. Reixes exteriors (s. XX): Durant les reformes de la façana principal realitzades entre 1903 i 1905 s'enderrocà la llotja renaixentista i es substituí per una portalada neogòtica que aprofitava el basament original medieval. Les reixes exteriors de ferro forjat les trobem a banda i banda de la portalada principal que s'obre a la Plaça de Jaume I, i també flanquejant el portal de Santa Anna, al carrer de Santa Maria. El treball de forja de les reixes de la portalada principal combinen els barrots de secció cilíndrica circular llisa i en espiral rematats amb motius florals recargolats. Destaquen els dos dracs que flanquejant l'entrada. Les reixes del portal de Santa Anna són de mides inferiors i alternen també els barrots llisos i en espiral rematats per fulles i acants forjats. Pintures de la Capella del Santíssim (s. XX). Els frescos de la Capella del Santíssim foren realitzats pel pintor vilafranquí Lluís Maria Güell entre 1941 i 1944. Aquestes pintures decoren els murs laterals, a banda i banda de l'altar major on hi ha el grup escultòric del calvari obra d'Enric Monjo, i la cúpula de la capella. Els frescos dels murs representen sis episodis de vides de sants i estan separats per pilars adossats. Les pintures de la cúpula es troben emmarcades en orles i representen el tema de la Glòria celestial. Vitralls de l'absis (s.XX): El conjunt de set vidrieres de l'absis foren sufragades per Ramon Pujol Güell i s'instal·laren a partir de l'any 1959. El vitrall central de l'absis representa diferents episodis de la vida de la Verge i va ser dissenyat per Pau boada i Josep Brugal. Als sis vitralls restants, tres a banda i banda de l'absis, hi ha representats, al costat nord, la creació del món, l'expulsió del paradís i la genealogia de Crist. Al costat sud hi ha representats: l'anunciació, l'apocalipsi i la coronació de la Verge. Aquests tres darrers vitralls van ser dissenyats per Pau Macià. La Basílica de Santa Maria forma part del conjunt històric i monumental més important de Vilafranca. Documentada el 1188 en el regnat d'Alfons I. Fou reconstruïda en el segle XIII, havent experimentat remodelacions diverses a partir d'ençà. L'edifici actual és del segle XV (consagració del 1489) i la cripta del segle XVI (1561). Entre els segles XVIII i XIX van tenir lloc obres importants, com la reforma de la volta, ensorrada el 1735, la del campanar (1775, 1860, 1919) i la construcció de la Capella Santíssim, el 1809. A inicis del segle XX, la façana principal renaixentista va ser substituïda per la neogòtica. La reforma es dugué a terme entre 1903 i 1905 segons projecte d'August Font i sota la direcció de Santiago Güell. El 1934 s'incendià i, de manera immediata, s'emprengué la reconstrucció sota la direcció de Jeroni Martorell. El 1935 la Generalitat la declarà Monument Historicoartístic.