Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2025 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2025 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2025 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2025 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Memòria

August Font i Carreras va néixer el 2 de juny de 1845 al Portal de l'Àngel, 15 de Barcelona. Quan cursava el batxillerat va ser company d'Elies Rogent, més gran que ell, i que segurament el va influenciar personalment alhora de dirigir-lo en els seus estudis d'arquitectura. Va començar els estudis a l'antiga "Llotja" (Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi) de Barcelona. Posteriorment realitzà la carrera d'arquitectura a Madrid i obtingué el títol d'arquitecte el 21 de desembre de 1869. Va ser professor de diverses assignatures a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i president el 1906 de l'antiga Associació d'Arquitectes de Catalunya. Va tenir encàrrecs molt importants com l'acabament de la façana i cimbori de la Catedral de Barcelona, la plaça de braus Les Arenes, el Palau de Belles Arts per a l'Exposició Universal de 1888 o el seminari pontifici de Tarragona, entre d'altres, tot dintre d'un estil eclèctic. Va morir el 6 de març de l'any 1924.

Font: Arxiu Històric del COAC

Obres (17)

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (22)

  1. Església dels Sants Just i Pastor. Restauració de la Façana Principal

    August Font Carreras

    Església dels Sants Just i Pastor. Restauració de la Façana Principal

    La façana d’aquesta església gòtica era, a finals del segle xix, molt diferent de com la veiem ara. Constava d’una façana llisa amb sis finestres, semblant a una casa ordinària, on hi havia l’Arxiu i altres dependències, i una entrada renaixentista en un cos avançat amb tres portes, coronada amb uns elements decoratius esfèrics. Es va veure la necessitat de dotar-la d’una altra façana, que fos a la vegada més adient amb l’estil gòtic primigeni de la parròquia. August Font i Carreras era l’arquitecte d’aquesta església durant aquest temps i va dirigir totes aquestes reformes. Va ser una obra important, ja que va dotar l’església d’una imatge nova per complet i la seva primera obra de caire religiós. El 23 de juny de 1879 van començar les obres del conjunt, que es van enllestir l’any 1881. A l’Arxiu de l’església es conserva el disseny de Font per a la façana. Estilísticament, segueix la tipologia de façana del gòtic català o meridional, amb poca ornamentació i la senzillesa com a característica principal. Amb el gran finestral amb arc apuntat emfatitzant la vertical i a la part baixa, una portada també amb arc apuntat, com les dues finestres que la flanquegen, amb timpà decorat amb la Mare de Déu amb el nen i els dos sants de l’advocació de la parròquia agenollats als seus peus. Les arquivoltes, senzilles, sense decoració, deixen pas a un gablet acabat amb un floró. Un error comú en algunes publicacions, és esmentar Josep Oriol Mestres com a autor de la façana d’aquesta església i no August Font. Podria ser pel fet que tots dos van treballar junts en la façana de la catedral, però Mestres mai no va tenir res a veure amb aquest projecte, si bé havia treballat a Sant Just en alguna reforma d’altar anterior.
  2. Institut Frenopàtic de Les Corts

    August Font Carreras

    Institut Frenopàtic de Les Corts

    Inicialment era el sanatori dels Doctors Dolsa i Llorach. El Doctor Pau Llorach era el propietari dels terrenys. Malgrat es desconeix el projecte i la data de la seva construcció, el 1863 el sanatori ja funcionava, i a l'any 1867 consta com a limítrof de les terres de Vicenç Cuyás i Barberá, qui en fa esment en redactar en aquest any el seu testament. La construcció es basava en els principis preconitzats per Samuel Tuke a Anglaterra el segle XVIII: integració de la naturalesa aprofitant sobretot els boscs, i enjardinaments amb elements constructius, com ara estanys o cascades. De la construcció original del Frenopàtic de les Corts realitzat a principis de la dècada dels seixanta del segle XIX s'ha conservat la façana principal. Aquesta presenta una composició axial, arrelada en el neoclassicisme, a partir de la capella central, que separa les zones de homes i dones. Aquestes conserven en un frontó situat al damunt dels seus accessos els rètols “departamento de caballeros” i el “departamento de señoras”. En alçat s'ha conservat la seva volumetria original, amb dos plantes, la segona on les obertures presenten balconades amb balustrada. La teulada es presenta a doble vessant. També s'ha conservat un casalot residencial de volum compacte, dos plantes d'alçada i coberta de pavelló situat a la cantonada del carrer Mejía Lequerica i la gran via de Carles III, a la zona de jardí tancat per una reixa de ferro.
  3. Casa Via Raventós

    August Font Carreras

    Edifici entre mitgeres, de planta baixa i un pis. La coberta és de teula àrab, a dues aigües. La façana presenta una composició simètrica. L'element més remarcable és el balcó corregut, de reixa i proteccions de ferro forjat. S'hi obren cinc portes que presenten arcs ogivals simulats. El conjunt respon a les característiques formals de l'historicisme, inspirat en aquest cas en l'estil gòtic. Cal Figarot data de l'any 1888 i va ser projectada per l'arquitecte August Font i Carreras. En els anys vuitanta es troba molt malmés el seu interior. Hi assagen els castellers de Vilafranca.
  4. Centre Agrícola de Vilafranca del penedès

    August Font Carreras

    Centre Agrícola de Vilafranca del penedès

    L'edifici es troba situat a l'eixample del segle XIX. La façana principal dóna a la Rambla de Nostra Senyora. És una construcció entre mitgeres i fa cantonada a un passatge cobert per on s'hi accedeix. Consta de planta baixa i un pis, amb coberta de teula àrab a dues vessants que donen a les façanes laterals. Presenta un llenguatge eclèctic amb reminiscències de les construccions agrícoles de fusta i aplacats de ceràmica. El Centre Agrícola era la societat dels propietaris rurals. Les seves converses agrícoles van ser iniciades el 1900. També hi havia manifestacions artístiques i balls de societat. Durant la Guerra Civil va ser seu del Comité Revolucionari. Posteriorment es va construir un local de cinema en el seu interior.
  5. Gran Hotel de Inglaterra

    August Font Carreras

  6. Torre Gallart

    August Font Carreras

    Torre Gallart

    Josep Gallart i Forgas va néixer a la Bisbal el 1838. Va fer fortuna a Puerto Rico on es va dedicar a les indústries del sucre i del vapor. Quan va tornar a Barcelona va encarregar a August Font una casa a la Rambla Catalunya i una residencia d’estiu prop de Barcelona. Va comprar una masia anomenada Can Duran a Horta, que fou enderrocada per construir el nou edifici. El Castell de Chambord, a la vall del Loira, podria haver estat una inspiració per Font a l’hora de projectar la casa, atès que la planta i la decoració d’ambdós edificis és molt semblant, resultant a Les Heures un palau afrancesat molt elegant i senyorial: planta rectangular amb quatre torres rodones coronades amb elements cònics, revestits de majòlica blava als angles i façanes de maó vermell. Tot sobre una terrassa que dona al jardí des d’una balustrada. El jardí es disposa en tres nivells aprofitant el desnivell de la muntanya. Presidia la façana una terracota de Josep Campeny i Santamaria, amb una al·legoria de les Heures: una dona amb un nen als braços, com la caritat, envoltada per la planta enfiladissa. El semisoterrani contenia els serveis d’aigua i gas, calderes de calefacció i dipòsits de carbó. La planta baixa contenia el vestíbul, el menjador, la sala de billar, la sala de ball (decorada pel moblista Francesc Vidal) i el despatx del propietari. Pel que fa al primer pis, tenia els dormitoris amb vistes al jardí. Al segon pis es trobaven els dormitoris per a convidats, per al servei i el laboratori. La capella era unida a l’edifici principal per un pont al primer pis.
  7. Plaça de Toros de Les Arenes

    August Font Carreras

    Plaça de Toros de Les Arenes

    August Font i Carreras va signar els plànols del projecte de la plaça el 30 de setembre de 1899. Se li va posar el nom de “Las Arenas” fent referència a l’arena dels amfiteatres romans, que era el lloc un lluitaven els gladiadors i tenien lloc els espectacles. Es va pagar per subscripció popular d’alguns aficionats, que veien com la plaça antiga, a la Barceloneta, tenia moltes deficiències. En destaca la planta perfectament circular, lleugerament elevada respecte a la plaça d’Espanya. Queda situada entre els carrers Gran Via de les Corts Catalanes, Tarragona, Diputació i Llançà. Ocupa, per tant, una illa sencera de l’Eixample. L’exterior és d’obra vista d’estil mudèjar, consta de tres pisos i té una entrada principal amb un arc de ferradura. Aquestes influències orientalistes no estaven exemptes d’una forta càrrega de romanticisme. El diàmetre sencer de la plaça és de 97 metres, l’arena sola en fa 52. Hi cabien 15.600 espectadors. Els materials utilitzats van ser pedra, maons, rajoles de València, pedra artificial, cairons de pòrtland, ciment, calç, sorra, guix, ferro (fos i laminat) i fusta. Una construcció de maó vist, material de base molt tradicional en les edificacions populars i històriques catalanes. La decoració ve donada pel mateix material, que fa jocs i sanefes geomètriques. L’estructura de les grades, molt esvelta, era feta de ferro fos i bigues de ferro laminat. L’elecció de maó vermell és la convergència de tres vies d’inspiració, d’actualitat en el tombant de segle: la popular (la tradició constructiva catalana), la històrica (arquitectura pròpia de la Península) i la nacional (Antoni Gaudí i després Lluís Domènech i Montaner en comencen un ús sistemàtic ja 20 anys abans), sense deixar de banda el fet que era molt més econòmic que la pedra, i altres característiques com la resistència i la lleugeresa. A la part superior de l’entrada principal hi ha l’escut de la ciutat i el nom de la plaça: Arenas de Barcelona. L’escut que apareix és del tipus de quatre barres, com era més habitual sobretot al segle XIX. El ratpenat i la corona reial de l’escut de Barcelona apareixen en relleu dins el cupulí arabitzant. Aquesta entrada estava flanquejada per dos pavellons cúbics, avui desapareguts, que contenien les taquilles de venda d’entrades de les localitats de sol i ombra (a dreta i esquerra, respectivament).
  8. Seu de la Caixa de Barcelona

    August Font Carreras

    Seu de la Caixa de Barcelona

    La moderna banca privada neix al segle XIX tot i els seus antecedents en segles anteriors, com les taules de canvi. Esdevé una nova tipologia, un nou prototip arquitectònic vinculat al capitalisme, als nous temps, a la modernitat i al progrés. La legislació que regulava el tema financer dels bancs a Espanya es va aprovar el 1856. És el moment en què van aparèixer les seus d’aquestes entitats, que solien ser edificis nobles i senyorials, i es va establir el paral·lelisme entre l’arquitectura i el seu poder econòmic. Aquests bancs també tenien sucursals que es van expandir arreu del territori. Per a aquesta entitat bancària, que va esdevenir anys més tard “la Caixa”, August Font va fer cinc sucursals: al carrer de l’Hospital, l’any 1892; a la plaça de Sant Pere, el 1896; a la plaça de Sant Jaume, el 1899; al carrer Gran de Gràcia, el 1905, i l’última al carrer del Clot, l’any 1913. l’any 1899 se li encarrega a Font aquest projecte. Al costat de l’Ajuntament, de caràcter senyorial, gran, ampli, era digne de la societat que representava, i, a més a més, va guanyar el premi a millor edifici de Barcelona de l’any 1902. Font va buscar aquí l’elegància de l’estil renaixentista per obtenir un edifici seriós i contundent, seguint els paràmetres més tradicionals i conservadors. El basament amb carreus més grossos que en la resta de la façana; l’encoixinat de la planta baixa, que ens remet als palaus dels segles XV i XVI italians; l’enreixat de les finestres; la decoració superior, amb la balustrada i els gerros; la petita cúpula a l’extrem…tots són elements renaixentistes i alguns més concretament del plateresc espanyol, per exemple la decoració de les columnes que emmarquen la porta principal de l’edifici al carrer Jaume I, que recorden la decoració de la porta de la Universitat de Salamanca.
  9. Cafè-Restaurant Maison Dorée

    August Font Carreras

  10. Concurs Anual d'Edificis i Establiments Urbans

    Guardonat / Premiat. Categoria: Interiorisme - Decoració
    Cafè-Restaurant Maison Dorée

  11. Concurs Anual d'Edificis i Establiments Urbans

    Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura - Millor Edifici Construït
    Seu de la Caixa de Barcelona

  12. Sucursal de La Caixa de Barcelona

    August Font Carreras

    Sucursal de La Caixa de Barcelona

    L'any 1906 August Font i Carreras va rebre l'encàrrec de projectar la sucursal gracienca de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona. El mateix August Font ja havia projectat l'edifici de la Caixa de Barcelona de la Plaça Sant Jaume i una sucursal al carrer de Sant Pau. La finca es localitza a l'illa de cases delimitada pels carrers Jesús, Sant Pere Màrtir, carrer de Gràcia i Gran de Gràcia, on s'obre la façana. L'edifici s'inscriu en una parcel·la poligonal regular i es desenvolupa en tres nivells d'alçat: planta baixa i dos pisos, tot cobert amb un terrat pla transitable. Actualment, del projecte arquitectònic original únicament es conserva la façana, la qual es compon d'un frontis rectangular de tres nivells i una torre de cinc pisos adossada a l'extrem esquerre del conjunt. Construït íntegrament en pedra, destaca la presència d'elements procedents de la tradició constructiva medieval catalana, com les finestres coronelles del primer pis o la solana de l'últim nivell. Així i tot, aquests elements no són fidels a les formes tradicionals sinó que van ser reinterpretades per l'arquitecte, oferint al conjunt un aspecte goticitzant. La torre, coberta a quatre vessants, presenta a la planta baixa la porta d'accés a l'escala; es tracta d'una porta amb llinda mixtilínia i muntants esculpits, tot destacant les impostes, on es representen dues figures femenines acompanyades d'elements vegetals. Coronada per l'escut de Barcelona, la planta baixa se separa del següent pis a través d'una imposta motllurada, nivell al qual es localitza una fornícula a manera de finestra on es disposa una imatge de la Verge. El segon pis s'obre al carrer a través d'una finestra de llinda mixtilínia i, finalment a sobre d'aquest l'esfera del rellotge. La torre es clou amb una gran cornisa sobre permòdols a sobre de la qual es desenvolupa l'últim pis de la construcció; un seguit de finestres entre columnes configuren una galeria correguda que envolta la torres pels quatre costats. A planta baixa es localitza l'accés a les actuals oficines de la Caixa, amb una porta central flanquejada per dues parelles de finestres amb grans arcs sobre columnetes que reposen damunt d'un sòcol alt. Aquesta planta baixa se separa del primer pis a través d'una cornisa esculpida on apareix escrit: "Caja de Ahorros y Montepío de Barcelona. Sucursal de Gracia". Al primer s'hi obren tres finestres coronelles d'inspiració medieval, però reinterpretades tant pel que fa a la forma de la llinda com la decoració vegetal que presenta. Finalment, al segon i darrer pis es desenvolupa una galeria que recupera les solanes medievals i renaixentistes amb arcs mixtilinis sobre columnes. A sobre d'aquest nivell es disposa el ràfec i la barana del terrat; aquesta última amb elements motllurats a manera de merlets, es presenta decorada amb elements ceràmics i de ferro.
  13. Concurs Anual d'Edificis i Establiments Urbans

    Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura - Millor Edifici Construït
    Botiga Butsems i Fradera

  14. Nova Església de Santa Maria de Montalegre

    August Font Carreras

    Nova Església de Santa Maria de Montalegre

    El projecte de l'església va ser obra de l'arquitecte barceloní August Font i Carreras amb la col·laboració del mestre d'obres Domènec Balet i Nadal. La construcció, sufragada amb donatius dels fidels, va començar el 1901 i es va poder obrir al culte un any després. La capella de la Mare de Déu de la Medalla Miraculosa, també de Font, s'inaugurà el 1908. En la nova església es van reutilitzar tots els elements útils provinents de l'antiga.[4] Els vitralls van ser realitzats l'any 1902 pel vitraller Antoni Rigalt i Blanch utilitzant velles vidrieres de l'antic temple; la casa Fill d'Eudald R. Amigó i Cia va fer els quatre vitralls de la sagristia el 1911. L'orgue, inaugurat el 1927, és de Lope Alberdi i Recalde, i la seva façana de fusta d'Enric Sagnier i Villavecchia. Es tracta d'un temple de nau única i planta cruciforme, amb un cimbori al creuer i un presbiteri semicircular adossat al transsepte, on es troba l'accés des del carrer. En termes generals, l'església es troba a mig camí del modernisme i l'historicisme, revisitant l'art romà d'Orient i el romànic.
  15. Façana Principal i Cimbori de la Catedral de Barcelona

    August Font Carreras, Josep Oriol Mestres i Esplugas

    Façana Principal i Cimbori de la Catedral de Barcelona

    Aquest projecte es convertí, sens dubte, en el més important de la trajectòria d'August Font com a arquitecte. La catedral de Barcelona es va iniciar l’any 1298. A principis del segle xv es va començar a parlar de com seria la façana. Un mestre d’obres de Rouen, Normandia, anomenat Carlí Galter o Galtés, va fer un projecte de façana principal que no es va portar a terme, segurament per falta de diners i la façana va quedar limitada a un mur amb porta, finestres i escalinata, sense cap consonància amb la resta de la magnificent catedral gòtica, així mateix, el cimbori es va tancar quan tan sols se n’iniciava el tambor. Al segle XIX es va veure la necessitat imperiosa d’acabar, d’una vegada per totes, la catedral. La iniciativa fou del banquer Manel Girona que intentà, sense èxit, buscar finançament, així que va decidir pagar-la ell. Més tard, els seus fills, Manel i Anna, farien el mateix amb el cimbori. La selecció del projecte va ser molt polèmica, ja que havia estat dibuixat pel mateix Girona i avalat per Josep Oriol Mestres, arquitecte de la catedral i amic personal del primer. Dels projectes presentats, l’opinió pública es decantava pel de Joan Martorell, molt més ornamentat. majestuós i verticalitzant, però l’Academia de Bellas Artes de San Fernando, que dirimia en aquestes qüestions, va tombar amb arguments bastant dèbils el projecte de Martorell i es decantà pel projecte signat per Mestres, dissenyat per Girona. Inspirat en el disseny del Mestre Carlí, Josep Oriol Mestres va començar a treballar-hi amb August Font, que era el seu ajudant. Les obres van començar finalment el 4 de juliol de 1887 i es van acabar el 12 de febrer de 1890, dia de Santa Eulàlia. Cal dir però, que no s’executà la façana exactament com la veiem avui dia: hi havia decoració als brancals amb els apòstols, Jesús al mainell, el timpà amb traceria calada, les arquivoltes amb els 24 ancians, àngels i profetes, el gablet amb rosassa lobulada i contraforts a cada banda decorats amb diferents escultures coronades per dossers i gablets. Però quan es va treure la bastida, es va decidir modificar-la arrel de les crítiques que va tenir. Josep Oriol Mestres havia mort i August Font agafà el relleu d’arquitecte de la Catedral. Afegí les dues torres laterals i una sèrie d’ornaments per enriquir-la. Manel Girona es va comprometre a pagar aquests arranjaments. Un cop mort el banquer, els seus fills pagaren el cimbori, les obres del qual començaren el 1906 i finalitzaren el 1912. Tampoc aquest obra va quedar exempta de polèmica, ja que el resultat final tenia molts elements que recordaven aquell projecte que Martorell presentà tan alabat pels barcelonins però ràpidament descartat per la Real Academia de San Fernando de Madrid.
  16. Basílica de Santa Maria de Vilafranca

    August Font Carreras, Santiago Güell i Grau

    Església d'una sola nau coberta per volta de cinc trams de creueria i cinc capelles laterals per banda entre amples contraforts. L'absis és poligonal i presenta set panys amb contraforts interiors i campanar octogonal al darrera. La cripta es cobreix amb volta de creueria, les nerviacions de la qual estan sostingudes per dues claus de volta. L'accés al temple es fa per dues portes. L'antiga entrada principal, situada al carrer de Santa Maria, és d'arc de punt rodó i conserva restes de pintura que representen la Crucifixió. La segona porta correspon a la façana actual, d'estil neogòtic, que s'obre a la Plaça de Jaume I. Presenta una gran porta d'arc apuntat i al timpà hi ha un grup escultòric que representa la Coronació de la Verge. Per damunt de la rosassa el coronament és a doble vessant amb arcs cecs i petites torres laterals. Crucifix de l'altar major (s. XVIII): Crucifix d'ivori policrom que presenta el cos de Crist arquejat cap a l'esquerra, potser degut a la forma de la peça d'ivori, i de forma arrodonida, amb les cames juntes i els peus creuats. El cap, amb els cabells llargs, està decantat cap a l'esquerra i endarrere i resta molt per sota dels braços aixecats. Estil amanerat. La creu és moderna, de plata. Orgue (1942): Composició arquitectònica de fusta, ordenada en tres pisos mitjançant arcs de mig punt i rebaixats i motllures entre ells. Frontó triangular i petits pinacles al coronament. Mènsules i estípits a la part inferior, en forma de balcó amb façana de polígons motllurats. Aquesta estructura està reomplerta amb tubs metàl·lics on sovint s'hi afegeixen ornaments de fusta calada de temàtica vegetal. Enterrament de la cripta (1916): Grup escultòric de marbre blanc realitzat per Josep Llimona i Bruguera, format per Crist mort, jacent sobre un llit i tapat per Sant Josep d'Arimatea amb un llençol, amb Nicodemus al darrera. Als peu hi ha Maria Magdalena, a la capçalera la Verge Maria amb Sant Joan i en primer terme Maria Salomé. Obra figurativa realista estilitzada, pròpia de l'estètica modernista. Va ser costejada pel bisbe Torras i Bages, tal com ho indica una inscripció. Claus de volta de la cripta (s. XVI): Dos claus de volta de contorn rodó. Una presenta el tema de la Resurrecció, amb el Crist triomfant, sobre la tomba, amb una creu a una mà i l'altra alçada, un drap que li cobreix parcialment el cos, subjectat amb una sivella i una orla cruciforme al cap. Dos soldats, vestits amb armadura, un a cada banda, estan en actitud de caure enrere. L'altra presenta el tema de la Pietat, on la Verge, amb túnica i les cames excessivament llargues, porta el Crist a la falda i té una cama sobre l'altra i el braç caigut cap a l'esquena. Altar de Sant Fèlix a la cripta (s. XX): Altar de marbre blanc format per la figura de Sant Fèlix vestit de sacerdot, amb les mans plegades sobre el pit, disposat sobre un pedestal amb relleus en forma de palma del martiri, una destral i una corona de roses i ornamentat amb garlandes de roses i fulles de llorer. Als peus hi ha les figures de dos àngels vestits amb túniques que es recolzen al pedestal en actitud de plorar i les ales desplegades al voltant. Esmalt del Sant Sopar de l'altar major (s. XX): Esmalt sobre metall policrom, amb l'escena religiosa que representa el Sant Sopar. Totes les figures ocupen completament l'espai i estan disposades simètricament entorn d'una central, el Crist. Totes les figures porten túnica i estan dretes menys les dues més properes a la central, que estan agenollades enfront la taula, sobre la qual hi ha disposat el pa i el vi. Figurativisme realista esquematitzat. Pintures de la porta de Santa Maria (s. XIV): Restes de pintures policromes disposades al centre de l'arquivolta exterior i la paret lateral superior de la porta de Santa Maria. Esta representada la Crucifixió, amb la figura de la Verge i el sol a la dreta i Sant Joan i la lluna a l'esquerra i personatges amb orla sota arcades. Figures estilitzades i sinuoses pròpies del gòtic. Van ser trobades l'any 1973 i estan en greu perill de degradació irreversible. Reixes de les capelles laterals: Les reixes interiors tenen les portes formades per barrots que s'uneixen al capdamunt, creant arcs simples, dobles o triples, conopials o rebaixats, a vegades superposats i alguns polilobulats. Les reixes acaben formant uns arcs apuntats entre els barrots i una cornisa de fullatges gòtics de fulles d'acant estilitzades, rosetes i trèvols esquematitzats per sobre de la qual s'aixeca un coronament de punxes que alternen els temes següents: atzavara de punxes i flors, magrana de punxes i flors i espiral de punxes. Retaule de Sant Ramon de Penyafort (s. XX): Retaule realitzat per Rafael Solanic i Balius, format per una escultura exempta central de Sant Ramon de Penyafort envoltada de panells de bronze repujat amb escenes de la vida del Sant i emmarcats per muntants i llindes de fusta i marbre sense motllurar. L'estàtua és de fusta policromada i representa el Sant vestit de frare amb les mans sobre el pit portant un llibre. Del cinturó li penja una clau i als peus hi té una tiara. Als repujats hi ha una principal valoració del volum i de l'espai mitjançant la introducció d'elements arquitectònics. Estàtua de Santa Llúcia: Escultura de fusta policromada. Figura femenina jovenívola dreta, vestida amb túnica i mantell, amb el cap i el cos lleugerament arquejats cap a costats contraris i amb una cama que suporta el pes i l'altra un xic avançada i recolzada. Porta orla i trenes i a una mà la palma del martiri i a l'altra un plat amb els ulls. Reixes exteriors (s. XX): Durant les reformes de la façana principal realitzades entre 1903 i 1905 s'enderrocà la llotja renaixentista i es substituí per una portalada neogòtica que aprofitava el basament original medieval. Les reixes exteriors de ferro forjat les trobem a banda i banda de la portalada principal que s'obre a la Plaça de Jaume I, i també flanquejant el portal de Santa Anna, al carrer de Santa Maria. El treball de forja de les reixes de la portalada principal combinen els barrots de secció cilíndrica circular llisa i en espiral rematats amb motius florals recargolats. Destaquen els dos dracs que flanquejant l'entrada. Les reixes del portal de Santa Anna són de mides inferiors i alternen també els barrots llisos i en espiral rematats per fulles i acants forjats. Pintures de la Capella del Santíssim (s. XX). Els frescos de la Capella del Santíssim foren realitzats pel pintor vilafranquí Lluís Maria Güell entre 1941 i 1944. Aquestes pintures decoren els murs laterals, a banda i banda de l'altar major on hi ha el grup escultòric del calvari obra d'Enric Monjo, i la cúpula de la capella. Els frescos dels murs representen sis episodis de vides de sants i estan separats per pilars adossats. Les pintures de la cúpula es troben emmarcades en orles i representen el tema de la Glòria celestial. Vitralls de l'absis (s.XX): El conjunt de set vidrieres de l'absis foren sufragades per Ramon Pujol Güell i s'instal·laren a partir de l'any 1959. El vitrall central de l'absis representa diferents episodis de la vida de la Verge i va ser dissenyat per Pau boada i Josep Brugal. Als sis vitralls restants, tres a banda i banda de l'absis, hi ha representats, al costat nord, la creació del món, l'expulsió del paradís i la genealogia de Crist. Al costat sud hi ha representats: l'anunciació, l'apocalipsi i la coronació de la Verge. Aquests tres darrers vitralls van ser dissenyats per Pau Macià. La Basílica de Santa Maria forma part del conjunt històric i monumental més important de Vilafranca. Documentada el 1188 en el regnat d'Alfons I. Fou reconstruïda en el segle XIII, havent experimentat remodelacions diverses a partir d'ençà. L'edifici actual és del segle XV (consagració del 1489) i la cripta del segle XVI (1561). Entre els segles XVIII i XIX van tenir lloc obres importants, com la reforma de la volta, ensorrada el 1735, la del campanar (1775, 1860, 1919) i la construcció de la Capella Santíssim, el 1809. A inicis del segle XX, la façana principal renaixentista va ser substituïda per la neogòtica. La reforma es dugué a terme entre 1903 i 1905 segons projecte d'August Font i sota la direcció de Santiago Güell. El 1934 s'incendià i, de manera immediata, s'emprengué la reconstrucció sota la direcció de Jeroni Martorell. El 1935 la Generalitat la declarà Monument Historicoartístic.

Arxiu (11)

  • Dibuix de Secció de la Sucursal de La Caixa de Barcelona

    Dibuix

    Dibuix de Secció de la Sucursal de La Caixa de Barcelona

    Fons August Font Carreras / Arxiu Històric del COAC

  • Dibuix de Planta de la Sucursal de La Caixa de Barcelona

    Dibuix

    Dibuix de Planta de la Sucursal de La Caixa de Barcelona

    Fons August Font Carreras / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós Parcial de Façana  i Detalls de l'Església dels Sants Just i Pastor

    Esbós

    Esbós Parcial de Façana i Detalls de l'Església dels Sants Just i Pastor

    Fons August Font Carreras / Arxiu Històric del COAC

  • Dibuix Parcial de Vidriera  de l'Església dels Sants Just i Pastor

    Dibuix

    Dibuix Parcial de Vidriera de l'Església dels Sants Just i Pastor

    Fons August Font Carreras / Arxiu Històric del COAC

  • Dibuix de Vidriera de l'Església dels Sants Just i Pastor

    Dibuix

    Dibuix de Vidriera de l'Església dels Sants Just i Pastor

    Fons August Font Carreras / Arxiu Històric del COAC

  • Dibuix de l'Orgue i de Detalls de l'Església dels Sants Just i Pastor

    Dibuix

    Dibuix de l'Orgue i de Detalls de l'Església dels Sants Just i Pastor

    Fons August Font Carreras / Arxiu Històric del COAC

  •  Estudi de Col·locació de l'Escut a la Planta Baixa del Cimbori

    Dibuix

    Estudi de Col·locació de l'Escut a la Planta Baixa del Cimbori

    Fons August Font Carreras / Arxiu Històric del COAC

  • Dibuix parcial d'Altar i Detalls

    Dibuix

    Dibuix parcial d'Altar i Detalls

    Fons August Font Carreras / Arxiu Històric del COAC

  • Esbossos del Cimborii Detalls de Façana

    Esbós

    Esbossos del Cimborii Detalls de Façana

    Fons August Font Carreras / Arxiu Històric del COAC

  • Dibuix parcial del Claustre

    Dibuix

    Dibuix parcial del Claustre

    Fons August Font Carreras / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de façana

    Esbós

    Esbós de façana

    Fons August Font Carreras / Arxiu Històric del COAC

Bibliografia (23)

Rutes i Apunts (3)

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!