Edifici de grans dimensions, situat en el barri de Sant Gervasi - Galvany, que ocupa gairebé la meitat d'una illa amb façana als carrers Atenes, Turó de Monterols i un passatge particular que s'ha habilitat com a garatge. Consta de planta baixa, cinc pisos i, en alguns punts, àtic enretirat del pla de la façana. Les obertures de les tres façanes segueixen uns eixos verticals i totes son rectangulars sense decoració. Aquesta sobrietat de les finestres contrasta amb el joc d'entrants i sortints que fa el parament a partir de tribunes i balcons que donen plasticitat a la façana. Destaca especialment la cantonada entre els carrers Atenes i Turó de Monterols on hi ha uns balcons d'obra de gran volada que fan l'angle. La resta de balcons tenen la base d'obra i a continuació una barana blanca en aspa. El mur del cinquè pis en alguns punts s'enretira del pla de la façana creant una terrassa davant. El parament de la planta baixa està recobert de pedra mentre que la resta de l'edifici està arrebossat i pintat de rosa clar. Sixte Illescas va ser l'arquitecte i alhora el propietari de l'edifici. Al 1953 es van afegir uns pisos al terrat de la façana del carrer Turó de Monterols.

La planta tipus acull tres habitatges per replà, si bé s’ha intentat col·locar el màxim de serveis comuns a la planta baixa, i es dóna un caràcter especial a les dues darreres plantes. Els habitatges de la planta cinquena disposen d’una terrassajardí a sobre, a la qual s’accedeix en vertical des del menjador. La darrera planta és ocupada per quatre estudis, també amb la seva pròpia terrassa-jardí. L’edifici és un motiu d’experimentació d’uns procediments constructius nous, que han de servir per donar el mínim gruix a la coberta plana, o permetre que les lloses dels trams d’escala siguin autoportants.

Edifici entre mitgeres situat al barri del Putxet i el Farró. Consta de planta baixa i tres plantes amb coberta plana. La façana és simètrica: tres finestres quadrangulars de grans dimensions ocupen l'espai central de cada planta seguides d'una finestra més petita per banda; als extrems de la façana hi ha grans balconades on s'obren dues obertures. Els balcons del primer pis no tenen volada mentre que els del segon i tercer sobresurten del pla de la façana; de la part superior sobresurt un ràfec que protegeix els balcons. A la planta baixa, a l'eix de simetria, es troba el portal d'accés a l'immoble i, a banda i banda, hi ha les finestres i portes corresponents als locals comercials. Tot el parament està arrebossat i pintat d'un color vermellós, excepte un sòcol revestit de pedra. Aquest edifici el va projectar Sixte Illescas per la seva família. Es va acollir a la llei d'exempcions fiscals del 1935 per impulsar la construcció de pisos de lloguer en època republicana. Illescas no va acabar la direcció d'obres que va ser continuada per Pere-Jordi Bassegoda i Musté.

Edifici entre mitgeres situat al barri de l'Antiga Esquerra de l'Eixample. Ocupa un terreny molt allargat i per la part posterior s'obre a l'interior d'illa. Consta de planta baixa i cinc plantes amb coberta plana. A la façana principal totes les obertures segueixen tres eixos longitudinals. A la planta baixa, la porta d'accés no està a l'espai central sinó que esta desplaçada a un costat, i les altres dos portes es corresponen a locals comercials. En els pisos superiors la façana sobresurt formant una gran tribuna en l'espai que ocupen dos d'aquests eixos, els corresponents als locals comercials, així que aquesta tribuna no es situa centrada sinó que està desplaçada cap a un costat. En aquest espai s'obren dues finestres que continuen pels laterals de la tribuna. En el tercer eix, el que es correspon amb el portal d'accés, s'obren finestres rectangular excepte en el primer pis on hi ha un petit balcó que arrenca de la tribuna, acaba amb una forma arrodonida i té baranes tubulars. La façana està rematada per una cornisa que crea un petit ràfec i per sobre la barana tubular que tanca la terrassa superior. El parament de la planta baixa està recobert de pedra mentre que la resta de la façana està arrebossada i pintada de blanc. Destaca les fusteries i persianes de color verd que contrasta amb el blanc dels murs. La façana posterior té característiques similars però aquí la tribuna només ocupa l'eix central i a banda i banda hi ha finestres. Aquest edifici es va acollir a la llei propulsada al 1935 per incentivar la construcció d'habitatges de lloguer de qualitat a preus assequibles a les classes mitjanes. Aquesta llei, coneguda com la Llei Salmó, la va crear Federico Salmón quan era Ministre de Treball durant la Segona República amb l'objectiu de lluitar contra l'atur obrer oferint excempcions fiscals als promotors de les obres. L'arquitecte, Sixte Illescas, va projectar dos habitatges per replà però els propietaris, Jaume Forn Ràfols i la seva mare, van exigir tres habitatges per replà. Això va provocar que Illescas dimitís i les obres passessin a mans de l'arquitecte Pere Jordi Bassegoda i Musté que si va accedir a aquesta ampliació.