Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Sixt Illescas i Mirosa

Memòria

Arquitecte. Titulat el 1928. Va ser un dels arquitectes fundadors del GATCPAC. Realitzà la casa Vilaró també coneguda com a “casa vaixell” (1930) a Sant Josep de la Muntanya; diversos projectes de cinemes, com el cinema Montaña (1932 ) o el cinema Bohemia (1933), un projecte de fira agrícola (1933) efectuat amb Alzamora i Sert o un edifici d’habitatges al carrer de Pàdua, 96 (1935)

Font: Arxiu Històric del COAC

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Casa Vilaró

    Sixt Illescas i Mirosa

    Casa Vilaró

    La Casa Vilaró és un dels primers edificis racionalistes de Barcelona, edificat per un Sixte Illescas que encara no havia fet trenta anys. Es tracta, doncs, d’un edifici de joventut creat per un dels membres fundadors del GATCPAC. La casa queda emplaçada a un turó extraordinàriament costerut sobre el qual l’avinguda del Coll del Portell serpenteja per salvar-ne el pendent, retorçada sobre si mateixa fins a l’extrem que la parcel·la on s’assenta queda servida dos cops pel mateix carrer. L’edifici és de molt difícil percepció des del carrer. La part posterior queda tapada per una tanca d’obra d’uns tres metres aproximadament i la part anterior per la vegetació crescuda que els propietaris han mantingut al jardí. Només presenta una tàpia que dóna al carrer, amb la porta del garatge. Es relaciona amb les vistes llunyanes sobre Barcelona i crea el seus propis espais exteriors mitjançant la terrassa seguida que recorre el perímetre continu i corb que forma el seu perfil característic. Aquesta terrassa està coberta per un ràfec de la mateixa amplada, subjectat per sis columnes metàl·liques de secció mínima. L'aspecte de l'edifici recorda el d’un vaixell i s’adscriu al corrent “naval” del primer Moviment Modern. La casa s’organitza amb els espais de dia a la planta primera, servits per la terrassa, abocats a la vista, i una planta baixa que conté les habitacions, il·luminades zenitalment per una finestra seguida llarga i estreta, situada just en contacte amb el sostre, de disseny singular, que contribueix a crear la il·lusió que la zona de dia flota sobre el terreny. La casa és d’ús privat i els interiors contenen elements de mobiliari dissenyats pel mateix Illescas. Al costat oest es disposa un passatge totalment esglaonat des del qual és fàcil obtenir alguna visió propera de la casa.
  2. Habitatges Pàdua

    Sixt Illescas i Mirosa

    Habitatges Pàdua

    La planta tipus acull tres habitatges per replà, si bé s’ha intentat col·locar el màxim de serveis comuns a la planta baixa, i es dóna un caràcter especial a les dues darreres plantes. Els habitatges de la planta cinquena disposen d’una terrassajardí a sobre, a la qual s’accedeix en vertical des del menjador. La darrera planta és ocupada per quatre estudis, també amb la seva pròpia terrassa-jardí. L’edifici és un motiu d’experimentació d’uns procediments constructius nous, que han de servir per donar el mínim gruix a la coberta plana, o permetre que les lloses dels trams d’escala siguin autoportants.

Arxiu

  • Perspectiva de l'edifici d'Habitatges Pàdua.

    Dibuix

    Perspectiva de l'edifici d'Habitatges Pàdua.

    Arxiu Històric del COAC

Bibliografia

Societats