Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
close
close
Obres (17)
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia (23)
-
Premi FAD
Guardonat / Premiat. Categoria: ArquitecturaPlaça dels Països CatalansParc del Besòs
Viaplana / Piñón Arquitectes, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà
Projectàrem un lloc i no un parc. Del plantejament només portàrem al projecte la voluntat de construir-lo. Calia, doncs, inventar el lloc i, en aquesta ocasió, al seu creador. Per uns instants fórem uns gegants capaços d'aïllar el terreny amb una mà per poder dibuixar amb el dit índex de l'altra els passadissos on situar la vegetació que donaria sentit al lloc. El vam protegir del nord y obrir cap al mar. Els espais que quedaren entre aquests amples passos vegetals s'organitzaren segons la vocació que disposà l'atzar: un capriciós sortidor sobre un vas lleugerament humit, un racó amb un banc romàntic, uns prismes i unes boles de formigó abandonades segons un ordre obscur, unes galeries lineals, una porta monumental, una rambla d'insòlit traçat, etc. Dos passeigs en forma de 'Y' creuen el lloc segons la seva exclusiva llei.Ampliació i Intervencions al Cementiri de Sant Pere
Viaplana / Piñón Arquitectes, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà
El 1984, els arquitectes Albert Viaplana i Helio Piñón van realitzar la segona ampliació del Cementiri de Sant Pere, a Badalona. Aquesta se situa al costat est, notablement apartada de les altres agrupacions de nínxols del cementiri i separada per un seguit de places que porten la nova intervenció cap a la part més baixa del petit turó on s’ubica el conjunt. El que configura l’estratègia principal del projecte és l’assentament que fa sobre el terreny existent. Es dibuixa un recorregut que, degut a la presència de successius desnivells i la forma en zig-zag del camí, és imprevisible. Aquesta imprevisibilitat s’aconsegueix a través de la forma natural del terreny domesticada per murs de contenció que encara accentuen més aquest joc visual que proporciona un recorregut, al cap i a la fi, més íntim i deixa l’espai dels nínxols, ubicat al final, més recollit. El recorregut s’entén com una transició que parteix d’espais molt oberts i sobris, com la primera plaça de formigó, que passa a una segona plaça, encara oberta, però més recollida per la topografia i amb un gran mural al paviment, també de formigó, que segons els arquitectes representa una imatge sobre l’amor. Amb aquest gest, es dona accés a la zona dels nínxols, més dispersa i recollida entre vegetació. A diferència dels nínxols de les altres zones del cementiri, col·locats en filera, en aquest cas s’opta per una agrupació en blocs de formigó armat, aïllats, d’uns sis per set metres; això, sumat a la seva col·locació en pendent, fa de cada bloc un espai íntim i personal.CAP Sant Hipòlit de Voltregà
Viaplana / Piñón Arquitectes, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà
El centre d’assistència primària es troba al límit del municipi de Sant Hipòlit, en un terreny situat entre les parts posteriors de les últimes cases i el camp obert. El projecte dóna resposta a la peculiaritat del lloc: renuncia a la lògica de la forma urbana i determina els seus trets formals bàsics a partir d’una lectura diagramàtica del programa. El centre de salut es configura com un edifici d’una sola planta de forma el·lipsoïdal, si bé el perímetre construeix l’el·lipse per mitjà d’una poligonal de segments de recta. Al nucli de l’el·lipse hi ha la sala d’espera, amb entrada des de tots dos extrems i accés directe a les sales de consulta, que formen una anella perimetral. L’estructura, de pilars i jàsseres de formigó, segueix fidelment aquesta disposició radial, fins i tot en l’orientació dels pilars. L’ordre de les obertures emfasitza aquesta indiferència, ja que arrenquen del terra mateix i la seva composició ve dictada pels para-sols.Premi FAD
Finalista. Categoria: Arquitectura - Espais UrbansPlaça Josep BarangéPremi Ciutat de Barcelona
Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura i UrbanismeCentre d'Arts Santa Mònica133 Habitatges a la Vila Olímpica
Viaplana / Piñón Arquitectes, Ricard Mercadé i Rogel, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà
El conjunt d’habitatges ocupa una illa de cases de l’Eixample irregular, truncada per la traça diagonal de l’avinguda del Bogatell. El cos d’edificació principal manté la continuïtat de façana dels carrers Arquitecte Sert i avinguda d'Icària, i construeix el xamfrà com una pantalla que dissimula la separació entre dos edificis independents. Dos cossos més petits, amb la mateixa tipologia d’habitatges, restitueixen la traça diagonal de l’avinguda del Bogatell. El bloc que dóna la façana a l’avinguda d’Icària s’aparta del carrer per mantenir l’ortogonalitat estricta, mentre que una sèrie esglaonada de terrasses restitueix la traça de l’avinguda. La disposició dels blocs, com també el tractament de les façanes, revelen la forma irregular de l’illa de cases per mitjà d’un dispositiu d’adaptació que cerca l’autonomia en la disposició dels habitatges. Les obertures al carrer palesen aquesta fractura entre els blocs i l’ordenació dels carrers.Biblioteca Pública Montserrat Roig
Viaplana / Piñón Arquitectes, Ricard Mercadé i Rogel, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà
La biblioteca es troba dins un parc en desnivell, a tocar de la via fèrria, i la seva disposició parteix d’una lectura de l’altimetria del lloc que no interfereixi en la continuïtat del parc. S’accedeix a l’edifici des de la cota més alta del parc, a través d’un porxo format per les dues plantes superiors. A sobre del porxo, un tall a 45 graus obre les dues plantes al nord a través d’un gran finestral, alhora que amplia i articula l’extensió del parc. Al carrer lateral, totes dues plantes inicien la formació d’una volta longitudinal, independent dels suports estructurals, que genera un porxo amb la seva concavitat. A la banda oposada, les sales de lectura s’obren al parc a través dels tancaments de vidre. D’aquesta manera, l’edifici adopta una orientació en relació amb el punt que l’ha generat. L’arxiu queda soterrat sota la plaça d’accés a la biblioteca, sempre referida a la cota més elevada del parc.Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)
Viaplana / Piñón Arquitectes, Ricard Mercadé i Rogel, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà
El projecte respon a la necessitat de convertir l’antiga casa de la Caritat en un equipament cultural d’abast metropolità, tot respectant el vell edifici i incorporant-hi un programa format per un nou vestíbul, dues sales d’exposicions i un sistema de rampes que connectés totes les plantes. Viaplana opta per construir un cos de nova planta al costat lliure de l’edifici i convertir el soterrani del pati de les Dones en el nou vestíbul. L’accés té lloc baixant per una rampa des del mateix pati, i des del vestíbul s’arriba a les rampes que llisquen per la façana del nou edifici. Es tracta d’una intervenció que atorga una nova funcionalitat i un nou caràcter al pati, tancat per un costat per una gran mampara de vidre. Al punt on la mampara sobrepassa l’edificació existent, es plega sobre el pati tot insinuant un gest de cobriment, alhora que, mitjançant la reflexió, aporta un suggeriment del paisatge urbà que s’estén a l’exterior del pati.Premi FAD
Guardonat / Premiat. Categoria: ArquitecturaCentre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)Premi FAD
Finalista. Categoria: ArquitecturaBiblioteca Pública Montserrat RoigPremi FAD
Finalista. Categoria: Espais ExteriorsMoll d'Espanya, Parc de l'Istme i Rambla de MarAutors
