Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Casa Puig

    Gabriel Mora i Gramunt, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà

    Casa Puig

    La casa satisfà el programa específic per a una mare i el seu fill, reproduint al dictat la disposició de cada estança i la definició del seu ús particular. La integració de tots els espais té lloc a través d’una escala de trams continus situada a l’eix longitudinal, que dóna accés a petits àmbits separats per desnivells. Una segona jerarquia d’escales afavoreix recorreguts específics per a cada habitant. Les cobertes segueixen fidelment els pendents del moviment ascensional interior, i els murs de la façana es prolonguen fins als límits del solar, tancant la parcel·la i deixant només una escletxa per a l’entrada a peu.
  2. Casa Jiménez de Parga

    Gabriel Mora i Gramunt, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà

    Casa Jiménez de Parga

    La casa es troba en una finca de grans dimensions, al límit entre els municipis de la Garriga i l’Ametlla del Vallès. El projecte respon al caràcter isòtrop i indiferent del lloc per mitjà d’una implantació extensiva pautada per una geometria aleatòria que defineix cadascun dels àmbits. La sala d’estar i el menjador, a la planta baixa, i el dormitori principal, a la planta superior, determinen un clar pla de façana enfront de la piscina. Els dormitoris dels fills i dels convidats formen un cos ben separat a la part posterior. Els espais oberts penetren fins al cor de la casa, on es troba l’escala que comunica totes dues plantes.
  3. Edifici d'Habitatges i Oficines Can Bruixa

    Gabriel Mora i Gramunt, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà

    Edifici d'Habitatges i Oficines Can Bruixa

    L’edifici respon a la necessitat d’incloure sis habitatges per planta en un solar en cantonada i orientat al nord, amb escàs contacte amb el pati de l’illa de cases. La solució proposa la disposició de cinc habitatges en ventall, deixant l’espai romanent per al sisè habitatge, que adopta una configuració atípica. Així, tots els habitatges tenen garantit un mínim de superfície a la façana. Els patis interiors segueixen les directrius del ventall, com també l’estructura portant, a base de pilars de secció rectangular que tanquen les crugies més petites. A la primera planta cada parell de pilars s’uneixen formant-ne un de sol, més idoni per a l’ús d’oficines. Tota la mitgera posterior queda alliberada per a les escales d’accés, i els distribuïdors reben la llum del pati de l’illa. La façana forma una doble pell que filtra el contacte amb el carrer i permet una composició de les obertures amb independència dels requeriments interiors.
  4. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Edifici d'Habitatges i Oficines Can Bruixa

    Gabriel Mora i Gramunt, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà

  5. Plaça dels Països Catalans

    Viaplana / Piñón Arquitectes, Enric Miralles i Moya, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà

    Plaça dels Països Catalans

  6. Plaça Josep Barangé

    Viaplana / Piñón Arquitectes, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà

    Plaça Josep Barangé

  7. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Plaça dels Països Catalans

    Viaplana / Piñón Arquitectes, Enric Miralles i Moya, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà

  8. CAP Sant Hipòlit de Voltregà

    Viaplana / Piñón Arquitectes, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà

    CAP Sant Hipòlit de Voltregà

    El centre d’assistència primària es troba al límit del municipi de Sant Hipòlit, en un terreny situat entre les parts posteriors de les últimes cases i el camp obert. El projecte dóna resposta a la peculiaritat del lloc: renuncia a la lògica de la forma urbana i determina els seus trets formals bàsics a partir d’una lectura diagramàtica del programa. El centre de salut es configura com un edifici d’una sola planta de forma el·lipsoïdal, si bé el perímetre construeix l’el·lipse per mitjà d’una poligonal de segments de recta. Al nucli de l’el·lipse hi ha la sala d’espera, amb entrada des de tots dos extrems i accés directe a les sales de consulta, que formen una anella perimetral. L’estructura, de pilars i jàsseres de formigó, segueix fidelment aquesta disposició radial, fins i tot en l’orientació dels pilars. L’ordre de les obertures emfasitza aquesta indiferència, ja que arrenquen del terra mateix i la seva composició ve dictada pels para-sols.
  9. Ampliació i Intervencions al Cementiri de Sant Pere

    Viaplana / Piñón Arquitectes, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà

    Ampliació i Intervencions al Cementiri de Sant Pere

  10. Parc del Besòs

    Viaplana / Piñón Arquitectes, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà

    Parc del Besòs

    Projectàrem un lloc i no un parc. Del plantejament només portàrem al projecte la voluntat de construir-lo. Calia, doncs, inventar el lloc i, en aquesta ocasió, al seu creador. Per uns instants fórem uns gegants capaços d'aïllar el terreny amb una mà per poder dibuixar amb el dit índex de l'altra els passadissos on situar la vegetació que donaria sentit al lloc. El vam protegir del nord y obrir cap al mar. Els espais que quedaren entre aquests amples passos vegetals s'organitzaren segons la vocació que disposà l'atzar: un capriciós sortidor sobre un vas lleugerament humit, un racó amb un banc romàntic, uns prismes i unes boles de formigó abandonades segons un ordre obscur, unes galeries lineals, una porta monumental, una rambla d'insòlit traçat, etc. Dos passeigs en forma de 'Y' creuen el lloc segons la seva exclusiva llei.
  11. Centre d'Arts Santa Mònica

    Viaplana / Piñón Arquitectes, Ricard Mercadé i Rogel, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà

    Centre d'Arts Santa Mònica

  12. Annex Centre d'Arts Santa Mònica

    Viaplana / Piñón Arquitectes, Ricard Mercadé i Rogel, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà

    Annex Centre d'Arts Santa Mònica

  13. Hotel Hilton

    Viaplana / Piñón Arquitectes, Rafael Coll Pujol, Ricard Mercadé i Rogel, Jordi Mir Valls, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà

  14. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura - Espais Urbans

    Premi FAD

    Plaça Josep Barangé

    Viaplana / Piñón Arquitectes, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà

  15. 133 Habitatges a la Vila Olímpica

    Viaplana / Piñón Arquitectes, Ricard Mercadé i Rogel, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà

    133 Habitatges a la Vila Olímpica

    El conjunt d’habitatges ocupa una illa de cases de l’Eixample irregular, truncada per la traça diagonal de l’avinguda del Bogatell. El cos d’edificació principal manté la continuïtat de façana dels carrers Arquitecte Sert i avinguda d'Icària, i construeix el xamfrà com una pantalla que dissimula la separació entre dos edificis independents. Dos cossos més petits, amb la mateixa tipologia d’habitatges, restitueixen la traça diagonal de l’avinguda del Bogatell. El bloc que dóna la façana a l’avinguda d’Icària s’aparta del carrer per mantenir l’ortogonalitat estricta, mentre que una sèrie esglaonada de terrasses restitueix la traça de l’avinguda. La disposició dels blocs, com també el tractament de les façanes, revelen la forma irregular de l’illa de cases per mitjà d’un dispositiu d’adaptació que cerca l’autonomia en la disposició dels habitatges. Les obertures al carrer palesen aquesta fractura entre els blocs i l’ordenació dels carrers.
  16. Tres Edificis d'Oficines

    Viaplana / Piñón Arquitectes, Ricard Mercadé i Rogel, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà

    Tres Edificis d'Oficines

  17. Premi Ciutat de Barcelona

    Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura i Urbanisme

    Premi Ciutat de Barcelona

    Centre d'Arts Santa Mònica

    Viaplana / Piñón Arquitectes, Ricard Mercadé i Rogel, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà

  18. Biblioteca Pública Montserrat Roig

    Viaplana / Piñón Arquitectes, Ricard Mercadé i Rogel, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà

    Biblioteca Pública Montserrat Roig

    La biblioteca es troba dins un parc en desnivell, a tocar de la via fèrria, i la seva disposició parteix d’una lectura de l’altimetria del lloc que no interfereixi en la continuïtat del parc. S’accedeix a l’edifici des de la cota més alta del parc, a través d’un porxo format per les dues plantes superiors. A sobre del porxo, un tall a 45 graus obre les dues plantes al nord a través d’un gran finestral, alhora que amplia i articula l’extensió del parc. Al carrer lateral, totes dues plantes inicien la formació d’una volta longitudinal, independent dels suports estructurals, que genera un porxo amb la seva concavitat. A la banda oposada, les sales de lectura s’obren al parc a través dels tancaments de vidre. D’aquesta manera, l’edifici adopta una orientació en relació amb el punt que l’ha generat. L’arxiu queda soterrat sota la plaça d’accés a la biblioteca, sempre referida a la cota més elevada del parc.
  19. Moll d'Espanya, Parc de l'Istme i Rambla de Mar

    Viaplana / Piñón Arquitectes, Rafael Coll Pujol, Ricard Mercadé i Rogel, Jordi Mir Valls, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà

  20. Maremàgnum

    Viaplana / Piñón Arquitectes, Rafael Coll Pujol, Ricard Mercadé i Rogel, Jordi Mir Valls, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà

  21. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)

    Viaplana / Piñón Arquitectes, Ricard Mercadé i Rogel, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà

    Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)

    El projecte respon a la necessitat de convertir l’antiga casa de la Caritat en un equipament cultural d’abast metropolità, tot respectant el vell edifici i incorporant-hi un programa format per un nou vestíbul, dues sales d’exposicions i un sistema de rampes que connectés totes les plantes. Viaplana opta per construir un cos de nova planta al costat lliure de l’edifici i convertir el soterrani del pati de les Dones en el nou vestíbul. L’accés té lloc baixant per una rampa des del mateix pati, i des del vestíbul s’arriba a les rampes que llisquen per la façana del nou edifici. Es tracta d’una intervenció que atorga una nova funcionalitat i un nou caràcter al pati, tancat per un costat per una gran mampara de vidre. Al punt on la mampara sobrepassa l’edificació existent, es plega sobre el pati tot insinuant un gest de cobriment, alhora que, mitjançant la reflexió, aporta un suggeriment del paisatge urbà que s’estén a l’exterior del pati.
  22. Hotel Barcelona Sants

    Viaplana / Piñón Arquitectes, Rafael Coll Pujol, Ricard Mercadé i Rogel, Jordi Mir Valls, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà

  23. Reforma del Palau de Congressos de Barcelona

    Viaplana / Piñón Arquitectes, Ricard Mercadé i Rogel, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà

  24. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)

    Viaplana / Piñón Arquitectes, Ricard Mercadé i Rogel, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà

  25. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Biblioteca Pública Montserrat Roig

    Viaplana / Piñón Arquitectes, Ricard Mercadé i Rogel, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà

  26. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Espais Exteriors

    Premi FAD

    Moll d'Espanya, Parc de l'Istme i Rambla de Mar

    Viaplana / Piñón Arquitectes, Rafael Coll Pujol, Ricard Mercadé i Rogel, Jordi Mir Valls, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà

  27. Biblioteca Central Tecla Sala

    Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà

    Biblioteca Central Tecla Sala

    Conjunt fabril format per diversos edificis de diferents èpoques. El més antic és el molí paperer, però ha sofert moltes modificacions. Consta de dues plantes i les façanes nord i sud han estat tapades per altres construccions. A l'interior, l'escala que porta de la planta baixa a la superior és de pedra i els esglaons tenen la meitat dreta a una alçada diferent de l'esquerra, alternant-se un esglaó amb l'altre. El pis superior és una gran estança amb sostre de bigues i travessers de fusta i amb columnes de ferro; grans finestrals donen llum a l'estança. Annex al molí hi ha un edifici d'habitatges. L'edifici principal està format per tres grans naus de molta llargària, i la central més ampla i alta que les laterals. La teulada és a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal, i l'estructura de l'encavallada de ferro. La façana és de maó vist i està dividida en tres pisos. Hi ha una gran quantitat de finestres disposades de forma regular; les de la planta baixa i el primer pis són molt allargades i les de les golfes quadrangulars, però totes són d'arc rebaixat amb una motllura de maó a la part superior. Separant els diferents nivells hi ha una fina motllura decorada amb un dentellat. Hi ha dos cossos avançats, un a la dreta amb coberta plana i l'altre, en una posició més central, amb coberta a doble vessant. En aquest últim cos les finestres trenquen la composició en horitzontal i estan disposades en diagonal seguint l'escala que hi ha a l'interior. L'interior té columnes de ferro colat i el sostre és de volta catalana amb tirants de ferro. Un pont metàl·lic comunica l'edifici del molí amb el principal. També es conserva la xemeneia, situada al costat de la sala de la màquina de vapor. Hi ha un edifici aïllat, d'estil modernista, que segurament es va construir quan Tecla Sala va adquirir la fàbrica i, potser, era la seva residència. A la façana principal hi ha dos cossos i un d'ells és més alt i està més avançat que l'altre. La llinda i els brancals de les obertures estan emmarcades per relleus florals, igual que sota l'ampit. El coronament, que és esglaonat, està decorat amb un cap de dona amb els cabells embolicats amb flors. Sota la cornisa, entre les mènsules que tenen forma esglaonada, hi ha una franja decorada amb esgrafiats i allà també es troben els respiralls tapats amb relleus calats. Els vidres de la part superior estan gravats amb àcid. L'any 1821 es va començar l'aprofitament dels canals i els torrents de L'Hospitalet com a font energètica. El primer va ser el molí fariner del Canal de la Infanta, que estava en ple funcionament l'any 1824, i el 1856 es va instal·lar al Torrent Gornal el molí paperer d'Antoni Ferrer. L'any 1872, la família Basté adquirí aquest molí i el solar del costat, per construir-hi una fàbrica dedicada a filats i teixits. Quan el 1899 es va construir i va començar a funcionar la filatura, es va respectar l'antiga edificació paperera. L'any 1913, va comprar la fàbrica la senyora Tecla Sala. El 1937 amb les col·lectivitzacions agrícoles i industrials va funcionar com a Casa de Maternitat fins que el 1939 va ser retornada als seus propietaris. L'any 1982, l'Ajuntament comprà l'edifici i el rehabilità com a centre cultural.
  28. Ajuntament de Gavà i Biblioteca Josep Soler Vidal

    Viaplana / Piñón Arquitectes, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà

    Ajuntament de Gavà i Biblioteca Josep Soler Vidal

Bibliografia

Societats