Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

La biblioteca es troba dins un parc en desnivell, a tocar de la via fèrria, i la seva disposició parteix d’una lectura de l’altimetria del lloc que no interfereixi en la continuïtat del parc. S’accedeix a l’edifici des de la cota més alta del parc, a través d’un porxo format per les dues plantes superiors. A sobre del porxo, un tall a 45 graus obre les dues plantes al nord a través d’un gran finestral, alhora que amplia i articula l’extensió del parc. Al carrer lateral, totes dues plantes inicien la formació d’una volta longitudinal, independent dels suports estructurals, que genera un porxo amb la seva concavitat. A la banda oposada, les sales de lectura s’obren al parc a través dels tancaments de vidre. D’aquesta manera, l’edifici adopta una orientació en relació amb el punt que l’ha generat. L’arxiu queda soterrat sota la plaça d’accés a la biblioteca, sempre referida a la cota més elevada del parc.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Biblioteca Pública Montserrat Roig

    Viaplana / Piñón Arquitectes, Ricard Mercadé i Rogel, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà

    Biblioteca Pública Montserrat Roig

    La biblioteca es troba dins un parc en desnivell, a tocar de la via fèrria, i la seva disposició parteix d’una lectura de l’altimetria del lloc que no interfereixi en la continuïtat del parc. S’accedeix a l’edifici des de la cota més alta del parc, a través d’un porxo format per les dues plantes superiors. A sobre del porxo, un tall a 45 graus obre les dues plantes al nord a través d’un gran finestral, alhora que amplia i articula l’extensió del parc. Al carrer lateral, totes dues plantes inicien la formació d’una volta longitudinal, independent dels suports estructurals, que genera un porxo amb la seva concavitat. A la banda oposada, les sales de lectura s’obren al parc a través dels tancaments de vidre. D’aquesta manera, l’edifici adopta una orientació en relació amb el punt que l’ha generat. L’arxiu queda soterrat sota la plaça d’accés a la biblioteca, sempre referida a la cota més elevada del parc.
  2. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Biblioteca Pública Montserrat Roig

    Viaplana / Piñón Arquitectes, Ricard Mercadé i Rogel, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà