En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
El bloc consta de cinc unitats d'agregació, quatre de les quals són de dos habitatges per replà passants. La cinquena unitat d'agregació de la testera està formada per tres habitatges per planta, per orientar les sales a sud i conformar una façana, en lloc d'un tester.
L'habitatge passant orienta la zona de dia a les vistes del Besòs i al parc adjacent previst, mentre que les habitacions s'orienten a un carrer de caràcter més domèstic pertanyent a la nova ordenació del Bon Pastor.
La disposició del nucli de bany al centre de la planta permet articular al seu voltant circulacions que no només permeten que la casa sembli més gran, ja que es tracta de circuits infinits, sinó que permet camins alternatius. Així es pot arribar a la cuina sense travessar la sala. La peça central exempta permet una certa permeabilitat de la planta, tant a l'aire de la ventilació creuada com a la mirada, de manera que la zona de nit i de dia estan més interrelacionades amb llargues visuals que travessen la casa de façana a façana. Aquesta mateixa posició central permet simetritzar la tipologia a la planta baixa de manera que les sales d'estar s'orienten, cercant intimitat, cap als patis que el planejament disposa a la façana oest. Els bucles de doble circulació no només s'activen al voltant del bany sinó també a través de les habitacions. Una terrassa passant que comparteixen les tres habitacions allarga el passeig per la casa i minimitza els espais estancs.
L'ús de l'obra vista, com a materialitat determinada pel planejament, suposa una oportunitat per introduir gelosies que permeten texturar el sòcol de l'edifici i ventilar de manera natural l'aparcament i les escales. A la planta baixa, una càmera desdobla el mur de tancament dels patis i la façana de les habitacions, on s'alterna amb una terrassa que permet no només la ventilació natural del pàrquing, sinó que genera una distància d'intimitat, a mode de filtre, entre el carrer i la casa.
El sistema de balcons metàl·lics ofereix una estructura suport capaç d'incorporar malles metàl·liques que possibilitin el creixement de la vegetació com a filtre solar, tendals i tèxtils.