Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei i, si s'escau, mostrar publicitat relacionada amb les preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Al clicar "acceptar", vostè accepta l'ús d'aquestes cookies. Pot veure la política de cookies
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque Directors arquitecturacatalana.cat
credits
Qui som
Projecte de:
Promogut per:
Directors:
2019-2026Aureli Mora i Omar Ornaque
Comissió Documental:
2019-2026 Ramon FauraCarolina B. GarciaEduard CallísFrancesc RafatPau Albert Antoni López DaufíJoan FalguerasMercè BoschJaume FarrenyAnton PàmiesJuan Manuel ZaguirreJosep FerrandoGemma FerréInés de RiveraFernando MarzáMoisés PuenteAureli MoraOmar Ornaque
Col·laboradors:
2019-2026Lluis AndreuSergi BallesterMarianela PlaMaria Jesús QuinteroLucía M. VillodresMontse Viu
Col·laboradors Externs:
2019-2026Helena CepedaInès Martinel
Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Entitats Col·laboradores:
ArquinFAD
Fundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.
Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial.
Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.
L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana.
Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
El Pla de Remodelació de Bon Pastor preveu l'enderrocament de les 784 Cases Barates del polígon construït el 1929 i la substitució per blocs aïllats per al reallotjament de tots els veïns. L'estructura urbanística d'habitatges en planta baixa i la proximitat dels veïns van afavorir una forma de vida comunitària que atorgava al barri l'atmosfera d'un poble dins la ciutat, amb molta vida al carrer. El canvi de tipologia d'edificació, pactat amb els veïns, ofereix uns avantatges de l'habitatge en alçada, com les vistes privilegiades al riu Besòs, en detriment de la vida comunitària arran de terra on els habitatges en planta baixa s'obren i s'apropien del carrer. Per tal de recuperar i preservar part d'aquesta manera de vida exterior s'hi incorporen una sèrie d'espais intermedis entre l'espai públic i els habitatges. A la planta baixa, s'hi accedeix a través d'uns patis comunitaris que antecedeixen els vestíbuls. El tancament de gelosia de l'escala exterioritza els recorreguts verticals de l'edifici. A la planta pis, es disposen unes generoses terrasses, com si fossin habitacions exteriors, orientades cap al nou parc que confronta amb el front fluvial. L'aparcament discorre en una sola planta i consta de ventilació i il·luminació natural oferint un espai adaptable en el temps a altres usos. L'habitatge passant disposa el bany exempt articulant la sala a dos espais al voltant del nucli i dobles circulacions que permeten que la casa sembli més gran. Aquesta organització afavoreix la ventilació creuada i la permeabilitat de la planta, tant a l'aire com a la mirada, de manera que les llargues visuals travessen la casa de façana a façana. Els bucles de circulacions no només s'activen al voltant del bany sinó també a través de les habitacions mitjançant una terrassa passant que allarga el passeig per casa, minimitzant els espais estancs i resseguint el contorn de la casa sense interrupció. El sistema de balcons metàl·lics volats incorpora persianes enrotllables i actua com a suport de vegetació. A la planta baixa, les terrasses orientades al parc s'intercalen amb els patis de ventilació de l'aparcament, generant un gruix a mode de filtre d'intimitat entre l'espai públic i la casa. El tancament dels patis orientats al carrer es desdoblega per crear una altra entrada d'aire que permet la ventilació creuada a l'aparcament. L'ús de l'obra vista com a materialitat determinada pel planejament suposa una oportunitat per introduir gelosies que permeten donar una textura porosa a la façana de l'edifici.
El bloc consta de cinc unitats d'agregació, quatre de les quals són de dos habitatges per replà passants. La cinquena unitat d'agregació de la testera està formada per tres habitatges per planta, per orientar les sales a sud i conformar una façana, en lloc d'un tester.
L'habitatge passant orienta la zona de dia a les vistes del Besòs i al parc adjacent previst, mentre que les habitacions s'orienten a un carrer de caràcter més domèstic pertanyent a la nova ordenació del Bon Pastor.
La disposició del nucli de bany al centre de la planta permet articular al seu voltant circulacions que no només permeten que la casa sembli més gran, ja que es tracta de circuits infinits, sinó que permet camins alternatius. Així es pot arribar a la cuina sense travessar la sala. La peça central exempta permet una certa permeabilitat de la planta, tant a l'aire de la ventilació creuada com a la mirada, de manera que la zona de nit i de dia estan més interrelacionades amb llargues visuals que travessen la casa de façana a façana. Aquesta mateixa posició central permet simetritzar la tipologia a la planta baixa de manera que les sales d'estar s'orienten, cercant intimitat, cap als patis que el planejament disposa a la façana oest. Els bucles de doble circulació no només s'activen al voltant del bany sinó també a través de les habitacions. Una terrassa passant que comparteixen les tres habitacions allarga el passeig per la casa i minimitza els espais estancs.
L'ús de l'obra vista, com a materialitat determinada pel planejament, suposa una oportunitat per introduir gelosies que permeten texturar el sòcol de l'edifici i ventilar de manera natural l'aparcament i les escales. A la planta baixa, una càmera desdobla el mur de tancament dels patis i la façana de les habitacions, on s'alterna amb una terrassa que permet no només la ventilació natural del pàrquing, sinó que genera una distància d'intimitat, a mode de filtre, entre el carrer i la casa.
El sistema de balcons metàl·lics ofereix una estructura suport capaç d'incorporar malles metàl·liques que possibilitin el creixement de la vegetació com a filtre solar, tendals i tèxtils.
Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses.
Participa!
